David Vendrell

Resultats VII Duatló d'entrenament d'Estaràs (04-12-11)

2011-12-04T16:41:00.002+01:00

MOLTES GRÀCIES a tots els participants per haver gaudit altre cop amb nosaltres d'aquest duatló.

Classificació VII Duatló d'entrenament d'Estaràs

Fotografies gentilesa de Montse Garra

SALUT I FINS L'ANY VINENT!!!!

VII Duatló d'entrenament d'Estaràs (04/12/11)

2011-11-16T17:31:00.003+01:00

INFORMACIÓ DEL DUATLÓ:

DATA i HORA: Diumenge 4 de desembre, a les 10:30h (recollida dorsals a partir de les 09:45h).
LLOC: Estaràs (a 10km de Cervera per l'eix transversal direcció Manresa)
AVITUALLAMENTS: (sòlids i líquids en zona boxes, i botifarrada al final)
PREU: 5€
* S'abonarà els 5€ en la recollida de dorsals.
PREMIS: Obsequi al 1er classificat masculí i 1er classificat femení

INFORMACIÓ DELS CIRCUITS DEL DUATLÓ (clicka sobre els enllaços per veure els mapes):

* En principi els circuits seran els mateixos que l'any passat, tot i que us guardem alguna petita sorpresa.
1ER SEGMENT: 6,4km DE CURSA A PEU TIPUS MUNTANYA

2ON SEGMENT: 18,5km DE BTT

3ER SEGMENT: 3,7km DE CURSA A PEU TIPUS MUNTANYA

El 3er segment és el circuit del 1er segment fent-lo al revés, i retallant en algunes zones.

INSCRIPCIONS:

LLISTA D'INSCRITS:

Resultats VI Duatló d'Entrenament d'Estaràs (12-12-10)

2010-12-13T09:15:00.003+01:00

MOLTES GRÀCIES a tots els participants per haver gaudit juntament amb nosaltres d'aquest duatló.

Classificació VI Duatló d'entrenament d'Estaràs

Fotografies del duatló (A.Vendrell)

Fotografies del duatló (S.Chica)

* Si voleu alguna fotografia amb més ressolució, deixeu-me un comentari al final del post, o envieu-me un email.

SALUT I FINS L'ANY VINENT!!!!

VI DUATLÓ D'ENTRENAMENT A ESTARÀS (12/12/10)

2010-11-26T22:21:00.008+01:00

INFORMACIÓ DEL DUATLÓ:

DATA i HORA: Diumenge 12 de desembre, a les 10:30h (recollida dorsals a partir de les 09:45h).
LLOC: Estaràs (a 10km de Cervera per l'eix transversal direcció Manresa)
AVITUALLAMENTS: (sòlids i líquids en zona boxes, i botifarrada al final)
PREU: 5€ (enguany, amb el tema de la crisi, no podrem fer la inscripció gratuïta)
* S'abonarà els 5€ en la recollida de dorsals.
PREMIS: Obsequi al 1er classificat masculí i 1er classificat femení

ÚLTIMA HORA: Després del duatló sortejarem 2 grans obsequis gentilesa de la botiga de bicicletes CBIKES de Cervera.

INFORMACIÓ DELS CIRCUITS DEL DUATLÓ (clicka sobre els enllaços per veure els mapes):

* En principi els circuits seran els mateixos que l'any passat, tot i que us guardem alguna petita sorpresa.
1ER SEGMENT: 6,4km DE CURSA A PEU TIPUS MUNTANYA

2ON SEGMENT: 18,5km DE BTT

3ER SEGMENT: 3,7km DE CURSA A PEU TIPUS MUNTANYA

El 3er segment és el circuit del 1er segment fent-lo al revés, i retallant en algunes zones.

INSCRIPCIONS:

LLISTA D'INSCRITS:

Primers objectius pel 2010

2009-12-22T16:23:00.004+01:00

Abans de començar les esperades vacances, he fet una petita planificació de les primeres competicions per a la nova temporada 2010, tenint en compte que aquesta temporada estarà encarada bàsicament a la muntanya, concretament la marató de muntanya.

10/01/10: Duatló de muntanya de Folgueroles

17/01/10: Triatló blanc de Tuixén (aquest no el tinc massa clar)

31/01/10: Campionat de Catalunya de Duatló per equips al Prat de Llobregat

07/02/10: Mitja marató de Granollers

21/02/10: Duatló d'Igualada

07/03/10: Marxa dels Castells de la Segarra

21/03/10: Marató de muntanya de la Vall del Congost (Aiguafreda)

Resultats V Duatló d'entrenament d'Estaràs (29-11-09)

2009-11-30T11:45:00.010+01:00

Primer de tot, moltes gràcies a tots els que heu participat en la edició d'enguany, esperant que hagueu gaudit de l'entorn i els circuits, i esperant que l'any vinent ens tornem a trobar tots plegats.

Classificació V Duatló d'entrenament d'Estaràs

Primeres fotografies del Duatló

Fotografies de Sergi Chica

* Si voleu alguna fotografia amb més ressolució, deixeu-me un comentari al final del post, o envieu-me un email.

SALUT I FINS L'ANY VINENT!!!!

V DUATLÓ D'ENTRENAMENT A ESTARÀS (29/11/09)

2009-11-17T16:27:00.020+01:00

INFORMACIÓ DEL DUATLÓ:

DATA i HORA: Diumenge 29 de novembre, a les 10:30h (recollida dorsals a partir de les 09:45h).
LLOC: Estaràs (a 10km de Cervera per l'eix transversal direcció Manresa)
AVITUALLAMENTS: (sòlids i líquids en zona boxes, i botifarrada al final)
PREMIS: Obsequi al 1er classificat masculí i 1er classificat femení

INFORMACIÓ DELS CIRCUITS DEL DUATLÓ (clicka sobre els anllaços per veure els mapes):

1ER SEGMENT: 6,4km DE CURSA A PEU TIPUS MUNTANYA

2ON SEGMENT: 18,5km DE BTT

3ER SEGMENT: 3,7km DE CURSA A PEU TIPUS MUNTANYA

El 3er segment és el circuit del 1er segment fent-lo al revés, i retallant en algunes zones.

INSCRIPCIONS:

LLISTA D'INSCRITS:

Àlbum de fotos del duatló d'Estaràs de 2008.

Embrunman'09. Ja en sóc Finisher!!!!

2009-10-06T17:08:00.046+02:00

Després de la "grip" que ha agafat el meu blog, en la que l'he tingut en quarentena durant més de 4 mesos, avui dimarts 6 d'octubre, després de viure com a espectador el Challenge de Calella (4 d'octubre), prova distància Ironman en la que han participat 3 companys d'equip (Califa, Oriol i Penella), m'he "autoanimat" a reactivar el blog, intentant mantenir-lo actualitzat i començant amb ganes explicant-vos en "quatre" línies que va ocórrer el passat 15 d'agost, quan vaig aconseguir ser Finisher del considerat Ironman més dur del món, l'EMBRUNMAN.

Abans de res, la més sincera admiració pels 3 recents finishers a la Challenge de Calella:

Oriol, per ser doblement finisher en aquest 2009. És bestial el que has aconseguit, ser finisher en 2 ironman's en menys de 2 mesos. Ets l'amo i senyor de la llarga distància!!! BESTIAL!!
Penella, increïble el que has fet!! Decidint la teva participació a última hora, entrenant ràpid i corrent, sense temps de planificar, i com qui no vol la cosa, et plantes a Calella i amb una lliçó de serenitat i fortalesa, aconsegueixes ser finisher i amb un resultat genial!! Un 10 per al millor tauró d'Agramunt!!
Califa, que gran que ets!! Tu ho saps, que hi havia molta gent que no donava "un duro" per tu, que no confiava que aconseguissis la gesta!! Ja ho vas començar a demostrar a la CERVERA 70.3, i ho has ratificat sent Finisher a Calella!! Ets un heroi.... ets el nostre heroi!!! A nivell de mentalitat no hi ha qui et superi!!!! Ja tens el tresor tan preuat que buscaves!!!

Bé, tornant 2 mesos enrera, direcció Embrun (Alps Francesos)........

Després de 3 o 4 mesos entrenant amb el cap a Embrun, arribava la setmana decisiva, la setmana que partíem cap als Alps per disputar l'Embrunman.

L'expedició Cerverina (Àngel Carulla, Sergi Bernet, Gemma Gusi, Jordi Castellà, Arnau Castellà, Marc Castellà, Marga Delgado, Oriol Vila, Gemma Gusi i David Vendrell) sortíem el dia 10 direcció Embrun.

Només arribar a Embrun, concretament a Les Orres, on teníem reservats 2 apartaments, un de 10pax en el complex Parc des Airelles, i un altre de 5pax en Le Bois Méan, ens emportem una sorpresa en majúscula, al veure que els de Parc des Airelles no tenien constància de cap reserva nostra.
Veient el nostre enfadament, estant més que cansats després de més de 10 hores de viatge, i un cop confirmat que realment teníem reserva, ens van oferir la possibilitat d'estar aquella primera nit en un apartament de 6pax i que de cara als 9 dies restants ja ens buscarien una alternativa. La recepcionista no entenia per a que volíem un apartament de 10pax si en realitat per aquell apartament erem 6 persones. Ens va costar fer-li entendre que l'endemà venien 2 persones més (la Montse Melgosa i el Rafel Bernat), i que teníem el dret de reservar el que volguéssim, que en aquest cas era per estar més amples, ja que amb les bicis pel mig, l'espai es redueix. I sort que ho vam preveure, ja que els apartaments, a nivell d'espai eren una "mer..".

L'endemà, dimarts 11 d'agost, vam decidir intentar anar a buscar un altre apartament pel nostre compte, deixant com a última possibilitat, l'opció que ens oferia EUROGROUP (cadena principal que englobava Parc des Airelles), de passar les 8 nits restants, en 2 apartaments separats.
I la sort que vam tenir de deixar de banda a aquests impresentables d'EUROGROUP, ja que durant aquell mateix matí vam trobar una gent particular maquíssima, que ens va arreglar la resta de vacances en 2 "gites" (com cases de pagés) genials.

Vam estar 4 nites en una, a Le Melezet, i 4 nits en un altra a el poble de Les Orres. Per cert, durant tota la estància als Alps, vam haver de realitzar mil i una trucades a la companyia EUROGROUP, per reclamar-los que ens tornessin els diners de la reserva. La veritat, mai més amb aquesta companyia, i si em permeteu una recomanació, en aquests llocs millor dirigir-se als particulars (gites), que a les gran companyies, i menys a EUROGROUP (colla d'incompetents).

Bé després d'aquesta més que necessitada parrafada, i un cop instal·lats a la primera de les 2 mansions, ja entrats en el segon dia, vam decidir fer el reconeixement amb bici, dels primers 45 quilòmetres del segment de ciclisme.

Per no extendre'm no entraré massa en detalls dels dies previs a la competició, i em limitaré tan sols, a citar el que vam fer.

El tercer dia, al matí vam anar a fer el reconeixement en cotxe dels 140 quilòmetres restants del segment de ciclisme, incloent l'Izoard pel mig. A destacar que l'Àngel, el Bernet i el Rafel, que van fer tot el circuit en bici, incloent la pujada final fins a les Orres.

A la tarda, l'Oriol i jo, vam anar a fer "un tastet" de l'aigua en el llac de Serre Ponçon, just on havíem de realitzar la natació de l'Embrunman. Vam fer un 2000 metres.

El dijous, quart dia, vam anar durant el matí, altre cop al llac a nadar. Uns 2000 metrets més.
A la tarda recollida de dorsals.

El divendres, dia previ a la competició, vam anar a portar la bici a boxes, i ens vam emportar una caixa on havíem de posar tota la roba que hi volíem deixar. La nit,a dormir d'hora (aprox les 22:30h), que l'endemà ens esperava una jornada ultradura!!

DISSABTE 15 D'AGOST

Ens llevem a les 04:00h, mengem el que ens entra en aquelles hores prohibitives, agafem la caixa amb tota la roba, i cotxe direcció Embrun.

05:00h- Entrem a Boxes, ens repassen els dorsals de cames i braços, i ens dirigim cap a on teníem les bicis.

Ho deixem tot preparadet per les transicions i hora de posar-se el neopré. Aquí comença ja l'ironman, ja que enfundar-se'l és la pera!!!!

05:40h- Ens dirigim a la línia de sortida, amb els més de 800 participants.

05:45h- Sortida per les noies (no hi havia massa participació femenina). Els nervis ja comencen a aflorar!!!

05:55h- Ens desitjem sort amb l'Oriol, mirem cap endavant , encara mig fosc, però " a l'infinit" es divisen les llums vermelles de les boies.

&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;a href="http://www.mapmytri.com/route/france/-embrun/906125510723134353"&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;Embrunman 2009 (Natacio)&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/a&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;br/&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;a href="http://www.mapmytri.com/find-route/france/-embrun"&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;Find more Swims in Embrun, France&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/a&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;

06:00h- Tret de sortida, i ens tirem a l'aigua per iniciar l'Embrunman 2009. Em situo al costat dret, per tenir, si més no, un costat lliure.
Començo les primeres braçades amb ganes però cautelós pel que ens esperava.
La natació constava de 2 voltes de 1900m, sense sortir a la superfície finalitzant la primera volta.
A mesura que anem avançant metres em vaig sentint molt i molt bé, intentant mantenir la posició respecte al grupet que anàvem. Intento sempre nadar un pelet en solitari, desplaçat respecte "el meollo" de gent, i veient que em mantinc respecte a ells i fins i tot guanyo alguna posició. Finalitzo la primera volta i les sensacions són inmillorables. M'encantaria saber quin temps porto, però no estic per parar i mirar el crono.
La segona volta, encara amb més ganes, sabent que era la definitiva. No se'm fa gens pesada la natació, a diferència del que em pensava en un inici, i nado molt còmode i amb força.
Finalizo la natació, i al sortir de l'aigua, en els primers metres de catifa direcció el boxes, miro el crono i porto sobre 1h03'. Buffffff!! Increïble, les bones sensacions es tradueixen en bon resultat!! Al sortir, la meva Gemma i la resta d'acompanyants em criden i m'animen sense parar, fent que se'm posi la pell de gallina!! Això em dóna molts ànims i em dirigeixo cap a la transició més fort que mai!!

07:03h- Transició rapideta (4'26''), en la que em trec el neopré a tota "pastilla", m'enfundo el maillot de l'equip, menjar (2 barretes i 1 gel) cap a les butxaques, casc al cap, agafem la bici i vinga, que només em queden 188km!!!!!

07:08h- Començo el segment de ciclisme. Partim d'Embrun a 800m, i només començar ja s'inicia amb forta pujada pels carrers d'Embrun. La primera rampa està "repleta" de gent a costat i costat, com si fos el Tour. IMPRESSIONANT!! Veig els germans Castellà animant, i la veritat és que aquell ambient t'invita a començar fort i amb ganes.

El primer port, amb uns 13km de pujada fins a la cota 1280m, l'intento fer a cadència lleugera, sense gastar en excés les forces. Em passen alguns triatletes a velocitats estratosfèriques, però jo al meu rollo. El segment de bici és molt llarg i duríssim, i les emocions del principi es poden transformar amb greus patiments més endavant.

07:50h- Després de superar la forta rampa final del 20%, corono el primer port de la jornada (km 13), a 1280m d'altitud. Anem un grupet de 4 o 5 triatletes que ens anem avançant els uns als altres. A les pujades noto que van més forts i em superen, però en els trams de baixada els hi recupero. Després del port, zona de tobogans, fins al km 20 que s'inicia la baixada.

08:18h- 10 km de baixada, i arribem a la carretera principal entre Gap i Embrun (km30 i 800m), just abans de creuar l'espectacular pont de Savines Le Lac.
Fins al km 42, puja i baixa, ens mantenim guardant les distàncies amb el grupet.

08:38h- Acabem el bucle inicial (km 42), passant pel costat d'Embrun i dirigint-nos per una carretera guapíssima, estreteta i revirolada, direcció Guillestre, al peu del temible Izoard.
En aquest tram, observo que la gent aporfita per agafar un ritme còmode i guardar les forces pel colós de més endavant. Jo continuo trobant-me bé, amb ganes que comenci ja l'Izoard.

09:18h- Un cop acabada la carretereta de puja i baixa (km62 i 870m), arribem altre cop a la carretera principal per encarar uns 7km de lleugera pujada fins a Guillestre, on comença teòricament el Col d'Izoard.

09:42h- Guillestre (km72 i 1020m). Comença la tralla!!! Ens hem definit un grupet d'uns 7 o 8 triatletes que anem pujant més o menys al mateix ritme, i em fixo amb un en concret, que en les pujades se'l veu més "suelto" que la resta. És una bona roda a seguir, sempre que les forces m'acompanyin (moment Jedi).
Els primers 10 quilòmetres de pujada són de fàcil pujar, tendint a planejar, i amb poques rampes a destacar (moment poètic).

10:16h- Cruïlla de Chateau-Queyrás (km82 i 1340m). Aquí comença l'autèntic Izoard!! A partir d'aquest punt el grup es disgrega, encapçalat pel triatleta a seguir, que el mantinc uns 25m per davant meu. Just darrera meu em segueix un altre triatleta. Sembla que del grupet, som els que ens destaquem més. Anem pujant, mantenint distàncies, i recollint alguns "cadàvers", dels que s'emocionaven a l'inici. Aquí cadascú va al seu rollo!!!

10:40h- Brunissard (km90 i 1725m). Fins aquest poble, l'últim abans de l'Izoard, les llargues rectes amb dures rampes fan que cadascú es posi al seu lloc. El triatleta que portava a davant em marxa un pelet, però no m'obsesiono i continuo al meu ritme, pujant a uns 10-11km/h.
A partir de Brunissard, fins arribar a la meravella de la Casse Deserte, la carretera entra en una zona de bosc, amb continues corbes de 180º i rames dures i mantingudes, que em comencen a fer sortir els primers símptomes de fatiga.

11:08h- La Casse Deserte (km95 i 2135m). Les cames ja no em funcionen com a l'inici del port. El triatleta de davant se m'ha escapat i noto que he reduit lleugerament la velocitat d'ascens. Em queden tan sols 2 km fins al coll, però noto que se'm faran eterns. Buffff, que dur que és l'Izoard, i que dur que es fa el tram final. Vaig divisant la rampa final del port, però sembla que no arribi mai.

11:22h- COL D'IZOARD (km 97,3 i 2360m). Per fi corono la "bèstia" de l'Embrunman. Desde la cruïlla de Chateau-Queyrás, he pujat els 15,3km i 1020m de desnivell, amb un temps de 1h06', a una velocitat mitja de 13,5km/h.
A dalt, avituallament sòlid i líquid, i a part ens donen la bossa que ens havíem preparat el dia abans. Jo, 2 entrepans de pa bimbo amb pernil dolç. Ja era hora d'ingerir alguna cosa amb cara i ulls!!!
Una persona de l'organització, m'omple els bidons d'aigua, mentre una altra em posa un paper de diari al pit per no passar fred baixant. la veritat és que fred no en fa, i en el que portem de dia, ens està fent un temps bestial (sol i caloreta).

11:48h- Briançon (km 117 i 1300m). Arribo a Briançon amb 20km de baixada i una velocitat màxima de 78km/h. Bona baixada, avançant a algun triatleta.
A partir d'aquest punt, començava el tram que em feia més por. Tram per carreteres secundàries amb 3 ports fins a Embrun, i la cirereta del pastís, pujant el terrible Chalvet, al km 180.

12:08h- Col de Les Vigneaux (km 126 i 1250m). Ara, ens em ajuntat un grupet de 4 triatletes, anant més o menys tots al mateix ritme. jo personalment, sembla que m'he recuperat de l'Izoard, i torno a tenir bones sensacions. Aquest coll, curtet (uns 2km), el pujem a bon ritme i encarem la baixada direcció L'Argentiére.

12:43h- Col de Pallon (km 143 i 1180m). Quin rampot més bèstia!!! Aquest port et fa retorçar sobre la bici de mala manera!! Que dur que es fa!!! INCREÏBLE!!! Aquí, les mostres de sofriment es fan més que evidents, i la moltíssima gent animant, són espectadors de luxe de les cares de patiment i els cops de ronyó de la majoria de participants. Fins i tos el grandíssim Marcel Zamora ens havia explicat com havia patit en aquest port l'any anterior, i us puc assegurar que no es va quedar curt. Ja quan t'hi atanses, i veus la rampa de sortida, et venen ganes de baixar de la bici i treure l'equip d'escalada. Penseu que en els escassos 1,9km de pujada, treu un desnivell de més de 200m.
Després de superar el Pallon, descens perillós, amb carretera malmesa i corbes impossibles, fins a l'esplanada del camp d'aviació de Saint Crépin.

13:12h- L'últim portet (km155 i 1000m) abans d'Embrun, curtet i suau, sense massa patiments i trobant-me fort de cames.

13:16h- Arribem altre cop a la carretera principal (km158 i 870m), i agafem per segon cop, però ara en direcció contrària, la carretereta guapíssima, estreteta i revirolada, ara direcció Embrun.
De tornada, amb el cansament acumulat, se'ns fa molt més pesada, i les rampetes de pujada, comencen a fer mal, i de quina manera!!

13:50h- Ja som altre cop a Embrun (km 175 i 770m), però encara ens queda una altra animalada!!! El CHALVET, i l'escric en majúscules per lo bèstia que és!! Vaig començar les rampes per Embrun a molt bon ritme, trobant-me fort i deixant enrera el grupet de 5 o 6 triatletes que anàvem. Ara bé, quan va començar l'autèntic Chalvet, amb carretera estreta, i corbes i més corbes, ni la majestuositat de la zona m'animava a pedalar amb força, i a uns 2 km de coronar, els símptomes d'esgotament eren molt evidents, fent que a tan sols 6km de boxes, semblés una ànima en pena pujant per aquells paratges. Tots els que havia deixat enrera a principi de port, em passaven ara, no a gran velocitat, però si a la suficient per deixar-me tirat enrera sense cap mena de pietat!! Bufff, quin patiment per arribar a dalt!! A qui se li va acudir allargar el circuit per aquestes carreterotes??? jeje. Que no n'hi havia prou amb 180km (distància Ironman)???? Doncs bé, quan ja has acabat l'Embrunman, entens que el Chalvet és necessari, i per molt que el patiment dels participants arribi a ser agònic, l'essència de l'Embrunman s'aconsegueix amb paratges com el Chalvet.
Si senyor!!!

14:20h- Col de Chalvet (km 182 i 1150m). Després de transcórrer entre el límit "dels vius i dels morts", agafo la darrera baixada, molt i molt perillosa, direcció Embrun i boxes. No arrisco, només faltaria que ho engegués tot a rodar!!! Baixo més sol que un mussol, però molt feliç de veure que ja només em queda la marató!! Buffff, NOMÉS!!!!!!!!

14:32h- EMBRUN (Boxes) (km 188 i 800m). He finalitzat la bici amb un temps de 7h24'45'', a una velocitat mitja de 25,4km/h.
Transició rapideta (5'10''), en la que em prenc un gel, em calço les Ascics, un noi mol amable de l'organització em fa un ràpid massatge a les cames, i surto animat per fer els 42,195km de la marató, traduits en 2 voltes de mitja marató, amb uns 150m de desnivell per volta.

MARATÓ (42,195KM)

&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;a href="http://www.mapmytri.com/run/france/embrun/731125510709815397"&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;Embrunman 2009 (Marato)&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/a&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;br/&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;a href="http://www.mapmytri.com/find-run/france/embrun"&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;Find more Runs in Embrun, France&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/a&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;

14:36h- Començo a córrer, buscant sensacions. la veritat és que els primers 10km de cursa els vaig fer força bé, de menys a més, i amb les cames en bones condicions, no òptimes, que en un ironman és molt demanar, però lo suficientment bé, per afrontar amb ganes el que em quedava per davant.

Fins al km 3, el circuit és força plà, i fa de bon córrer, alternant uns 2km de terra que donen la volta al "Plan d'Eau" de Serre Ponçon (on es fa el segment de natació), i un km d'asfalt. Al km 3,5 hi ha la pujada més forta de tot el circuit. És aproximadament 1km amb uns 90mts de desnivell positiu.

En aquesta primera volta faig tota la pujada corrent, avançant a bastanta gent, i a un ritme força interessant.

Un cop superada la pujada, és passa pel carrer principal d'Embrun, "abarrotat" de gent passejant i animant, i s'agafa la carretera de baixada (km 6), que coincideix amb l'inici de pujada cap al Chalvet, en la part final del segment de ciclisme.

Deixem l'asfalt i altre cop camí plà per la part baixa d'Embrun, amb les espectaculars parets de roca al nostre costat. En aquest punt es baixava fins al costat de riu, per anar paral·lel planejant fins al km 10, just abans de creuar el riu pel pont.

15:30h- Els primers 10km els faig amb un temps de 54'10'', a un ritme de 5'52''.
La tàctica era clara: intentar mantenir aquell ritme, parant breument a tots els avituallaments, que estaven situats cada 2km aproximadament. La veritat és que la calor apretava força, i no era qüestió d'agafar una deshidratació.
A partir del km 10, lleugera pujada en carretera asfaltada fins a la cruïlla de la carretera que pujava a Les Orres (km 13,1).

Continuava anant a un ritme força acceptable, sense caminar en cap moment.
Fins a Baratier, km 14, ens quedava l'última pujada important, que es realitzava, si més no en la primera volta, força bé. En aquell punt, em trobo la família Castellà-Gusi que m'animen i em llencen endavant, avisant-me que tenia un avituallament a pocs metres.

La forta calor, feia acusar més les sensacions de cansament, però el fet que muscularment em sentia bé, m'animava a continuar amb la moral ben alta.

Després de Baratier, baixada asfaltada fins a la rotonda d'entrada a Embrun. En aquest tram, plé de campings, els residents ajudaven a la organització repartint vasos amb beguda als avituallaments, així com esponjes hidratades........ i el més important....... uns crits d'ànim que se't posava la "gallina de piel".

