divendres, 26 de setembre del 2008

Top 10 mountains

Avui estreno un nou espai:

CULTURILLA GENERAL

Amb la idea d'incloure quelcom més al blog, sense recaure en la monotonia explicatòria dels entrenos, vivències, competicions, etc......... m'he permés, ja que sóc l'autor i administrador del blog, inaugurar aquest nou espai.

En ell, donaré 4 idees del món que ens rodeja; coses o temes que m'interessen i dels quals no sóc ni molt menys un expert; sense fer ús de llarges parrafades, i amb la major part d'informació extreta de la xarxa, periòdicament us exposaré de la forma més explícita possible, allò que a mi m'interessa i/o em preocupa.

Per iniciar-me en aquest nou espai, he escollit el tema de les 10 muntanyes més altes del món.

Sóc alpinista??? nooooo

Sóc escalador??? Bé, una vegada...... mmmm, nooooooo

Sóc un expert en muntanya?? Ni molt menys, però estic obert a qualsevol tipus d'informació o històries que envoltin aquests temes.

M'agrada la muntanya?? Siiii, m'encanta i m'apasionen les històries d'expedicions i rutes vàries tant pels massissos de les nostres contrades, com pels grans colosos repartits pel món.

TOP 10:

1.- EVEREST (8848m) [Nepal-Serralada de l'Himàlaia]

L'Everest, dins la serralada de l'Himàlaia, és el cim més alt del món, amb 8.848 m. Està situat a la frontera entre el Nepal i el Tibet (Xina). En nepalès el cim s'anomena Sagarmatha (el front del cel), i en tibetà Chomolangma o Qomolangma (la mare de l'univers). El nom Everest li va donar Sir Andrew Waugh, l'agrimensor general britànic de l'Índia, en honor del seu predecessor Sir George Everest.


2.- K2 (8611m) [Pakistan/Xina(Caixmir)-Serralada de Karakoram]

Es considera que té la via normal més difícil de tots els vuitmils. Segurament és el vuitmil més impressionant i majestuós, isolat entre les vastes geleres del Karakoram.
Les autoritats xineses es refereixen al K2 com a Qogir. Aquest nom es deriva del terme Chogori, un nom sintètic de dues paraules baltis, chhogo ('gran') i ri ('muntanya'), construït al segle XX pels exploradors occidentals. El terme Chogori no s'usa localment, ja que la muntanya no és visible des dels llocs en els quals s'aventuraven els habitants de la zona i per tant no té nom local. Els baltis no utilitzen cap altre nom que no sigui K2, que pronuncien 'Ketu'. Altres noms que s'han donat, sense èxit, a la muntanya han estat Mount Godwin-Austen, K13, Mount Akbar o Lamba Pahar.


3.- Kangchenjunga (8586m) [Nepal/Índia-Serralada de l'Himàlaia]

El Kanchenjunga (anomenat també Kangchenjunga, Kangchen Dzö-nga, Kanchendzonga o Kangchanfanga) és un cim de l'Himàlaia, situat a la frontera entre l'Índia i el Nepal, entre el districte de Taplejung, a l'est del Nepal, i l'estat indi de Sikkim.
El seu nom significa "els cinc tresors de la neu", ja que té cinc cims.
La muntanya és considerada sagrada per la gent de Sikkim, per la qual cosa quan el 25 de maig de 1955 George Band i Joe Brown aconsegueixen fer el cim per primera vegada es van aturar a pocs metres d'aquest en senyal de respecte. Aquest costum s'ha respectat per la major part d'expedicions posteriors.


4.- Lhotse (8516m) [Nepal/Tibet-Serralada de l'Himàlaia]

El Lhotse, amb 8.516m d'alçada, és la quarta muntanya més alta de la terra. Es troba a la serralada de l'Himàlaia, a la frontera entre el Nepal i el Tibet, a tocar de l'Everest. Aquesta proximitat amb l'Everest n'ha provocat una certa ignorància per molts muntanyencs. A més del cim principal tenim altres cims secundaris de més de 8.000 m: el Lhotse del Mig (Est), amb 8.414 m i el Lhotse Shar, amb 8.383 m.

El Lhotse és el cim E1 del servei cartogràfic de la Índia, ja que sembla ser que la muntanya no tenia un nom local en tibetà ni tampoc al nepalès. Durant l'agost de 1921, en un reconeixement a l'Everest que va fer Howard Bury al no trobar un nom local li va posar com a nom: Lhotse que en tibetà vol dir pic sud, en referència a que el cim es troba al sud de l'Everest i unit a aquest pel coll Sud.


5.- Makalu (8463m) [Tibet/Nepal-Serralada de l'Himàlaia]

El Makalu (en nepalès मकालु; en xinès: 马卡鲁山; en pinyin: Mǎkǎlǔ Shān), amb 8.463m d'alçada, és el cinquè cim més alt del món. Es troba situat a l'Himàlaia, a la frontera entre el Tibet i el Nepal, a 22 km a l'est de l'Everest.

