dilluns, 18 de juny del 2007

Triatló Olímpica de Salou

Aquest passat diumenge, en Kike, en Batis i un servidor, vàrem anar a disputar la 2ª prova del circuit Tri-Trials, concretament a Salou.
  • 2 voltes de 750m per la natació
  • 5 voltes de 8km pel ciclisme
  • 2 voltes de 5km per la cursa a peu

La participació va ser força alta, amb més de 250 triatletes.

En categoria masculina la prova la va guanyar la super bèstia d'en Xavi Llobet. Dic super bèstia, perqué em va doblar corrent i......................bufffff, sense comentaris!!... i mira que jo anava molt bé!!!

En categoria femenina la prova la va guanyar, i ja s'ho mereixia, la nostra amiga Núria Miró. Una autèntica crack, i això que va córrer el tram de bici sense pedals automàtics.

En Batis, que està que se surt i que si no el parem, encara l'haurem d'anar a animar a Hawai, va cumplir amb el que s'espera d'un triatleta del seu "calibre" i es va classificar en la posició 38, amb un temps final de 2h04'25''. Els seus temps van ser:

  • NAT(99é) amb 25'48''
  • BIC(18é) amb 1h01'04''
  • ATL(23é) amb 37'33''

En Kike, que ja comença a afinar amb la natació, potser li falta un pelet amb la bici, però ho recupera tot i més amb el córrer, on està que se surt. Els seus parcials no els sabem ja que es va deixar el xip a casa, però va acabar en la posició 111, amb 2h15'47''.

Finalment, la valoració que trec de la meva participació a Salou, és més que positiva. Vaig acabar molt i molt content. La natació és i serà sempre la meva assignatura pendent, però tampoc estic tan malament i és el que menys em preocupa, a nivell de temps, per a l'Ironman. En aquest segment em preocupen més els factors Medusa i "agobio" post-sortida.

En el segment de ciclisme, vaig fer ús de la "puteria" i en la primera volta, en el moment que em doblaven els 4 primers (Xavi Llobet, David Royo, Santi Pellejero i Albert Parreño), em vaig acoplar a darrera seu i................. "a muerte" !!!! La 1ª volta vaig patir molt i molt, i és que el ritme era brutal!!! En les altres voltes vaig anar afinant i les vaig aguantar força bé. Al final l'última volta, en la que ells ja corrien a peu, la vaig fer amb un del CT Manresa, i déu ni do lo a saco que la vam fer!! El fet d'anar xupant roda dels mega cracks durant 4 voltes, va fer que acabés amb un gran temps en el parcial.

En el segment de cursa a peu, vaig fer un progressiu molt i molt bo. Els primers km no van ser massa bons i suposo que arrossegava un pelet l'esforç de la bici, però a partir del km 4, vaig començar a tenir molt bones sensacions i anava marcant parcials de 4' - 4'10'' el km.

Vaig acabar molt i molt bé, i la veritat, bastant sencer, lo qual em fa agafar molts ànims per l'Ironman. Al final vaig acabar en la posició 80, amb un temps final de 2h11'23''. Els temps parcials van ser:

  • NAT (129é) amb 27'19''
  • BIC (11é) amb 1h00'34''
  • ATL (91é) amb 43'30''

Penjo unes quantes fotografies de la triatló. Com sempre, si no hagués estat per l'inestimable col·laboració i ànims de la meva Gemma, no tindríem cap record gràfic d'aquesta prova.




Batis sortint de l'aigua

Un servidor sortint de l'aigua


En el segment de bici patint per seguir als mega cracks!!


Kike Solé "deborant" milles


El Guepard d'Agramunt


Corre, corre que m'atrapa el kike!!


Els finishers de Salou

diumenge, 10 de juny del 2007

Anem afinant!!!

Dimecres 6 de juny:

El dimecres és el dia oficial dels entrenaments de carrera. Ens calcem les "devoradores de camins" i intentem exprimir al màxim el nostre esperit més "runner".
Aquest dimecres, ens citàvem a davant de casa meva, la bèstia d'Hostafrancs, l'home polifacètic d'Estaràs, i un servidor.
Recorregut: 10,600 km del circuit de la 70.3 amb l'afegit d'arribar per la pujada corriol de "l'Italià".
Comencem els primers km a un ritme molt tranquil, sobre els 6 min/km.... potser massa tranquil..... però curiosament ningú es queixava.