A destacar que els nens petitons amb esponjes hidratades, competien entre ells per a que els hi agafessis la seva esponja, i un cop aconseguit el seu repte, et seguien corrent al teu costat, mentre et mullaves la cara i el coll, per a que els hi tornessis l'esponja. Quina gràcia que feien!! I com ho vivien!! Ja me'ls imagino barallant-se per ser els "elegits" del grandíssim Marcel Zamora!!, jeje

Un cop superada la rotonda d'Embrun, al cap d'uns 500m aproximadament, afafavem altre cop el camí que donava la volta al "Plan d'Eau" de Serre Ponçon, per dirigir-nos a boxes, i malhauradament, iniciar la 2ª mitja marató.

Tot semblava que anava bé, però en aquell moment començo a notar unes petites molèsties al costat del genoll esquerra, que em fan pensar amb el pitjor. No em feia por aquells 3km que restaven fins al primer pas per meta, i si m'apures ni que en fossin 5, el problema era que encara tenia una mitja marató per davant, i em preocupava que aquell dolor anés a més.

Sort que en aquell punt, hi havia tota la comitiva Cerverina animant a tope, donant-ho tot per nosaltres, emocionants de veure'ns, cridant i corrent al nostre costat, fotografiant-nos sense parar, fent que aquella meta tan llunyana, s'aproximés per moments, i ens oblidem del que estem patint, i del que ens queda per patir. Realment molt i molt emocionant!!!!

* Aquesta foto m'encanta, acompanyat de la meva estimada Gemma

El km 20 el passo amb un temps de 2h02' i un parcial en els últims 10km de 1h03', a un ritme de 6'20''.
En el pas per meta, mitja marató, porto un crono de 2h08'.

Començo la 2ª volta, i noto que el dolor, poc a poc, em va en augment. Cada "xafada" és transforma en una petita punxada lateral.

Em començo a mentalitzar que aquesta volta serà duríssima, i que el factor mental serà molt i molt important, ja que físicament anava bastant mermat.

Tota la pujada del poble la faig caminant, però m'anima el fet de veure que la major part de gent la fa igual que jo, per tant......................... "QUE NO ESTAMOS TAN MAL"..... AL LORO !!!

Després de fer la baixada a trote, i alternar trams corrent i a peu, arribo al quilòmetre 10 de la segona volta, amb un parcial de 1h02'.

Aprofito per parar i avituallar-me bé, deixant descansar també el genoll.

Al tornar-hi, vaig passar segurament, el pitjor moment de tot l'Embrunman, el moment que va estar a punt de derrotar-me, de tirar-ho tot per la borda, de sentir-me vençut, de perdre tota esperança......................

A l'arrancar, el dolor del genoll al xafar, era insuportable. Anava totalment coix, sense poder apoiar quasi bé el peu a terra, i amb tot el que em quedava per davant, la missió la veia més que impossible!!

Anava caminant com podia, arrossegant la cama malmesa, i sabent que d'aquella manera, els 11kms que em restaven serien l'infern fet realitat.

Però per sort, no tot era tan negre com m'imaginava, i al cap d'una estona de caminar coix, vaig començar a notar que el dolor disminuïa, sense arribar a desaparéixer ni molt menys, però permetent-me almenys, alternar altre cop moments de "trote", tot i que cada cop eren menys alegres.

Així, amb moments de tot, arribo altre cop a Baratier (km14), sabent que les pujades s'havien acabat, i que ara, més que mai, havia de treure forces i moral d'on fos, per acabar aquells 7km fins a meta.

Tenia clar també, que s'havia acabat parar als avituallaments, ja que no volia que la cama s'arrofredés, i em tornés l'intens dolor en l'arrancada.

Poc a poc avanço, i arribo al km 19 aprox (40 del total), on hi havia tota l'afició Cerverina animant-nos per últim cop, abans de creuar l'esperada línia d'arribada.

Em donen tots els ànims i forces del món, però ara, ara si que em sento finisher, ara ja no se'm pot escapar, i he d'acabar de donar el poquet que em queda, per arribar triomfant a meta. En aquell moment, sense poder-ho evitar, se m'escapa alguna llagrimeta, de l'emoció per veure'm ja a meta, d'aconseguir aquell resultat tan esperat.

Aquells 2 quilòmetres, quasi m'oblido del dolor, pensant amb aquells últims metres previs a l'arribada.

Tenia el record present, que en l'Ironman de Nice, després de 12h48' de patiment, no vaig gaudir gens de l'incomparable recta d'arribada d'un Ironman, on segurament se't passen pel cap tots els moments previs viscuts, i on, deixant de banda l'esgotament físic i psicológic, un se sent la persona més satisfeta i feliç del món.

Aquest cop, a Embrun, no em podia tornar a passar, i havia de gaudir com mai, d'aquell moment tan inoblidable.

Passo el km 41 (km10 de la segona volta), amb un parcial de 1h16', i encaro aquell quilòmetre final, com si mi jugués la victòria, jeje!!

Passo pel costat de boxes, aprofito per adelantar exhultant a un corredor, i per fi, encaro la recta d'arribada. IMPRESSIONANT!!

Xafo la catifa vermella, flors a costat i costat de l'arribada, sento els crits de la gent, em giro i veig que vaig sol... bufff!! La pell de gallina, els braços amunt, no sé el perque, però queda bé, queda victoriós, gaudint com mai d'aquell moment, oblidant-me per complet del que havia aconseguit, tan sols saborejant aquells moments, aquells metres finals, aquell sender que porta a l'èxit, al teu èxit personal, allò que en un Ironman tots busquem, ser Finishers!!

Creuo la línia de meta amb 13h03' i un parcial en la marató de 4h26'14'', tot i la mala marató, molt millor que les meves previsions inicials, que em situaven cap a les 14h.

Em posen la samarreta finisher, la medalla finisher, i me'n vaig cap a la zona on hi ha tota la comitiva Cerverina. Un altre moment inoblidable, tots felicitant-me, fent-me emocionar, abraçant-me exhaust però molt i molt feliç a la meva estimada Gemma!!

Després un massatget recuperador, i torno cap a la línia de meta, amb tots els companys, per veure l'arribada de l'Oriol, que finalitza amb un temps de 13h53'.

El guanyador d'aquest Embrunman, havia estat el nostre amic Marcel Zamora, pulveritzant el record de la prova amb un temps de 9h39'45'', demostrant que és el número 1 i que està fet tot un campió!! Enhorabona Marcel, ets un crack, ets el nostre crack!!!

Ja per finalitzar, com no, agraïr, i mai em cansaré de fer-ho, tot el suport incondicional del nostres supporters personals. Sentiu-vos partíceps del nostre èxit, ja que sense vosaltres, aquests reptes no serien possibles, i els finishers, sempre que pensarem en aquell dia tan especial, també pensarem en vosaltres, sens dubte, unes persones molt especials per a nosaltres!! MOLTES GRÀCIES!!

Podeu veure totes les fotos de l'Embrunman clickant aquí: FOTOS EMBRUNMAN

II CERVERA 70.3 (4 de juliol del 09)

2009-05-26T10:15:00.014+02:00

Aquest any, tornarem a celebrar la CERVERA 70.3, que ens serveix de preparació per a la llarga distància del triatló.

És una prova que organitzem entre els components del club i alguns amics de la zona.

La CERVERA 70.3, és una prova de distància mig ironman, per tant englova les següents distàncies:

1900m de natació
90km de ciclisme
21 km de cursa a peu

NATACIÓ:

Es desenvoluparà al pantà de Sant Llorenç de Montgai. La sortida estarà ubicada en la platgeta, davant del Camping de Sant LLorenç.
Aquest segment, de 1900m consistirà en creuar el pantà, d'anada i tornada.
Es procurarà que els participants estiguin coberts sota la vigilància d'una canoa.

&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;a href="http://www.mapmytri.com/route/spain/sant-lloren�-de-montgai/425124332625096604"&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;NATACIO CERVERA 70.3 2009&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/a&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;br/&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;a href="http://www.mapmytri.com/find-route/spain/sant-lloren�-de-montgai"&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;Find more Swims in Sant Lloren� De Montgai, Spain&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/a&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;

CICLISME:

Partint de Sant Llorenç de Montgai, el recorregut passarà per les següents poblacions:

Sant Llorenç de Montgai-Camarasa-Cubells-Artesa de Segre-Seró-Alt de Montclar-Agramunt-Coscó-Cabanabona-Guissona-Cervera-La Cardosa.

TOTAL= 90,81 km
DESNIVELL= 781m positius i 541m negatius

Hi haurà un avituallament en el km 55, a Coscó.

&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;a href="http://www.mapmytri.com/ride/spain/sant-lloren�-de-montgai/803124290826432148"&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;CICLISME 70.3 2009&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/a&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;br/&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;a href="http://www.mapmytri.com/find-ride/spain/sant-lloren�-de-montgai"&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;Find more Bike Rides in Sant Lloren� De Montgai, Spain&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/a&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;

CÓRRER:

En l'últim segment, s'hauran de donar 2 voltes a 1 circuit de 10,5km i 59m de desnivell positiu.

Partint de la plaça de La Cardosa, on hi haurà ubicats els boxes, agafarem el camí de Cervera, continuant pel camí del camp d'aviació, carretera del Canós, camí cap a Montcortés, Montcortés, corriolet del bosc i finalment La Cardosa.

En el pas per boxes, hi haurà avituallament pels participants, i a Montcortés (km 6,5) hi haurà un punt d'aigua (font del poble).

&amp;lt;a href="http://www.mapmytri.com/run/spain/la-cardosa/137124326121129365"&amp;gt;CORRER CERVERA 70.3 2009&amp;lt;/a&amp;gt;&amp;lt;br/&amp;gt;&amp;lt;a href="http://www.mapmytri.com/find-run/spain/la-cardosa"&amp;gt;Find more Runs in La Cardosa, Spain&amp;lt;/a&amp;gt;

Un cop finalitzada la CERVERA 70.3, celebrarem un sopar de germanor entre participants i col·laboradors.

Els horaris previstos seran els següents:

14:30h: Concentració a la platja de Sant Llorenç de Montgai
15:00h: Sortida de la prova (segment de natació)
15:30h: Arribada segment de natació primers classificats
16:00h: Arribada segment de natació darrers classificats
17:30h: Pas per l'avituallament de Coscó(km 55) primers classificats
18:20h: Pas per l'avituallament de Coscó(km 55) darrers classificats
18:45h: Arribada segment de ciclisme primers classificats
19:50h: Arribada segment de ciclisme darrers classificats
19:35h: Pas km 10,5 de córrer primers classificats.
20:25h: ARRIBADA PRIMERS CLASSIFICATS.
20:50h: Pas km 10,5 de córrer darrers classificats.
21:50h: ARRIBADA DARRERES CLASSIFICATS.

22:30h: SOPAR DE GERMANOR A LA CARDOSA

Ratatatata!!!!!!

2009-05-06T18:02:00.007+02:00

Speed test

Posta a "0"

2009-04-20T15:35:00.001+02:00

Molt temps ha passat des del meu últim escrit.......

les vacances......
la mandra....
la falta de temps.... bé, això em sembla que no em serveix d'excusa...
el final de temporada i "l'impàs" fins a l'inici de la nova....

però bé, ara ja amb la nova temporada començada, i amb les bateries novament carregades, crec que estic en disposició de tornar-vos a donar la "tavarra" amb les meves històries i anècdotes relacionades amb el món de l'esport, un món molt important per a mi!!!

Aquest primer post de la nova era, té l'objectiu de resumir en quatre ratlles i sense extendre'm en excesiu, que ha estat la meva vida esportiva, des de l'últim escrit, el de la Duatló d'entrenament d'Estaràs (sense contar el de la Duatló de la Segarra).

28 de desembre de 2008: II SegarrOrientativa

Lloc de la cursa: Torà

Equips participants: 6 equips de 2
Fites a trobar: 6 fites (cada equip n'havia marcat 1 prèviament)

Classificacions:
1er- Xavier Calafell i David Vendrell: 6 fites trobades en 1h46'
20n- Jordi Carulla i Jaume Vilardosa: 6 fites trobades en 1h53'
3er- Joan Majà i Oriol Vila: 6 fites trobades en 2h01'
4rt- Rafel Bernat, Ferran Alemany i Martí Verdés: 5 fites trobades en 2h09'
5é- David Majà i Dani Fernández: 5 fites trobades en 2h21'
6é- Josep Oliva i Jesús Puigbó: 5 fites trobades en 2h21'

04 de gener de 2009: Sortida BTT Hortoneda-Serra de Boumort

Vam sortir d'Hortoneda, amb la idea de fer una volta circular d'uns 40 km, pujant la famosa Serra de Boumort, i arribant al punt més alt, el cim de Boumort, a 2077m.

La veritat és que ens vam quedar amb les ganes, ja que quan tot just portàvem 2 0 3 km, ja vam veure que la cosa estava complicada a causa de la neu, i això que sortíem d'Hortoneda, a uns 1100m. Vam poder fer uns 6 o 7 km amb BTT, més uns 3 o 4 empenyent la bici, fins a la cota 1800 aproximadament, on vam decidir girar cua, ja que es feia impossible continuar amunt amb aquelles condicions i la bici al costat.

08 de gener de 2009: Via Ferrada Regina

En la meva 2ª expedició a la Regina, "l'experiència" m'ha ajudat a gaudir més d'aquesta espectacular via.

Acompanyat de les mega bèsties d'Estaràs, Joan i David, en un dia fredós i amb clapetes de neu a les parts altes de la ferrada, em realitzat una molt bona ascenció, comptabilitzant un total aproximat de 2h45' (amb les fotos de rigor cada 2 per 3), i un descens a l'estil David Majà "campiquipugui", altre cop fins al cotxe.

Per cert, era tal la nostra depurada tècnica ferradista, que els veïns amb forma de 2 enormes ales de 2mts, diga'ls voltors, ens han fet una petita visita en forma de cercles aèris. ACOLLONANT!!!!

17 de gener de 2009: Via Ferrada Teresina

Acompanyat del Joan Majà, i l'instructor Number One Rafel, em anat a descobrir la 1ª Via Ferrada de l'estat Espanyol, en aquest cas a Montserrat.

Via molt i molt guapa, amb espectaculars vistes, alguns passos tècnics, i una última "xemeneia" que no dóna treva al ferrader!!!

BRUTAL!!

1 de febrer de 2009: Campionat de Catalunya de Duatló per equips al Prat

2on any que l'equip Cerverí participàvem en aquesta interessant disciplina del duatló per equips, a l'estil de les contrarrellotges per equips en ciclisme.

L'equip estava format per Xavier Bernaus, Xavier Penella, Sergi Rodríguez, Enric Solé i un servidor.

La jornada va estar marcada per l'aigua, ja que vam córrer sota un bon ruixat, fent que la bici fos encara més dura.

Finalment d'un total de 50 equips participants, vam quedar el 24, amb un temps de 1h06'35''.

15 de febrer de 2009: Classificatori pel Campionat d'Espanya de Duatló a Vilanova i la Geltrú.

La que ens va caure a sobre!!!!
Ens vam inscriure en la cursa élite.... o el que és el mateix, amb molts dels millors especialistes mundials en duatló..... I nosaltres per allà al mig!!!

Deixant el Batis, que era l'únic que estava on havia d'estar, els altres vam anar a animar la cursa en les últimes posicions.

Un cop donada la sortida, després d'una espectacular presentació, al més pur estil americà, dels 53 participants de la categoria élite, es donava la sortida, i tant al X.Bernaus, com al X.Penella, com a mi mateix, ens quedava ben clar, només sortir, que no hi pintàvem res!!

Quines sensacions anant al màxim en la recta de sortida d'uns 300m, i veient que no tansols vas dels últims, sinó que et despenjes del grup principal.

A darrera, d'uns 7 o 8 despenjats, 3 erem de Cervera!!!! Bufff, el que ens esperava!!

Després d'una mena de crono individual de cada un dels 3 Cerverins, vam poder acabar la duatló, sense ser doblats ni eliminats, i creieu-me, per moments la cosa no estava clara!!!!

Finalment vaig acabar en la posició 44, amb un temps de 1h16'15''.

El guanyador, Rob Woestenborghs, va invertir un total de 54'25''.

1 de març de 2009: Campionat de Catalunya Absolut de Duatló a Reus

Molt satisfet vaig acabar enguany en el Campionat de Catalunya de Duatló.
Força bones sensacions en la cursa a peu, tirant amb força en la bici, i això que com bé sent normal, d'uns 20 que anavem en grup, només tiràvem 3 o 4.

D'un total de 205 participants, vaig acabar el 52, amb un temps de 1h10'21''.

Els meus parcials van ser:

1er segment (cursa a peu de 5,4km): 20'42''
2on segment (ciclisme de 24,5km): 41'18''
3er segment (cursa a peu de 2,2km): 8'21''

7 de març de 2009: Via d'escalada a la Vall del Lord (Sant Llorenç de Morunys)

Cap de setmana rural i familiar, amb tota la cosinada Cònsul, Bernat i Bosch, en la que vam aprofitar, amb la supervisió dels mestres Rafel i Jordi, per fer unes vies d'escalada esportiva en un indret espectacular, just al costat de Sant Llorenç de Morunys, la vall del Lord.

22 de març de 2009: Mitja Marató de Muntanya Vall del Congost (Aiguafreda)

M'inciava en les curses de Muntanya amb aquesta Mitja Marató a Aiguafreda, cursa que tenia molt bona pinta.
El circuit va ser preciós, dur però espectacular, amb corriolets de "cine" i pujades d'aquelles que et deixen sense alè, sobretot la primera, amb molt tram rocós i tècnic.

A nivell de resultats, vaig quedar contentíssim, ja que d'un total de 300 inscrits, vaig finalitzar en la 21ª posició, amb un temps de 2h15'53''.

Espectacular l'Àngel "Caru", acabant el 8é, amb 2h09'11''.

També van participar Jesús Puigbó (68é amb 2h33'35'') i Xavier Viaña (233é amb 3h15'19'').

El guanyador va ser el totpoderós Agustí Roc, amb un temps de 1h53'47''.

5 d'abril de 2009: Mitja Marató de Muntanya de la Faiada (Pont de Suert)

2ª competició muntanyera de l'any, amb la Mitja Marató de Muntanya de la Faiada.

Sota un recorregut de 23,8km i un desnivell de 1350m positius, s'iniciava aquesta cursa amb una participació d'un centenar de corredors.

El recorregut ESPECTACULAR, amb unes vistes bestials, uns corriols preciosos i molt transitables, uns boscos majestuosos, i a més a més, uns trams de neu que van fer les mil delícies dels afortunats participants en aquesta cursa.

Vaig finalitzar el 13é amb un total de 2h27'57''.

El guanyador va ser altre cop l'Agustí Roc, amb un total de 2h03'21'', seguit de molt aprop pel 2on classificat, l'amic i mega crack Xavier Espiña, amb 2h04'30''.

Aquest diumenge... VI Duatló de la Segarra

2009-03-12T10:53:00.005+01:00

Doncs si, ja la tenim aquí!!!!

Aquest diumenge 15 de març, la Penya Ciclista Cervera, amb el suport i col·laboració de l'Ajuntament de Sant Guim de Freixenet, organitzem la VI Duatló de la Segarra, a la població de Sant Guim de Freixenet.

Enguany, hem canviat la zona de sortida i boxes, ubicant-la davant del nou pavelló poliesportiu de la població. El boxes estarà situat al pati de les escoles que hi ha just davant del pavelló, guanyant així en espai, i deixant enrera els problemes que teniem en anys anteriors.

El circuit de cursa a peu també l'hem modificat. Enguany, amb un circuit circular de 2,8km, creiem que serà molt més entretigut i que agradarà en general a tota la parròquia duatleta.
Això si, ha guanyat en duresa, ja que si el primer quilometre i mig, tendeix a baixar, un cop arribem al poble de Sant Domí, el camí s'enfila amunt fins a Sant Guim, amb rampes curtes però dures. Segur que no deixarà indiferent a ningú, i més quan vegin que en el primer segment hi han de donar 2 voltes, i en el 3er, una.

El segment de bici és el de cada any.

A dia d'avui la llista d'inscrits està sobre el centenar, per tant, tindrem menys inscripció que l'any passat. D'entre els inscrits, destacar:

Roger Roca (Roca Running Tri Igualada). Líder del Rànquing estatal de Duatló, guanyador de la V Duatló de la Segarra, 5é classificat a la Marató de Barcelona i 1er Català, entre moltes altres victòries importants.
Xavier Torrades (Reus Ploms). Campió de Catalunya de Duatló 2009, guanyador de la IV Duatló de la Segarra, així com moltes altres duatlons del Circuit Català.
Melcior Mauri (CN Vic-Etb). Ex-ciclista professional. Campió de la Vuelta a España 1991
Montserrat Cinca (Reus Ploms). Guanyadora del Duatló de la Segarra, en les edicions del 2004, 2006 i 2008, a part de moltes altres duatlons de Catalunya.

Destacar també, l'Arnau Bellapart, l'Hector Colom, en Dani Bayes, en Francesc Guim, en Joaquim Jordi Soler, i com no, la gran esperança local, en Sergi Rodríguez, que segur que ens donarà una gran alegria.

Més info a : www.pccervera.org

Fotos Duatló d'Estaràs 08

2008-11-19T20:56:00.004+01:00

Companys,

Després d'uns dies d'espera, ja podeu consultar totes les fotos de la passada Duatló d'entrenament d'Estaràs.

Àlbum del duatló.

Resultats IV Duatló d'entrenament d'Estaràs

2008-11-17T10:52:00.003+01:00

Ja ha passat!!!! Aquell dia que tant esperàvem, ja ha quedat enrera!!!

És un dia en el que ens trobem la gent del club i gent que fa temps que no en sabíem res, però que són fidels a Estaràs: els amics de Sanaüja, de Balaguer, els de Valls, els de Castellfollit....... i nous amics de Sabadell, de Tona, .......etc.

Els que ho organitzem, hi posem totes les ganes i la màxima il·lusió, com si d'una competició federada es tractés.

Intentem marcar els circuits, amb el més mínim detall, sense estalviar en fletxes indicadores i cintes,...... intentant que tot surti "perfecte".

Però enguany no havia de ser així!!!!

Ja ens aixecàvem amb una boira espessa que feia dies que no vèiem per aquells paratges. En els últims dies, el sol era el clar dominador.
Doncs no, BOIRA AL CANTO!!!!!! i fred..... molt fred!!!!!!

Però el pitjor estava per venir!!!!

Començàvem amb un circuit de córrer, que creiem, va fer les mil delícies dels participants!!!

I encaràvem la bici (BTT) il·lusionats amb un circuit de desnivells i trialeres divertides!!!!

Ara bé, sobre els km 5 del circuit, ens comencem a trobar les fletxes girades, indicant cap al sentit contrari del circuit correcte!!! Si, si.......... no arrencades, girades amb la més mala llet que us pugueu imaginar!!! Que n'hi ha de DESGRACIATS pel món, perqué l'únic que es mereixen els que els tractem de desgraciats!!!

Es pot mig entendre que gent que no té res a fer, i que són uns perduts de la vida, t'arrenquin una senyal i la tumbin al terra!! PERÒ, quines ments tan retorçades poden arribar a girar les fletxes d'un circuit, i enviar-ho tot a la MER...!!! "amb perdó".

Perdoneu pel desfogament, però quan per causes externes a la "cursa", tot se'n va a "NORRIS", doncs ja em direu!!!! A nivell organitzatiu et pren el més important: la il·lusió i les ganes que tot surti bé.

Bé, després d'aquest discurset, ja us podeu imaginar que els resultats de la duatló, amb la gent que anava per davant perduda per aquí i per allà, són el que menys importa, i no reflecteixen ni molt menys, la classificació que s'hagués donat en situació normal.

Esperem que per edicions posteriors, aquests GAMARUSOS es quedin a casa sense fer res....... que ben segur que és l'únic que saben fer bé!!!

Classificació ("no real") de la IV Duatló d'entrenament d'Estaràs.

Per cert, ja me n'oblidava:

Moltes gràcies a tots els participants, i gràcies per ser tolerants, tot i la "desgràcia"!!!!

Properament penjaré les fotos de la duatló.

IV Duatló d'entrenament d'Estaràs. 16 de novembre de 2008

2008-11-06T12:00:00.075+01:00

Com cada any, el PC CERVERA-TRIATLÓ, organitzem un duatló d'entrenament a Estaràs per a tots els integrants del club i amics nostres d'altres clubs propers.

Mostra un mapa més gran

No es tracta d'una competició federada, sinó que és una trobada d'amics, amb la finalitat de passar un bon diumenge al matí, cremant unes quantes toxines i coneixent gent nova.

Enguany, ja serà la 4ª edició, i com en l'any anterior tenim ganes d'aplegar el proper diumenge 16 de novembre, el màxim nombre de gent per disputar-la.

Aquest any, tornem a esperar la presència dels nostres amics de Sanaüja, del Pedala, companys de Valls, de la Seu, etc..... i oberts a tots els que la vulgueu probar, sempre sabent, que es tracta d'una duatló d'entrenament.

INFORMACIÓ OFICIAL DE LA IV DUATLÓ D'ENTRENAMENT D'ESTARÀS:

DIA: Diumenge 16 de Novembre
HORA: Sortida a les 10:00h. Boxes obert a partir de les 09:00h
INSCRIPCIONS: Ompla el formulari del final de la informació
PREU: Gratuït

CIRCUITS:

1er SEGMENT (cursa a peu) CANVI DE CIRCUIT:
1 volta a 1 circuit de muntanya de 5,100km. Circuit molt guapo. TOTAL= 5,1KM i 200m desnivell positiu.

Mapa i Altimetria del Segment de Cursa a Peu

2on SEGMENT (BTT):
1 volta a 1 circuit de 18km, amb corriols i trialeres molt divertides. Apte per a tots els nivells.

Mapa i Altimetria del Segment de BTT

3er SEGMENT (cursa a peu d'orientació):
Búsqueda mitjançant un plànol ortofotomapa, d'una balisa marcada a uns 2km aprox. d'Estaràs.

AVITUALLAMENTS:
Als passos per meta, es disposarà d'avituallament.