El Makalu té dos cims secundaris: el Kangchungtse, o Makalu II, de 7.678 msnm i el Chomo Lonzo, de 7.818 msnm.

El Makalu és considerat com una de les muntanyes més difícils d'escalar. A la duresa de l'alçada i el clima cal afegir una complicació tècnica elevada, sobretot a la part final.


6.- Cho Oyu (8201m) [Tibet/Nepal-Serralada de l'Himàlaia]

Està situada a l'Himàlaia, uns 20 km a l'oest de l'Everest. Cho Oyu significa Deessa Turquesa en tibetà.

Pocs kilòmetres a l'oest del Cho Oyu es troba el Nangpa La (5.716m), un pas gelat que serveix de ruta comercial entre el Tibet i la zona del Khumbu. Gràcies a la proximitat del Cho Oyu amb aquest pas els escaladors consideren el Cho Oyu com el vuitmil més fàcil de pujar.

El Cho Oyu fou el cinquè vuitmil en ser escalat, després de l'Annapurna (juny de 1950), Everest (maig de 1953), Nanga Parbat (juliol de 1953) i K2 (juliol de 1954).


7.- Dhaulagiri (8167m) [Nepal-Serralada de l'Himàlaia]

El Dhaulagiri (धौलागिरी), amb 8.167 m, és el setè cim més alt de la món. El mot Dhaulagiri procedeix dels mots en sànscrit Dhavali giri que volen dir Muntanya blanca.
Cap el sud-est, el massís del Dhaulagiri s'extén prop de 30 Km al llarg de la gorja del riu Kali Gandaki, que a la riba oposada és flanquejat per l'Annapurna (8.091m). El desnivell entre el fons de la gorja i els cims de les dues grans muntanyes supera, en alguns sectors, els sis mil metres, cosa que fa de la cara sud una paret molt difícil d'ascendir. Per contra la cara nord és molt més accessible i és el lloc per on passa la via normal d'ascens al Dhaulagiri.


8.- Manaslu (8156m) [Nepal-Serralada de l'Himàlaia]

Manaslu (मनास्लु, també conegut com a Kutang) és la vuitena muntanya més alta del món, situada a la serralada de l'Himàlaia, al Nepal. El nom Manasl procedeix de la paraula Manasa, que en sànscrit vol dir Muntanya de l'Esperit. Pels habitants de la zona és un lloc sagrat i per això els escaladors que hi pugen es queden a unes poques passes del cim per no molestar els esperits que hi viuen.
El Manaslu era el Pic XXX del Servei Cartogràfic de la Índia, i al començament havia estat anomenat Kutang I perquè era el cim més alt del districte de Kutang.


9.- Nanga Parbat (8125m) [Pakistan-Serralada de l'Himàlaia]

El Nanga Parbat és la novena muntanya més alta del món i la segona més alta del Pakistan. El nom de la muntanya significa muntanya despullada en urdú i hindi. El nom es deu al fet que es tracta d'una muntanya aïllada, separada de la resta de grans muntanyes, per la qual cosa destaca sobre el paisatge. Aquest mateix aïllament la fa especialment perillosa pels escaladors.

En caixmiri el seu nom és Diamir, que vol dir Rei de les muntanyes. Aquest és un nom que sols es manté al vessant oest de la muntanya.

És el vuit mil més occidental del planeta, està situat a la regió dels Territoris del Nord, al Pakistan, al sud del riu Indus.


10.- Annapurna (8091m) [Nepal-Serralada de l'Himàlaia]

L'Annapurna és el nom d'una sèrie de cims de l'Himàlaia, al Nepal, que s'estenen al llarg de 55km. El punt més elevat del massís és l'Annapurna I, amb 8.091 m, cosa que el converteix en el desè cim més alt de la Terra. El nom Annapurna és sànscrit i vol dir Deessa de les collites.

L'Annapurna I fou la primera muntanya de més de 8.000 m en ser conquerida. Maurice Herzog i Louis Lachenal ho aconseguiren el 3 de juny de 1950.

L'Annapurna també fou el primer vuit mil ascendit per alpinistes catalans, el 1974.

El Massís de l'Annapurna té sis cims principals que superen els 7.200m, a banda de molts altres cims secundaris i menors.


Doncs au, ja en sabem una mica més!!!!!!!!


dimarts, 16 de setembre del 2008

Pròximes competicions

Després d'unes últimes setmanes "tralleres", en el que a competicions es refereix, descansaré pel que queda de Setembre.

