dilluns, 28 de maig del 2007

Estreno GARMIN

El cap de setmana passat, em va arribar procedent de Gran Bretanya, la meva nova adquisició de l'EBAY: el GARMIN EDGE 205; un ciclocomputador amb GPS perfecte per a entrenaments.
Ja l'he estrenat, tant amb bici com corrent.



El dilluns 28 no el vaig tocar, i el meu entreno va ser aquàtic. Un 2300m de natació amb alguna serieta intercal·lada per allà al mig i algun pique amb l'home "braça" (un "fenomeno" que braçeja a la mateixa velocitat que faig jo les sèries de crol).






El dimarts 29, primer contacte amb el Garmin: 18 km de BTT amb uns 500m de desnivell. Va ser un entreno on vaig estar més pendent de veure totes les pantalles i "filigranes" possibles del GPS i no de la qualitat de l'entreno.



El dimecres 30, al migdia entreno natació: 1800m amb 3 sèries de 250m i l'última a saco (3'37''). El temps és bastant superior al que havia arribat a fer fa 2 anys (3'24''), però hi ha varis factors que em fan ser bastant optimista respecte al nivell de natació.



  • La sèrie d'aquest dimecres la vaig fer amb el crono a la munyeca i cada 50m marcava un parcial en el gir, la qual cosa em feia perdre poc però valuós temps en una sèrie d'aquestes característiques.


  • La sèrie del 2005 la vaig fer a la piscina de Cervera i la d'enguany l'he fet a la de Barcelona, que tinc comprobada que és més lenta.

A la tarda entreno de córrer. 16 km exactes, amb el garmin és clar, amb 1h20', a uns 5min/km. Vaig fer alternances de quilòmetres a 5'30'', alguns a 5' i els més forts a 4'30''. Tot i que vaig tenir agulletes de no sé quan??????, vaig "gaudir" de bastant bones sensacions. Ara bé, l'arribada per la porta falsa de Cervera em va pesar bastant, tot i que em vaig animar al veure dos "beteteros" que pujaven i els tenia a "tiro". Finalment, els va pesar més a ells la pujada de la Porta Falsa i els vaig passar. Al final del dia, uns 460m de desnivell acumulat.


Avui tinc pensat fer un 2000m de natació al migdia, sortir a fer 1h20' de bici carretera a la tarda, amb el garmin incorporat és clar, i després transició a córrer 40'.



Ànims, que ja falta poc per...........................



dimecres, 23 de maig del 2007

La 70.3 ja està al sac!!

Cronologia del sofriment:

6:45h: Ens llevem, hora de vestir-se, un petit esmorzaret i primeres grabacions de la meva Gemma preguntant-me pel que ens venia a sobre. Faig la quiniela dels resultats:
1er-Batis Al Sultan (S.Rodríguez)

2on- Uri Stadler (O.Vila)

3er- Dubtes entre Debora Llanos (E.Solé) i David McCormack (D.Vendrell).

7:30h: Sortida de l'expedició Cerverina cap a les terres Noguerenques.

7:45h: A mig camí, m'adono que això d'aixecar-se justet porta conseqüències i m'he oblidat el casquet i les ulleres a casa. Però atenció, moment estelar!! Qui ha estat previsor, porta 2 jocs d'ulleres i ens dóna una lliçó d'ordre i preparació: Si, ni que sembli extrany, Debora Llanos m'acaba prestant unes ulleres. "Alguna cosa està canviant".

8:30h: Arribada al pantà de St.Llorenç de Montgai.

Primera incidència: la càmara de vídeo no funciona. Sort de la càmara de fotos de l'Stadler que pot fer vídeos.

Moment neopré: tota una utopia per als integrants del CERVERA TRIATLÓ. "Ai que em tira d'aquí, ai que em tira d'allà!!".


Debora Llanos m'ajuda en la col·locació del neopré.