PREMIS:
En principi, com l'any anterior, el 1er classificat rebrà un regalet.

AVITUALLAMENT FINAL:
Botifarrada per tothom.
INSCRIPCIONS:

Més info: fòrum PC Cervera o enviant email a dvendrell@pccervera.org.

Adjunto fotografies de l'any passat, on podreu agafar una lleugera idea de com són els circuits d'aquesta duatló.

ZONA DE BOXES

MOMENTS PREVIS A LA SORTIDA

SORTIDA

TRAM DE CÓRRER

TRAM DE BTT

1er CLASSIF. AMB PREMI

US ESPEREM A TOTS!!!!

Marxa BTT Ermitanyos 08

2008-10-29T13:41:00.008+01:00

Una altra marxa a les cames, i aquesta és d'aquelles que costen l'oblidar!!!!!

No entrava pas dins del meu particular calendari "competitiu" i en un principi, el diumenge 26 d'octubre, estava destinat a un entreno de qualitat de cara a la pròxima cita del 2 de novembre, la Cronoescalada Cervera-Sant Guim de Freixenet.

Ara bé, que passa quan el cosí Rafel et truca un dijous 23 d'octubre a les 21:00h ?????

Doncs que "t'enserrona" de mala manera i acabes canviant tots els plans de cap de setmana, per veure't inscrit en la famosa Ermitanyos, una marxa de BTT, amb 87km de recorregut i més de 2400m de desnivell.

Mapa i Altimetria de la marxa Ermitanyos 2008

Track de la Ermitanyos 2008

El tret diferencial d'aquesta marxa, a més de l'espectacularitat i duresa del seu circuit, és el desnivell a véncer per assolir les 3 ermites que composen el recorregut:

Ermita de Cèrvoles (km 22,5 i 770m)
Ermita de Montalegre (km 49 i 862m)
Ermita de Sant Jordi (km 65 i 678m)

Els ermitanyos Cerverins citats per l'ocasió i encapçalats pel guia Noguerenc Rafel, hem estat:

Rafel Bernat, "l'amo i senyor", perqué estàvem a casa seva, i en aquelles contrades no se'l pot enganyar. Rei dels adelantaments acústics!!!!!
Xavier Bernaus, "el betetero", apodat amb aquest nom pel seu poder i domini sobre la bicicleta betetera. No li vam veure el pél!!!... i no pas per anar per darrera!!
David Majà, "el trialer fondós", com a rei de les trialeres més "xungues" i expert en els moments de màxima exigència per quilometratge acumulat.
Joan Majà, "el protestant picat", perqué per norma sempre es queixa, tot i gaudir d'un estat de forma mitjà envejable, que explota buscant allò en que "picar-se".
Roger Trilla, "la nova incorporació", amb un gran poder demostrat en els descensos i gran solvència quan la carretera s'empina cara amunt.
David Vendrell, "l'ànima en pena", fruit de la seva eterna ascensió fins a l'ermita de Sant Jordi.

No entraré en detalls de sensacions viscudes, ja que suposo que us podeu imaginar, que com és habitual en mi, quan supero la barrera del que el meu cos considera LLARGA DISTÀNCIA, les meves cames es revelen deixant-me la força justa per patir i moooolt, però sense parar!! És el que es coneix com a "JODETE CAB........"!!!!

Pel que fa a l'organització... molt bona!!!

Avituallaments increïbles, abundants i molt ben escollits.
Circuit espectacular, transcorrent per la zona més bonica de la comarca.
Trialeres i corriols llarguíssims i emocionants!!!

Després de 7h35' de recórrer per les carreteres, camins, corriols, trialeres, i fons i tot trams d'enduro de la comarca, arribàvem altre cop a Balaguer per gaudir, ara si, i de quina manera, d'un impressionant dinar que ens havia preparat l'estimada Montse, muller del gran Rafel!!!

Per finalitzar, i sense que això soni a repetició, agraïr personalment la paciència de la Gemma i la Montse, ja que si per nosaltres, els "mataos", ja es fa pesat estar 7 o 8h sobre la bici, imagina't elles esperant-nos!!!!!

Res, que no ens les mereixem!!!

Veure totes les fotos de l'Ermitanyos.

Pròxima cita: La CRONO DE SANT GUIM.

Duatló d'Alta muntanya Queralbs 08

2008-10-21T19:26:00.009+02:00

Doncs si!!!!!!

Les meves destrossades cames ja han tastat la duresa d'aquesta prova!!!
I quin mal que em fan encara a dia d'avui!!!!

Fins i tot m'he descartat de l'entreno d'atletisme dels dimarts.
Bé, pel que fa a la cursa pròpiament dita, puc assegurar que es tracta d'una de les duatlons més espectaculars que he fet mai.

espectacular, per tota la infraestructura que desplega;
espectacular, per tota la gentada que aplega;
espectacular, pels paratges que engloba;
i espectacular, com ja he dit, per la duresa que comporta!!!!!!

Feia molts anys que esperava el moment de poder participar en la famosa Duatló de Queralbs, coneguda també com a Duatló de Núria o del Puigmal, i la veritat és que ha valgut, i molt, la pena.

Vam iniciar el viatge cap a terres Ripollenques el dissabte just havent dinat.
3 aventurers (Joan Majà, David Majà i un servidor), junt amb la incomensurable Gemma, partíem direcció Gombrèn, on el nostre amic Jesús Puigbó, ens servia molt amablement part de casa seva per a poder passar la nit.
Un cop distribuits a les habitacions, sopar..... i quin tros de sopar (d'aquells no aptes abans de competir) al restaurant el Portal del Comte.
A dormir amb la panxa ben plena!!!!!!!!!!
Molts "buffffsssss" en les estones pre-son!!!!
*********************************************************************************

A les 6:00h de peus a terra!! Ens vestim, preparem motxilles i amb l'amfitrió ens dirigim a la planta baixa de la casa, coneguda com a Forn de Cal Xic, on hi treballaven els pares del Jesús, i on una meravellosa olor de pastes i coques recent fetes, s'apoderava de tots els racons de la casa!!!
Qualsevol es resistia!!!!!
I que bones les pastes!!!
La veritat és que els de "Cal Puigbó" ens van tractar molt i molt bé, i sempre els hi estarem agraïts!!!

Agafem la furgoneta de la dupla Majà i emprenem camí cap a Queralbs.

Arribem al destí......................
ens ho mirem...........................
aparquem.................................
muntem bicis..........................
decidim vestimenta.................
parlem......................................
ens encantem...........................
ens posem els pitralls...............
ens encantem més...................
canvi de vestimenta.................
comencem a patir pel l'hora.....
agafem bicis.................................
enfilem el km fins a la sortida.....
ja anem a tope............................
arribem........................................

I SE SENT: "Un minut per la sortida"

Això no pot ser bo!!!!

Però bé, sona el "tret" de sortida i au, comença la Duatló de Queralbs.

Track complet de la Duatló de Queralbs 2008

Mapa i Altimetria Duatló de Queralbs 08

1er segment: 11km de BTT amb uns 900m de desnivell per pista ampla i pedregosa.
Com us podeu imaginar sortim de darrera de tot amb ni més ni menys que 700 participants per davant nostre!!!!
Ja d'un bon principi, em poso les piles i començo a passar gent per on puc. De tan en tan es formava algun mini tap, però sempre hi havia algun lloc per passar.

Em vaig trobant bé i noto un bon ritme en les meves cames.
El camí, ple de revolts i més revolts, s'enfila fins a la Collada de Fontalva, a 2075m.

Després de 1h10'31'', arribo a la 1ª transició en la 186ª posició.

Em calço les Salomon, traguet d'Aquarius, i penitència direcció cap al Puigmal.

Començava el 2on segment: 14km de cursa a peu, entre Collada Fontalva-Puigmal-Núria-Collada Fontalva, amb 900m de desnivell fins al Puigmal i 200m més entre Núria i Fontalva.

A la que porto 5min caminant en forta pendent, ja m'adono que hi ha "algo" que no funciona bé!!! Quin mal que em fan els bessons!!! Ostres, veig molt complicat poder seguir aquell ritme fins dalt el pic.

Una filera interminable de penitents, "si fa no fa" tots al mateix ritme, omplim de color i patiment aquell duríssim "corriol" de pujada cap al "cel".
Poc a poc, vaig recuperant sensacions, i afronto l'últim escaló d'uns 250m amb molts més ànims.
Finalment, corono el cim del Puigmal (2913m) amb un parcial de 58'40''.

Un altre traguet d'Aquarius i cap avall!!!
Començo fort, avançant alguns corredors, però m'adono que estem sobre uns pista de patinatge..... tot rellisca!!!
Després de baixar la 1ª part més tècnica, i de la forma més "destralera" possible, em relaxo i PAM!!!!! Òst... de la bona!!!!!! LLepada al terra rebent la part de l'espatlla!!!
M'aixeco, torno a trotar i veig que l'ensurt només s'ha quedat en això!!!

Continuo amb moltes més precaucions, massa i tot, i arribo a Núria on m'esperava la meva estimada Gemma per animar-me i catapultar-me cap a la VICTÒRIA!!!!!
Bé, perdoneu...... és que dit així queda molt bé!!!!!!

Ja tan sols em queden els 4km fins a la Collada Fontalva. Superada la paret inicial, amb els famosos 200m de desnivell, situat en el tram més trencacames, veig que per darrera se'ns uneix a un grupet de 3, el famós Xerpa Estarasenc, David Majà, líder de les baixades impossibles, rei dels senders impracticables!!!!!
Coll....... que fort que estàs David!!!!!

Seguim fins a Fontalva, i a escassos metres d'arribar a la transició, en una zona de fals pla, el David es queda lleugerament fruit de l'apretada anterior per unir-se al nostre grup.

Jo, arribo a la transició bastant "petadet", amb un temps parcial del tram de cursa a peu, de 2h14'28'', en la posició 148, però animat pel fet de trobar-me ja en l'últim segment: altre cop 11km de BTT, però ara tots avall, o sigui el que havíem fet al principi, ara de forma invertida.

Baixada "a saco", bé tan com podia, més avançat que avançador, arribant i finalitzant la Duatló a Queralbs amb un temps parcial de l'últim segment de 18'01'', en la posició 145, i un temps total de:

3h43' en la posició 157

Veure la classificació.

Els meus companys finalitzen:

- David Majà: Posició 164 amb 3h44'10''
- Joan Majà: Posició 217 amb 3h55'17''

Molt bé tots dos, demostrant que tot i no estar el 100% entrenats, en aquesta disciplina es desenvolupen perfectament, i són uns autèntics cracks!!!!

Així doncs, i resumint, els meus parcials han estat:

1.- 1ª Transició (Fontalva): 1h10'31''
2.- Cim (Puigmal): 58'40''
3.- Núria (avituallament): 33'23''
4.- 2ª Transició (Fontalva): 41'50''
5.- Arribada (Queralbs): 18'01''

Doncs res, a veure si de cara a edicions posteriors, podem anar a fer marca personal.......
Fàcil no serà, però aquí hi ha la gràcia!!!!!

Trialera del doble baixador

2008-10-13T13:10:00.004+02:00

Aquest passat dissabte, vàrem organitzar juntament amb el Consell esportiu de la Segarra, una jornada esportiva de ciclisme, encarada bàsicament a les categories escolars.

Els participants podien escollir entre 2 circuits:

- El 1er, de 18km i dificultat mitja-alta, amb alguns trams de trialera.
- El 2on, de 11km i dificultat baixa-mitja, sense trams tècnics a destacar.

En el marcatge del 1er circuit, vam tenir la sort de poder descobrir i "batejar" una nova trialera:

La del doble baixador !!!

Mapa i altimetria de la trialera

Curteta però divertida, i amb un tram final amb 2 baixadors seguits, que és d'on n'hem tret el nom.
El més interessant d'aquesta trialera, és que uneix el camí de dalt de la cabana dels caçadors, amb el camí que porta a l'inici del corriol de Fiol desde la cabaneta. Així ens estalviem començar el corriol amb forta pujada, o sigui a peu, iniciant-lo en el seu tram de baixada.

Per cert, ja fa uns dies que estic preparant una nova secció/apartat al blog, anomenada Parc Nacional de les Trialeres Segarrenques, en les que publicaré el llistat de totes les trialeres i corriols que coneixem de la nostra comarca Segarra.

Transbessons 2008. La crònica

2008-10-07T09:21:00.011+02:00

Una altra Transbessons al sac..... i ja en van 3!!!............ i sens dubte aquesta ha estat la millor!!!!

Organització molt i molt bona!!!!
Un preu (10€) increïble per tot el que et donen, remarcant sobretot els més que generosos avituallaments, on no hi faltava res, al menys pel meu gust.
A l'acabar, uns bossa d'esquena junt amb una samarreta!! Crec que no es pot demanar res més!!!
El circuit, com cada any impressionant!! La veritat és que l'any que vaig "flipar" més va ser el primer!! Poc m'esperava jo, que per les contrades de Juneda, desconegudes per mi, però al meu entendre etiquetades com a "planúria" total, em trobaria amb uns paratges d'aquell calibre, i uns desnivells de tal consideració!!

TRACK TRANSBESSONS 2008

Mapa i Altimetria TRANSBESSONS 2008

Enguany anava amb la lliçó ben apresa, però era d'esperar que l'organització ens sorprengués amb un nou circuit, noves trialeres i corriols molt i molt divertits!
Potser per posar un "però", senyalaria amb anticipació, aquelles corbes tancades que t'apareixen de cop a mig baixar, i que et deixen sense poder de reacció. Una senyal, 20 o 30m abans d'arribar a la corba, ja faria el fet.
I finalment, a nivell personal, he anat molt controlat, que ja em costa ja, diria que de menys a més, oblidant-me d'aquelles petades d'última hora de les meves 2 anteriors participacions. Molt content pel meu rendiment!!

Pel que fa a la marxa propiament dita, els "números" han estat els següents:

350 participants aproximadament (entre circuit llarg i curt)
50 km de recorregut (el curt en tenia 25)
1139m de desnivell
3h16' de temps total
3h04' de temps efectiu (sense contar parades)
15,3km/h de promig
Entre el 50é o 60é de la classificació general. No hi ha classificació, però en alguns llocs ens canataven la posició, i calculem que més o menys és aquesta.

He compartit quilometratge amb el gran "trialer" david Majà, i la bèstia de bèsties Rafel, àlies Aragon, cosí de Balaguer.

Hem anat tots 3 força bé, tot i que en la primera part del recorregut, qüasi fins als km 30, el D.Majà i jo, hem anat a remolc, sense descans possible, presoners castigats d'aquell ritme trepidant del rei de Balaguer.

En les zones trialeres, el meu llicenciat justet "baixa com puguis", no tenia res a fer amb el doctorat "honoris causa" de les 2 bèsties "no fear... no limits".

Amb aquesta prova, estic ja ultimant la posta a punt per la propera Duatló d'Alta Muntanya de Núria, el proper 19 d'octubre.

Aquest diumenge ............... Transbessons 2008

2008-10-01T09:42:00.006+02:00

Doncs si!!!!

Aquest diumenge ens desplaçarem a Juneda per afrontar per 3er cop aquesta marxa de BTT que tant ens agrada.

Enguany, la ruta consta de 50km i 1070m de desnivell i com no, molta trialera solta per allà al mig.

Personalment, tot i que sempre l'acabo petadíssim, és una marxa que m'encanta!! Tombs i retombs per la serra dels Bessons, pujant-la per 50 llocs diferents, amb terreny sec però alhora distret i curiós, o sigui, 100% recomanable.

La prova comença a les 9:00h a la zona poliesportiva i com cada any, s'esperen més de 300 aventurers.

Més info a C.C.Colla la Pedalada de Juneda.

Top 10 mountains

2008-09-26T18:06:00.004+02:00

Avui estreno un nou espai:

CULTURILLA GENERAL

Amb la idea d'incloure quelcom més al blog, sense recaure en la monotonia explicatòria dels entrenos, vivències, competicions, etc......... m'he permés, ja que sóc l'autor i administrador del blog, inaugurar aquest nou espai.

En ell, donaré 4 idees del món que ens rodeja; coses o temes que m'interessen i dels quals no sóc ni molt menys un expert; sense fer ús de llarges parrafades, i amb la major part d'informació extreta de la xarxa, periòdicament us exposaré de la forma més explícita possible, allò que a mi m'interessa i/o em preocupa.

Per iniciar-me en aquest nou espai, he escollit el tema de les 10 muntanyes més altes del món.

Sóc alpinista??? nooooo

Sóc escalador??? Bé, una vegada...... mmmm, nooooooo

Sóc un expert en muntanya?? Ni molt menys, però estic obert a qualsevol tipus d'informació o històries que envoltin aquests temes.

M'agrada la muntanya?? Siiii, m'encanta i m'apasionen les històries d'expedicions i rutes vàries tant pels massissos de les nostres contrades, com pels grans colosos repartits pel món.

TOP 10:

1.- EVEREST (8848m) [Nepal-Serralada de l'Himàlaia]

L'Everest, dins la serralada de l'Himàlaia, és el cim més alt del món, amb 8.848 m. Està situat a la frontera entre el Nepal i el Tibet (Xina). En nepalès el cim s'anomena Sagarmatha (el front del cel), i en tibetà Chomolangma o Qomolangma (la mare de l'univers). El nom Everest li va donar Sir Andrew Waugh, l'agrimensor general britànic de l'Índia, en honor del seu predecessor Sir George Everest.

2.- K2 (8611m) [Pakistan/Xina(Caixmir)-Serralada de Karakoram]

Es considera que té la via normal més difícil de tots els vuitmils. Segurament és el vuitmil més impressionant i majestuós, isolat entre les vastes geleres del Karakoram.
Les autoritats xineses es refereixen al K2 com a Qogir. Aquest nom es deriva del terme Chogori, un nom sintètic de dues paraules baltis, chhogo ('gran') i ri ('muntanya'), construït al segle XX pels exploradors occidentals. El terme Chogori no s'usa localment, ja que la muntanya no és visible des dels llocs en els quals s'aventuraven els habitants de la zona i per tant no té nom local. Els baltis no utilitzen cap altre nom que no sigui K2, que pronuncien 'Ketu'. Altres noms que s'han donat, sense èxit, a la muntanya han estat Mount Godwin-Austen, K13, Mount Akbar o Lamba Pahar.

3.- Kangchenjunga (8586m) [Nepal/Índia-Serralada de l'Himàlaia]

El Kanchenjunga (anomenat també Kangchenjunga, Kangchen Dzö-nga, Kanchendzonga o Kangchanfanga) és un cim de l'Himàlaia, situat a la frontera entre l'Índia i el Nepal, entre el districte de Taplejung, a l'est del Nepal, i l'estat indi de Sikkim.
El seu nom significa "els cinc tresors de la neu", ja que té cinc cims.
La muntanya és considerada sagrada per la gent de Sikkim, per la qual cosa quan el 25 de maig de 1955 George Band i Joe Brown aconsegueixen fer el cim per primera vegada es van aturar a pocs metres d'aquest en senyal de respecte. Aquest costum s'ha respectat per la major part d'expedicions posteriors.

4.- Lhotse (8516m) [Nepal/Tibet-Serralada de l'Himàlaia]

El Lhotse, amb 8.516m d'alçada, és la quarta muntanya més alta de la terra. Es troba a la serralada de l'Himàlaia, a la frontera entre el Nepal i el Tibet, a tocar de l'Everest. Aquesta proximitat amb l'Everest n'ha provocat una certa ignorància per molts muntanyencs. A més del cim principal tenim altres cims secundaris de més de 8.000 m: el Lhotse del Mig (Est), amb 8.414 m i el Lhotse Shar, amb 8.383 m.

El Lhotse és el cim E1 del servei cartogràfic de la Índia, ja que sembla ser que la muntanya no tenia un nom local en tibetà ni tampoc al nepalès. Durant l'agost de 1921, en un reconeixement a l'Everest que va fer Howard Bury al no trobar un nom local li va posar com a nom: Lhotse que en tibetà vol dir pic sud, en referència a que el cim es troba al sud de l'Everest i unit a aquest pel coll Sud.

5.- Makalu (8463m) [Tibet/Nepal-Serralada de l'Himàlaia]

El Makalu (en nepalès मकालु; en xinès: 马卡鲁山; en pinyin: Mǎkǎlǔ Shān), amb 8.463m d'alçada, és el cinquè cim més alt del món. Es troba situat a l'Himàlaia, a la frontera entre el Tibet i el Nepal, a 22 km a l'est de l'Everest.

El Makalu té dos cims secundaris: el Kangchungtse, o Makalu II, de 7.678 msnm i el Chomo Lonzo, de 7.818 msnm.

El Makalu és considerat com una de les muntanyes més difícils d'escalar. A la duresa de l'alçada i el clima cal afegir una complicació tècnica elevada, sobretot a la part final.

6.- Cho Oyu (8201m) [Tibet/Nepal-Serralada de l'Himàlaia]

Està situada a l'Himàlaia, uns 20 km a l'oest de l'Everest. Cho Oyu significa Deessa Turquesa en tibetà.

Pocs kilòmetres a l'oest del Cho Oyu es troba el Nangpa La (5.716m), un pas gelat que serveix de ruta comercial entre el Tibet i la zona del Khumbu. Gràcies a la proximitat del Cho Oyu amb aquest pas els escaladors consideren el Cho Oyu com el vuitmil més fàcil de pujar.

El Cho Oyu fou el cinquè vuitmil en ser escalat, després de l'Annapurna (juny de 1950), Everest (maig de 1953), Nanga Parbat (juliol de 1953) i K2 (juliol de 1954).

7.- Dhaulagiri (8167m) [Nepal-Serralada de l'Himàlaia]

El Dhaulagiri (धौलागिरी), amb 8.167 m, és el setè cim més alt de la món. El mot Dhaulagiri procedeix dels mots en sànscrit Dhavali giri que volen dir Muntanya blanca.
Cap el sud-est, el massís del Dhaulagiri s'extén prop de 30 Km al llarg de la gorja del riu Kali Gandaki, que a la riba oposada és flanquejat per l'Annapurna (8.091m). El desnivell entre el fons de la gorja i els cims de les dues grans muntanyes supera, en alguns sectors, els sis mil metres, cosa que fa de la cara sud una paret molt difícil d'ascendir. Per contra la cara nord és molt més accessible i és el lloc per on passa la via normal d'ascens al Dhaulagiri.

8.- Manaslu (8156m) [Nepal-Serralada de l'Himàlaia]

Manaslu (मनास्लु, també conegut com a Kutang) és la vuitena muntanya més alta del món, situada a la serralada de l'Himàlaia, al Nepal. El nom Manasl procedeix de la paraula Manasa, que en sànscrit vol dir Muntanya de l'Esperit. Pels habitants de la zona és un lloc sagrat i per això els escaladors que hi pugen es queden a unes poques passes del cim per no molestar els esperits que hi viuen.
El Manaslu era el Pic XXX del Servei Cartogràfic de la Índia, i al començament havia estat anomenat Kutang I perquè era el cim més alt del districte de Kutang.

9.- Nanga Parbat (8125m) [Pakistan-Serralada de l'Himàlaia]

El Nanga Parbat és la novena muntanya més alta del món i la segona més alta del Pakistan. El nom de la muntanya significa muntanya despullada en urdú i hindi. El nom es deu al fet que es tracta d'una muntanya aïllada, separada de la resta de grans muntanyes, per la qual cosa destaca sobre el paisatge. Aquest mateix aïllament la fa especialment perillosa pels escaladors.

En caixmiri el seu nom és Diamir, que vol dir Rei de les muntanyes. Aquest és un nom que sols es manté al vessant oest de la muntanya.

És el vuit mil més occidental del planeta, està situat a la regió dels Territoris del Nord, al Pakistan, al sud del riu Indus.

10.- Annapurna (8091m) [Nepal-Serralada de l'Himàlaia]

L'Annapurna és el nom d'una sèrie de cims de l'Himàlaia, al Nepal, que s'estenen al llarg de 55km. El punt més elevat del massís és l'Annapurna I, amb 8.091 m, cosa que el converteix en el desè cim més alt de la Terra. El nom Annapurna és sànscrit i vol dir Deessa de les collites.

L'Annapurna I fou la primera muntanya de més de 8.000 m en ser conquerida. Maurice Herzog i Louis Lachenal ho aconseguiren el 3 de juny de 1950.

L'Annapurna també fou el primer vuit mil ascendit per alpinistes catalans, el 1974.

El Massís de l'Annapurna té sis cims principals que superen els 7.200m, a banda de molts altres cims secundaris i menors.

Doncs au, ja en sabem una mica més!!!!!!!!

Pròximes competicions

2008-09-16T17:18:00.003+02:00

Després d'unes últimes setmanes "tralleres", en el que a competicions es refereix, descansaré pel que queda de Setembre.

He planificat, d'aquí a finals d'any, les competicions en les que m'agradaria assistir:

5 d'octubre: Cursa atlètica Linyola (10km) o Marxa BTT Tranbessons (50km).
19 d'octubre: Duatló d'Alta muntanya de Queralbs (Núria) (11km+14km+11km)
2 de novembre: Cronoescalada Cervera-Sant Guim Freixenet (13,8km)
16 de novembre: IV Duatló d'entrenament d'Estaràs (7km+30km+3,5km)
23 de novembre (????): Duatló de muntanya de Balaguer (????)
30 de novembre (????): II SegarrOrientativa

Els meus entrenaments estaran distribuits de la següent manera:

D'ara fins al 19/10: Entrenos Running muntanya + BTT
Del 19/10 al 02/11: Entrenos de bici carretera
Del 02/11 en endavant: Entrenos Running muntanya + BTT

Doncs d'aquesta manera tancarem l'any, una temporada en la que estic molt content amb els resultats, i en la que les lesions, m'han respectat............... i això és el més important!!!!

Cursa Atlètica de Térmens. 10km

2008-09-11T18:37:00.015+02:00

Avui, diada Nacional de Catalunya, l'hem celebrat calçant-nos les bambes i "gaudint" d'una gran cursa de 10km en la bonica població de Térmens.