He planificat, d'aquí a finals d'any, les competicions en les que m'agradaria assistir:
  • 5 d'octubre: Cursa atlètica Linyola (10km) o Marxa BTT Tranbessons (50km).
  • 19 d'octubre: Duatló d'Alta muntanya de Queralbs (Núria) (11km+14km+11km)
  • 2 de novembre: Cronoescalada Cervera-Sant Guim Freixenet (13,8km)
  • 16 de novembre: IV Duatló d'entrenament d'Estaràs (7km+30km+3,5km)
  • 23 de novembre (????): Duatló de muntanya de Balaguer (????)
  • 30 de novembre (????): II SegarrOrientativa
Els meus entrenaments estaran distribuits de la següent manera:
  • D'ara fins al 19/10: Entrenos Running muntanya + BTT
  • Del 19/10 al 02/11: Entrenos de bici carretera
  • Del 02/11 en endavant: Entrenos Running muntanya + BTT

Doncs d'aquesta manera tancarem l'any, una temporada en la que estic molt content amb els resultats, i en la que les lesions, m'han respectat............... i això és el més important!!!!

dijous, 11 de setembre del 2008

Cursa Atlètica de Térmens. 10km

Avui, diada Nacional de Catalunya, l'hem celebrat calçant-nos les bambes i "gaudint" d'una gran cursa de 10km en la bonica població de Térmens.



Molt ambient, amb més de 400 participants, i uns carrers plens de gent animant, i corredors suant la cansalada, a causa d'una forta "calitxa", impròpia de l'època en la que estem.

La zona de sortida i arribada, per cert, molt ben montada i alhora vistosa, estava preparada per l'hora de la veritat.

Em situo darrera l'arc, en posicions capdavanteres i amb la idea "il·lusionant" de fer marca personal!! S'havia de rebaixar la marca Cerverina de 38'16''!!
Després d'una sortida falsa, ens tornem a col·locar sota l'arc, i finalment emprenem la cursa.

Resumint els 10 km de la cursa en una paraula..................................... ESGOTAT !!!!!

La sortida ha estat bona, però a partir del km2, he notat que no era el mateix corredor de Cervera, que em faltava algo....... potser força ????? jeje



En els "repetxos", que no n'hi havia pocs, anava "frenat", sense aquella xispa del dissabte passat a Cervera.

I en les zones planes, em notava donant-ho tot, sense treva, ni possibilitat de recuperació alhora, estant "todo el pescado más que vendido" i, a mesura que passaven els quilòmetres, rendint-me a l'evidència que el temps no seria tan bo com a Cervera.

Finalment, i després d'un últim quilòmetre en el que ho he donat tot i més, creuo l'arc d'arribada amb un temps de 39'12''.

Veure la classificació completa.



PARCIALS: KM1 (3'36''), KM2 (3'30''), KM3 (3'47''), KM4 (3'53''), KM5 (4'03''), KM6 (3'52''), KM7 (4'10''), KM8 (3'48''), KM9 (4'35''), KM10 (3'53'').

Diria que el km 8 i 9 no deien estar massa ben marcats, ja que ni en el 8 anava tan bé, ni en el 9 tan malament. Els "repetxos" estaven en els km's 3, 5, 7 i 9.

Com són les coses!!! La sensació post carrera era agredolça!! Un corredor com jo, incapaç durant molts anys de baixar la barrera dels 40', estava com trist al pensar en aquella marca de 39'12'', i és que la memòria de Cervera, encara està molt present!!!

Més fredament però, puc dir que estic molt content per la marca, no trobant-me increïblement com Cervera, però pensant que ho he donat tot i que les sensacions potser no han estat tan dolentes. Si la forta humitat i calor soferta avui ha passat factura, ens ho ha fet a tots, i hem de pensar que no sempre tindrem les boníssimes condicions atmosfèriques de Cervera.

Resumint: llàstima de no haver estat capaç d'atansar-me a la marca de Cervera, però puc estar content amb el rendiment que he tret avui!!!


Tota la troupe.

Els meus companys:
  • BATIS (12é amb 36'19''): No ha estat el seu dia i no ha pogut brillar com ens té acostumats.
  • X.CALAFELL: (94é amb 42'29''): Va afinant poc a poc pel repte de la marató de Berlín. És dels pocs que ha millorat respecte a Cervera.
  • J.CASTELLÀ: (172é amb 46'05''): No ha pogut brillar con en l'edició de l'any anterior, però està marcant una molt bona temporada.
  • M.CASTELLÀ: (192é amb 46'44''): El petit dels Castellà segueix d'aprop els passos del germà gran!!!!!
  • R.TRILLA: (229é amb 48'38''): El Roger va afinant de cara al triatlons de l'any que vé.
  • J.CALAFELL: (230é amb 48'53''): Mal dia pel Jordi!! Aquest no és, ni molt menys, el seu temps!!
  • A.VENDRELL: (249é amb 49'20''): El meu germanet, poc a poc es va acostumant a les proves d'atletisme. Quina diferència entre la cara a l'arribar de Cervera 2007 i la d'avui. Segueix així Adrià, que els bons resultats arribaran sols!!!
Menció especial també, a tota la "colla" (Oscar, Jordi i Toni) de l'Adrià, acabant en un molt bon paper.


dimecres, 10 de setembre del 2008

Torna la Bèstia!! Torna LANCE !!!!!

