dilluns, 21 d’abril del 2008

Cursa de Sanaüja

Doncs si!! Enguany, he pogut disputar la II edició de la cursa de muntanya de Sanaüja, ja que l'any anterior em vaig quedar amb les ganes per culpa d'una maleïda lesió.




La veritat és que si m'haguéssiu preguntat que faria 2 setmanes abans, la resposta era clara: "Anar amb la càmara a tirar unes fotos als companys de l'equip". Però mira per on, i en part gràcies al Joan Majà que va treure el tema en un dels nostres entrenos del dijous, em vaig animar i al final la cosa ha anat bé. Bé, ha anat molt, però que molt bé.


El dia de la cursa, el temps no pintava gens bé. Ploïa i no semblava que la cosa hagués de millorar. Ara bé, poc m'importava això ja que l'únic que em va fer trencar el cap, va ser l'elecció de la vestimenta. Curt???? Llarg??? A mitges??? Neopré????.... Finalment, i després d'observar l'elecció dels meus companys, em vaig decantar per un mig-mig: malles curtes i samarreta curta combinada amb tèrmica llarga a sota. La veritat és que no em va sobrar en cap moment.

Ens posem sota l'arc de sortida tot escoltant les explicacions del mestre Espiña. Molta precaució en les baixades!!!, consigna clara!!!


Doncs res,.............. tres, dos.... un... i sortim a les 9:10h amb pujada forta direcció al castell.
Primera alegria del dia: Ai, si fos tan fàcil la loteria!!! les meves prediccions que situaven el Sr. Àngel Carulla passant en 1ª posició pel castell, es complien. Quina demostració de força desmesurada d'aquest home!! La major part dels altres, ens ho miràvem metres avall amb feines i treballs per tolerar aquell desnivell inicial.



Passo entre els 10 primers per la porta del castell!! Ostres tu, estic en la élite!! Baixa del cel ignorant, que ets el rei de les "pàjares" d'última hora!!
Res, continuo a la meva, encarant la baixada fangosa del castell i altre cop amunt, ara anant a buscar el 1er port de la jornada: Rocabandera. Abans d'arribar a dalt, avanço un corredor i fem junts la baixada, fins que a baix, just abans d'arribar altre cop a Sanaüja, em deixa i em quedo sol fins a ser absorvit pel grup encapçalat per la bèstia del David Majà. Eus aquí la frase: "Aparta't que fas nosa!!!" Així em vaig sentir!! Com anava aquell home!! Darrera baixava la versió "controlada" de Carulla!! Si, en Jordi, més humà que el seu germà Àngel, però amb una fortalesa que també fa por!!!


El pas per dins Sanaüja, km 2.5, replet de gent que anima i anima!! Quina passada!!
Encarem la 2ª pujada sèria fins dalt els repetidors. D.Majà ens agafa lleugera avantatge, i en Jordi i jo al nostre rollo.
En els km de transició fins a l'inici de la pujada de Pedrafita, la més dura de la cursa, l'únic que varia, és el fet que som absorvits pel gran Joan Majà, totalment recuperat de la seva lesió i amb ganes de guerra.

La pujada de Pedrafita, l'un darrera l'altre, serp multicolor, quin tros de pujada!!! Patinant, relliscant, "resbalant", amb constant lluita del corredor contra el fang, contra els arbustos, contra les humides roques!!! El record més bonic que em queda d'aquella pujada, són les maleïdes 17 punxes que porto clavades a la meva mà dreta!!! Si, era el preu a pagar per no relliscar 4 o 5 mts avall, i emporta'm els de darrera, és clar.


Arribo a dalt, amb el Joan trepitjant-me els talons, i en Jordi i el Tibetà David Majà amb certa avantatge sobre nosaltres.
"Escalo" l'última roca de Pedrafita i em llenço a buscar el grup amb els 2 compatriotes. Arribo al 2on avituallament, km 9, i quan entro veig que ells 2 en surten. He d'anar ràpid!!!!! Traguet d'aquàrius i a tornar-hi!!

L'objectiu era clar!! Arribar fins a ells!! Eren un grupet de 3, o sigui que portaven un convidat. Ai pobre d'ell, me'l vaig trobar despenjat acusant l'exigent ritme que marcaven les feres de davant. Els veig de lluny i m'hi vaig apropant lentament, arriscant de mala manera, posant els peus on no els havia de posar, fruit de la meva "gran" tècnica, i menjant-me tots i cadascún dels matolls que l'organització havia posat estratègicament al mig, no aptes per a aprenents del trekking competitiu.


