divendres, 18 de juliol del 2008

FULL Weekend

Aquest proper cap de setmana, tinc l'agenda plena.

Comencem dissabte al matí organitzant la III Kid's Cup de La Cardosa, dins els actes de celebració de la Festa Major del poble. Esperem la participació d'uns 30-40 nens.



A la tarda, just després de dinar, ràpid i corrent cap a Barna, armant-nos de paciència pel que ens ve a sobre: unes més que previsibles cues quilomètriques per entrar al Camp Nou a gaudir amb l'espectacle del Boss, si....... el Sr. Bruce Springsteen. El concert començarà a les 21:00h i es preveu que s'allargui unes 3h aproximadament.



Farem nit a Barcelona i el diumenge al matí, aixecar-nos ben d'hora, i direcció cap a les torres Mapfre per disputar el Triatló Sprint de Barcelona, última prova del Campionat Tri-Trials. Amb una participació de més de 1400 triatletes, la prova es farà en diverses sortides. Nosaltres sortirem a l'última ronda, aproximadament a les 09:05h.



Un cop acabat el triatló, tornem cap a Cervera, una dutxa ràpida, i sense tenir temps d'assimilar la competició, ens dirigirem altre cop cap a La Cardosa per celebrar el tradicional dinar de germanor a la plaça del poble, on es preveu l'assistència d'unes 200 persones.

Dilluns............. qui sap com estaré!!!!!!!

Desactivat ?????????????????????????????????????????

Ja us explicaré.

dimecres, 16 de juliol del 2008

Tourmalet x 2

Quina diferència observem entre aquestes 2 instantànies???



Situació: Col du Tourmalet (Hautes Pyrenées) FRA.
Dia: Dilluns, 14 de Juliol de 2008
Hora:
  • 1ª foto: 12:00h després d'haver pujat per la vessant Est, desde St.Marie de Campan.


  • 2ª foto: 20:00h després d'haver pujat per la vessant Oest, desde Luz St.Sauveur.

Temperatura:
  • 1ª foto: 12º aprox.
  • 2ª foto: 5º aprox.
Aprofitant l'arribada del Tour al mític Hautacam, el passat dilluns 14 de juliol vam organitzar una expedició de 4 gladiadors (Joan, Oriol, Rafel i jo) per desafiar les exigents rampes tant del Col du Tourmalet, com del ja mencionat Hautacam, tots 2 de categoria especial i formant part de l'etapa de muntanya d'aquell dia del Tour de França.
Vam deixar el cotxe a Payolle, un centre turístic situat a mig Col d'Aspin per la vessant Oest. 7km de descens suau fins a St.Marie de Campan, i des d'aquí començàvem 17 km de duríssima ascensió fins al "Totpoderós" Tourmalet, a 2115m d'altitud.
1285m de desnivell amb una mitja del 7,55%, ens separaven del cim.
Els primers 5km, fins al poble de Gripp, són de fàcil pedaleig, sense rampes a destacar.


Els meus 3 companys encarant les primeres rampes del colós.



"Moxileta" a l'esquena i vinga.... amunt!!.


A partir de Gripp, comença l'autèntic Tourmalet, amb una mitja del 9% fins a dalt.



La tònica de l'ascens va ser la d'una pujada a molt bon ritme, acusant un pelet els 2 quilòmetres finals i amb en Joan trepitjant-me els talons. Fins a la rampa prèvia a La Mongie, vam pujar junts amb el Joan i un "sevillano", moment en el que vaig apretar, arribant a tenir 1' llarguet sobre ells 2, que es va veure reduit a uns 35'' sobre el Joan a dalt el coll.
L'Oriol, va arribar a pocs minuts i el Rafel, estrenant-se en el món de la bici de carretera, va fer una pujada molt i molt bona, tot i el mal de genolls, degut al fet d'anar un pelet baix sobre la bici.



Un cop a dalt, i un cop fetes les fotos de rigor, ens encarem muntanya avall direcció Luz, amb la ment ja pensant amb l'Hautacam.
Però no tot seria tant bonic com semblava, i un cop acabat el descens, just passat el poble de Luz, veiem com el nostre somni de viure l'etapa del tour a les duríssimes rampes de l'Hautacam, se n'anava a la "mer..." per culpa del rigurós, i més que rigurós "control de seguretat (??????)" de la Gendarmerie Francesa.
Doncs si..... es veu que 4 hores abans de que arribin els professionals, s'han de tallar les carreteres. I per què???? Seguretat???
La veritat, pensant de cara a posteriors edicions, potser valdrà més la pena viure'l a casa tranquilament, i no haver d'aixecar-se a les 04:00h, recórrer més de 300km i veure que a les 12:00h, quan l'etapa estava prevista que acabés a les 17:30, tanquen la paradeta i ens deixen a tots amb les ganes. Senyors, això ja no és el que era!!!!!!!!