Si senyor!!

Ja s'ha fet oficial, el grandíssim Lance Armstrong tornarà al ciclisme professional, i com a mínim l'any vinent, el 2009, ens tornarà a fer vibrar amb la seva explosivitat i caràcter guanyador del segurament, millor ciclista de la història, amb el permís del gran Merckx!!


2 bèsties juntes: Lance i Jan!! Quins bons moments!!!

El Tour del 2009 tindrà unes audiències brutals!!!!!

ARMSTRONG + CONTADOR + EVANS + SASTRE + BASSO ......... Tela marinera!!!

dimarts, 9 de setembre del 2008

Armstrong Resurrection ??

Sembla que el grandíssim Lance s'està plantejant un seriós retorn a la élite ciclista.



Publicat a Mundo deportivo, extret de Velonews:

"Lance Armstrong, retirat oficialment des de 2005, tornarà a competir l'any pròxim en les files d'Astana, segons assegura la pàgina web de la revista especialitzada en ciclisme VeloNews, que cita com font a un familiar proper al corredor nord-americà, que complirà 37 anys el 17 d'aquest mes.



Segons aquesta persona, de la qual no es desvetlla la seva identitat, l'heptacampió del Tour tornaria a la gran prova del calendari i disputaria com preparació el Tour de Califòrnia, París-Niça, Tour de Geòrgia i Dauphiné Liberé. Vestiria el maillot de l'Astana, que va prendre el relleu del Discovery de les mans de Johan Bruyneel i en el qual el líder actual és Alberto Contador. Ho faria sense cobrar salari premi econòmic algun i a més penjaria 'on line' tots els anàlisis de sang interns per a demostrar que és un esportista net.



Mark Higgins, mànager d'Armstrong, no ha confirmat ni desmentit res encara. Però la publicació dóna pistes que confirmen aquest retorn, que havia d'haver estat fet públic en una exclusiva a la revista Vanity Fair. L'ex ciclista i gran amic d'Armstrong George Hincapie simplement va esbossar un somriure quan se li va preguntar pel rumor que corria en els àmbits ciclistes nord-americans.



En el programa antidopatge


Però més definitiu sembla que el propi Llanci s'hagi inscrit en el programa de controls antidopatge fora de competició de l'Agència Antidopatge USA (USADA). Així ho va fer abans d'una prova de mountain bike que va disputar el passat mes d'agost, en la qual va acabar segon.



Segons les normes de la USADA, qualsevol esportista retirat que vulgui tornar a la competició en actiu ha d'apuntar-se a aquest programa antidoping sis mesos abans de recobrar l'estatus d'esportista en actiu.



Un altre punt a favor que es faci efectiu la tornada d'Armstrong, és que un dels exdirectors del Discovery, Dirk Demol, es reincorporarà al pilot amb l'Astana el 2009. "M'encanta tornar a treballar amb Johan Bruyneel", aquest fidel àngel de la guarda d'ocasió Armstrong en la gran època d'èxits.



Però a més de la bona relació d'Armstrong amb Bruyneel, es dóna el cas que l'americà manté molts contactes amb la marca de bicicletes Trek, que són les quals utilitzen els Astana, conjunt que aquest any no va ser admès en el Tour de França ".

Serà el retorn del rei????????????

Haurem d'esperar!!

dilluns, 8 de setembre del 2008

Resultats carros de foc skyrunner 08

Ja han penjat els resultats de la Carros de Foc Skyrunner del passat 30 d'agost.

Vam participar un total de 205 corredors.

Em vaig classificar en la posició 126 amb un temps de 20h33'.

Veure classificació completa.

El 1er classificat va invertir un total de 11h21'.... Bufff, quin mega crack!!!!!!


Us deixo una foto del gran coll de CONTRAIX nevadet. Ostres tu, quina canya!!!!!

diumenge, 7 de setembre del 2008

Cursa atlètica de Cervera 2008. 10km

Altre cop arribava l'esperada cursa atlètica de Cervera.

10km de recorregut amb els famosos 2 últims km de pujada.

Molt alta la participació, amb més de 275 atletes.

La veritat, és que tan físic com anímicament estava molt i molt bé. Venia de ser finisher a la Carros de Foc, i els 2 entrenos setmanals que havia fet, amb alguna sèrie intercalada de test, em feien ser bastant optimista de cara a poder rebaixar el crono de l'any passat, 39'46''.