Finalment, amb penes i dolors, m'uneixo al grup d'il·lustres del Cervera-Triatló!!! Ostres, estic al costat de 2 monstres de la muntanya!!!
Arribem tots 3 a Lloberola, avituallament del km 12, on rebem l'incomensurable suport de la Montse, el Kike (corredor que al km 1 va descobrir que aquell món no estava fet a la seva mesura) i la meva incomensurable Gemmeta.


Buff, la moral pels núvols!! Em trobo molt i molt bé, i ni que sembli extrany, rarament en mi, amb els peus a terra i amb molta prudència. Abans d'arribar a dalt la Torre del Cots, km 16, el Jordi es despenja del grup i seguim en David i jo. El ritme imposat per l'isard d'Estaràs començava a fer mal!!

Iniciem el descens retallant km's "a saco" direcció Sanaüja, i ens unim amb el corredor que portàvem davant, concretament en Josep Mª Segura de Ponts.
Sofrim una petita pèrdua en el km 16.5, subsanada passant "campo a través" amb el fang fins als genolls i amb unes cames de 50kg impossibles d'arrossegar!!!
Aconseguim sortir del camp de reclutació, i una vegada finalitzat el descens, arribem a l'últim avituallament, preludi de la darrera ascenció o port de la jornada.

Pujada curta, força dura i amb un mal de cames de l'òs......!!! En Josep Mª cedeix una mica de terreny i seguim en David i jo. Bé, la bestiota a davant i jo amb feines i treballs a darrera. Coronem, i ara si, sembla que el que ens queda, concretament uns 3-4km ha de ser un passeig triomfal!!!

Al cap de 50m de descens, m'adono que res de res!! La cabra Majà no dóna treva i es llença cap a un descens vertiginós, fent ús de la seva impecable tècnica.
Jo, despenjat de l'estela del mestre baixador, faig ús de la meva super tècnica contra el fang: passetes curtetes i poruques, cul a terra i baixant el centre de gravetat el més aprop del terra, evitant així una llepada segura.


Que bo que sóc!!! Buff, ja no veig el Majà......

Les cames ja no són el que eren, i em queda clar en algun dels "repetxonets" que queden fins arribar al poble de Sanaüja.
Em giro de tant en tant, i veig que vaig sol i que segurament acabaré en aquella posició. Allò em tranquilitza i continuo amb aquell ritme de cames pesades i ment cansina. Ostres tu!! Arribo a l'últim corriol que dóna entrada al poble!!

Veig un cartell que marca els últims 500m i altre cop la moral a tope!! Últim tram d'escales, enllaço amb el carrer estret que dóna a la plaça, les gralles comencen a sonar, una emoció inmensa s'apodera del meu cos, em reforça i em catapulta envoltat de forts aplaudiments i d'una plaça impressionant, totalment entregada a aquelles 80 atlètiques almes en pena, cap a aquella meravellosa línia d'arribada.


Finalment, acabo en la posició 15 d'un total de 80 corredors, amb un temps de 2h23'55''.

Però no totes les alegries s'acabaven aquí, ja que el Cervera Triatló va aconseguir uns grandíssims resultats:
  • En Batis ens va donar l'alegria més gran, emportant-se la victòria amb un temps de 2h03'38''.
  • La bestiota de l'Àngel va quedar el 6é, amb un temps de 2h11'36''.
  • L'Isard D.Majà, finalitzà el 14é, amb 2h22'58''.
  • El totpoderós J.Carulla, en la posició 17, amb 2h27'05''.
  • El "renascut" J.Majà, en una impressionant 24ª, amb 2h32'27''.
  • En Kike, lamentablement no va poder acabar. Deia que no era la seva cursa!!!

Amb el campió Batis.

Bé, doncs això és el que ha estat la II Cursa de Muntanya de Sanaüja, un èxit total amb un regust triomfal i amb moltíssimes ganes de tornar-hi l'any vinent.

Saltarrocs (Josep i Xavier) sou uns CRACKS!! Moltes felicitats!!

Per cert, tant de bo que plogui en cada competició que realitzem. Potser deslluirà la prova, però ben segur que la nostra terra en sortirà victoriosa.