Molt ambient, amb més de 400 participants, i uns carrers plens de gent animant, i corredors suant la cansalada, a causa d'una forta "calitxa", impròpia de l'època en la que estem.

La zona de sortida i arribada, per cert, molt ben montada i alhora vistosa, estava preparada per l'hora de la veritat.

Em situo darrera l'arc, en posicions capdavanteres i amb la idea "il·lusionant" de fer marca personal!! S'havia de rebaixar la marca Cerverina de 38'16''!!
Després d'una sortida falsa, ens tornem a col·locar sota l'arc, i finalment emprenem la cursa.

Resumint els 10 km de la cursa en una paraula..................................... ESGOTAT !!!!!

La sortida ha estat bona, però a partir del km2, he notat que no era el mateix corredor de Cervera, que em faltava algo....... potser força ????? jeje

En els "repetxos", que no n'hi havia pocs, anava "frenat", sense aquella xispa del dissabte passat a Cervera.

I en les zones planes, em notava donant-ho tot, sense treva, ni possibilitat de recuperació alhora, estant "todo el pescado más que vendido" i, a mesura que passaven els quilòmetres, rendint-me a l'evidència que el temps no seria tan bo com a Cervera.

Finalment, i després d'un últim quilòmetre en el que ho he donat tot i més, creuo l'arc d'arribada amb un temps de 39'12''.

Veure la classificació completa.

PARCIALS: KM1 (3'36''), KM2 (3'30''), KM3 (3'47''), KM4 (3'53''), KM5 (4'03''), KM6 (3'52''), KM7 (4'10''), KM8 (3'48''), KM9 (4'35''), KM10 (3'53'').

Diria que el km 8 i 9 no deien estar massa ben marcats, ja que ni en el 8 anava tan bé, ni en el 9 tan malament. Els "repetxos" estaven en els km's 3, 5, 7 i 9.

Com són les coses!!! La sensació post carrera era agredolça!! Un corredor com jo, incapaç durant molts anys de baixar la barrera dels 40', estava com trist al pensar en aquella marca de 39'12'', i és que la memòria de Cervera, encara està molt present!!!

Més fredament però, puc dir que estic molt content per la marca, no trobant-me increïblement com Cervera, però pensant que ho he donat tot i que les sensacions potser no han estat tan dolentes. Si la forta humitat i calor soferta avui ha passat factura, ens ho ha fet a tots, i hem de pensar que no sempre tindrem les boníssimes condicions atmosfèriques de Cervera.

Resumint: llàstima de no haver estat capaç d'atansar-me a la marca de Cervera, però puc estar content amb el rendiment que he tret avui!!!

Tota la troupe.

Els meus companys:

BATIS (12é amb 36'19''): No ha estat el seu dia i no ha pogut brillar com ens té acostumats.
X.CALAFELL: (94é amb 42'29''): Va afinant poc a poc pel repte de la marató de Berlín. És dels pocs que ha millorat respecte a Cervera.
J.CASTELLÀ: (172é amb 46'05''): No ha pogut brillar con en l'edició de l'any anterior, però està marcant una molt bona temporada.
M.CASTELLÀ: (192é amb 46'44''): El petit dels Castellà segueix d'aprop els passos del germà gran!!!!!
R.TRILLA: (229é amb 48'38''): El Roger va afinant de cara al triatlons de l'any que vé.
J.CALAFELL: (230é amb 48'53''): Mal dia pel Jordi!! Aquest no és, ni molt menys, el seu temps!!
A.VENDRELL: (249é amb 49'20''): El meu germanet, poc a poc es va acostumant a les proves d'atletisme. Quina diferència entre la cara a l'arribar de Cervera 2007 i la d'avui. Segueix així Adrià, que els bons resultats arribaran sols!!!

Menció especial també, a tota la "colla" (Oscar, Jordi i Toni) de l'Adrià, acabant en un molt bon paper.

Amb el meu estimat germà.

Click, per veure totes les fotos de la cursa.

Torna la Bèstia!! Torna LANCE !!!!!

2008-09-10T12:39:00.005+02:00

Si senyor!!

Ja s'ha fet oficial, el grandíssim Lance Armstrong tornarà al ciclisme professional, i com a mínim l'any vinent, el 2009, ens tornarà a fer vibrar amb la seva explosivitat i caràcter guanyador del segurament, millor ciclista de la història, amb el permís del gran Merckx!!

2 bèsties juntes: Lance i Jan!! Quins bons moments!!!

El Tour del 2009 tindrà unes audiències brutals!!!!!

ARMSTRONG + CONTADOR + EVANS + SASTRE + BASSO ......... Tela marinera!!!

Armstrong Resurrection ??

2008-09-09T13:00:00.007+02:00

Sembla que el grandíssim Lance s'està plantejant un seriós retorn a la élite ciclista.

Publicat a Mundo deportivo, extret de Velonews:

"Lance Armstrong, retirat oficialment des de 2005, tornarà a competir l'any pròxim en les files d'Astana, segons assegura la pàgina web de la revista especialitzada en ciclisme VeloNews, que cita com font a un familiar proper al corredor nord-americà, que complirà 37 anys el 17 d'aquest mes.

Segons aquesta persona, de la qual no es desvetlla la seva identitat, l'heptacampió del Tour tornaria a la gran prova del calendari i disputaria com preparació el Tour de Califòrnia, París-Niça, Tour de Geòrgia i Dauphiné Liberé. Vestiria el maillot de l'Astana, que va prendre el relleu del Discovery de les mans de Johan Bruyneel i en el qual el líder actual és Alberto Contador. Ho faria sense cobrar salari premi econòmic algun i a més penjaria 'on line' tots els anàlisis de sang interns per a demostrar que és un esportista net.

Mark Higgins, mànager d'Armstrong, no ha confirmat ni desmentit res encara. Però la publicació dóna pistes que confirmen aquest retorn, que havia d'haver estat fet públic en una exclusiva a la revista Vanity Fair. L'ex ciclista i gran amic d'Armstrong George Hincapie simplement va esbossar un somriure quan se li va preguntar pel rumor que corria en els àmbits ciclistes nord-americans.

En el programa antidopatge

Però més definitiu sembla que el propi Llanci s'hagi inscrit en el programa de controls antidopatge fora de competició de l'Agència Antidopatge USA (USADA). Així ho va fer abans d'una prova de mountain bike que va disputar el passat mes d'agost, en la qual va acabar segon.

Segons les normes de la USADA, qualsevol esportista retirat que vulgui tornar a la competició en actiu ha d'apuntar-se a aquest programa antidoping sis mesos abans de recobrar l'estatus d'esportista en actiu.

Un altre punt a favor que es faci efectiu la tornada d'Armstrong, és que un dels exdirectors del Discovery, Dirk Demol, es reincorporarà al pilot amb l'Astana el 2009. "M'encanta tornar a treballar amb Johan Bruyneel", aquest fidel àngel de la guarda d'ocasió Armstrong en la gran època d'èxits.

Però a més de la bona relació d'Armstrong amb Bruyneel, es dóna el cas que l'americà manté molts contactes amb la marca de bicicletes Trek, que són les quals utilitzen els Astana, conjunt que aquest any no va ser admès en el Tour de França ".

Serà el retorn del rei????????????

Haurem d'esperar!!

Resultats carros de foc skyrunner 08

2008-09-08T13:03:00.005+02:00

Ja han penjat els resultats de la Carros de Foc Skyrunner del passat 30 d'agost.

Vam participar un total de 205 corredors.

Em vaig classificar en la posició 126 amb un temps de 20h33'.

Veure classificació completa.

El 1er classificat va invertir un total de 11h21'.... Bufff, quin mega crack!!!!!!

Us deixo una foto del gran coll de CONTRAIX nevadet. Ostres tu, quina canya!!!!!

Cursa atlètica de Cervera 2008. 10km

2008-09-07T14:17:00.016+02:00

Altre cop arribava l'esperada cursa atlètica de Cervera.

10km de recorregut amb els famosos 2 últims km de pujada.

Molt alta la participació, amb més de 275 atletes.

La veritat, és que tan físic com anímicament estava molt i molt bé. Venia de ser finisher a la Carros de Foc, i els 2 entrenos setmanals que havia fet, amb alguna sèrie intercalada de test, em feien ser bastant optimista de cara a poder rebaixar el crono de l'any passat, 39'46''.

La meteorologia no es podia presentar millor. Temps tapadet i fresqueta, molt diferent de l'àgonica calor de l'any anterior.

A 3/4 de 7, estàvem tots preparats esperant el tret de sortida.

Em situo en posicions capdavanteres i...........PUM, es dóna la sortida!!!!

Surto fortet, però cautelós!! Les sortides estratosfèriques d'anys anteriors em deixaven ben buit i amb uns temps parcials no massa bons.

Deixo que el 1er grupet en el que anaven Batis i Àngel vagin al seu rotllo, i em situo en un 2on grupet acompanyat del Kike Solé.

Passem el 1er km amb un parcial de 3'30''. Bones sensacions, vaig força bé i amb 10'' més que l'any anterior.
2on km, amb el mur dels jutjats. Em feia bastant respecte, però el superem amb 3'45''.

Vaig aguantant amb el grup del kike fins a mitja baixada del Mas Duran, amb parcials:

KM 3: 3'39''
KM 4: 3'34''

El Kike apreta bastant fort baixant, per aconseguir caçar al grupet de davant, un 2on grupet que se'ns havia escapat. Vaig una mica forçat amb aquell ritme i el deixo marxar uns metres per anar a un ritme més còmode per mi.

Passo el km 5 amb 3'22''.

Tinc el Kike a uns 10m, i el mantinc fins al km 6 amb 3'45'', en el que el torno a caçar.

El km 7 el passem amb 3'49'', i el 8 amb lleugera pujada i reduint un pelet el ritme per recuperar forces pels 2 últims quilòmetres amb forta pujada, amb 4'17''.

Comencem la pujada a bon ritme i agafant bones sensacions, a roda d'un km0. Abans d'arribar al km 9 (4'21'') el Kike se'ns queda enrera i marxem amb el km0.

Em poso l'últim km davant per no aminorar el ritme i aconsegueixo finalitzar la cursa en la posició 18a, amb un parcial en l'últim km de 4'12'' i un total de 38'16''.

Veure la classificació completa.

Contentíssim pel resultat, la veritat és que encara no m'ho crec, i al·lucinat pels grandíssims resultats de tot l'equip PC CERVERA TRIATLÓ i companys de Cervera:

BATIS: 1er classificat amb 33'55''. Com me n'alegro!!!! Es mereixia i molt, guanyar aquesta cursa. L'any passat ja havia predit que tard o d'hora s'emportaria la victòria. Ets un crack Batis!!! La bona feina, té el seu fruit!!!!

ÀNGEL: 10é classificat amb 36'43''. S'havia marcat l'objectiu de baixar dels 37' i mireu-lo! Quina temporada que estás fent Àngel!!! Ets una bestiota!!

KIKE SOLÉ: 21é classificat amb 38'33''. El Kike sempre està al màxim nivell, potser no com l'any passat, però confio en ell per ser un sub 3h a la marató de Berlin. Tú pots Kike!!

X.BERNAUS: 35é classificat amb 39'10''. Sempre es queixa, si, sempre es queixa!!!!! Però Berni, estàs a tope!!! L'any que ve, si les lesions et respecten, serà el teu any!! N'estic segur!!

J.CARULLA: 39é amb 39'46''. Que ben representada que està la saga Carulla amb el seu germà gran. Jordi, la teva capacitat de sofriment no té límits, i ets un exemple per tots nosaltres. Excel·lentíssim corredor, millor persona!!!!!

J.CASTELLÀ: 73é amb 42'25''. Jordi, ja et vaig dir que aquest any et veig a tope!! Com estàs rendint!!! Ets un crack en tots els sentits!!!

X.CALAFELL: 89é amb 43'31''. El company de patiment de la carros de foc!!! Estàs en un molt bon moment Xavier, i a la marató et sortirà un temps boníssim!!! Cuida't crack!!!

A.VENDRELL: 202é amb 49'55''. El meu estimat germà!! Quina diferència respecte l'any anterior!! Aquest any ho portaves més entrenat i amb l'experiència de l'any anterior!! L'any vinent, amb una bona preparació, segur que seràs un sub 45'.

J.CALAFELL: 212é amb 50'57''. Que Califa??? Et començo a notar a to, ehhhh??? Continua amb la constància d'entrenos i en els anys posteriors en parlarem i molt de tu.

Citar també grandíssims resultats dels companys Xavier Viaña (77é amb 42'36'', una altra bèstia de Sant Guim), el Xavier Noguerola (81é amb 43'02'', a l'home calculador, no se li escapa res), el Marc Castellà (105é amb 44'16'', el petit dels Castellà puja molt fort), Jordi Sangrà (121é amb 45'18'', no se'n perd una, i sempre amb bons resultats), el "Salva" (201é amb 49'53'', la bestia del futbito no perd pistonada) i finalment Jordi Miret (211é amb 51'10'', en aquest any del seu descobriment, ens ha sorprés i molt!!!)

Veure totes les fotos de la cursa.

Bé, ja per finalitzar, només dir que gràcies al gran resultat de Cervera, m'he animat a pendre part a la pròxima cursa de 10km a Tèrmens, el proper 11 de setembre. Veurem si som capaços de baixar dels 38'.

Carros de foc Skyrunner 2008

2008-09-06T15:20:00.014+02:00

Per fi arribava el dia tan esperat............

la temible travessa CARROS DE FOC, en modalitat Skyrunner, o sigui tot de patac, en menys de 24h.

El divendres 29 d'agost, el Jesús Puigbó, el Xavier Calafell i jo mateix, ens desplaçàvem fins a Espot, per deixar el cotxe i agafar un taxi fins al Refugi d'Amitges, on passaríem nit, i des d'on partiríem l'endemà a les 04:00h per fer la volta sencera als 9 refugis, fent cap altre cop al refugi d'Amitges.

Vàrem escollir el refugi d'Amitges, per 3 raons:

Tenia molt bona reputació en el tracte cap als corredors.
Molts corredors, partien d'aquest refugi sobre les 04:00h del dissabte.
La nostra previsió de temps total, sobre les 20h, ens augurava una arribada nocturna, i tenint en compte que del penúltim refugi (Mallafré) a Amitges és tot pista sense pèrdua, la decisió estava ben presa.

Un cop a Amitges, sobre les 18:00h, preparació del material pel dia següent, preparació del llit, i cap a sopar, sobre les 19:00h.
Per sopar, un caldet calentet de 1er, seguit d'una meravellosa amanida de pasta (bufff, com baixava), i finalment carn.
Vam compartir taula amb uns companys d'Artesa de Segre, amb els que vam dialogar d'antigues batalles i sobretot, del que ens venia a sobre.

20:30h- "Cuerpo a tierra".... bé, en el meu cas, a dins el sac i ben tapat.

21:30h- Comença el concert!!!! Primer uns tímids "coros", seguits d'uns baixos poderosos, i quan ja pensàvem que el concert tenia les hores contades, els "20 i escaig" sonàmbuls de l'habitació, ens veiem sorpresos per 2 autèntics tenors que ens ofereixen tot un recital de "solos"....... i sort que tansols eren SOLOS!!!!!

Riiinggggggg!!!! Ostres tu, que poc he dormit, encara em reçonen els tenors!!! Són les 02:50h i és hora de .................... home!! Que carai!! És hora de dormir, però qualsevol se'n torna!!! Faig uns penosos estiraments, i decidim amb els companys que ja és hora d'anar a esmorzar!!!

Omplim els dipòsits amb tot el que ens ofereixen: melmelades, embotits, sucs, galetes .........

Ens canviem, sortim fora el refugi, marquen les 04:00h i emprenem la nostra aventura amb el crono a 0 i direcció al 1er refugi, el de Saboredo.

Si continués explicant com fins ara, o sigui amb péls i senyals, tota la ruta, em sembla que quedaria més exhaust que la pròpia Carros de Foc. Em limitaré a donar-vos 4 trets del més important i el que més em va marcar d'aquesta espectacular travessa:

La travessa original, consta d'uns 55km i més de 9200m de desnivell.

La nostra travessa, amb 70 km i més de 7000m de desnivell, tansols difereix de l'original en el tram qüasi final. De Josep Mª Blanc a Mallafré, la ruta clàssica passa pel Coll de Monestero. Hi ha una ruta alternativa pel Coll de Valleta Seca, i una altra alternativa que sense guanyar desnivell, passa per la pista dels túnnels, que és la que vam, agafar nosaltres, i la que fa la major part de gent.

Aquest ruta dels túnnels, ens comporta més quilometratge, però menys desnivell i sobretot menys risc de pèrdua, ja que afrontar de nit el Coll del Monestero feia bastanta por. Tansols s'han de tenir més ganes de caminar fent el "rodeo" i anar en compte en els últims 2 túnnels de la ruta, que estan enfonsats. S'han de vorejar per uns senderets fins arribar a Mallafré.

Els avituallaments dels refugis estan bé, però es recomanable portar-se el pròpi avituallament a base de barretes, galetes, entrepans i el que us sembli.

Tota la ruta és espectacular, però remarcaria: el tram pesadet de baixa i torna a pujar del refugi de Restanca; l'espectacular Coll de Contraix (el més tècnic i dur de tots els Colls), que et fa plorar d'emoció un cop ets a dalt; l'inacabable pujada al Coll de Dellui; i el marc incomparable de la situació del Refugi de Josep Mª Blanc.

En el Contraix s'ha d'anar molt en compte amb els blocs de pedra, però és que aquesta és la gràcia d'aquest grandíssim coll. La veritat és que tansols l'he pujat 2 cops, però em té ben enamorat!!!!!

En aquesta travessa, és més important el factor psicològic, que el físic. A partir de les 8-10 hores, tant el cos com la ment ja pensen amb l'arribada, i amb tot el que resta per endavant, s'ha de tenir el cap molt fred i la capacitat de sofriment molt alta. És important, per complicat que sembli, no desesperar-se ni baixar l'estat d'ànim. Penseu que amb tantes hores, es viuen moments de tot: moments bons, moments excitants, moments que ho "engegaries tot a parir", moments que et sembla que t'ho menjaries tot, moments de decaïment, moments en els que et sents invencible, d'altres en els que una enorme sensació de buit s'apodera del teu cos..... etc... però al final, aconsegueixes superar els moments més difícils, augmentant a nivells altíssims l'estat d'ànim i visquent la més simple i freda, però alhora victoriosa arribada.

S'ha d'anar molt en compte en els trams nocturs. Penseu que nosaltres vam realitzar més de 7 hores sense llum, bé amb la dels frontals, i l'efecte desorientació és molt present.

L'últim km d'arribada a Amitges desde Mallafré, és en pista, però quina pista. Amb una pendent brutal que et rebenta i et desgasta de mala manera, arribant a suplicar que finalitzi aquell moment agònic pre-arribada. Però com ja he dit, tot s'acaba superant!!! jeje, que fàcil és dir-ho ara!!!

Després de 20h33' multicolor, ens presentàvem altres cop al refugi, amb el rellotge que marcaven les 00:33 del diumenge, i tot i l'enorme felicitat, amb una cara de pocs amics que feia por.

Forfait de ruta amb tots els passos intermitjos.

Taula de ruta amb tots els passos intermitjos.

Per cert, no tinc paraules per descriure un cop viscut, i com ja he dit anteriorment, el tracte de la gent del refugi. És bestial!! Es passen tot el dia i tota la nit desperts, esperant l'arribada dels corredors, i mimant-los i dedicant-se al 100% a ells, des del primer fins a l'últim, sigui quina sigui l'hora d'arribada. La veritat, moltíssimes gràcies, vosaltres sí que sou uns cracks!!!!

Per cert, crec que mai havia "gaudit" d'una dutxa d'aigua calenta com aquella!!!! Buffffffffffffff!!!!

Bé, per finalitzar, seré breu i precís: Ja sóc finisher de la CARROS DE FOC SKYRUNNER!!!!
Ha costat molt, però que molt, però ha valgut, i molt la pena!!!!

Veure totes les fotos de la Carros de Foc Skyrunner.

Com no, aquestes "proeses", no tansols s'aconsegueixen amb una bona preparació, sinó que el gran recolzament i ànims d'aquelles persones properes a nosaltres, com els amics i sobretot en el meu cas, la meva Gemma, ens ajuden als "que no hi tenim res al cap", a superar-nos i creure en nosaltres mateixos!!! Moltes gràcies!!

Memòries d'Agost

2008-09-04T17:09:00.018+02:00

Des de la passada Tri sprint de Bcn que no em dignava a fer comentari algun de les meves aventures estivals. Quan estem de vacances, estem de vacances!! amb tot "lo" que això comporta.

Bé, després d'aquest "stop and prou" torno amb més forces que mai, per fer-vos saber, amb més o menys gràcia, que n'és de la meva vida.

L'Agost, un mes en el que normalment em baixa dràsticament l'activitat física, podem dir que aquest any, ha estat ben just el contrari, tractant-se majoritàriament d'activitat "WALKER".

RUNNER és el que corre....
WALKER és el que camina......

Un objectiu ben clar: CARROS DE FOC SKYRUNNER, a finals d'Agost....................

...una prova que es desenvolupa majoritàriament pel Parc nacional d'Àigües Tortes, amb uns 70 km de recorregut i més de 7000m de desnivell acumulat. Tot amb l'agravant que s'havia de realitzar en menys de 24h.
Començàvem el mes preparant les vacances d'estiu amb la Gemma. Enguany, i després d'una llarga búsqueda i una díficil decisió, ens vam decantar pel Parc Nacional d'Ordesa.
La veritat és que han estat unes vacances al·lucinants, aprofitant-les al 100% del 1er a l'últim dia.

- PERIODE: Del 6 al 13 d'agost.
- ALLOTJAMENT: Apartament a Broto.

Us faig cronologia de les vacances a Ordesa:

7 d'agost: Caminada Broto-Torla-Frajen-Broto (pel Sender de l'aigua). 10,6km i 260m. Ruta pedestre molt i molt recomanable, realitzada amb la Gemma. Atenció a la baixada pel sender de l'aigua!! GORETEX al 100%!!!

8 d'agost: Caminada Broto-Frajen (per la cascada de Sorrosal)-Oto-Broto. 7,8km i 300m. Ruta semblant a la del dia anterior, amb més desnivell i realitzada amb la Gemma. Per la tarda, aproximació amb cotxe a Bujaruelo.

9 d'agost: Entreno Runner Broto-Ermita de la Virgen de Murillo-Broto. 7,2km i 450m. Entreno canyero de puja-baixa, pensant amb la carros de Foc, i més sol que un mussol. Per la tarda breu visita al Port del Portalet, frontera "franxuti".

10 d'agost: ETAPA REINA- Ordesa-Senda de los Cazadores-Faja Pelay-Cascada Cola de Caballo-Gradas de Soaso-Ordesa. 21km i 800m. Quin tros d'etapa!! d'aquelles inoblidables, d'aquelles èpiques, d'aquelles que s'han de fer, d'aquelles que et fan plorar, d'aquelles que perduren en el record..... i tot al costat de l'incansable Xerpa Gemma!! IMPRESSIONANT!!

11 d'agost: Via Ferrata de la Cascada de Sorrosal. 2,5h de via i 200m. 2 km de baixada per sender. Estrena en vies Ferrates amb el polifacètic mestre i cosí Rafel. Ja només em falta això!!! Una altra afició!!! Per cert, al·lucinant!! Per la tarda, ruta amb cotxe pels abismes del Cañón de Añisclo amb els cosins Rafel i Montse, i com no amb la Gemma. Conclusió: Hi hem de tornar amb més tranquilitat i gaudir d'aquell espectacular paratge. La pregunta: és el Cañón de Añisclo l'entrada a les portes del Mordor Aragonés????? Ostres tu, se'm posa la pell de gallina!!!

Més fotos de la via ferrata de Sorrosal.

12 d'agost: Telecabina de Panticosa-Llac Ibon Sabocos (1905m)-Llac Ibon de los Asnos (2060m)-Telecabina de Panticosa. 8,1km i 390m. Última etapa amb l'experiència del telecabina i la visita als llacs glaciars de Panticosa.

Bé, en resumides contes, unes vacances 10, en uns paratges bestials, amb la millor de totes les companyies, la meva xerpa Gemma (la millor i més preciosa guia-acompanyant de muntanya) i amb la visita fugaç però intensa i genial dels nostres cosins de Balaguer, ciutat agermanada amb Minastirith, la Montse (per cert, moltíssimes gràcies per la xoco-recepta) i el Rafel (aquell que de l'escalada en fa art).

Un cop finalitzades les vacances de "relax", jeje..... continuava la preparació de cara a l'objectiu de l'any.

El dissabte 16 d'agost, una petita expedició Cerverina (Jordi Calafell, Xavier Calafell, Sergi Rodríguez, Oriol Vila i un servidor) ens vam dirigir a Espot, per fer un seriós test de cara a la carros de foc. Deixàvem el cotxe al pàrquing del Parc, i per endavant se'ns presentaven uns 45km i més de 5000m de desnivell acumulat. El circuit, coincidia en la major part, amb la mitat de la "carros".
ITINERARI: Pàrquing Espot-Llac Sant Maurici-Refugi Amitges-Port de Ratera-Refugi Saboredo-Coll de Sendrosa-Refugi de Colomers-Port de Caldes-Refugi de Ventosa-Collet de Contraix-Refugi Estany Llong-Coll del Portarró-Sant Maurici-Pàrquing.
Resumint, van ser més de 14h. de "dale que te pego", vistes al·lucinants, colls emocionants, com el Contraix, i una bona referència de cara a la cita del 30 d'agost.

Més fotos de l'entrenament de la carros

El divendres 22 d'agost, una grupeta dels "millors" alpinistes "made in via ferrata" Segarro-Noguerencs" ens disposàvem a desafiar la temible via ferrata REGINA, a Peramola, molt aprop d'Oliana.
A les ordres del "Catedràtic de Ferrades" Rafel, ens uníem 3 gladiadors. En Batis, un amic del Rafel d'Òs de Balaguer i un servidor.
Per endavant, 3 hores d'ascens i uns 450m de desnivell.
Dificultat segons la web: molt alta.
Dificultat segons el guia: "jajaja".