La meteorologia no es podia presentar millor. Temps tapadet i fresqueta, molt diferent de l'àgonica calor de l'any anterior.

A 3/4 de 7, estàvem tots preparats esperant el tret de sortida.



Em situo en posicions capdavanteres i...........PUM, es dóna la sortida!!!!

Surto fortet, però cautelós!! Les sortides estratosfèriques d'anys anteriors em deixaven ben buit i amb uns temps parcials no massa bons.

Deixo que el 1er grupet en el que anaven Batis i Àngel vagin al seu rotllo, i em situo en un 2on grupet acompanyat del Kike Solé.

Passem el 1er km amb un parcial de 3'30''. Bones sensacions, vaig força bé i amb 10'' més que l'any anterior.
2on km, amb el mur dels jutjats. Em feia bastant respecte, però el superem amb 3'45''.

Vaig aguantant amb el grup del kike fins a mitja baixada del Mas Duran, amb parcials:

  • KM 3: 3'39''
  • KM 4: 3'34''


El Kike apreta bastant fort baixant, per aconseguir caçar al grupet de davant, un 2on grupet que se'ns havia escapat. Vaig una mica forçat amb aquell ritme i el deixo marxar uns metres per anar a un ritme més còmode per mi.

Passo el km 5 amb 3'22''.

Tinc el Kike a uns 10m, i el mantinc fins al km 6 amb 3'45'', en el que el torno a caçar.

El km 7 el passem amb 3'49'', i el 8 amb lleugera pujada i reduint un pelet el ritme per recuperar forces pels 2 últims quilòmetres amb forta pujada, amb 4'17''.

Comencem la pujada a bon ritme i agafant bones sensacions, a roda d'un km0. Abans d'arribar al km 9 (4'21'') el Kike se'ns queda enrera i marxem amb el km0.

Em poso l'últim km davant per no aminorar el ritme i aconsegueixo finalitzar la cursa en la posició 18a, amb un parcial en l'últim km de 4'12'' i un total de 38'16''.

Veure la classificació completa.



Contentíssim pel resultat, la veritat és que encara no m'ho crec, i al·lucinat pels grandíssims resultats de tot l'equip PC CERVERA TRIATLÓ i companys de Cervera:


  • BATIS: 1er classificat amb 33'55''. Com me n'alegro!!!! Es mereixia i molt, guanyar aquesta cursa. L'any passat ja havia predit que tard o d'hora s'emportaria la victòria. Ets un crack Batis!!! La bona feina, té el seu fruit!!!!
  • ÀNGEL: 10é classificat amb 36'43''. S'havia marcat l'objectiu de baixar dels 37' i mireu-lo! Quina temporada que estás fent Àngel!!! Ets una bestiota!!
  • KIKE SOLÉ: 21é classificat amb 38'33''. El Kike sempre està al màxim nivell, potser no com l'any passat, però confio en ell per ser un sub 3h a la marató de Berlin. Tú pots Kike!!
  • X.BERNAUS: 35é classificat amb 39'10''. Sempre es queixa, si, sempre es queixa!!!!! Però Berni, estàs a tope!!! L'any que ve, si les lesions et respecten, serà el teu any!! N'estic segur!!
  • J.CARULLA: 39é amb 39'46''. Que ben representada que està la saga Carulla amb el seu germà gran. Jordi, la teva capacitat de sofriment no té límits, i ets un exemple per tots nosaltres. Excel·lentíssim corredor, millor persona!!!!!
  • J.CASTELLÀ: 73é amb 42'25''. Jordi, ja et vaig dir que aquest any et veig a tope!! Com estàs rendint!!! Ets un crack en tots els sentits!!!
  • X.CALAFELL: 89é amb 43'31''. El company de patiment de la carros de foc!!! Estàs en un molt bon moment Xavier, i a la marató et sortirà un temps boníssim!!! Cuida't crack!!!
  • A.VENDRELL: 202é amb 49'55''. El meu estimat germà!! Quina diferència respecte l'any anterior!! Aquest any ho portaves més entrenat i amb l'experiència de l'any anterior!! L'any vinent, amb una bona preparació, segur que seràs un sub 45'.
  • J.CALAFELL: 212é amb 50'57''. Que Califa??? Et començo a notar a to, ehhhh??? Continua amb la constància d'entrenos i en els anys posteriors en parlarem i molt de tu.

Citar també grandíssims resultats dels companys Xavier Viaña (77é amb 42'36'', una altra bèstia de Sant Guim), el Xavier Noguerola (81é amb 43'02'', a l'home calculador, no se li escapa res), el Marc Castellà (105é amb 44'16'', el petit dels Castellà puja molt fort), Jordi Sangrà (121é amb 45'18'', no se'n perd una, i sempre amb bons resultats), el "Salva" (201é amb 49'53'', la bestia del futbito no perd pistonada) i finalment Jordi Miret (211é amb 51'10'', en aquest any del seu descobriment, ens ha sorprés i molt!!!)