Però com per art de màgia, a partir del km 3, anem augmentant el ritme progressivament, com qui no vol la cosa. Ningú agafava la "batuta" de posar-se a davant, però tots teníem clar que allò s'havia d'anar augmentant. Del km3 al km4 ja marquem un parcial de 5'. Està clar que mai guanyarem la "milla de Cornellà" però com us deia abans, estàvem fent un progressiu i la canya estava per venir.
Del 4 al 5 ja marquem un 4'25''.
Del 5 al 6, atenció........ 4'10''. Bufff, això té mala pinta i aquest ritme no és el meu!!!
Del 6 al 7, el D.Majà es despenja i amb l'Stadler marquem un 3'57''. Ostres!!!! On arribarem???
Mare de déu!!! El km8 amb 3'50'', però.................... teníem davant el pròxim km amb la temible pujada del cementiri. Apreto al màxim les dents i quan veig que la bestiota de l'Oriol es posa a davant, només penso una cosa: "A muerte"!!!!! Arribo a dalt ofegadíssim però m'anima moltíssim el fet de veure que hem parat el crono amb un parcial de 4'02''. Buff, quina canya!!!
Feia temps que no entrenava sobre aquests ritmes i he superat l'entreno super bé. Sobrat no, ni molt menys, però amb bones sensacions. El tram final el fem recuperant. Sé molt bé que si haguéssim continuat, no hagués pogut seguir l'estela de l'Oriol.
No estic al seu nivell, ni molt menys al del Batis, però feia temps, que corrent, no em noltava tan "suelto", i això és el més important. Que cadascú al seu nivell, tingui bones sensacions.

Gran entreno i bones sensacions.
Ja queda molt poc pel nostre grandíssim repte. Molta prudència, però alhora molta il·lusió i moltes ganes de poder explicar que ja som "finisher".... Que ja som IRONMAN!!!!!

dimarts, 5 de juny del 2007

Entrenaments cap de setmana 03/06/07

Un bon cap de setmana d'entrenaments, potenciant sobretot la bicicleta.

Divendres 01/06: Entreno de bici amb el D.Majà. Cervera-Tarroja-El Llor-St.Guim de la Plana-Guissona-Cabanabona-Coscó-Agramunt-4 camins-Cervera.
67 km a una mitja de 27,6km/h.
Hem descobert la nova ruta Cabanabona-Agramunt. Primers quilòmetres de pujada suau i "fàcil" que ens portava a una zona de plà, des d'on es divisava un autèntic mur d'uns 300m per a coronar i baixada plàcida fins a la terra d'en Batis i del Tauró.
Bonica ruta i sobretot molt tranquila.
Pel que fa a l'entreno, el D.Majà ha anat tota la jornada de "Brut RESERVE" i a començat a "afilar los cuchillos" de 4 camins a Cervera. La pujada de la Cardosa i la del cementiri de Cervera, "pelotón en fila de uno", o el que és el mateix, un servidor darrera l'estela del polifacètic home d'Estaràs. Ostres, com vàrem arribar!! Em va fer passar les ganes de fer res més.


Diumenge 03/06: Durant la setmana havíem comentat, tant amb en Batis, com amb l'Oriol, de fer un bon entreno de diumenge al matí. Em passo mitja nit del dissabte trucant-los, però res de res, ningú contesta; ni tansols el David Majà dóna senyals de vida. És que potser algun equip rival ha exterminat a la major part de l'equip???

Decideixo sortir sol; quin remei!! Per sort, la meva estimada Gemma em diu que m'acompanyarà amb el cotxe i que em farà tot un reportatge fotogràfic, que com es pot observar, no té res a envejar respecte als millors fotògrafs del Tour... Bé si, la persona a la que li fan les fotos!!!

El recorregut ens va agradar tant a mi, com a la Gemma.

Cervera-St.Antolí-Talavera-Savallà del Comtat-Segura-Pont d'Albió-Guardialada-Cervera.
57 km a una mitja de 30,4km/h i 980m de desnivell acumulat.


Acoplat als "Profile Design"









Dilluns 04/06: Entreno de sessió doble: Bici + córrer.

Bici: Cervera-St.Antolí-Pallerols-Bellmunt-Sta.Coloma-Les Piles-Conesa-Segura-Vallfogona de Riucorb-Guimerà-La Portella-St.Martí de Maldà-Tàrrega-Cervera

89 km a una mitja de 30,8km/h i 960m de desnivell acumulat.

Déu ni do el vent que vaig patir desde les Piles fins a St.Martí de Maldà. Per cert, era el primer cop que passava per la carretera de Les Piles a Conesa. Són 5 km de carretera estreta. Els 2 primers d'ascensió suau amb corbes i els últims 3 baixada suau bastant recta.

Vaig arribar a Tàrrega amb 31km/h i em va tocar apretar les dents per no empitjorar el registre.

A l'arribar a Cervera, transició cap a córrer. 50' de carrera a un ritme aproximat de 5'00''/km. Les sensacions bastant bones; no anava sobrat, però em sentia prou bé. Segurament el més dur de cara a l'Ironman serà el factor psicològic, sobretot en el tram final de 42km.

Però bé, per això ens hem preparat.

Els Romans entraven al "Coliseum" i pronunciaven de cara al César: "Los que van a morir te saludan".

Els Triatletes Cerverins entrarem al "Boxes" de Niça i pronunciarem de cara als nostres estimats acompanyants: "Els que anem a patir us saludem".

Són èpoques molt diferents, però el més curiós del cas, és que tant al Coliseum de Roma, com al boxes de Niça, més d'un podem acabar arrastrant-nos pel terra.