Conclusions d'un ferrader "novato" després de l'experiència: 100% recomanable, brutal, sensacional........

Properament publicaré totes les fotos de la via ferrata Regina, i veureu que unes imatges, valen més que mil paraules!!!!!

I finalment, per concloure aquest mogudet Agost.........
la superMega CARROS DE FOC SKYRUNNER..........

... que estic tan cansat, que l'explicaré en el pròxim post!!!

FULL Weekend

2008-07-18T09:30:00.007+02:00

Aquest proper cap de setmana, tinc l'agenda plena.

Comencem dissabte al matí organitzant la III Kid's Cup de La Cardosa, dins els actes de celebració de la Festa Major del poble. Esperem la participació d'uns 30-40 nens.

A la tarda, just després de dinar, ràpid i corrent cap a Barna, armant-nos de paciència pel que ens ve a sobre: unes més que previsibles cues quilomètriques per entrar al Camp Nou a gaudir amb l'espectacle del Boss, si....... el Sr. Bruce Springsteen. El concert començarà a les 21:00h i es preveu que s'allargui unes 3h aproximadament.

Farem nit a Barcelona i el diumenge al matí, aixecar-nos ben d'hora, i direcció cap a les torres Mapfre per disputar el Triatló Sprint de Barcelona, última prova del Campionat Tri-Trials. Amb una participació de més de 1400 triatletes, la prova es farà en diverses sortides. Nosaltres sortirem a l'última ronda, aproximadament a les 09:05h.

Un cop acabat el triatló, tornem cap a Cervera, una dutxa ràpida, i sense tenir temps d'assimilar la competició, ens dirigirem altre cop cap a La Cardosa per celebrar el tradicional dinar de germanor a la plaça del poble, on es preveu l'assistència d'unes 200 persones.

Dilluns............. qui sap com estaré!!!!!!!

Desactivat ?????????????????????????????????????????

Ja us explicaré.

Tourmalet x 2

2008-07-16T13:06:00.027+02:00

Quina diferència observem entre aquestes 2 instantànies???

Situació: Col du Tourmalet (Hautes Pyrenées) FRA.
Dia: Dilluns, 14 de Juliol de 2008
Hora:

1ª foto: 12:00h després d'haver pujat per la vessant Est, desde St.Marie de Campan.

2ª foto: 20:00h després d'haver pujat per la vessant Oest, desde Luz St.Sauveur.

Temperatura:

1ª foto: 12º aprox.
2ª foto: 5º aprox.

Aprofitant l'arribada del Tour al mític Hautacam, el passat dilluns 14 de juliol vam organitzar una expedició de 4 gladiadors (Joan, Oriol, Rafel i jo) per desafiar les exigents rampes tant del Col du Tourmalet, com del ja mencionat Hautacam, tots 2 de categoria especial i formant part de l'etapa de muntanya d'aquell dia del Tour de França.
Vam deixar el cotxe a Payolle, un centre turístic situat a mig Col d'Aspin per la vessant Oest. 7km de descens suau fins a St.Marie de Campan, i des d'aquí començàvem 17 km de duríssima ascensió fins al "Totpoderós" Tourmalet, a 2115m d'altitud.
1285m de desnivell amb una mitja del 7,55%, ens separaven del cim.
Els primers 5km, fins al poble de Gripp, són de fàcil pedaleig, sense rampes a destacar.

Els meus 3 companys encarant les primeres rampes del colós.

"Moxileta" a l'esquena i vinga.... amunt!!.

A partir de Gripp, comença l'autèntic Tourmalet, amb una mitja del 9% fins a dalt.

La tònica de l'ascens va ser la d'una pujada a molt bon ritme, acusant un pelet els 2 quilòmetres finals i amb en Joan trepitjant-me els talons. Fins a la rampa prèvia a La Mongie, vam pujar junts amb el Joan i un "sevillano", moment en el que vaig apretar, arribant a tenir 1' llarguet sobre ells 2, que es va veure reduit a uns 35'' sobre el Joan a dalt el coll.
L'Oriol, va arribar a pocs minuts i el Rafel, estrenant-se en el món de la bici de carretera, va fer una pujada molt i molt bona, tot i el mal de genolls, degut al fet d'anar un pelet baix sobre la bici.

Un cop a dalt, i un cop fetes les fotos de rigor, ens encarem muntanya avall direcció Luz, amb la ment ja pensant amb l'Hautacam.
Però no tot seria tant bonic com semblava, i un cop acabat el descens, just passat el poble de Luz, veiem com el nostre somni de viure l'etapa del tour a les duríssimes rampes de l'Hautacam, se n'anava a la "mer..." per culpa del rigurós, i més que rigurós "control de seguretat (??????)" de la Gendarmerie Francesa.
Doncs si..... es veu que 4 hores abans de que arribin els professionals, s'han de tallar les carreteres. I per què???? Seguretat???
La veritat, pensant de cara a posteriors edicions, potser valdrà més la pena viure'l a casa tranquilament, i no haver d'aixecar-se a les 04:00h, recórrer més de 300km i veure que a les 12:00h, quan l'etapa estava prevista que acabés a les 17:30, tanquen la paradeta i ens deixen a tots amb les ganes. Senyors, això ja no és el que era!!!!!!!!

Havíem de veure i gaudir del pas dels corredors, en una més que "emocionant" recta a l'1%, camí d'Argeles Gazost. Ja us podeu imaginar, que l'esperat pas de la "troupe" professional, va ser un vist i no vist. Fins i tot confoníem als corredors..... eh Oriol??? jeje

Un cop passat l'emocionant Tour, tornem a Luz, Coca-Coleta de rigor, per recuperar forces, i ens mentalitzem pel que ens ve a sobre. Altre cop el Tourmalet, per la vessant oest:

18 km de pujada
1405m de desnivell
7,80% de mitja

Fins al km 10 fem la pujada bastant junts, sense diferències importants. La veritat és que m'estava notant molt bé, i veia al Sr. Joan Majà amb ganes de guerra, cosa que feia preveure uns 8 km finals d'allò més interessants.

Sobre el km 11 me la jugo i faig un canvi de ritme, agafant-li uns metres al Joan. L'Oriol i el Rafel es queden un pelet més enrera.

Passen els km i vaig augmentant molt poc a poc la diferència amb la bèstia d'Estaràs. Sabia que no podia baixar el ritme, ja que sinó se'm tirava a sobre. Arribo a l'últim km i li porto sobre 1'25''. La veritat és que les cames ja em pesen però estic gaudint de mala manera. Quin duel més espectacular!!!! Corono, sofrint la terrorífica rampa final i m'adono que ja és el 2on cop que faig "cim" al torumalet aquell dia..... simplement... IMPRESSIONANT!!!!

El Joan arriba amb 1'40'' i el primer que fem és una emotiva encaixada de mans. Els 2 sabem que hem fet 2 pujades al Tourmalet sensacionals. I els 2 sabem, que ens ho hem passat de conya.... patint, però de conya!!!!!; Un super Rafel, arriba a poc més de 12' (aquest individu algun dia ens la fotrà!!!!!), i l'Oriol, amb una petita "pàjara" d'última hora, més enrera.

"Que és el Tourmalet per aquesta bèstia!!!!!!!.

"Fot" un fred que pela, i després d'avituallar-nos encarem altre cop avall, direcció el cotxe.

Finalment, arribem altre copa Payolle, amb un total de 95km, més de 3000m de desnivell, i la satisfacció d'haver coronat per partida doble, aquest "Santuari" dels Pirineus; allà on els ciclistes ens sentim més vius que mai, aquell lloc que tothom coneix amb el nom de TOURMALET.

Veure totes les fotos de la sortida.

Triatló Olímpic de Pont de Suert

2008-07-08T12:50:00.002+02:00

Diuen que quan estàs en estat de gràcia, s'ha d'aprofitar!!!

Amb en Batis i el company del CN Vic-Etb Arnau Bellapart, 3er classificat absolut.

Doncs jo no sé si ho estic; els companys em diuen que em veuen molt fort;

No sé si estic en el meu millor moment, ja que sempre t'és més fàcil pensar en el present, que recordar el passat.... si més no, quan les coses van bé!!!

Però, entre una cosa i una altra, junt amb l'autoconfiança que em genera veure que l'entreno dóna el seu fruit, doncs em fa decidir-me per competicions que inicialment no entraven en els meus plans, com és el cas del Triatló Olímpic de Pont de Suert.

Un Triatló dels que m'agraden, o sigui, amb la bici "durilla", d'aquelles que fan mal, i en definitiva, d'aquelles que quan estic en estat de gràcia, m'ajuden a recuperar posicions.

El fet de tenir una participació baixeta, uns 150 triatletes, també m'ajuda a pensar que la natació serà més neta, i per tant, que podré sortir un pél més a saco, per agafar una bona posició i nadar així més al meu rollo.

Sé que últimament, dins les meves possibilitats, nadant estic bastant bé.... i això s'ha d'aprofitar, que en el meu cas, costa déu i ajuda arribar a un estat decent en l'esport aquàtic.

Doncs amb tot això, vaig complir els més pronòstics, sortint a "matar-ho tot", rebent i repartint, i col·locant-me en el "grupet" inicial, d'uns 50 triatletes.
En la 2ª volta de 750m, em giro un momentet i observo que vaig tancant el grupet, que com us podeu imaginar, ja no és de 50, sinó que s'ha transformat en microgrupets.
Em costa seguir el ritme, però lluito per no perdre contacte ja que no és el mateix afrontar la bici en "tierra de nadie", que amb un bon grupet de bons tiradors i rellevistes.... que la veritat.... també costa de trobar!!!
Aconsegueixo no perdre contacte i surto de l'aigua amb un parcial de 27'28'', el 54 millor temps. He nadat bé, però no ha estat la millor natació que recordi. Últimament, en les triatlons que nadem amb neopré, no sé si degut a manies, o a factors desconeguts que no em deixen rendir com jo voldria, no acabo de trobar-me al 100% del que estic acostumat al nedar sense neopré. No sé si es tracta del fet d'anar massa comprimit dins el neopré, però les sensacions no són les mateixes, i els braços s'em carreguen molt abans!!
Tornant a la competició, faig la transició prou bé i abans d'emprendre el segment de ciclisme, observo que surt de l'aigua i em passa pel costat el company Batis. Ostres tu, amb la natació mig oblidada que té, i tansols li he tret 1 minutet escàs!! Quan un és un crack, ho és amb tots els sentits!!!!

Emprenc el segment de ciclisme sol, avistant a uns 200m 2 corredors que han sortit molt forts. Consegueixo agafar-los i tots 3 realitzem una bici molt i molt bona, remontant moltes posicions, agafant grupets davanters i despenjant-los de roda i compenssant-nos força bé tant en la pujada com en el descens. Finalitzo la bici amb el 11é millor parcial, amb 58'43''.
El Batis, amb tota la mala sort del món, sofreix una punxada en la roda quan estava a punt d'encarar l'últim bucle de pujada cap a Perbes. Es retira en el segment de ciclisme, quan ben segur que en l'últim segment hagués fet una remontada impressionant, marcant un dels millors parcials en la seva gran disciplina de l'atletisme. Llàstima campió!!

Pel que fa a mi, faig la 2ª transició i encaro els últims 10km de cursa a peu. Sé de la duresa del circuit, sobretot pel que es refereix als primers 5 quilòmetres, destacant la rampa en el quilòmetre 3 aproximadament. No és que vagi molt fi, però agafo un ritme prou bo dins les meves possibilitats i intento no buidar-me en l'anada de 5 quilòmetres, per a poder apretar en la tornada. En els primers 5 quilòmetres, m'avancen 2 corredors, un d'ells en Xavi Roca, germà d'en Roger Rocà. Sé que aquell ritme no és el meu i segueixo al meu rollo. En la tornada, poc a poc em vaig sentint millor, i apreto constantment. Sóc adelantat per 4 corredors, i jo aconsegueixo atrapar-ne a 2, finalitzant el 42é millor parcial, amb un temps de 46'36''.

En la general acabo en la posició 31, amb un crono final de 2h12'47''. Veure classificació completa.

Acabo satisfet, però no amb les mateixes sensacions que a Balaguer.

No sempre es pot estar al 100%!!!

La millor final de la història!!!

2008-07-08T12:16:00.001+02:00

No fa massa anys que segueixo el món del tenis, i per tant no em puc considerar un grandíssim aficionat a aquest esport, amb tota la història viscuda ens anys anteriors.

Però després de passar-me les 5 hores de la tarda de diumenge, clavat al televisor, vibrant desde el primer joc fins a l'últim, i més, quan il·lustres de la talla de McEnroe, Borg, Becker... and company al·lucinen amb el que van veure, i la qualifiquen de final sensacional, doncs si..... puc afirmar tranquil que segurament hem tingut la sort de presenciar la millor final de tenis de la història!!!

Que grans que sou, Federer i Nadal!!
Gràcies per servir-nos un partit que mai oblidarem!!!

Nadal, ets un SuperClasse i un Super crack!!!!

Federer, em trec el barret davant teu!!! A les bones i a les madures, ara mateix, ets el nº1!!!!!

El més gran de tots!!!

2008-07-01T17:24:00.006+02:00

Si senyor!!!!!

Que gran que ets MARCEL!!!!

MARCEL ZAMORA: Tri campió de l'Ironman de Nice!!! Ets l'amo i senyor de les terres de la Cote d'Azur!!!

Quina classe que tens!! I sempre tan senzill!! Tan exemplar!!! Despertant simpaties allà on vas!!!

Ets el més gran!! Perqué de gent forta n'hi ha molta en l'esport, però que estiguin en el lloc més alt i ens mostrin dia a dia lliçons d'humilitat,...... doncs la veritat......... pocs en conec!!

I quan dic conec, ho dic amb tota la il·lusió que això suposa!!

Orgullós estic jo, d'haver compartit petits però grans moments al costat d'un campió com tu!!

Segueix així!! Moltes felicitats!!!

TRI-254 de Balaguer

2008-06-26T12:01:00.014+02:00

Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!!!!!!!

Aquesta era la meva expressió passant sota l'arc d'arribada del Triatló Olímpic de Balaguer!!!!

Siii!!, per haver acabat, ja que la duresa d'aquesta prova dista molt de la que ens tenen acostumats la major part de proves del circuit català.

Siii!!!, per haver tingut molt bones sensacions en tots els segments!!

Siii!!!, per notar que l'entreno de les últimes setmanes, sobretot pel que fa a la natació, ha donat el seu fruit!!

Siiii!!!, per aconseguir, al meu entendre, una boníssima classificació!!! No sé si mai havia arribat tant i tant satisfet a meta.

Siiii!!!, per veure la gran acceptació que desperta una prova com aquesta en terres lleidatanes.

I finalment, siiiiiiiii!!! per rebre entrant a meta el regal més gran que es pot esperar!!!! Veure lo contenta que estava la meva Gemmeta, inconmensurable com sempre, i radiant per la meva actuació!! La veritat, no es pot demanar més!!!!!

En aquest cas, evitaré fer una crònica extensa, ja que les sensacions viscudes en aquest Tri-254, no cal explicar-les.... només s'entenen vivint-les. Em limitaré a citar la meva classificació: 24é d'un total de 165 participants, amb un temps de 2h47'18''.

Espero que les bones sensacions actuals s'em prolonguin fins a les triatlons de Juliol.

Més fotos:

Moments previs a la sortida

Amb en Xavier Bernaus, que poc a poc va afinants en les triatlons i aviat en sentirem molt a parlar.

Sortida!! I batucades a saco!!

Viratge a la 2ª boia.

2ª transició. Deixem la bici!!

Flipeu !!!!!

2008-06-05T13:12:00.005+02:00

Que fàcil es esprintar!!!!!

Guanyador: Bevan Docherty
Quedeu-vos amb la cara dels que són doblats!!!

Video extret de la pàgina de Josef Ajram.

Mitja Marató de Tàrrega

2008-05-16T09:16:00.005+02:00

El passat diumenge 11 de maig, vaig fer cap a Tàrrega, amb un pelet de son, perqué no dir-ho, i amb ganes de rebaixar el temps en l'actuació de 2006 (1h32'44'').

Anàlisi quilometral de la Mitja de Tàrrega:

KM 1 = 3'25'' (3'25''). Sortida Élite i potser massa!!
KM 2 = 7'16'' (3'50''). Aprofito "l'embranzida" del 1er km.
KM 3 = 10'57'' (3'40''). Em començo a creure que sóc bo!!!!
KM 4 = 14'44'' (3'47''). Ha nascut una estrella!!
KM 5 = 18'52'' (4'08''). Un repetxonet inoportú em fa baixar dels núvols!
KM 6 = 23'04'' (4'12''). Lluito, però segueixo decaient!!
KM 7 = 27'14'' (4'10''). Em comencen a avançar.
KM 8 = 31'47'' (4'32''). Tristament.... començo a trobar el meu ritme!
KM 9 = 35'49'' (4'02''). He agafat malament el parcial??? No, sóc una bèstia!
KM 10 = 40'03'' (4'14''). No està mal el pas pel km 10! Amb algo m'he de consolar!
KM 11 = 44'28'' (4'24''). Tornem a la trista realitat.
KM 12 = 48'32'' (4'04''). Algo hi ha que m'empeny!!! Déu ser el vent!!
KM 13 = 52'39'' (4'07''). I com bufa!!!!
KM 14 = 57'11'' (4'31''). Si, si!! Mitja volta, i ara a "tragar-lo" de cara!!!
KM 15 = 1h01'44'' (4'32''). Mama!!! No puc!!
KM 16 = 1h06'39'' (4'55''). Punt d'inflexió!!!! Si, a mi, com al Barça, els 3ers quarts no són lo meu!!
KM 17 = 1h11'11'' (4'32''). Per fi s'acaba l'inacabable pujada!!!
KM 18 = 1h15'40'' (4'28''). Vinga, vinga, vinga!!! M'he de posar les piles!
KM 19 = 1h20'06'' (4'25''). Arrrrrrgggggg!! Em comença a fer mal tot!! Mama!!! Por!!!!!
KM 20 = 1h24'30'' (4'24''). He de sortir del cercle viciós dels 4'30''!!
KM 21 = 1H28'40'' (4'09''). Si, si.... exprimint-me al màxim!!!
KM 21,097 = 1h29'01'' (0'21''). Finalitzo..... content..... trinxat....... i amb una nova millor marca!!! Ha valgut la pena el sofriment!!!

Finalment, d'un total de 130 participants, em classifico en la posició 23.

Destacar el meu company de sofriment i equip Kike, acabant el 17é amb 1h26'04''. Quina bestiota aquest home!! I jo que el volia seguir....... Ai pobre de mi!!!

I Cursa SegarrOrientativa

2008-05-09T12:58:00.005+02:00

Els membres del CERVERA TRIATLÓ, estem "organitzant" una Cursa-entreno d'Orientació entre nosaltres mateixos, i si algú dels nostres amics foranis s'hi vol afegir, doncs benvingut serà.

En principi, si res varia, la faríem el diumenge 1 de juny, ja que més endavant serà complicat reunir a la major part de membres de l'equip.

En principi es tractaria d'una cursa per equips de 2, o sigui en parelles, amb l'objectiu de seguir un itinerari marcat per balisses i arribar amb el menor temps possible a la línia d'arribada preestablerta.

La informació que donaríem a cada equip seria 1 mapa amb les balisses marcades, tant la inicial i final, com les intermitges. Cada equip hauria de marcar una balissa sobre el mapa, previament dividit en quadrants (tants com equips).

A cada balissa intermitja hi hauria marcatge o qualsevol altra cosa que ens assegurés que cada equip ha passat per les balisses marcades.

Estem estudiant la zona, però en principi no serà massa lluny de Cervera, màxim a uns 30'.

Us adjunto una petita proposta que he fet a través del googlemaps en la zona de Segura. Aquesta proposta no és ni molt menys la definitiva, i de l'únic que es tracta es per a que us feu una idea del que podria ser aquesta prova. He marcat inici i final a Segura, i 5 balisses intermitges. La distància total en línia recta és de 15km.

Mostra un mapa més gran

Podeu consultar el mapa, apropant-vos i allunyant-vos. Si clickeu sobre les balisses o sobre les línies de recorregut, veureu la informació corresponent.

Ara l'únic que haurem de fer és concretar exactament la zona on farem la cursa, treure uns mapes per a cada equip, i que cada parella marqui la balissa sobre el quadrant que li hagi tocat.

Jutgeu vosaltres mateixos

2008-05-09T10:59:00.010+02:00

La debacle del Bernabeu!!!!

Comentaris de Joan MªPou, de Rac1, després del 3 a 0 que marca Higuaín.

CRISPACIÓ???????

Si, i massa poc!!!

Pou Forever!!!

Anem escalfant motors....

2008-05-08T13:54:00.004+02:00

Resultat del test de 1000m en piscina realitzat el 08/05/08:

Valoració:

El J.Mosoll està molt i molt fi. Ritme molt alt i constant. Ostres tu, quin nadador!!

El X.Bernaus potser va patir una mica les conseqüències d'haver fet un entreno de bici just abans del test. Tot i això força bon temps.

Pel que fa a mi, força content. He rebaixat quasi bé 1 min respecte al test de gener. Diguem que no n'he fet massa enguany. M'ha anat molt bé nadar de costat a costat amb el Bernaus, ja que m'ha marcat perfectament el ritme, cosa que no vol dir que no hagi sofert de mala manera. D'haver-ho fet sol, segurament que no hagués fet tant bon temps, per a mi, és clar.

A desplegar l'aleta......

2008-05-05T11:15:00.002+02:00

Arriba aquell moment de la temporada, en la que m'he de posar les piles aquàticament parlant. Sóc de Cervera, comarca de la Segarra, zona de secà, on l'aigua no abunda que diguem i on els nostres avantpassats, en un exercici d'il·lusió i ignorància, van creure que Cervera era digne de tenir mar, de tenir costa..... de tenir un Port de mar.

Aquells aborígens no ho van aconseguir, i en l'actualitat ens hem de conformar, com la major part de pobles de la nostra terra Catalunya, d'un "recipient" mida XXL, en el que desenvolupem, de la millor manera possible, la nostra tècnica aquàtica.

Som a principis de maig, i s'obre la temporada de triatlons. En ment, se m'obra un gran ventall de possibilitats, entre les que valoro amb més força: El circuit TRi-TRIALS (St.Feliu de Guixols + Salou + BCN) i el cap de setmana de Balaguer (Triatló de muntanya + Triatló Olímpic).

L'any passat, en aquestes altures, el tema de l'aigua el portava força més bé que enguany. L'Ironman de Niça, va fer que la piscina acabés sent com una segona residència. La quantitat i qualitat dels entrenaments es va veure recompensada en una de les meves millors temporades en l'aigua. Bones sensacions, bons cronos, moltes milles recorregudes.........

Enguany, diguem que estic a anys llum d'aquell estat de forma remot. Però no em puc quedar de braços plegats i si més no, per poc que puguem, haurem de posar-nos la "careta" de nadadors, i ensenyar que a la Segarra, ni que sembli extrany, també sabem "caminar" sobre l'aigua, o almenys ho intentem.

Cursa de Sanaüja

2008-04-21T17:11:00.023+02:00

Doncs si!! Enguany, he pogut disputar la II edició de la cursa de muntanya de Sanaüja, ja que l'any anterior em vaig quedar amb les ganes per culpa d'una maleïda lesió.

La veritat és que si m'haguéssiu preguntat que faria 2 setmanes abans, la resposta era clara: "Anar amb la càmara a tirar unes fotos als companys de l'equip". Però mira per on, i en part gràcies al Joan Majà que va treure el tema en un dels nostres entrenos del dijous, em vaig animar i al final la cosa ha anat bé. Bé, ha anat molt, però que molt bé.

El dia de la cursa, el temps no pintava gens bé. Ploïa i no semblava que la cosa hagués de millorar. Ara bé, poc m'importava això ja que l'únic que em va fer trencar el cap, va ser l'elecció de la vestimenta. Curt???? Llarg??? A mitges??? Neopré????.... Finalment, i després d'observar l'elecció dels meus companys, em vaig decantar per un mig-mig: malles curtes i samarreta curta combinada amb tèrmica llarga a sota. La veritat és que no em va sobrar en cap moment.

Ens posem sota l'arc de sortida tot escoltant les explicacions del mestre Espiña. Molta precaució en les baixades!!!, consigna clara!!!

Doncs res,.............. tres, dos.... un... i sortim a les 9:10h amb pujada forta direcció al castell.
Primera alegria del dia: Ai, si fos tan fàcil la loteria!!! les meves prediccions que situaven el Sr. Àngel Carulla passant en 1ª posició pel castell, es complien. Quina demostració de força desmesurada d'aquest home!! La major part dels altres, ens ho miràvem metres avall amb feines i treballs per tolerar aquell desnivell inicial.

Passo entre els 10 primers per la porta del castell!! Ostres tu, estic en la élite!! Baixa del cel ignorant, que ets el rei de les "pàjares" d'última hora!!
Res, continuo a la meva, encarant la baixada fangosa del castell i altre cop amunt, ara anant a buscar el 1er port de la jornada: Rocabandera. Abans d'arribar a dalt, avanço un corredor i fem junts la baixada, fins que a baix, just abans d'arribar altre cop a Sanaüja, em deixa i em quedo sol fins a ser absorvit pel grup encapçalat per la bèstia del David Majà. Eus aquí la frase: "Aparta't que fas nosa!!!" Així em vaig sentir!! Com anava aquell home!! Darrera baixava la versió "controlada" de Carulla!! Si, en Jordi, més humà que el seu germà Àngel, però amb una fortalesa que també fa por!!!

El pas per dins Sanaüja, km 2.5, replet de gent que anima i anima!! Quina passada!!
Encarem la 2ª pujada sèria fins dalt els repetidors. D.Majà ens agafa lleugera avantatge, i en Jordi i jo al nostre rollo.
En els km de transició fins a l'inici de la pujada de Pedrafita, la més dura de la cursa, l'únic que varia, és el fet que som absorvits pel gran Joan Majà, totalment recuperat de la seva lesió i amb ganes de guerra.