Veure totes les fotos de la cursa.

Bé, ja per finalitzar, només dir que gràcies al gran resultat de Cervera, m'he animat a pendre part a la pròxima cursa de 10km a Tèrmens, el proper 11 de setembre. Veurem si som capaços de baixar dels 38'.

dissabte, 6 de setembre del 2008

Carros de foc Skyrunner 2008

Per fi arribava el dia tan esperat............


la temible travessa CARROS DE FOC, en modalitat Skyrunner, o sigui tot de patac, en menys de 24h.



El divendres 29 d'agost, el Jesús Puigbó, el Xavier Calafell i jo mateix, ens desplaçàvem fins a Espot, per deixar el cotxe i agafar un taxi fins al Refugi d'Amitges, on passaríem nit, i des d'on partiríem l'endemà a les 04:00h per fer la volta sencera als 9 refugis, fent cap altre cop al refugi d'Amitges.



Vàrem escollir el refugi d'Amitges, per 3 raons:
  • Tenia molt bona reputació en el tracte cap als corredors.
  • Molts corredors, partien d'aquest refugi sobre les 04:00h del dissabte.
  • La nostra previsió de temps total, sobre les 20h, ens augurava una arribada nocturna, i tenint en compte que del penúltim refugi (Mallafré) a Amitges és tot pista sense pèrdua, la decisió estava ben presa.
Un cop a Amitges, sobre les 18:00h, preparació del material pel dia següent, preparació del llit, i cap a sopar, sobre les 19:00h.
Per sopar, un caldet calentet de 1er, seguit d'una meravellosa amanida de pasta (bufff, com baixava), i finalment carn.
Vam compartir taula amb uns companys d'Artesa de Segre, amb els que vam dialogar d'antigues batalles i sobretot, del que ens venia a sobre.

20:30h- "Cuerpo a tierra".... bé, en el meu cas, a dins el sac i ben tapat.

21:30h- Comença el concert!!!! Primer uns tímids "coros", seguits d'uns baixos poderosos, i quan ja pensàvem que el concert tenia les hores contades, els "20 i escaig" sonàmbuls de l'habitació, ens veiem sorpresos per 2 autèntics tenors que ens ofereixen tot un recital de "solos"....... i sort que tansols eren SOLOS!!!!!

Riiinggggggg!!!! Ostres tu, que poc he dormit, encara em reçonen els tenors!!! Són les 02:50h i és hora de .................... home!! Que carai!! És hora de dormir, però qualsevol se'n torna!!! Faig uns penosos estiraments, i decidim amb els companys que ja és hora d'anar a esmorzar!!!

Omplim els dipòsits amb tot el que ens ofereixen: melmelades, embotits, sucs, galetes .........

Ens canviem, sortim fora el refugi, marquen les 04:00h i emprenem la nostra aventura amb el crono a 0 i direcció al 1er refugi, el de Saboredo.


Si continués explicant com fins ara, o sigui amb péls i senyals, tota la ruta, em sembla que quedaria més exhaust que la pròpia Carros de Foc. Em limitaré a donar-vos 4 trets del més important i el que més em va marcar d'aquesta espectacular travessa:

  • La travessa original, consta d'uns 55km i més de 9200m de desnivell.
  • La nostra travessa, amb 70 km i més de 7000m de desnivell, tansols difereix de l'original en el tram qüasi final. De Josep Mª Blanc a Mallafré, la ruta clàssica passa pel Coll de Monestero. Hi ha una ruta alternativa pel Coll de Valleta Seca, i una altra alternativa que sense guanyar desnivell, passa per la pista dels túnnels, que és la que vam, agafar nosaltres, i la que fa la major part de gent.
  • Aquest ruta dels túnnels, ens comporta més quilometratge, però menys desnivell i sobretot menys risc de pèrdua, ja que afrontar de nit el Coll del Monestero feia bastanta por. Tansols s'han de tenir més ganes de caminar fent el "rodeo" i anar en compte en els últims 2 túnnels de la ruta, que estan enfonsats. S'han de vorejar per uns senderets fins arribar a Mallafré.
  • Els avituallaments dels refugis estan bé, però es recomanable portar-se el pròpi avituallament a base de barretes, galetes, entrepans i el que us sembli.
  • Tota la ruta és espectacular, però remarcaria: el tram pesadet de baixa i torna a pujar del refugi de Restanca; l'espectacular Coll de Contraix (el més tècnic i dur de tots els Colls), que et fa plorar d'emoció un cop ets a dalt; l'inacabable pujada al Coll de Dellui; i el marc incomparable de la situació del Refugi de Josep Mª Blanc.
  • En el Contraix s'ha d'anar molt en compte amb els blocs de pedra, però és que aquesta és la gràcia d'aquest grandíssim coll. La veritat és que tansols l'he pujat 2 cops, però em té ben enamorat!!!!!
  • En aquesta travessa, és més important el factor psicològic, que el físic. A partir de les 8-10 hores, tant el cos com la ment ja pensen amb l'arribada, i amb tot el que resta per endavant, s'ha de tenir el cap molt fred i la capacitat de sofriment molt alta. És important, per complicat que sembli, no desesperar-se ni baixar l'estat d'ànim. Penseu que amb tantes hores, es viuen moments de tot: moments bons, moments excitants, moments que ho "engegaries tot a parir", moments que et sembla que t'ho menjaries tot, moments de decaïment, moments en els que et sents invencible, d'altres en els que una enorme sensació de buit s'apodera del teu cos..... etc... però al final, aconsegueixes superar els moments més difícils, augmentant a nivells altíssims l'estat d'ànim i visquent la més simple i freda, però alhora victoriosa arribada.
  • S'ha d'anar molt en compte en els trams nocturs. Penseu que nosaltres vam realitzar més de 7 hores sense llum, bé amb la dels frontals, i l'efecte desorientació és molt present.
  • L'últim km d'arribada a Amitges desde Mallafré, és en pista, però quina pista. Amb una pendent brutal que et rebenta i et desgasta de mala manera, arribant a suplicar que finalitzi aquell moment agònic pre-arribada. Però com ja he dit, tot s'acaba superant!!! jeje, que fàcil és dir-ho ara!!!


Després de 20h33' multicolor, ens presentàvem altres cop al refugi, amb el rellotge que marcaven les 00:33 del diumenge, i tot i l'enorme felicitat, amb una cara de pocs amics que feia por.

Forfait de ruta amb tots els passos intermitjos.

Taula de ruta amb tots els passos intermitjos.

Per cert, no tinc paraules per descriure un cop viscut, i com ja he dit anteriorment, el tracte de la gent del refugi. És bestial!! Es passen tot el dia i tota la nit desperts, esperant l'arribada dels corredors, i mimant-los i dedicant-se al 100% a ells, des del primer fins a l'últim, sigui quina sigui l'hora d'arribada. La veritat, moltíssimes gràcies, vosaltres sí que sou uns cracks!!!!

Per cert, crec que mai havia "gaudit" d'una dutxa d'aigua calenta com aquella!!!! Buffffffffffffff!!!!

Bé, per finalitzar, seré breu i precís: Ja sóc finisher de la CARROS DE FOC SKYRUNNER!!!!
Ha costat molt, però que molt, però ha valgut, i molt la pena!!!!

Veure totes les fotos de la Carros de Foc Skyrunner.


Com no, aquestes "proeses", no tansols s'aconsegueixen amb una bona preparació, sinó que el gran recolzament i ànims d'aquelles persones properes a nosaltres, com els amics i sobretot en el meu cas, la meva Gemma, ens ajuden als "que no hi tenim res al cap", a superar-nos i creure en nosaltres mateixos!!! Moltes gràcies!!

dijous, 4 de setembre del 2008

Memòries d'Agost

Des de la passada Tri sprint de Bcn que no em dignava a fer comentari algun de les meves aventures estivals. Quan estem de vacances, estem de vacances!! amb tot "lo" que això comporta.

Bé, després d'aquest "stop and prou" torno amb més forces que mai, per fer-vos saber, amb més o menys gràcia, que n'és de la meva vida.

L'Agost, un mes en el que normalment em baixa dràsticament l'activitat física, podem dir que aquest any, ha estat ben just el contrari, tractant-se majoritàriament d'activitat "WALKER".

RUNNER és el que corre....
WALKER és el que camina......

Un objectiu ben clar: CARROS DE FOC SKYRUNNER, a finals d'Agost....................

...una prova que es desenvolupa majoritàriament pel Parc nacional d'Àigües Tortes, amb uns 70 km de recorregut i més de 7000m de desnivell acumulat. Tot amb l'agravant que s'havia de realitzar en menys de 24h.
Començàvem el mes preparant les vacances d'estiu amb la Gemma. Enguany, i després d'una llarga búsqueda i una díficil decisió, ens vam decantar pel Parc Nacional d'Ordesa.
La veritat és que han estat unes vacances al·lucinants, aprofitant-les al 100% del 1er a l'últim dia.

- PERIODE: Del 6 al 13 d'agost.
- ALLOTJAMENT: Apartament a Broto.