dilluns, 14 d’abril del 2008

My Meme


Una raresa:
  • Poques vegades em veureu en una església, si no parlem és clar de bodes, batejos o malauradament enterraments; a missa, només hi anava puntualment de "petit". Diguem que no sóc un bon exemple de persona catòlica. Ara bé, sempre i quan dic sempre, és SEMPRE, abans d'una competició, em senyo i mai se m'oblida!!
2ª raresa:
  • Posar-me el despertador 2 o 3 hores abans d'aixecar-me. No sabeu l'enorme satisfacció que em produeix veure que, després d'aquell "horripilant" soroll, encara em queden hores per dormir. Els meus amics em diuen que és una tonteria; la Gemma n'està "farta"!! Però jo així, ja sóc feliç!!!
Un desig:
  • Seré ben clar: No fer cap "mal" a les persones que conec, i menys a les que ESTIMO!!, tot i que a vegades, malauradament, no ho puc evitar.
Un vici:
  • A vegades badallo i no tinc cap ganes de fer-ho. Suposo, i això ho pot ratificar la meva Gemma, que és per cridar l'atenció.
2n vici:
  • Sempre que dormo tapat, per fred que faci, he de treure un peu fora de la manta. És un bon sistema de refrigeració!!
Un secret:
  • No sóc persona de tenir secrets, però bé........ quan vaig al lavabo, molts cops m'emporto el portàtil!! És un bon lloc per consultar el correu.

I afegeixo......

Una autocrítica:
  • Reconec que quan porto la "veu cantant", em costa molt escoltar als altres.

V Duatló de la Segarra

El passat diumenge 16 de març, la Penya Ciclista Cervera vam organitzar la V Duatló de la Segarra a Sant Guim de Freixenet.
Enguany hem assolit la xifra de 170 inscrits, que comparant-ho amb edicions anteriors, està però que molt bé.
Hem tingut una participació de molt nivell, i només cal veure qui ha estat el guanyador de la Duatló: Roger Roca, del Running Igualada, un dels millors maratonians del país; seguit de José Luís Cano, guanyador de l'Ironman d'Austria i Xavier Torrades, guanyador de l'edició de l'any passat.
Però aquest escrit, a part de resumir tot lo positiu d'aquesta edició, és per fer una mica d'autocrítica en detalls que de cara a l'any vinent hem de solucionar:

  • Canviarem la zona del boxes, ja que l'actual, tot i que a nivell d'infraestructura ens va perfecte i queda tot més unit, porta problemes d'espai, quedant uns passadissos molt estrets per al pas del corredors.
  • La zona d'arribada serà única i no s'haurà de vigilar pel pas de corredors que comencen l'últim segment.
  • Els últims 100m fins a l'arc d'arribada, els tancarem totalment, impedint el creuament de qualsevol persona i esperant que no es torni a produir un incident com el d'aquest any.
Tots sabem que una prova d'aquest tipus és molt difícil que et surti a la perfecció, però "incidències" com les d'aquest any ens ajuden, si més no, a prendre nota i intentar solucionar-les de cara a edicions posteriors.

Per finalitzar, només agraïr la participació de tots i cadascun dels corredors, el gran suport que rebem per part de l'Ajuntament de Sant Guim de Freixenet, i la col·laboració de totes les persones que fan que aquesta Duatló, sigui més gran en cada edició.

Ens veiem l'any vinent.

dijous, 10 d’abril del 2008

Pròximes cròniques

  1. V Duatló de la Segarra. 16/03/08
  2. Stage de Setmana Santa (Lourdes). 21 a 24/03/08
  3. Duatló de Banyoles. 30/03/08

dimecres, 2 d’abril del 2008

Actualitzem marcadors......

Última entrada publicada: 14 de gener 2008
Data actual: 02 d'abril de 2008
Per tant: 78 dies d'inactivitat

Però no he estat parat del tot.....

De tant en tant, però moooolt de tant en tant, m'he dedicat a remodelar un "xic" l'aspecte del meu blog. He intentat donar-li més vistositat i alhora diferenciar-lo un pelet dels altres. Bé, de moment aquest és el resultat!!

Però tanta remodelació, ha fet que m'oblidés de les meves eternes parrafades.... fins avui, que he dit prou!!

En aquest periode "en blanc", moltes línies podria escriure, però sent pietós cap als lectors, resumiré amb 4 línies el més destacat:

26/11/2007: Duatló de muntanya de Balaguer.
  • Format: 6km-25km BTT-3km
  • Meteorologia:Fred
  • Sensació: Encara més fred
  • 1er tram córrer: barallant-me amb les últimes posicions
  • Tram BTT: La travesia solitària
  • 2on tram de córrer: Penitència a les escales eternes del Sant Crist.
  • RESUM: Després de 3h llargues de patiment, he descobert que a línia d'arribada, encara hi havia coca!!!! Sort que tenen paciència els meus amics de Balaguer!!! Un 10 per a l'organització!!



04/01/2008: Sortida BTT Cornudella-Siurana-Prades-Cornudella
  • Format: 40km BTT
  • Meteorologia: Bona
  • Sensacions: Gaudint dels bonics paratges d'aquella zona.
  • RESUM: Sortida amb BTT, organitzada pel "cosí" Rafel. Maca la pujada fins a Siurana, amb rampes que et fan retorçar sobre la bici. A Siurana, la incidència del dia: La tija de la bici del Rafel ha fet un break. Contiuem la ruta sense la presència del mestre Rafel però amb "l'herència" del seu Garmin que ens guia per tota la ruta, altre cop fins a Cornudella. Ruta molt recomanable i ciclable al 100%..... això si, una recomanació: No feu "filigranes" en les lloses de pedra de Siurana.... la tija corre perill!!!