Havíem de veure i gaudir del pas dels corredors, en una més que "emocionant" recta a l'1%, camí d'Argeles Gazost. Ja us podeu imaginar, que l'esperat pas de la "troupe" professional, va ser un vist i no vist. Fins i tot confoníem als corredors..... eh Oriol??? jeje

Un cop passat l'emocionant Tour, tornem a Luz, Coca-Coleta de rigor, per recuperar forces, i ens mentalitzem pel que ens ve a sobre. Altre cop el Tourmalet, per la vessant oest:
  • 18 km de pujada
  • 1405m de desnivell
  • 7,80% de mitja
Fins al km 10 fem la pujada bastant junts, sense diferències importants. La veritat és que m'estava notant molt bé, i veia al Sr. Joan Majà amb ganes de guerra, cosa que feia preveure uns 8 km finals d'allò més interessants.

Sobre el km 11 me la jugo i faig un canvi de ritme, agafant-li uns metres al Joan. L'Oriol i el Rafel es queden un pelet més enrera.

Passen els km i vaig augmentant molt poc a poc la diferència amb la bèstia d'Estaràs. Sabia que no podia baixar el ritme, ja que sinó se'm tirava a sobre. Arribo a l'últim km i li porto sobre 1'25''. La veritat és que les cames ja em pesen però estic gaudint de mala manera. Quin duel més espectacular!!!! Corono, sofrint la terrorífica rampa final i m'adono que ja és el 2on cop que faig "cim" al torumalet aquell dia..... simplement... IMPRESSIONANT!!!!

El Joan arriba amb 1'40'' i el primer que fem és una emotiva encaixada de mans. Els 2 sabem que hem fet 2 pujades al Tourmalet sensacionals. I els 2 sabem, que ens ho hem passat de conya.... patint, però de conya!!!!!; Un super Rafel, arriba a poc més de 12' (aquest individu algun dia ens la fotrà!!!!!), i l'Oriol, amb una petita "pàjara" d'última hora, més enrera.


"Que és el Tourmalet per aquesta bèstia!!!!!!!.


"Fot" un fred que pela, i després d'avituallar-nos encarem altre cop avall, direcció el cotxe.

Finalment, arribem altre copa Payolle, amb un total de 95km, més de 3000m de desnivell, i la satisfacció d'haver coronat per partida doble, aquest "Santuari" dels Pirineus; allà on els ciclistes ens sentim més vius que mai, aquell lloc que tothom coneix amb el nom de TOURMALET.


Veure totes les fotos de la sortida.

dimarts, 8 de juliol del 2008

Triatló Olímpic de Pont de Suert

Diuen que quan estàs en estat de gràcia, s'ha d'aprofitar!!!


Amb en Batis i el company del CN Vic-Etb Arnau Bellapart, 3er classificat absolut.

Doncs jo no sé si ho estic; els companys em diuen que em veuen molt fort;

No sé si estic en el meu millor moment, ja que sempre t'és més fàcil pensar en el present, que recordar el passat.... si més no, quan les coses van bé!!!

Però, entre una cosa i una altra, junt amb l'autoconfiança que em genera veure que l'entreno dóna el seu fruit, doncs em fa decidir-me per competicions que inicialment no entraven en els meus plans, com és el cas del Triatló Olímpic de Pont de Suert.

Un Triatló dels que m'agraden, o sigui, amb la bici "durilla", d'aquelles que fan mal, i en definitiva, d'aquelles que quan estic en estat de gràcia, m'ajuden a recuperar posicions.

El fet de tenir una participació baixeta, uns 150 triatletes, també m'ajuda a pensar que la natació serà més neta, i per tant, que podré sortir un pél més a saco, per agafar una bona posició i nadar així més al meu rollo.

Sé que últimament, dins les meves possibilitats, nadant estic bastant bé.... i això s'ha d'aprofitar, que en el meu cas, costa déu i ajuda arribar a un estat decent en l'esport aquàtic.