La pujada de Pedrafita, l'un darrera l'altre, serp multicolor, quin tros de pujada!!! Patinant, relliscant, "resbalant", amb constant lluita del corredor contra el fang, contra els arbustos, contra les humides roques!!! El record més bonic que em queda d'aquella pujada, són les maleïdes 17 punxes que porto clavades a la meva mà dreta!!! Si, era el preu a pagar per no relliscar 4 o 5 mts avall, i emporta'm els de darrera, és clar.

Arribo a dalt, amb el Joan trepitjant-me els talons, i en Jordi i el Tibetà David Majà amb certa avantatge sobre nosaltres.
"Escalo" l'última roca de Pedrafita i em llenço a buscar el grup amb els 2 compatriotes. Arribo al 2on avituallament, km 9, i quan entro veig que ells 2 en surten. He d'anar ràpid!!!!! Traguet d'aquàrius i a tornar-hi!!

L'objectiu era clar!! Arribar fins a ells!! Eren un grupet de 3, o sigui que portaven un convidat. Ai pobre d'ell, me'l vaig trobar despenjat acusant l'exigent ritme que marcaven les feres de davant. Els veig de lluny i m'hi vaig apropant lentament, arriscant de mala manera, posant els peus on no els havia de posar, fruit de la meva "gran" tècnica, i menjant-me tots i cadascún dels matolls que l'organització havia posat estratègicament al mig, no aptes per a aprenents del trekking competitiu.

Finalment, amb penes i dolors, m'uneixo al grup d'il·lustres del Cervera-Triatló!!! Ostres, estic al costat de 2 monstres de la muntanya!!!
Arribem tots 3 a Lloberola, avituallament del km 12, on rebem l'incomensurable suport de la Montse, el Kike (corredor que al km 1 va descobrir que aquell món no estava fet a la seva mesura) i la meva incomensurable Gemmeta.

Buff, la moral pels núvols!! Em trobo molt i molt bé, i ni que sembli extrany, rarament en mi, amb els peus a terra i amb molta prudència. Abans d'arribar a dalt la Torre del Cots, km 16, el Jordi es despenja del grup i seguim en David i jo. El ritme imposat per l'isard d'Estaràs començava a fer mal!!

Iniciem el descens retallant km's "a saco" direcció Sanaüja, i ens unim amb el corredor que portàvem davant, concretament en Josep Mª Segura de Ponts.
Sofrim una petita pèrdua en el km 16.5, subsanada passant "campo a través" amb el fang fins als genolls i amb unes cames de 50kg impossibles d'arrossegar!!!
Aconseguim sortir del camp de reclutació, i una vegada finalitzat el descens, arribem a l'últim avituallament, preludi de la darrera ascenció o port de la jornada.

Pujada curta, força dura i amb un mal de cames de l'òs......!!! En Josep Mª cedeix una mica de terreny i seguim en David i jo. Bé, la bestiota a davant i jo amb feines i treballs a darrera. Coronem, i ara si, sembla que el que ens queda, concretament uns 3-4km ha de ser un passeig triomfal!!!

Al cap de 50m de descens, m'adono que res de res!! La cabra Majà no dóna treva i es llença cap a un descens vertiginós, fent ús de la seva impecable tècnica.
Jo, despenjat de l'estela del mestre baixador, faig ús de la meva super tècnica contra el fang: passetes curtetes i poruques, cul a terra i baixant el centre de gravetat el més aprop del terra, evitant així una llepada segura.

Que bo que sóc!!! Buff, ja no veig el Majà......

Les cames ja no són el que eren, i em queda clar en algun dels "repetxonets" que queden fins arribar al poble de Sanaüja.
Em giro de tant en tant, i veig que vaig sol i que segurament acabaré en aquella posició. Allò em tranquilitza i continuo amb aquell ritme de cames pesades i ment cansina. Ostres tu!! Arribo a l'últim corriol que dóna entrada al poble!!

Veig un cartell que marca els últims 500m i altre cop la moral a tope!! Últim tram d'escales, enllaço amb el carrer estret que dóna a la plaça, les gralles comencen a sonar, una emoció inmensa s'apodera del meu cos, em reforça i em catapulta envoltat de forts aplaudiments i d'una plaça impressionant, totalment entregada a aquelles 80 atlètiques almes en pena, cap a aquella meravellosa línia d'arribada.

Finalment, acabo en la posició 15 d'un total de 80 corredors, amb un temps de 2h23'55''.

Però no totes les alegries s'acabaven aquí, ja que el Cervera Triatló va aconseguir uns grandíssims resultats:

En Batis ens va donar l'alegria més gran, emportant-se la victòria amb un temps de 2h03'38''.
La bestiota de l'Àngel va quedar el 6é, amb un temps de 2h11'36''.
L'Isard D.Majà, finalitzà el 14é, amb 2h22'58''.
El totpoderós J.Carulla, en la posició 17, amb 2h27'05''.
El "renascut" J.Majà, en una impressionant 24ª, amb 2h32'27''.
En Kike, lamentablement no va poder acabar. Deia que no era la seva cursa!!!

Amb el campió Batis.

Bé, doncs això és el que ha estat la II Cursa de Muntanya de Sanaüja, un èxit total amb un regust triomfal i amb moltíssimes ganes de tornar-hi l'any vinent.

Saltarrocs (Josep i Xavier) sou uns CRACKS!! Moltes felicitats!!

Per cert, tant de bo que plogui en cada competició que realitzem. Potser deslluirà la prova, però ben segur que la nostra terra en sortirà victoriosa.

My Meme

2008-04-14T13:31:00.010+02:00

Una raresa:

Poques vegades em veureu en una església, si no parlem és clar de bodes, batejos o malauradament enterraments; a missa, només hi anava puntualment de "petit". Diguem que no sóc un bon exemple de persona catòlica. Ara bé, sempre i quan dic sempre, és SEMPRE, abans d'una competició, em senyo i mai se m'oblida!!

2ª raresa:

Posar-me el despertador 2 o 3 hores abans d'aixecar-me. No sabeu l'enorme satisfacció que em produeix veure que, després d'aquell "horripilant" soroll, encara em queden hores per dormir. Els meus amics em diuen que és una tonteria; la Gemma n'està "farta"!! Però jo així, ja sóc feliç!!!

Un desig:

Seré ben clar: No fer cap "mal" a les persones que conec, i menys a les que ESTIMO!!, tot i que a vegades, malauradament, no ho puc evitar.

Un vici:

A vegades badallo i no tinc cap ganes de fer-ho. Suposo, i això ho pot ratificar la meva Gemma, que és per cridar l'atenció.

2n vici:

Sempre que dormo tapat, per fred que faci, he de treure un peu fora de la manta. És un bon sistema de refrigeració!!

Un secret:

No sóc persona de tenir secrets, però bé........ quan vaig al lavabo, molts cops m'emporto el portàtil!! És un bon lloc per consultar el correu.

I afegeixo......

Una autocrítica:

Reconec que quan porto la "veu cantant", em costa molt escoltar als altres.

V Duatló de la Segarra

2008-04-14T11:18:00.004+02:00

El passat diumenge 16 de març, la Penya Ciclista Cervera vam organitzar la V Duatló de la Segarra a Sant Guim de Freixenet.
Enguany hem assolit la xifra de 170 inscrits, que comparant-ho amb edicions anteriors, està però que molt bé.
Hem tingut una participació de molt nivell, i només cal veure qui ha estat el guanyador de la Duatló: Roger Roca, del Running Igualada, un dels millors maratonians del país; seguit de José Luís Cano, guanyador de l'Ironman d'Austria i Xavier Torrades, guanyador de l'edició de l'any passat.
Però aquest escrit, a part de resumir tot lo positiu d'aquesta edició, és per fer una mica d'autocrítica en detalls que de cara a l'any vinent hem de solucionar:

Canviarem la zona del boxes, ja que l'actual, tot i que a nivell d'infraestructura ens va perfecte i queda tot més unit, porta problemes d'espai, quedant uns passadissos molt estrets per al pas del corredors.
La zona d'arribada serà única i no s'haurà de vigilar pel pas de corredors que comencen l'últim segment.
Els últims 100m fins a l'arc d'arribada, els tancarem totalment, impedint el creuament de qualsevol persona i esperant que no es torni a produir un incident com el d'aquest any.

Tots sabem que una prova d'aquest tipus és molt difícil que et surti a la perfecció, però "incidències" com les d'aquest any ens ajuden, si més no, a prendre nota i intentar solucionar-les de cara a edicions posteriors.

Per finalitzar, només agraïr la participació de tots i cadascun dels corredors, el gran suport que rebem per part de l'Ajuntament de Sant Guim de Freixenet, i la col·laboració de totes les persones que fan que aquesta Duatló, sigui més gran en cada edició.

Ens veiem l'any vinent.

Pròximes cròniques

2008-04-10T12:50:00.003+02:00

V Duatló de la Segarra. 16/03/08
Stage de Setmana Santa (Lourdes). 21 a 24/03/08
Duatló de Banyoles. 30/03/08

Actualitzem marcadors......

2008-04-02T16:51:00.003+02:00

Última entrada publicada: 14 de gener 2008
Data actual: 02 d'abril de 2008
Per tant: 78 dies d'inactivitat

Però no he estat parat del tot.....

De tant en tant, però moooolt de tant en tant, m'he dedicat a remodelar un "xic" l'aspecte del meu blog. He intentat donar-li més vistositat i alhora diferenciar-lo un pelet dels altres. Bé, de moment aquest és el resultat!!

Però tanta remodelació, ha fet que m'oblidés de les meves eternes parrafades.... fins avui, que he dit prou!!

En aquest periode "en blanc", moltes línies podria escriure, però sent pietós cap als lectors, resumiré amb 4 línies el més destacat:

26/11/2007: Duatló de muntanya de Balaguer.

Format: 6km-25km BTT-3km
Meteorologia:Fred
Sensació: Encara més fred
1er tram córrer: barallant-me amb les últimes posicions
Tram BTT: La travesia solitària
2on tram de córrer: Penitència a les escales eternes del Sant Crist.
RESUM: Després de 3h llargues de patiment, he descobert que a línia d'arribada, encara hi havia coca!!!! Sort que tenen paciència els meus amics de Balaguer!!! Un 10 per a l'organització!!

04/01/2008: Sortida BTT Cornudella-Siurana-Prades-Cornudella

Format: 40km BTT
Meteorologia: Bona
Sensacions: Gaudint dels bonics paratges d'aquella zona.
RESUM: Sortida amb BTT, organitzada pel "cosí" Rafel. Maca la pujada fins a Siurana, amb rampes que et fan retorçar sobre la bici. A Siurana, la incidència del dia: La tija de la bici del Rafel ha fet un break. Contiuem la ruta sense la presència del mestre Rafel però amb "l'herència" del seu Garmin que ens guia per tota la ruta, altre cop fins a Cornudella. Ruta molt recomanable i ciclable al 100%..... això si, una recomanació: No feu "filigranes" en les lloses de pedra de Siurana.... la tija corre perill!!!

22/01/2008: Marxa BTT La Pica (Picamoixons)

Format: 39km BTT
Meteorologia:Fred i vent al matí; Bonança a mig matí
Sensació: Temperatura agradable
Sensacions sobre la bici: Prou bones, compartint tot el recorregut amb el "cosí" Rafel.
RESUM: Per dur que sigui el recorregut, per dolentes que siguin les condicions, per "xungos" que siguin els corriols.... la bestiota del Rafel sempre em té preparada alguna sorpresa que supera l'anteriorment citat: Arribem al km 25, avituallament a plé sol. La calor era bastant acusada. La gent demanava aigua i coca-coles a dojo. Entre els crits i demandes del assedegats participants, se sent una veu de dona gran que crida: "Tinc caldo calent acabat de fer, i mooolt bo!!". Va ser com si el vent s'emportés aquelles paraules i els bikers ignoressin aquella veu que no venia a l'hora.... però, allí estava el Rafel, que està a tot arreu, acceptant gratament aquell caldet calentet a plé sol entre el burriam de gent apressada en la "plaça" del poble. Que gran que és el Rafel!!! Com n'hem d'aprendre d'ell!!! Segurament aquell caldet, va fer que després d'una llarga inactivitat sobre les 2 rodes, a causa d'una inoportuna lesió, l'ajudés a concloure una dura ruta de 39km per terres Tarragonines. Impressionant!!!

06/02/2008: Campionat de Catalunya de Duatló per equips al Prat de Llobregat.

Format: 5km-20km-2,5km
Meteorologia:Una mica de tot; pluja, vent i sol.... Que més volem!!!
Sensació: d'equip
Integrants: Xavier Bernaus, David Majà i David Vendrell
RESUM: Avui si que podem afirmar que hem funcionat com un equip. Tots 3 ens hem entés molt bé, i em aguantat un ritme molt bo, amb relleus en els 3 segments. Finalment hem acabat en la posició 19 d'un total de 32 equips participants.

16/02/2008: Escalada a Sant Llorenç de Montgai.

Format: Vertical, horitzontal, al revés, de cap per avall.......
Meteorologia:Bufff quina calor!! Devia ser "l'acojone"!!!
Sensació: Quina merda de braços que tinc!!! I de la flexiblitat no en parlem!
RESUM: M'estreno en la disciplina de l'escalada en roca natural, sota la supervisió del mestre de mestres Rafel. Quan en el futbol l'equip no funciona, diuen que els cracks han de tirar del carro!! En l'escalada a Sant llorenç, quan un servidor no funciona, els altres han de tirar d'ell.... i a "peso limpio". Que bonic es escalar quan els altres et pujen!! El que més m'ha quedat és la sensació de 6 dies de dolor de braços que vaig tenir. Dolors a part, una jornada molt xula i amb molt bon record. Un 10 per l'organitzador/s Rafel i Jordi.

24/02/2008: Duatló d'Igualada.

Format: 6km-20km-3km
Meteorologia:Favorable
Sensacions: Surto massa fort, aguanto bé amb bici, pateixo per acabar.
RESUM: Sortida estratosfèrica amb res al cap, seguint l'estela d'en Xavi Llobet...... tot fins al km 1 que "peto" de mala manera. Vinga rosari de corredors que m'adelantet sense cap mena de pietat. Amb penes i treballs arribo al segment de bici que s'em posa força bé per encarar finalment els últims 3 km de cursa a peu, que em tornen a la crua realitat. Sóc un paquet corrent!! Tot i això, no perdo l'esperança de poder córrer algun dia com els de SEUR.

01/03/2008: Duatló de Manresa.

Format: 5km-20km-2,5km
Meteorologia:Favorable amb vent en el segment de bici
Sensacions: Per fi acabo una duatló amb molt bones sensacions en l'últim segment.
RESUM: A diferència d'Igualada, surto molt més controlat en el 1er córrer, aguantant un grupet que em marca un ritme a la meva mesura. La bici majoritàriament en grup i tirant en el camí de tornada. L'últim segment surto amb la por de sempre, però ja veig que les sensacions són diferents a les habituals i m'animo fins acabar en 4ª posició d'un grupet d'uns 20 que iniciàvem el córrer.

Nou juguetet!!!

2008-01-14T18:25:00.001+01:00

Amb el desafortunat accident que va sofrir el meu Garmin edge 205, del qual n'estava molt content, el gran dilema que tenia, era decidir-me per un bon successor.

Molts dubtes entre 2 models:

- El GARMIN ETREX VISTA HCX

- El GARMIN EDGE 605 o 705

La 2ª opció encara no s'està venent. Es veu que la casa GARMIN ha retrassat la seva sortida i es preveu que es vengui cap al març a EUA i a principis de juny a SPAIN.

Al final m'he decidit per la 1ª opció. El "totpoderós" GARMIN VISTA HCX, i l'autodenomino així, perqué amb el poc temps que fa que el tinc, només en puc dir meravelles, i que duriiiiiiii........

La 2ª opció era molt suculenta, ja que combinava el mòdul d'entrenament dels EDGE i la càrrega de mapes amb targeta microSD dels ETREX. Bé, sembla que seran una maravilla.

Però, entre que la paciència no és el meu fort, i que tot producte que surt a mercat, té un període de proves, o sigui que els més impacients fan de "conillets d'índies", m'han fet decidir pel VISTA, i torno a dir, QUE DURIIIII!!!!!!

Unes vacances......................NECESSÀRIES!!

2008-01-14T18:15:00.001+01:00

Doncs si, he estat desaparegut de l'òrbita bloggera durant un bon període de temps. I això???? Doncs mira, com qualsevol altra activitat, he necessitat fer un "paro", per carregar les piles i tornar amb més força, a l'estil Ronaldinho!! Bé, ja ho sé que no és el millor exemple!!

Bé, la veritat és que em fotia una mandraaaaaaaaa!!!! amb perdó.....

Però ja torno a ser aquí, amb més ganes que mai!!!

Properament faré un resum-actualització, amb les activitats més destacades des de l'últim escrit, fins a dia d'avui.

Estaràs, tot un èxit!!

2007-11-27T18:23:00.001+01:00

El III Duatló d'entrenament d'Estaràs ja és història. I que ens deixa en ment?? Doncs, la veritat, una enorme satisfacció pel resultat obtingut.

Al nostre entendre, el duatló va ser dur, però alhora molt ben marcat i distret, segons ens deien els participants. Els circuits van agradar molt, sobretot els trams de corriol-trialera.

Vàrem tenir una participació de 25 duatletes, entre corredors locals i altres companys de Balaguer, Lles, Montoliu de Segarra, Sanaüja i Valls.

El temps, tot i que fred, va acompanyar en una matinal esportiva, que concloïem en una gran botifarrada, que com no, també va ser agraïda per tothom, sobretot pels que estàvem d'organitzadors-espectadors, ja que, mal que mal, amb la panxa ben plena!!

Agraïr a tots els qui vareu tenir la gesta de venir el diumenge de bon matí a Estaràs, i esperem que de cara a anys posteriors, tingueu la Duatló d'entrenament d'Estaràs, com una bona referència per aquestes dates, si més no per trobar-nos altre cop.

Salut a tots i gràcies.

III DUATLÓ D’ENTRENAMENT D’ESTARÀS

2007-11-06T18:22:00.001+01:00

DIA I HORA: Diumenge 18 de Novembre, a les 10:00h.

LLOC: Estaràs.

COM ARRIBAR-HI: A Cervera, agafem l’Eix Transversal direcció Manresa. Al cap d’uns 5-6 km trobarem un desviament a mà dreta direcció SANTA FE / ESTARÀS. Al cap de 500m agafem carretera a mà dreta direcció Estaràs. Al cap de 2 km arribarem al poble.

CONCENTRACIÓ: A partir de les 9:20h.

CIRCUITS:
1er Segment: Cursa a peu (2 voltes a 1 circuit de 3,9 km. TOTAL = 7,8 km i 192m de desnivell positiu acumulat).
2on Segment: BTT (2 voltes a 1 circuit de 15 km. TOTAL = 30 km i 800m de desnivell positiu acumulat).
3er Segment: Cursa a peu (1 volt1 a 1 circuit de 3,9 km. TOTAL = 3,9 km i 96m de desnivell positiu acumulat).

DESCRIPCIÓ DELS CIRCUITS:

CURSA A PEU: Sortim d’Estaràs per carretera, fins a trobar el primer camí cap a l’esquerra. Els primers 700m són de pujada suau. A partir d’aquell punt i durant 300m, tenim el tram de pujada més dur del circuit. Després continua la pujada més suau, fins arribar al km 1,5. Fins al km 1,8, tram recte i pla. En aquest punt girem a l’esquerra i tram de tobogans fins al 2,3. Llavors, girem altre cop a l’esquerra, agafant camí pedregós que ens conduirà fins a la carretera de Sant Ramon, al km 3,1. Afrontem 50m d’asfalt, per desviar-nos a mà esquerra i agafar camí amb forta pendent de baixada durant 100m. En aquell punt iniciem corriol de 500m, en general pla i molt divertit, que ens portarà a l’entrada del poble. Els últims 200m són per l’interior del poble, amb baixada final d’escales.

BTT: Sortim d’Estaràs per carretera, fins a trobar el primer camí cap a l’esquerra. Recorrem 50m de camí i girem a mà dreta, desviant-nos del circuit de cursa a peu, i afrontant la 1ª pujada del circuit fins al km 1,5. En aquest punt entrem al bosc i afrontem el 1er corriol: el corriol de la Costa de Ceriola. Els primers 100m són els de més dificultat. Després continua en 400m força divertits i sense massa complicacions, fins a desembocar al camí de Pujalt, en el km 2. Encarem amunt i ens desviem cap a la dreta per afrontar l’ascens fins
a Cal Rubió, cima Coppi en l’edició d’aquest any, amb 748m d’alçada. Estem parlant d’1,5 km de pujada, amb els últims 400m com a part més dura.
Desde Cal Rubió, agafem un tram de carretera durant 1,2 km, per girar cap a mà dreta i agafar el camí de l’Astor. Afrontem 1,5 km majoritàriament de baixada, i en aquell punt ens endinsem al corriol Destructor. Es tracta d’un camí semi-corriol, mig abandonat, que tira cara amunt suaument, però amb un ferm que posarà a prova els més habilidosos. Després de 500m de corriol, girem a la dreta i zona de tobogans “durillo” fins a l’Astor. Un cop passat el poble i després d’agafar el camí direcció Gàver, girem a mà dreta i encarem el corriol de l’Astor. Al principi és un camí estretet, que pica avall i es va empinant fins al tram final de corriol d’uns 50m. Arribem altre cop al camí de Gàver i encarem els 2 km de camí més plàcids de tot el circuit. Bona zona per a rodadors. Cap al km 12,6 arribem a la cruïlla de l’Astor i encarem cap a dalt el poble. Són uns 300m de carretera cara amunt. Passada la plaça del poble, girem a mà dreta 2 vegades i agafem un camí semi-corriol que passa pel costat de l’ermita i ens deixa al costat del cementiri. En aquell punt, km 13,4, ens trobem en el punt ESTRELLA del circuit: la trialera del Tallafoc. Són uns 300m amb pendent considerable en la que recomanem anar amb precaució. El terra és relliscós i la pendent no afluixa. Tot i això, els bons baixadors no tindran cap mena de problema. En cop passada la trialera, agafem 300m de camí fins a creuar la carretera de Sant Guim i dirigir-nos per la zona dels horts fins a Estaràs. Aquest últim tram són aproximadament 1,2km per acabar arribant al poble amb una rampeta d’aquelles que t’ho posen tot a lloc.
Un cop arribats a Estaràs, només ens queda fer una altra volta.

AVITUALLAMENTS: Cada cop que es passi pel poble d’Estaràs, es disposarà d’una taula amb avituallament per a tots els participants.

Al finalitzar la duatló d’entrenament, hi haurà botifarrada per a tothom.

ALTRES: El 1er classificat, rebrà un petit “detallet”.

Tots els qui estigueu interessats en venir a participar en aquesta Duatló d'entrenament, heu de deixar-me us missate amb el Nom i Cognoms, i el club o població. Així podrem fer un càlcul aproximat en els avituallaments.

DUATLÓ D'ENTRENAMENT A LA SEGARRA

2007-10-26T18:22:00.001+02:00

El proper diumenge 18 de novembre, el CERVERA TRIATLÓ, organitzem per 3er any consecutiu, la Duatló d'entrenament d'Estaràs.

Estaràs, situat a 10km de Cervera en direcció Sant Ramon, és un dels paratges més verds de la nostra comarca.

Aprofitem així tota la xarxa de camins del municipi, per dissenyar uns circuits que ben segur, no deixaran indiferent a ningú.

Pel que fa als circuits, al tractar-se d'una duatló, comprendrà les disciplines i distàncies d'aquest esport:

* Un 1er segment de cursa a peu, amb 2 voltes a 1 circuit de 4km aprox., completant un total de 8km. El tipus de circuit serà de muntanya, pel que el desnivell està assegurat.

* Un 2on segment de BTT, amb 2 voltes a 1 circuit de 17km aprox., completant un total de 34km. El tipus de circuit serà de muntanya, amb camins i corriols transitables al 100%.

* Un 3er segment de cursa a peu, amb 1 volta a 1 circuit de 4km aprox. Serà 1 volta al mateix circuit que el 1er segment.

En principi l'hora prevista de sortida serà a les 10:00h.

Tothom qui es vulgui apuntar, ens ho hauria de fer saber, enviant un e-mail a dvendrell@pccervera.org, o deixant un missatge al foro de www.pccervera.org, tema Inscripcions Duatló d'Estaràs, amb nom i cognoms, i club.

El tema de les inscripcions, és per fer un càlcul pels avituallaments. En principi la inscripció serà gratuita.

"PÀJARA" MENTAL

2007-10-18T18:21:00.001+02:00

La veritat......

Últimament estic d'una "vagueria" absoluta en lo que es refereix als escrits del blog.
Passen els dies, s'acumulen les idees i cròniques al meu cap, però això no es tradueix en escritura..... i senyors, com tots sabem molt bé, si l'objetiu del meu blog, es publicar les meves vivències, per a que tothom qui vulgui, les pugui llegir i entendre..... no anem bé, ja que s'hi ho he de fer amb tothom, a cop de telèfon, ja puc plegar, jeje.

Conyes a part, i resumint el que han estat setembre i octubre en aspectes esportius:

*9 de Setembre: TRIATLÓ SPRINT DEL PRAT DE LLOBREGAT. Màxima afluència de corredors del club, amb un total de 8, i tot gràcies a la despedida del nostre estimat amic, Jordi.
Individualment destacar l'estrena triatlètica del Joan, David i Jordi. Com a club, destacar que vam ser l'equip més regular, i sobretot l'equip més vistós.

Foto de grup amb el crack Luís Enrique

*16 de setembre: I TROFEU INVERCONS. La PC Cervera vàrem organitzar el I Trofeu Invercons de ciclisme, reservat a les categories ELITE i SUB23. Gran participació, amb un centenar de corredors catalans, aragonesos i del País Basc.