22/01/2008: Marxa BTT La Pica (Picamoixons)
  • Format: 39km BTT
  • Meteorologia:Fred i vent al matí; Bonança a mig matí
  • Sensació: Temperatura agradable
  • Sensacions sobre la bici: Prou bones, compartint tot el recorregut amb el "cosí" Rafel.
  • RESUM: Per dur que sigui el recorregut, per dolentes que siguin les condicions, per "xungos" que siguin els corriols.... la bestiota del Rafel sempre em té preparada alguna sorpresa que supera l'anteriorment citat: Arribem al km 25, avituallament a plé sol. La calor era bastant acusada. La gent demanava aigua i coca-coles a dojo. Entre els crits i demandes del assedegats participants, se sent una veu de dona gran que crida: "Tinc caldo calent acabat de fer, i mooolt bo!!". Va ser com si el vent s'emportés aquelles paraules i els bikers ignoressin aquella veu que no venia a l'hora.... però, allí estava el Rafel, que està a tot arreu, acceptant gratament aquell caldet calentet a plé sol entre el burriam de gent apressada en la "plaça" del poble. Que gran que és el Rafel!!! Com n'hem d'aprendre d'ell!!! Segurament aquell caldet, va fer que després d'una llarga inactivitat sobre les 2 rodes, a causa d'una inoportuna lesió, l'ajudés a concloure una dura ruta de 39km per terres Tarragonines. Impressionant!!!



06/02/2008: Campionat de Catalunya de Duatló per equips al Prat de Llobregat.
  • Format: 5km-20km-2,5km
  • Meteorologia:Una mica de tot; pluja, vent i sol.... Que més volem!!!
  • Sensació: d'equip
  • Integrants: Xavier Bernaus, David Majà i David Vendrell
  • RESUM: Avui si que podem afirmar que hem funcionat com un equip. Tots 3 ens hem entés molt bé, i em aguantat un ritme molt bo, amb relleus en els 3 segments. Finalment hem acabat en la posició 19 d'un total de 32 equips participants.



16/02/2008: Escalada a Sant Llorenç de Montgai.
  • Format: Vertical, horitzontal, al revés, de cap per avall.......
  • Meteorologia:Bufff quina calor!! Devia ser "l'acojone"!!!
  • Sensació: Quina merda de braços que tinc!!! I de la flexiblitat no en parlem!
  • RESUM: M'estreno en la disciplina de l'escalada en roca natural, sota la supervisió del mestre de mestres Rafel. Quan en el futbol l'equip no funciona, diuen que els cracks han de tirar del carro!! En l'escalada a Sant llorenç, quan un servidor no funciona, els altres han de tirar d'ell.... i a "peso limpio". Que bonic es escalar quan els altres et pujen!! El que més m'ha quedat és la sensació de 6 dies de dolor de braços que vaig tenir. Dolors a part, una jornada molt xula i amb molt bon record. Un 10 per l'organitzador/s Rafel i Jordi.

24/02/2008: Duatló d'Igualada.
  • Format: 6km-20km-3km
  • Meteorologia:Favorable
  • Sensacions: Surto massa fort, aguanto bé amb bici, pateixo per acabar.
  • RESUM: Sortida estratosfèrica amb res al cap, seguint l'estela d'en Xavi Llobet...... tot fins al km 1 que "peto" de mala manera. Vinga rosari de corredors que m'adelantet sense cap mena de pietat. Amb penes i treballs arribo al segment de bici que s'em posa força bé per encarar finalment els últims 3 km de cursa a peu, que em tornen a la crua realitat. Sóc un paquet corrent!! Tot i això, no perdo l'esperança de poder córrer algun dia com els de SEUR.
01/03/2008: Duatló de Manresa.
  • Format: 5km-20km-2,5km
  • Meteorologia:Favorable amb vent en el segment de bici
  • Sensacions: Per fi acabo una duatló amb molt bones sensacions en l'últim segment.
  • RESUM: A diferència d'Igualada, surto molt més controlat en el 1er córrer, aguantant un grupet que em marca un ritme a la meva mesura. La bici majoritàriament en grup i tirant en el camí de tornada. L'últim segment surto amb la por de sempre, però ja veig que les sensacions són diferents a les habituals i m'animo fins acabar en 4ª posició d'un grupet d'uns 20 que iniciàvem el córrer.