Us faig cronologia de les vacances a Ordesa:
  • 7 d'agost: Caminada Broto-Torla-Frajen-Broto (pel Sender de l'aigua). 10,6km i 260m. Ruta pedestre molt i molt recomanable, realitzada amb la Gemma. Atenció a la baixada pel sender de l'aigua!! GORETEX al 100%!!!
  • 8 d'agost: Caminada Broto-Frajen (per la cascada de Sorrosal)-Oto-Broto. 7,8km i 300m. Ruta semblant a la del dia anterior, amb més desnivell i realitzada amb la Gemma. Per la tarda, aproximació amb cotxe a Bujaruelo.
  • 9 d'agost: Entreno Runner Broto-Ermita de la Virgen de Murillo-Broto. 7,2km i 450m. Entreno canyero de puja-baixa, pensant amb la carros de Foc, i més sol que un mussol. Per la tarda breu visita al Port del Portalet, frontera "franxuti".


  • 10 d'agost: ETAPA REINA- Ordesa-Senda de los Cazadores-Faja Pelay-Cascada Cola de Caballo-Gradas de Soaso-Ordesa. 21km i 800m. Quin tros d'etapa!! d'aquelles inoblidables, d'aquelles èpiques, d'aquelles que s'han de fer, d'aquelles que et fan plorar, d'aquelles que perduren en el record..... i tot al costat de l'incansable Xerpa Gemma!! IMPRESSIONANT!!
  • 11 d'agost: Via Ferrata de la Cascada de Sorrosal. 2,5h de via i 200m. 2 km de baixada per sender. Estrena en vies Ferrates amb el polifacètic mestre i cosí Rafel. Ja només em falta això!!! Una altra afició!!! Per cert, al·lucinant!! Per la tarda, ruta amb cotxe pels abismes del Cañón de Añisclo amb els cosins Rafel i Montse, i com no amb la Gemma. Conclusió: Hi hem de tornar amb més tranquilitat i gaudir d'aquell espectacular paratge. La pregunta: és el Cañón de Añisclo l'entrada a les portes del Mordor Aragonés????? Ostres tu, se'm posa la pell de gallina!!!
  • 12 d'agost: Telecabina de Panticosa-Llac Ibon Sabocos (1905m)-Llac Ibon de los Asnos (2060m)-Telecabina de Panticosa. 8,1km i 390m. Última etapa amb l'experiència del telecabina i la visita als llacs glaciars de Panticosa.

Bé, en resumides contes, unes vacances 10, en uns paratges bestials, amb la millor de totes les companyies, la meva xerpa Gemma (la millor i més preciosa guia-acompanyant de muntanya) i amb la visita fugaç però intensa i genial dels nostres cosins de Balaguer, ciutat agermanada amb Minastirith, la Montse (per cert, moltíssimes gràcies per la xoco-recepta) i el Rafel (aquell que de l'escalada en fa art).

Un cop finalitzades les vacances de "relax", jeje..... continuava la preparació de cara a l'objectiu de l'any.

El dissabte 16 d'agost, una petita expedició Cerverina (Jordi Calafell, Xavier Calafell, Sergi Rodríguez, Oriol Vila i un servidor) ens vam dirigir a Espot, per fer un seriós test de cara a la carros de foc. Deixàvem el cotxe al pàrquing del Parc, i per endavant se'ns presentaven uns 45km i més de 5000m de desnivell acumulat. El circuit, coincidia en la major part, amb la mitat de la "carros".
ITINERARI: Pàrquing Espot-Llac Sant Maurici-Refugi Amitges-Port de Ratera-Refugi Saboredo-Coll de Sendrosa-Refugi de Colomers-Port de Caldes-Refugi de Ventosa-Collet de Contraix-Refugi Estany Llong-Coll del Portarró-Sant Maurici-Pàrquing.
Resumint, van ser més de 14h. de "dale que te pego", vistes al·lucinants, colls emocionants, com el Contraix, i una bona referència de cara a la cita del 30 d'agost.


El divendres 22 d'agost, una grupeta dels "millors" alpinistes "made in via ferrata" Segarro-Noguerencs" ens disposàvem a desafiar la temible via ferrata REGINA, a Peramola, molt aprop d'Oliana.
A les ordres del "Catedràtic de Ferrades" Rafel, ens uníem 3 gladiadors. En Batis, un amic del Rafel d'Òs de Balaguer i un servidor.
Per endavant, 3 hores d'ascens i uns 450m de desnivell.
Dificultat segons la web: molt alta.
Dificultat segons el guia: "jajaja".



Conclusions d'un ferrader "novato" després de l'experiència: 100% recomanable, brutal, sensacional........

Properament publicaré totes les fotos de la via ferrata Regina, i veureu que unes imatges, valen més que mil paraules!!!!!

I finalment, per concloure aquest mogudet Agost.........
la superMega CARROS DE FOC SKYRUNNER..........

... que estic tan cansat, que l'explicaré en el pròxim post!!!