Doncs amb tot això, vaig complir els més pronòstics, sortint a "matar-ho tot", rebent i repartint, i col·locant-me en el "grupet" inicial, d'uns 50 triatletes.
En la 2ª volta de 750m, em giro un momentet i observo que vaig tancant el grupet, que com us podeu imaginar, ja no és de 50, sinó que s'ha transformat en microgrupets.
Em costa seguir el ritme, però lluito per no perdre contacte ja que no és el mateix afrontar la bici en "tierra de nadie", que amb un bon grupet de bons tiradors i rellevistes.... que la veritat.... també costa de trobar!!!
Aconsegueixo no perdre contacte i surto de l'aigua amb un parcial de 27'28'', el 54 millor temps. He nadat bé, però no ha estat la millor natació que recordi. Últimament, en les triatlons que nadem amb neopré, no sé si degut a manies, o a factors desconeguts que no em deixen rendir com jo voldria, no acabo de trobar-me al 100% del que estic acostumat al nedar sense neopré. No sé si es tracta del fet d'anar massa comprimit dins el neopré, però les sensacions no són les mateixes, i els braços s'em carreguen molt abans!!
Tornant a la competició, faig la transició prou bé i abans d'emprendre el segment de ciclisme, observo que surt de l'aigua i em passa pel costat el company Batis. Ostres tu, amb la natació mig oblidada que té, i tansols li he tret 1 minutet escàs!! Quan un és un crack, ho és amb tots els sentits!!!!

Emprenc el segment de ciclisme sol, avistant a uns 200m 2 corredors que han sortit molt forts. Consegueixo agafar-los i tots 3 realitzem una bici molt i molt bona, remontant moltes posicions, agafant grupets davanters i despenjant-los de roda i compenssant-nos força bé tant en la pujada com en el descens. Finalitzo la bici amb el 11é millor parcial, amb 58'43''.
El Batis, amb tota la mala sort del món, sofreix una punxada en la roda quan estava a punt d'encarar l'últim bucle de pujada cap a Perbes. Es retira en el segment de ciclisme, quan ben segur que en l'últim segment hagués fet una remontada impressionant, marcant un dels millors parcials en la seva gran disciplina de l'atletisme. Llàstima campió!!

Pel que fa a mi, faig la 2ª transició i encaro els últims 10km de cursa a peu. Sé de la duresa del circuit, sobretot pel que es refereix als primers 5 quilòmetres, destacant la rampa en el quilòmetre 3 aproximadament. No és que vagi molt fi, però agafo un ritme prou bo dins les meves possibilitats i intento no buidar-me en l'anada de 5 quilòmetres, per a poder apretar en la tornada. En els primers 5 quilòmetres, m'avancen 2 corredors, un d'ells en Xavi Roca, germà d'en Roger Rocà. Sé que aquell ritme no és el meu i segueixo al meu rollo. En la tornada, poc a poc em vaig sentint millor, i apreto constantment. Sóc adelantat per 4 corredors, i jo aconsegueixo atrapar-ne a 2, finalitzant el 42é millor parcial, amb un temps de 46'36''.

En la general acabo en la posició 31, amb un crono final de 2h12'47''. Veure classificació completa.

Acabo satisfet, però no amb les mateixes sensacions que a Balaguer.

No sempre es pot estar al 100%!!!

La millor final de la història!!!



No fa massa anys que segueixo el món del tenis, i per tant no em puc considerar un grandíssim aficionat a aquest esport, amb tota la història viscuda ens anys anteriors.

Però després de passar-me les 5 hores de la tarda de diumenge, clavat al televisor, vibrant desde el primer joc fins a l'últim, i més, quan il·lustres de la talla de McEnroe, Borg, Becker... and company al·lucinen amb el que van veure, i la qualifiquen de final sensacional, doncs si..... puc afirmar tranquil que segurament hem tingut la sort de presenciar la millor final de tenis de la història!!!

Que grans que sou, Federer i Nadal!!
Gràcies per servir-nos un partit que mai oblidarem!!!



Nadal, ets un SuperClasse i un Super crack!!!!

Federer, em trec el barret davant teu!!! A les bones i a les madures, ara mateix, ets el nº1!!!!!

dimarts, 1 de juliol del 2008

El més gran de tots!!!


Si senyor!!!!!

Que gran que ets MARCEL!!!!

MARCEL ZAMORA: Tri campió de l'Ironman de Nice!!! Ets l'amo i senyor de les terres de la Cote d'Azur!!!



Quina classe que tens!! I sempre tan senzill!! Tan exemplar!!! Despertant simpaties allà on vas!!!

Ets el més gran!! Perqué de gent forta n'hi ha molta en l'esport, però que estiguin en el lloc més alt i ens mostrin dia a dia lliçons d'humilitat,...... doncs la veritat......... pocs en conec!!



I quan dic conec, ho dic amb tota la il·lusió que això suposa!!

Orgullós estic jo, d'haver compartit petits però grans moments al costat d'un campió com tu!!

Segueix així!! Moltes felicitats!!!