Sortida Gran Premi INVERCONS

*30 de setembre: TRANSBESSONS. 72 km de BTT amb 1700m de desnivell. Uns 200 participants i un circuit força exigent. Vam participar el S.Bernet, D.Majà i jo mateix. El competitiu S.Bernet va acabar força endavant i D.Majà i jo, vam fer els 72km de sofriment, tots 2 junts, tot i que la bèstia d'Estaràs, i és que úlimament s'ha guanyat aquest apodo sobradament, va arribar bastant més sencer que jo.

Aguantant la roda de la bèstia

*5 d'octubre: Entrenament cursa de muntanya de Sanaüja. Entrenament de reconeixement i posta a punt de cara a la propera cursa de muntanya de 21km a Sanaüja, el 21 d'octubre. Circuit espectacular i força dur. El meu genoll esquerre, a partir del km 12, va dir prou i em va fer arribar força tocat. Conclusió: descans i el dia 21, seré un espectador més.

Trotant per la muntanya

*13 d'octubre: TRANSISCAR. 58 km de BTT amb 900m de desnivell. Uns 250 participants en el circuit llar. Vam participar S.Bernet, D.Majà, P.Majà i jo mateix. Circuit més aviat plà, amb "repetxos" curts. Al km 40 l'organització havia preparat un tram cronometrat de 2,2km, primer baixant uns 700m i acabant amb 1500m de pujada.
Després de 58km, en la general S.Bernet va acabar amb una impressionant 6ª posició, amb 2h39'54''. D. vendrell i D.Majà vam concloure el 56 i 57 respectivament, amb 3h10'47'', tot i com en la Transbessons, la bèstia d'Estaràs va arribar un punt per sobre meu, esperant-me en alguns "repetxos". P.Majà va finalitzar el 155, amb 3h47'25''.
En el tram cronometrat els resultats van ser: D.Vendrell 8é (6'44''), D.Majà 14é (6'57''), S.Bernet 42é (7'50'') i P.Majà 159é (10'03'').
La veritat és que em va sorprendre el resultat en el tram cronometrat. Això si, vaig anar a "topeee"!!!!!!

Cursa Atlètica de Cervera

2007-09-05T18:21:00.001+02:00

Després d'unes vacancetes bloggeres, potser és hora de tornar a engegar la màquina de fer cròniques.

El juliol, mes POSTIron, el vaig tancar amb el tri de bcn i el Campionat de Catalunya de Triatló de muntanya a Balaguer. En totes 2 competicions, les sensacions van ser força bones.

L'agost, un periode extrany pel que fa a entrenaments (vacancetes per aquí.... platgeta per allà...), m'ha servit per posar-me les piles en el tema de córrer.
Com deia, el juliol havia acabat força bé pel que fa al rendiment en la cursa a peu, i això m'ha fet iniciar la preparació de la cursa de 10km de Cervera amb moltes ganes.

Han estat setmanes d'entrenaments variats: mig fons, sèries, un pelet de piscina, alguna incursió de bici..... però centrat bàsicament en l'atletisme.

Per fi va arribar el dia 1 de setembre. L'última setmana abans de la cita, l'estat d'ànim m'havia disminuit un pelet. Portava temps amb la idea de baixar dels 40', cosa que no he aconseguit mai en aquesta cursa (millor parcial 40'20''- any 2004).

Els entrenaments havien anat força bé, però les càlculs em sortien molt justos i la pressió de fixar-te una marca, em feia trontollar el meu optimisme inicial. Tot i això, s'havia de sortir amb la missió ben clara. Ser per fi un sub-40!!!

Equip triatlètic i companys del PC Cervera.

A la sortida, més de 275 participants.
Objectiu principal: Si, potser em faig una mica pesat..... baixar de 40, carai!!!!
Objectiu secundari: Intentar seguir en els km inicials la "roda" d'en Kike.
En Kike partia amb la idea de baixar dels 38'.
En Batis partia amb la idea de guanyar.

Està clar, que cadascú tenia la seva carrera.

SORTIDA!!!!!!

Vinga cap a davant. Passem el 1er km un grupet de 15 corredors aprox. amb un parcial de 3'21''. Bon parcial!!! Fins i tot em dóna la sensació que la sortida ha estat "lenta".... jeje, que fàcil és dir-ho ara!!
Baixada i abans d'arribar al km 2..... el MUR dels jutjats.

Com cada any, allà es va acabar la meva aventura en posicions capdavanteres i l'objetiu secundari es va anar allunyant més i més, fins al punt que en el km 5 ja em portava cap a 1'-1'10''.

Desde el km 3,5 fins al km 6,5 vaig anar al costat del GOOD Mosoll. La veritat és que d'un bon principi, no partia entre les "rodes" a seguir, ja que normalment, a l'hora d'enfundar-se unes bambes atlètiques, està un punt bastant gros per sobre meu. Però aquell dia, la sort no es va posar del costat del nostre estimat amic Jordi, i la calor li va passar una mala jugada.

Quan jo ja estava resant 3 o 4 "parenostres" per aguantar aquell keniata Cerverí, va i em sorprén amb un: "Bufff, no puc més amb aquesta calor", i es queda enrera fins al punt que ja no el veig més.

Continuo amb un ritme sobre els 4', i arribo al km 8, just abans dels terribles últims 2 km, amb un temps de 30'35''. Els meus pronòstics per baixar de 40, em situaven en aquest punt amb uns 30', o sigui que..... A PATIR com un desgraciat!!

Comença la pujada: KM 8+200..... ja va sent habitual any rera any, que en aquest punt m'adelanti una de les "bèsties" dels germans Quadros. Però aquest any no va ser com tots el altres. Em van adelantar tots 2!!!! Sense comentaris!! M'he de rendir a l'evidència. Per molt que entreni, aquest parell sempre m'adelantaran. Així està escrit!!!

Amb penes i treballs supero el tram més dur i arribo al km 9..... temps: 35'25'', o sigui: un màxim de 4'35'' per fer l'últim km, sabent que la primera part era pujada, i de la bona.

Però en comptes de rendir-me davant la possibilitat de ser un sub-40, agafo màxima moral, l'optimisme s'em dispara al 100% i començo a "galopar" buscant la línia d'arribada.
Mai havia mirat tantes vegades el meu POLAR com en aquell últim km.
El meu cap era un microprocessador que no parava de fer càlculs i més calculs.................... fins el moment en que es va desconnectar, amb l'enorme satisfacció de veure que havia aconseguit l'objetiu. Ja era un SUB40!!

Aquells 39'46'' quedaran enmarcats en el meu record.... per sempre senyor nostre....................... Que carai!!!!

A partir d'ara inauguro el moment OBJECTIU 2008: Vull ser un SUB39'46''.
Poc a poc, que a la vida costa molt superar-se!! jeje

Per cert, no us penseu que acabaré aquesta crònica sense recordar-me dels meus companys.
Activant moment "floreta"..... moment d'allò més sincer.
VALORACIONS:

BATIS: 4rt com l'any anterior però amb 1' menys. Queda tot dit!! La meva més sincera admiració!! Acabarà guanyant aquesta cursa. D'això n'estic segur!! Temps: 35'39''

KIKE: M'engenollo i em trec el barret davant teu Enric. Ets increïble!!! Déu meu senyor!!! Temps: 37'48''

STADLER (Oriol): Va acabar molt satisfet, i no m'extranya. Quasi sense entrenar i es marca un 40'43''!! Per poc que hagués pogut seguir els meus entrenaments, hagués estat un nou membre dels sub40, això segur!!!

BERNAUS: Una altra sopresa majúscula. Tot sabem dels problemes que arrossega el Xavier desde fa temps. Les cames no el deixen rendir tot el que ell voldria. Però la veritat, un 42'05'' en aquesta cursa, i amb aquest hàndicap..... ESPECTACULAR!! Felicitats "killo".

D.MAJÀ: Quan semblava que no arribava en el seu millor estat de forma, va i es treu un 44'23'', rebaixant en 1 minut el seu millor registre. Que tremoli Sanaüja, que aquesta la prepararà específicament.

J.CASTELLÀ: Temps 46'47''. Tranquil Jordi!! Jo l'any passat, abans del casament, també vaig marcar un parcial per l'estil, però enguany, ja amb l'anell al dit, ha estat el millor amb diferència!! Ja ho veus, comença a preparar el 2008!!

M.CASTELLÀ: Temps 48'9''. Està clar, i això el Marc ho sap molt bé, que el germà petit ha de seguir els passos del germà gran, però.... i molt important... sense mai superar-lo. Un 10 per al guanyador del concurs de cartells de l'Aquelarre!!

ADRIÀ: Temps 58'37''. Diuen que "POR LA BOCA MUERE EL PEZ", i ben cert que és. El meu estimat germà Adrià, alies Thorpe de Cervera, va veure com per la boca se li escapaven les últimes gotes d'alè en la terrorífica pujada de la "guarderia". Va ser un MUR massa gran per a un excel·lent esportista que en pròximes edicions, segur que rebaixarà i molt, aquesta marca. De totes maneres, felicitats per l'estrena.

CALIFA (àlies.... Califa. Si es diu igual!!!!): Temps 58'37''. Felicitar-te per que ets l'únic que ha estat en totes i cadascuna de les edicions d'aquesta cursa. I sempre t'has emportat trofeu. Si senyor, i ara a preparar l'IRONCalifa!!

Triatló Sprint de Barcelona

2007-07-30T18:21:00.001+02:00

Després de l'Ironman de Nice, era hora de descansar. M'he pres 3 setmanes de relativa tranquilitat, amb molt poca activitat esportiva.

Entrant en la 4ª setmana i amb la idea de participar en la última d'agost en la Triatló de Balaguer, em poso les piles, començo a entrenar amb una mica de cara i ulls i per rubricar la setmana del "Retorno del Rei"....... de les caminades eternes, m'inscric a la Triatló Sprint de Barcelona.

800 Inscrits!!!! Mare de déu!! Durant la setmana començo a pensar ja amb "lo" terrible que serà el segment de natació!!

Però.... si em vaig "pulir com si res" la natació de l'Ironman amb 1500 contrincants!! Que serà això?? Pa sucat amb oli!!!

Ja veieu quina forma que te un per automotivar-se.

Formació PEBEVE

Bé, finalment arriba el dia de la prova. La selecció PEBEVE (Penella+Bernaus+Vendrell) anàvem a la capital a "desafiar" al personal triatlètic.
8:00h- Sortida categoria femenina i no federats.
9:15h- Sortida federats masculins, per tant ja estàvem al "barullo".

Impressionant!! Si, el "Pene" treballa amb "xancles".

Potser ha estat un dels millors parcials de natació que he fet desde que faig triatló, i no pas pel temps que he marcat, sinó per les sensacions d'inici a final. He sortit sense por, "a menja-m'ho tot", amb moltes ganes, rebent "mastegots", repartint-ne també i sobretot molt i molt motivat.
Marco un parcial de l'aigua sobre els 13', que es transforma en 14'09'' (posició 143).

Sortint de l'aigua i "vistasso" al crono.

Agafo la bici, surto acoplat a "saco" i veig que a uns 200m tinc un grupet. Ho dóno tot i al final recompensa!! Al final de la 1ª volta m'incorporo al grup i transcorro les següents 2 voltes a roda, aguantant ja que s'anava a "estrebades". Acabo la bici amb 32'12'' (posició 73).

Finalment, el segment "negre". Aquell segment on normalment les coses no em surten com jo volia. Segurament, el segment que tinc més fluix. Però aquell dia m'havia aixecat amb el peu contrari, havia "arrasat" a la meva manera en la natació i portava molt bones sensacions. Perqué no podia ser diferent a lo normal???
Doncs si, resumint aquest segment, va ser una cursa molt i molt bona, començant bastant fort i acabant els últims 1,250 km encara més fort. Bé els vaig fer a tope!!! jeje, arribant molt i molt content. Acabo la cursa a peu amb 16'52'' (posició 77).

A topeeeeee!!!!!!!!!!!!!!!!!

Finalment creuo la línia d'arribada en la posició 80 amb un temps de 1h03'13''.

Els meus companys acaben amb unes destacadíssimes posicions, i més tenint en compte que era la 1ª triatló de la temporada per a ells, i en el cas del Bernaus la seva 1ª triatló des de que es dedica al triatló. Chapeau nois!!

Xavier Bernaus: 186é amb 1h08'15''
Xavier Penella: 191é amb 1h08'27''

El Bernaus s'estrena amb èxit

El tauró amb l'aleta totalment desplegada

CONCLUSIONS: Veient el meu rendiment final en l'Ironman i comparant-lo amb el meu rendiment a Barcelona, em sembla que m'apropo més al perfil BUTTERMAN que no pas al IRONMAN, jeje.
Serà qüestió de dedicar-se a la curta distància.

Un petonàs a la Gemma, que sempre m'apoia i m'acompanya a tot arreu. Sense el seu suport tot això no seria possible. Ets un sol!!!

Ja sóc FINISHER!!!!!!!!!

2007-07-02T18:20:00.001+02:00

Si, per fi. El dia senyalat; el dia que estàvem esperant desde feia molt temps; aquell dia que tots teníem remarcat al calendari; aquell dia que ens va fer planificar qüasi bé tota una temporada; el dia que ens podia portar a la glòria; el dia.............. 24 de juny de 2007............... que ens va portar a ser........... FINISHERS !!!!!

Ara ja ho podem dir: Que dur que és un Ironman!!!!... però, que bonic és, veure que tots els patiments i esforços, tenen el seu fruit!!! I que bé es posa recórrer aquells últims 50m de catifa blava...... aclamat, saludat, victorejat,...... i tot sabent que no ets el Marcel Zamora; no ets el guanyador de l'Ironman de Nice; no passaràs a l'història per haver aconseguit una marca Ironman; o fins i tot una classificació per Hawai; tornaràs a casa sent un triatleta aficionat, sense sortir als titulars de la premsa....
Però, per tots els que vàrem tenir la inmensa sort i el plaer de creuar aquell pòrtic d'arribada, segurament ha estat la nostra victòria més preuada i el moment de felicitat més gran en la nostra vida esportiva.
Amb el permís del meu admirat amic Marcel Zamora, tots i cadascun dels que ho vàrem aconseguir, vam guanyar el nostre particular Ironman.

Tot començava a l'estratosfèrica hora de les 04:30h: Hora de llevar-se.... i quin dia ens espera!!! Quatre galetetes, que és l'únic que m'entra, cap al dipòsit, m'enfundo el mono de l'equip, agafo el neopré i junt amb el nostre company Califa em dirigeixo a l'apartament del dúo Batis-Vila.
Direcció cap al pàrquing, pujem a "l'Alambra" i de mans del conductor professional Califa, agafem camí de la zona de boxes.
Ara si, aquell "xiuxiueig" a l'estòmac em denota que els nervis ja comencen a aflorar.
Aquella horeta prèvia a la sortida ens passa volant i un cop passat el control neopré-ulleres-casquet, agafem la rampa que ens dirigeix a primera línia de mar, a la sortida del nostre Ironman.
Abans però, uns sorpresa majúscula: les nostres estimades companyes, la Gemma, la Montse i la Marga, s'havien infiltrat a la zona "VIP" pre-sortida, per donar-nos l'últim adéu abans d'anar a la guerra........perdó, d'iniciar segurament, la competició més dura de la nostra vida. Un moment molt emotiu, que alhora a mi particularment, em va dónar moltes forces.

Hora de separar-se: En Batis es col·loca a la zona sortida de 1h06' i l'Oriol i un servidor ens posem a la de 1h10'. Al tractar-se de 1500 participants, la sortida estava dividida per sectors de temps. Cadascú s'havia de col·locar en la franja de temps de calculava per a concloure el segment de natació.
Començo a visualitzar el circuit, m'autoanimo, desitjo sort a l'Oriol i el mateix em desitja ell a mi...........

TRES...DOS.....UN..........PATAPAM!!! Comença l'Ironman de Nice!!!!
Per endavant 2 voltes de 1900m completant un total de 3800m.
Diferent al que em pensava, la situació no era tan caòtica i l'agobio que havia viscut en moltes sortides de triatlons en terres Catalanes, no era tan present en aigües franceses.
La primera volta la faig a bon ritme, però cautelós..... encara hi ha molt per endavant!!!
Surto de l'aigua (1900m), miro el crono i ........... carai, sobre els 33'. Això m'anima molt i em tiro a l'aigua altre cop amb la idea que potser podré baixar de l'1h10'.
La segona volta, molt i molt bé també, intentant anar el més recte possible, sempre rosant les boies. Al final surto de l'aigua i em surt un parcial de 1h08'07''.

Els meus companys surten:
Batis amb 1h05'25''
Oriol amb 1h19'15''

En Batis corrent cap a la transició

L'Stadler acabant el segment de natació

Transició rapideta. Em poso casc, sabates, ulleres, unes quantes barretes.......... un traguet d'aquarius......... poso en marxa er GARMIN........... em conjuro pel que m'espera............. i au!!......... a pels 180km de bici............. sense xupar roda!!!
Al sortir, sabent que els primers 20 quilometrets eren més aviat plans, m'acoplo és clar. Vaig a un ritme fàcil però sense encantar-me. Ara bé, allò era un rosari de corredors que m'avançaven sense parar: acoplats amb els seus cascs aerodinàmics i a saco!!! si, si a saco anava la penya!! Mare de déu senyor!! Ja m'ho explicareu més endavant ja!!!! Però res, el personal continuava a bloc!! Tot i això, no em vaig posar nerviós i vaig continuar amb la meva posició "aerodinàmica".
Per fi!!! km 20............... la rampa que ho trenca tot. Ja ens havien avisat que en aquest punt hi havia una rampeta d'uns 300m al 15-16%. Rampa que passarà a la posteritat amb el nom de "L'infern de les lenticulars". Com cruixien aquella combinació de carbono a les rodes, carbono al quadre, carbono a la forquilla i perqué no, carbono al cap.
Després del muret d'escalafament, començava una lleugera pujada, seguida de 3-4 km de baixada fins a l'inici del 1er port de la jornada. En aquesta transició fins a peu de port, la saga dels rodadors altre cop acoplats a la més mínima que podien. A 18-20 km/h, però ells acoplats. Quins cracks tu!!! Jo per no sentir-me extrany dins el grup dels acolpats, també ho vaig fer, però només de tant en tant.
Bé, km 50, peu de port. Per endavant, 20 km de pujada a una mitja del 5%, o sigui 1000m de desnivell. A baix de tot hi havia les primeres rampes dures, entre 6-7% i n'hi havia algun que encara no sabia el que era no anar acoplat.
En aquesta part del segment et trobaves de tot. Gent que et passava, gent que et passava acoplada, gent a la que passaves i gent a la que passaves acoplada, que personalment, et senties d'allò més bé al fer-ho.

La meva pujada va ser prudent i progressiva. Vaig coronar el port força bé (km 70) i a dalt m'esperava l'avituallament personal. Vaig parar un momentet per agafar el que més em convenia. El sandwich de 3 pisos i una "apple".
Començo el "descens", si se li pot dir d'alguna manera, tot cruspint-me l'àpat més important de l'Ironman.
Entre km 70 i 100, la carretera tendia a baixar, sense massa convicció, amb algun repetxonet de regal per allà al mig.
Km 100: comença el segon port de la jornada, amb uns 5-6km de pujada bastant constants, sobre el 5-6%. Bones sensacions de dalt a baix, adelantant a bastant personal. Un cop a dalt, havíem d'agafar una carretera on anàvem un 5 km, per girar en sec i tornar 5 km per on havíem vingut.
Ja us ho podeu imaginar. Allò era un no parar de corredors amunt i avall, és clar, la major part acoplats.
En la tornada dels 5 km em creuo amb l'Oriol i ens desitgem mutuament un "Ei!!.. venga!!!.
Molt original, però a 30-35km/h i acoplat!! no se t'acudeix res més.
Al concloure els 5 km de tornada, últim repetxonet important de la jornada: 1km bastant dur. El faig a bona cadència, per coronar (km 150) i...... "A tumba abierta!!!". No serà tant, però déu ni do lo bé que vaig baixar. Del km 120 al 150, carretera de descens amb algun plà intercalat. No paro d'adelantar corredors i això em fa pujar la moral al màxim.
Però, en un Ironman s'ha de ser molt prudent..............
Km 160: s'acaba el que entenem per baixada i comencen els últims 20 km de plà, amb vent en contra. Bufffffffffff..... feia el vent i bufffffffffff.... feia jo!! Els acoplatman's em tornen a adelantar. No sera tant bèstia com a l'inici ja que la gent anava bastant més "petada".
Els últims 5 km, on coincidiem amb els de la marató, els faig qüasi bé dret, ja que les cames començaven a demanar un canvi d'esport.
Arribo a la transició cascadet de la bici, però amb bastantes ganes d'afrontar la marató.
Em poso les bambes, la gorra, un traguet d'aigua i vinga...... a pels 42,195km!!!! Quina moral!!! La meva estrena en una marató i havia de ser avui!! Bé que hi farem, ara no hi ha volta enrera.

Començo, dintre el que cap i sent conscient de les meves limitacions atlètiques, amb bastant bon ritme.
Sens dubte, aquest últim segment, va ser on vaig patir més; on em van passar més lents els minuts; els quilòmetres; on hauria pogut escriure tranquilament una novel·la amb 4 fascicles, un per a cada volta; 4 voltes que intentaré descriure tal i com les vaig viure jo... si és que se'n pot dir viure.

VOLTA 1: "Camí de l'esperança"En la primera volta (km 10,6)marco un parcial de 56'. Bé, després de tota la "tralla" que portava, no està gens malament.
En aquesta primera volta observo que el Batis em porta qüasi bé una volta d'avantatge (i no m'extranya), i que a l'Oriol li porto uns 7-8 min.

VOLTA 2: "Cada cosa al seu lloc" En la segona volta començo a notar la presència de "el hombre del mazo". No vaig fatal, però començo a notar síntomes que algo no funciona. El Batis ja m'havia doblat en la 1ª volta, i a finals d'aquesta 2ª, m'avança la bèstia de l'Stadler. Una paraula.... Sobrat!!! Ostres, que fi que se'l veia. Me'l trec de sobre, "fotent-lo" fora del meu ritme cansí, i continuo al meu rollo; ell també, és clar. Acabo la 2ª volta amb un parcial de 1h08'.

VOLTA 3: "La història interminable" Sens dubte, el moment que vaig patir més de tot l'Ironman. Aquesta va ser la volta del declivi, de l'enfonsament moral, de l'esgotament físic, del rendiment davant de l'evidència, de la petició de caritat en tot i cadascun dels avituallaments, del compta-passes més llarg que recordo, dels segons passats a minuts, dels minuts passats a hores, de mirar les cares de tots els altres ironman's, de mirar el rostre d'ànim de tots els espectadors i ells veure el meu rostre decaigut, enfonsat, trist, derrotat...........Noooooooooooooo!!!! Encara no havia dit l'última paraula. Aquella història no podia acabar d'aquesta manera.

Finalitzo la 3ª volta, per fi, amb un parcial de 1h26'..... Sense comentaris!! Realment 10,8km de sofriment al màxim.
Al passar per l'últim gir de volta, per afrontar els últims 10,6km, tota l'afició Cerverina m'anima al màxim i em dónen forces per atacar aquella volta final. Ja encarat cap a la volta asfàltica de 5km, sento la meva Gemma que m'anima "Vinga David, que només et falta una volta!!!"
De cop, un rampell em passa pel cap. Dues coses em passen pel cap:
Visió 1: Ostres si, només em falta una volta!! Vinga ànims!!
Visió 2: Mare de déu, encara em falta una volta... i si és com la tercera!!!!

VOLTA 4: "De semàfor en semàfor i..... corro perqué em toca".
El 90% dels primers 5 km els faig a peu, amb un dolor brutal a la planta dels peus. Arribo a la zona de gespa (km 5) i decideixo parar en sec, treure'm les bames i estirar-me per descansar un ratet. El dolor als peus podia més que jo. Però s'havia de continuar. M'aixeco al cap de 4-5 min, i encaro els últims 5km que em portarien per fi a la línia d'arribada; a la línia on, després de molt patiment, podria engegar a pastar aquelles malicioses bambes.
Decideixo que he de fer alguna cosa per intentar córrer una mica i intentar baixar de les 13 hores. M'invento el "joc" dels semàfors. Em marco l'objectiu de fer el tram de semàfor a semàfor corrent i després fins al pròxim caminant, i així successivament. Poc a poc em vaig pulint els últims km i a tansols 1 km em trobo el meu estimat amic Califa. M'havia esperat a plé sol per animar-me en aquell últim esforç i per acompanyar-me fins a meta. Aquell home si que anava sobrat!!!
La veritat és que aquell últim km se'm va passar com si res i per fi............entrava a la catifa blava que conduïa a l'arc d'arribada. La gent, animant molt i molt, fent que sense adonar-te'n, t'empenyessin fins a la meta, fins a l'esglaó més alt; fins a un dels moments més feliços de la meva vida!!!
Finalitzo la 4ª volta amb 1h39'.

Els temps de la marató han estat els següents:

Batis amb 3h51'52''.
Oriol amb 4h06'31''.
Jo mateix amb 5h09'00''.

I els temps finals Ironman:

Batis amb 10h49'54''.
Oriol amb 11h55'31''.
David amb 12h48'22''.

Remarcar la extraordinària 3ª posició d'en Batis en el grup d'edat de 18-24 anys. Aquest home no té límits i és un autèntic crack!! Me n'alegro moltíssim per ell.
També m'alegro moltíssim per l'Oriol que en el seu debut en triatló, s'ha cruspit com si res tot un Ironman. Ostres, estás fet una bestiota!!!

En Batis al pòdiu

El final ja us el podeu imaginar: felicitacions, abraçades, plors, emocions,.... Bé, tot el que un pot sentir després d'aconseguir ser Finisher!!

Foto de l'expedició Cerverina

Moltíssimes gràcies a tots els que ens heu animat i ajudat a realitzar aquest somni, en especial a els que ens van acompanyar i animar sense parar a Niça. I molt especial a la meva estimada Gemma, per tot el que ha viscut, difrutat, animat, aguantat i estimat, al meu costat.

I per cert, moltíssimes felicitats al guanyador per 2on any consecutiu de l'Ironman de Nice, el nostre company i amic, el super mega crack Marcel Zamora.

Triatló Olímpica de Salou

2007-06-18T18:19:00.001+02:00

Aquest passat diumenge, en Kike, en Batis i un servidor, vàrem anar a disputar la 2ª prova del circuit Tri-Trials, concretament a Salou.

2 voltes de 750m per la natació
5 voltes de 8km pel ciclisme
2 voltes de 5km per la cursa a peu

La participació va ser força alta, amb més de 250 triatletes.

En categoria masculina la prova la va guanyar la super bèstia d'en Xavi Llobet. Dic super bèstia, perqué em va doblar corrent i......................bufffff, sense comentaris!!... i mira que jo anava molt bé!!!

En categoria femenina la prova la va guanyar, i ja s'ho mereixia, la nostra amiga Núria Miró. Una autèntica crack, i això que va córrer el tram de bici sense pedals automàtics.

En Batis, que està que se surt i que si no el parem, encara l'haurem d'anar a animar a Hawai, va cumplir amb el que s'espera d'un triatleta del seu "calibre" i es va classificar en la posició 38, amb un temps final de 2h04'25''. Els seus temps van ser:

NAT(99é) amb 25'48''
BIC(18é) amb 1h01'04''
ATL(23é) amb 37'33''

En Kike, que ja comença a afinar amb la natació, potser li falta un pelet amb la bici, però ho recupera tot i més amb el córrer, on està que se surt. Els seus parcials no els sabem ja que es va deixar el xip a casa, però va acabar en la posició 111, amb 2h15'47''.

Finalment, la valoració que trec de la meva participació a Salou, és més que positiva. Vaig acabar molt i molt content. La natació és i serà sempre la meva assignatura pendent, però tampoc estic tan malament i és el que menys em preocupa, a nivell de temps, per a l'Ironman. En aquest segment em preocupen més els factors Medusa i "agobio" post-sortida.

En el segment de ciclisme, vaig fer ús de la "puteria" i en la primera volta, en el moment que em doblaven els 4 primers (Xavi Llobet, David Royo, Santi Pellejero i Albert Parreño), em vaig acoplar a darrera seu i................. "a muerte" !!!! La 1ª volta vaig patir molt i molt, i és que el ritme era brutal!!! En les altres voltes vaig anar afinant i les vaig aguantar força bé. Al final l'última volta, en la que ells ja corrien a peu, la vaig fer amb un del CT Manresa, i déu ni do lo a saco que la vam fer!! El fet d'anar xupant roda dels mega cracks durant 4 voltes, va fer que acabés amb un gran temps en el parcial.

En el segment de cursa a peu, vaig fer un progressiu molt i molt bo. Els primers km no van ser massa bons i suposo que arrossegava un pelet l'esforç de la bici, però a partir del km 4, vaig començar a tenir molt bones sensacions i anava marcant parcials de 4' - 4'10'' el km.

Vaig acabar molt i molt bé, i la veritat, bastant sencer, lo qual em fa agafar molts ànims per l'Ironman. Al final vaig acabar en la posició 80, amb un temps final de 2h11'23''. Els temps parcials van ser:

NAT (129é) amb 27'19''
BIC (11é) amb 1h00'34''
ATL (91é) amb 43'30''

Penjo unes quantes fotografies de la triatló. Com sempre, si no hagués estat per l'inestimable col·laboració i ànims de la meva Gemma, no tindríem cap record gràfic d'aquesta prova.

Batis sortint de l'aigua

Un servidor sortint de l'aigua

En el segment de bici patint per seguir als mega cracks!!

Kike Solé "deborant" milles

El Guepard d'Agramunt

Corre, corre que m'atrapa el kike!!

Els finishers de Salou

Anem afinant!!!

2007-06-10T18:19:00.001+02:00

Dimecres 6 de juny:

El dimecres és el dia oficial dels entrenaments de carrera. Ens calcem les "devoradores de camins" i intentem exprimir al màxim el nostre esperit més "runner".
Aquest dimecres, ens citàvem a davant de casa meva, la bèstia d'Hostafrancs, l'home polifacètic d'Estaràs, i un servidor.
Recorregut: 10,600 km del circuit de la 70.3 amb l'afegit d'arribar per la pujada corriol de "l'Italià".
Comencem els primers km a un ritme molt tranquil, sobre els 6 min/km.... potser massa tranquil..... però curiosament ningú es queixava.

Però com per art de màgia, a partir del km 3, anem augmentant el ritme progressivament, com qui no vol la cosa. Ningú agafava la "batuta" de posar-se a davant, però tots teníem clar que allò s'havia d'anar augmentant. Del km3 al km4 ja marquem un parcial de 5'. Està clar que mai guanyarem la "milla de Cornellà" però com us deia abans, estàvem fent un progressiu i la canya estava per venir.
Del 4 al 5 ja marquem un 4'25''.
Del 5 al 6, atenció........ 4'10''. Bufff, això té mala pinta i aquest ritme no és el meu!!!
Del 6 al 7, el D.Majà es despenja i amb l'Stadler marquem un 3'57''. Ostres!!!! On arribarem???
Mare de déu!!! El km8 amb 3'50'', però.................... teníem davant el pròxim km amb la temible pujada del cementiri. Apreto al màxim les dents i quan veig que la bestiota de l'Oriol es posa a davant, només penso una cosa: "A muerte"!!!!! Arribo a dalt ofegadíssim però m'anima moltíssim el fet de veure que hem parat el crono amb un parcial de 4'02''. Buff, quina canya!!!
Feia temps que no entrenava sobre aquests ritmes i he superat l'entreno super bé. Sobrat no, ni molt menys, però amb bones sensacions. El tram final el fem recuperant. Sé molt bé que si haguéssim continuat, no hagués pogut seguir l'estela de l'Oriol.
No estic al seu nivell, ni molt menys al del Batis, però feia temps, que corrent, no em noltava tan "suelto", i això és el més important. Que cadascú al seu nivell, tingui bones sensacions.

Gran entreno i bones sensacions.
Ja queda molt poc pel nostre grandíssim repte. Molta prudència, però alhora molta il·lusió i moltes ganes de poder explicar que ja som "finisher".... Que ja som IRONMAN!!!!!

Entrenaments cap de setmana 03/06/07

2007-06-05T18:18:00.001+02:00

Un bon cap de setmana d'entrenaments, potenciant sobretot la bicicleta.

Divendres 01/06: Entreno de bici amb el D.Majà. Cervera-Tarroja-El Llor-St.Guim de la Plana-Guissona-Cabanabona-Coscó-Agramunt-4 camins-Cervera.
67 km a una mitja de 27,6km/h.
Hem descobert la nova ruta Cabanabona-Agramunt. Primers quilòmetres de pujada suau i "fàcil" que ens portava a una zona de plà, des d'on es divisava un autèntic mur d'uns 300m per a coronar i baixada plàcida fins a la terra d'en Batis i del Tauró.
Bonica ruta i sobretot molt tranquila.
Pel que fa a l'entreno, el D.Majà ha anat tota la jornada de "Brut RESERVE" i a començat a "afilar los cuchillos" de 4 camins a Cervera. La pujada de la Cardosa i la del cementiri de Cervera, "pelotón en fila de uno", o el que és el mateix, un servidor darrera l'estela del polifacètic home d'Estaràs. Ostres, com vàrem arribar!! Em va fer passar les ganes de fer res més.

Diumenge 03/06: Durant la setmana havíem comentat, tant amb en Batis, com amb l'Oriol, de fer un bon entreno de diumenge al matí. Em passo mitja nit del dissabte trucant-los, però res de res, ningú contesta; ni tansols el David Majà dóna senyals de vida. És que potser algun equip rival ha exterminat a la major part de l'equip???

Decideixo sortir sol; quin remei!! Per sort, la meva estimada Gemma em diu que m'acompanyarà amb el cotxe i que em farà tot un reportatge fotogràfic, que com es pot observar, no té res a envejar respecte als millors fotògrafs del Tour... Bé si, la persona a la que li fan les fotos!!!

El recorregut ens va agradar tant a mi, com a la Gemma.

Cervera-St.Antolí-Talavera-Savallà del Comtat-Segura-Pont d'Albió-Guardialada-Cervera.
57 km a una mitja de 30,4km/h i 980m de desnivell acumulat.

Acoplat als "Profile Design"

Dilluns 04/06: Entreno de sessió doble: Bici + córrer.

Bici: Cervera-St.Antolí-Pallerols-Bellmunt-Sta.Coloma-Les Piles-Conesa-Segura-Vallfogona de Riucorb-Guimerà-La Portella-St.Martí de Maldà-Tàrrega-Cervera

89 km a una mitja de 30,8km/h i 960m de desnivell acumulat.

Déu ni do el vent que vaig patir desde les Piles fins a St.Martí de Maldà. Per cert, era el primer cop que passava per la carretera de Les Piles a Conesa. Són 5 km de carretera estreta. Els 2 primers d'ascensió suau amb corbes i els últims 3 baixada suau bastant recta.

Vaig arribar a Tàrrega amb 31km/h i em va tocar apretar les dents per no empitjorar el registre.

A l'arribar a Cervera, transició cap a córrer. 50' de carrera a un ritme aproximat de 5'00''/km. Les sensacions bastant bones; no anava sobrat, però em sentia prou bé. Segurament el més dur de cara a l'Ironman serà el factor psicològic, sobretot en el tram final de 42km.

Però bé, per això ens hem preparat.

Els Romans entraven al "Coliseum" i pronunciaven de cara al César: "Los que van a morir te saludan".

Els Triatletes Cerverins entrarem al "Boxes" de Niça i pronunciarem de cara als nostres estimats acompanyants: "Els que anem a patir us saludem".

Són èpoques molt diferents, però el més curiós del cas, és que tant al Coliseum de Roma, com al boxes de Niça, més d'un podem acabar arrastrant-nos pel terra.

Estreno GARMIN

2007-05-28T18:17:00.001+02:00

El cap de setmana passat, em va arribar procedent de Gran Bretanya, la meva nova adquisició de l'EBAY: el GARMIN EDGE 205; un ciclocomputador amb GPS perfecte per a entrenaments.
Ja l'he estrenat, tant amb bici com corrent.

El dilluns 28 no el vaig tocar, i el meu entreno va ser aquàtic. Un 2300m de natació amb alguna serieta intercal·lada per allà al mig i algun pique amb l'home "braça" (un "fenomeno" que braçeja a la mateixa velocitat que faig jo les sèries de crol).

El dimarts 29, primer contacte amb el Garmin: 18 km de BTT amb uns 500m de desnivell. Va ser un entreno on vaig estar més pendent de veure totes les pantalles i "filigranes" possibles del GPS i no de la qualitat de l'entreno.

El dimecres 30, al migdia entreno natació: 1800m amb 3 sèries de 250m i l'última a saco (3'37''). El temps és bastant superior al que havia arribat a fer fa 2 anys (3'24''), però hi ha varis factors que em fan ser bastant optimista respecte al nivell de natació.

La sèrie d'aquest dimecres la vaig fer amb el crono a la munyeca i cada 50m marcava un parcial en el gir, la qual cosa em feia perdre poc però valuós temps en una sèrie d'aquestes característiques.

La sèrie del 2005 la vaig fer a la piscina de Cervera i la d'enguany l'he fet a la de Barcelona, que tinc comprobada que és més lenta.

A la tarda entreno de córrer. 16 km exactes, amb el garmin és clar, amb 1h20', a uns 5min/km. Vaig fer alternances de quilòmetres a 5'30'', alguns a 5' i els més forts a 4'30''. Tot i que vaig tenir agulletes de no sé quan??????, vaig "gaudir" de bastant bones sensacions. Ara bé, l'arribada per la porta falsa de Cervera em va pesar bastant, tot i que em vaig animar al veure dos "beteteros" que pujaven i els tenia a "tiro". Finalment, els va pesar més a ells la pujada de la Porta Falsa i els vaig passar. Al final del dia, uns 460m de desnivell acumulat.

Avui tinc pensat fer un 2000m de natació al migdia, sortir a fer 1h20' de bici carretera a la tarda, amb el garmin incorporat és clar, i després transició a córrer 40'.

Ànims, que ja falta poc per...........................

La 70.3 ja està al sac!!

2007-05-23T18:15:00.003+02:00

Cronologia del sofriment:

6:45h: Ens llevem, hora de vestir-se, un petit esmorzaret i primeres grabacions de la meva Gemma preguntant-me pel que ens venia a sobre. Faig la quiniela dels resultats:

1er-Batis Al Sultan (S.Rodríguez)

2on- Uri Stadler (O.Vila)

3er- Dubtes entre Debora Llanos (E.Solé) i David McCormack (D.Vendrell).

7:30h: Sortida de l'expedició Cerverina cap a les terres Noguerenques.

7:45h: A mig camí, m'adono que això d'aixecar-se justet porta conseqüències i m'he oblidat el casquet i les ulleres a casa. Però atenció, moment estelar!! Qui ha estat previsor, porta 2 jocs d'ulleres i ens dóna una lliçó d'ordre i preparació: Si, ni que sembli extrany, Debora Llanos m'acaba prestant unes ulleres. "Alguna cosa està canviant".

8:30h: Arribada al pantà de St.Llorenç de Montgai.

Primera incidència: la càmara de vídeo no funciona. Sort de la càmara de fotos de l'Stadler que pot fer vídeos.

Moment neopré: tota una utopia per als integrants del CERVERA TRIATLÓ. "Ai que em tira d'aquí, ai que em tira d'allà!!".

Debora Llanos m'ajuda en la col·locació del neopré.

Moment "Lavabos" del camping: És habitual, abans d'una competició, anar a resar el pare nostre en aquest compartiment tan especial. Però que pasa quan 2 pesos pesats de les "liades" van junts a l'oratori?? Doncs clar, que la "lien"!!!! Millor serà no comentar el q va passar. Ho batejaré com el moment escombreta.

9:15h: Tres.....dos.....un......SORTIDA

Sortida natació

NATACIÓ: Els 4 valents ens tirem a l'aigua per afrontar els primers 2000m de natació. Anada i tornada creuant el pantà. En els primers minuts, en Batis es comença a distanciar, seguit per l'Oriol i més enrera la Debora i jo tancant el pilot aquàtic.

En els primers metres no tincs massa bones sensacions de braços. Poc a poc em tranquilitzo i vaig trobant bones sensacions, el que em fa agafar un bon ritme.

A meitat de segment: 1er Batis, 2on Stadler a 2' aprox, 3er McCormack a 2'20'' aprox, 4rt Debora a 3' aprox.

La 2ª meitat de segment ens portava altre cop cap al punt de partida. Comencem més o menys l'Oriol i jo en la mateixa posició, però poc a poc m'adono que l'Stadler es desvia lleugerament de la teòrica línia recta fins a "boxes". La desorientació li passa una mala jugada, desviant-lo excesivament i fent-li perdre bastant temps en aquests últims 1000m.

Al final del 1er segment:

1er- Batis Al Sultan: 30'15''

2on- David McCormack: 33'10''

3er- Uri Stadler: 36'19''

4rt- Debora Llanos: 37'41''

El final d'aquest segment de natació el podem batejar com el moment canya de pescar. Molts "cagos" pujats de to d'uns pescadors colindants, suavitzats per uns quants "perdons" al passar pel seu costat.

Després de fer cadascú la seva transició, s'inicia el segement de ciclisme amb les posicions i diferències establertes en el segment de natació. Atenció: No està permés el drafting!!

CICLISME: La primera dificultat en aquest segment està entre Camarasa i Cubells. Carretera estreta, rectes bastant llargues i lleugeres pujades combinades amb zones de més pendent.

En 2 o 3 punts diviso al Batis, que calculo em porta cap als 2'45''. Intento no emocionar-me i continuar a un ritme alt, però alhora còmode. De tant en tant no puc evitar el girar-me cap a enrera buscant la sombra de la bestiota de l'Stadler. Fins al moment, res de res. Respiro certa tranquilitat, però sé que tard o d'hora pot passar.

Debora LLanos en l'avituallament.

Un cop a Cubells, descens i zones de plà fins a Artesa de Segre. Abans d'arribar a Artesa, em creuo amb una parella de motoristes dels mossos i un cotxe patrulla que es dirigien direcció Cubells a tot "drap".

Em començo a inquietar. A en Batis ja no el diviso, però això no m'extranya. De l'Oriol i l'Enric ni rastre i sobretot per part del primer, que en el segment de natació va sortir uns 3' darrera meu, el fet de no veure'l en les llargues rectes fins Artesa m'extranya molt.

La inquietud augmenta quan en el km 35, encara no m'han adelantat els cotxes col·laboradors, amb la Gemma, la Marga i el David, i més pensant que havien d'anar a cobrir el km 50 on estava previst posar l'avituallament.

No em sento massa còmode sobre la bicicleta. Suposo que tinc el cap en un altre lloc i no paro de pensar si ha pogut passar alguna incidència.

Per sort, sobre el km 43, el soroll familiar del motor de la Peugeot d'en David em fa girar i em queda un grandíssim descans al veure que pujen els 2 cotxes col·laboradors. M'expliquen que l'Oriol, en els primers km de la bici, havia sofert una punxada de la roda i que havia tingut moltíssims problemes per solucionar-ho, fent-li perdre aproximadament 30'.

Començo a entendre perqué vaig més sol que la una!!!

Amb el cap ja més seré, arribo a la cruïlla de Folquer i afronto 20 km de puja i baixa fins a la població de Ponts. Entre mig, en el km 50, faig un petit "paro" a l'avituallament: aigua, plàtan i una barreta. Es veu que el Batis no ha parat i ha passat com una màquina. Em faig la idea que ja no el tornaré a veure i que he de continuar al meu rollo, per arribar més o menys en bones condicions a Cervera i afrontar els últims 21 km de cursa a peu amb certa fortalesa tan mental com física.

Fent ús de les "Profile Design"

De Ponts a Cervera, vent de cara en moltes zones. Bufff, el que ens faltava!! Tot i això, em sento prou bé i veig que els 100 km de ciclisme els podré acabar amb uns 27 km/h de mitja. M'arriben veus que l'Enric el porto a uns 10'. Això em fa anar més tranquil, però sé que aquesta diferència és nula per afrontar l'últim segment sense que la Debora em passi per sobre.

Batis Al Sultan: Number One!!

Km 94: Sóc a Tarroja i em falten 6 km per concloure la bici. Em giro un moment i .... ostres!!! diviso un corredor a uns 200m. Qui pot ser?? L'Oriol, l'Enric,.....???

Fins a Cervera, em giro com unes 200 vegades intentant controlar la distància. Veig que es manté i ja entrant a Cervera, el corredor desconegut agafa una direcció diferent de la meva. Bufff, no era cap d'ells dos. Més tard, ens assebentem que el corredor era el nostre company Xavier Bernaus, que havia sortit a entrenar uns 100 km i que al veure'm havia intentat caçar-me. Si més no, ens va servir als 2 per fer uns bons últims km d'entreno.

Arribo a l'última transició. Una mica d'aigua i 2 traguets de "CC"(coke). Potser porto 4 o 5' de transició i és hora de començar a córrer. Em diuen que en Batis ja fa 18' que corre.

Al final del 2on segment les posicions i diferències estan de la següent manera:

1er- Batis Al Sultan: 3h59'10'' (bici: 3h28'55'')
2on- David McCormack: 4h20'02'' (bici: 3h46'52'')

3er- Debora Llanos: 4h40'26'' (bici: 4h02'45'')
4rt- Uri Stadler: 5h14'00'' (bici: 4h37'41'')

En la primera volta de córrer (10,6 km) tinc sensacions molt diferents. Els primers 5 km els faig bastant bé, amb una mitja de 5'20'' el km. No sóc el Bekele, però em sento bastant còmode amb aquest ritme. Ara bé, a partir del km 6 em cau una llosa a sobre. Males sensacions, molt males sensacions!!! Em sento fluix i amb molta sed, moltíssima sed. La calor m'està passant factura. Són les 14:00h i el sol no perdona. He de caminar, no puc més i la pujada del Mobel Línea s'em fa terrible. Començo a pensar que no ho podré acabar i un inmens desànim se m'apodera.

El "Kike" en plé rendiment!!!

Amb penes i treballs arribo altre cop al boxes. Bec aigua però sense excedir-me ja que per darrera venen els altres i no és qüestió de deixar-los sense. Començo la segona volta a un ritme patètic i amb la idea que no arribaré massa lluny. Bufffff, això és l'infern!!

Batis Al Sobrat!!!!

Quan porto 500m decideixo desviar-me un pelet del circuit i anar a buscar una font. Arribo a una i no funciona. Em desespero!! Continuo i en veig una altra. Ostres!! Tampoc funciona! Estic a punt d'abandonar, no puc més i no estic animat a continuar. Ja sense cap mena d'il·lusió, veig una altra font, la qual desconeixia; m'hi apropo cautelós. Poso la mà, apreto i........... Surt aigua!! No m'ho crec. Bec..... em mullo........... em dutxo................ em banyo.................disfruto d'aquell paratge.... És un spa!!! Em reconstitueix...... em recupera........ m'enforteix...........i sobretot m'il·lusiona a continuar. Trec conclusions: El dia de calor m'ha passat una mala jugada, però fisicament encara vaig prou bé.

A la carga!!!! L'última volta la faig més o menys a un ritme de 5'30'', sense contar altre cop la pujada del Mobel Línea que la torno a fer a peu, amb el fotògraf D.Majà acribillant-me de flaxos.

Com m'he de veure!!

L'Stadler runner a punt de concloure!

Arribo cansat però molt, molt content. He acabat!!! i això que la cosa no pintava gens bé.

Finalment, la CERVERA 70.3 acaba de la següent manera:

1er- Batis Al Sultan: 5h50'10'' (cursa a peu: 1h51'00'')

2on- David McCormack: 6h35'50'' (cursa a peu: 2h17'48'')

3er- Debora llanos: 6h45'25'' (cursa a peu: 2h04'59'')

4rt- Uri Stadler: 7h10'10'' (cursa a peu: 1h56'10'')

COM HE VIST ALS MEUS COMPANYS:

Batis Al Sultan: Quin autèntic crack!! És el number one indiscutible. Domina tots els segments rubricant el segment de córrer a 4'30'' durant bastanta estona.

Debora Llanos: Aquest home no deixa de soprendre'ns. No està entrenant específicament per cap Ironman, però està fortíssim!!! Si en el tram de córrer, no hagués parat a fer el seu avituallament de 10', la visita al ROCA i els seus estiraments de rigor, m'hagués passat que ni l'hagués vist.

Uri Stadler: Tinc molt clar que amb el permís del Batis, és l'altre crack de l'equip. Nadant ha fet un canvi brutal i està a la nostra altura o millor. Potser falta polir l'orientació!!!! Amb bici, és indiscutiblement el que està més fort, i a no ser de l'incidència de la punxada, hagés fet una allisada de por. Corrent, potser no està al nivell del Batis, però poc ni falta. Amb motivació al 100% és una autèntica bèstia!!

L'Uri va acabar la 70.3 molt esgotat, degut a un dolor "flato" molt fort i problemes estomacals que li van començar en el segment de bici, fent-li plantejar la retirada, i retornant-li en l'última volta de córrer.

Per sort, se'n va recuperar, i segur que a l'IM de Nice farà un temps estratosfèric!!!

Ja per finalitzar aquesta IM de l'escritura, tots els que vam disputar la 70.3, volem agraïr públicament la col·laboració de la Gemma, la Marga, el David i la Montse, ja que sense ells tot això no hagués sigut possible.

Reflexions després del IM de Lanzarote

2007-05-18T18:15:00.001+02:00

Adjunto recull de reflexions del triatleta Josef Arjam després de no poder acabar l'Ironman de Lanzarote per culpa de diversos problemes estomacals.
Personalment crec que és una gran reflexió i que als que encara ens hem d'estrenar en aquesta disciplina ens pot servir de molt.

Reflexiones del IRONMAN LANZAROTE en frío

1- He perdido la perspectiva, qué cojones pienso??? qué soy marcel o eneko? NO!!! SOY UN ATLETA POPULAR y me he de remitir a eso. Con esto quiero decir que si en el próximo ironman he de tardar 5 ó 6 horas en hacer la maratón, pues me jodo y lo tardo. Si hubiera tardado 5 horas ayer hubiera hecho 11h48 minutos. Está claro que llegué rebentado y sin fuerzas al acabar la bici, pero quizás debería haber intentado el caminar y quizás al comer algo de naranja o así hubiera tomado algo de fuerzas.

2- A no ser por fuerza mayor, nunca más voy a abandonar un ironman. ¿Qué me hace tener esta perspectiva? Ayer por primera vez ví llegar a la gente de 15 y 16 horas y creer que es algo espectacular. Ese es el sentimiento IRONMAN, llegar a meta, por encima de hacer un tiempo u otro. No volveré a perder de vista que somos unos privilegiados en poder proponernos acabar varios IRONMAN al año, con lo que he de ser consecuente y tener claro una cos "GO TO THE FINISH LINE"

3- Vuelvo con unas ganas como hacía tiempo que no tenía. Está claro que he aprendido mucho y en Frankfurt voy a ir como nunca he ido en cuestión de ganas.

4- Para quitarme esta espinita me he apuntado al XTERRA de riba roja de ebre (1'9km swim-90km btt-21km run). Creo que me irá bien probarme dentro de 3 semanas además de ser un buen entreno para el IRONMAN Frankfurt.

Escrit per Josef Ajram (www.superateatimismo.blogspot.com)

Recordant l'Stage de Setmana Santa

2007-05-17T18:13:00.001+02:00

Us penjo 4 fotos resum del que va ser l'stage de Setmana Santa a Bagneres de Luchon.

Renoi, com comença l'stage..... al 10%!!!

Cervera Team al Col du Peyresourde

Comença el descens. A saco!!!!

La "bèstia" arriba com una moto!!!

Plà d'adet. Que dur!!! Buffffff!!

Força sobrenatural!!!!!!!!!!

Col de Mente. Un altre "mur"!!!!

Superbagneres!!! El pare de tots!!