Moment "Lavabos" del camping: És habitual, abans d'una competició, anar a resar el pare nostre en aquest compartiment tan especial. Però que pasa quan 2 pesos pesats de les "liades" van junts a l'oratori?? Doncs clar, que la "lien"!!!! Millor serà no comentar el q va passar. Ho batejaré com el moment escombreta.

9:15h: Tres.....dos.....un......SORTIDA


Sortida natació

NATACIÓ: Els 4 valents ens tirem a l'aigua per afrontar els primers 2000m de natació. Anada i tornada creuant el pantà. En els primers minuts, en Batis es comença a distanciar, seguit per l'Oriol i més enrera la Debora i jo tancant el pilot aquàtic.

En els primers metres no tincs massa bones sensacions de braços. Poc a poc em tranquilitzo i vaig trobant bones sensacions, el que em fa agafar un bon ritme.

A meitat de segment: 1er Batis, 2on Stadler a 2' aprox, 3er McCormack a 2'20'' aprox, 4rt Debora a 3' aprox.

La 2ª meitat de segment ens portava altre cop cap al punt de partida. Comencem més o menys l'Oriol i jo en la mateixa posició, però poc a poc m'adono que l'Stadler es desvia lleugerament de la teòrica línia recta fins a "boxes". La desorientació li passa una mala jugada, desviant-lo excesivament i fent-li perdre bastant temps en aquests últims 1000m.

Al final del 1er segment:

1er- Batis Al Sultan: 30'15''
2on- David McCormack: 33'10''
3er- Uri Stadler: 36'19''
4rt- Debora Llanos: 37'41''

El final d'aquest segment de natació el podem batejar com el moment canya de pescar. Molts "cagos" pujats de to d'uns pescadors colindants, suavitzats per uns quants "perdons" al passar pel seu costat.

Després de fer cadascú la seva transició, s'inicia el segement de ciclisme amb les posicions i diferències establertes en el segment de natació. Atenció: No està permés el drafting!!

CICLISME: La primera dificultat en aquest segment està entre Camarasa i Cubells. Carretera estreta, rectes bastant llargues i lleugeres pujades combinades amb zones de més pendent.

En 2 o 3 punts diviso al Batis, que calculo em porta cap als 2'45''. Intento no emocionar-me i continuar a un ritme alt, però alhora còmode. De tant en tant no puc evitar el girar-me cap a enrera buscant la sombra de la bestiota de l'Stadler. Fins al moment, res de res. Respiro certa tranquilitat, però sé que tard o d'hora pot passar.


Debora LLanos en l'avituallament.

Un cop a Cubells, descens i zones de plà fins a Artesa de Segre. Abans d'arribar a Artesa, em creuo amb una parella de motoristes dels mossos i un cotxe patrulla que es dirigien direcció Cubells a tot "drap".

Em començo a inquietar. A en Batis ja no el diviso, però això no m'extranya. De l'Oriol i l'Enric ni rastre i sobretot per part del primer, que en el segment de natació va sortir uns 3' darrera meu, el fet de no veure'l en les llargues rectes fins Artesa m'extranya molt.

La inquietud augmenta quan en el km 35, encara no m'han adelantat els cotxes col·laboradors, amb la Gemma, la Marga i el David, i més pensant que havien d'anar a cobrir el km 50 on estava previst posar l'avituallament.

No em sento massa còmode sobre la bicicleta. Suposo que tinc el cap en un altre lloc i no paro de pensar si ha pogut passar alguna incidència.

Per sort, sobre el km 43, el soroll familiar del motor de la Peugeot d'en David em fa girar i em queda un grandíssim descans al veure que pujen els 2 cotxes col·laboradors. M'expliquen que l'Oriol, en els primers km de la bici, havia sofert una punxada de la roda i que havia tingut moltíssims problemes per solucionar-ho, fent-li perdre aproximadament 30'.

Començo a entendre perqué vaig més sol que la una!!!

Amb el cap ja més seré, arribo a la cruïlla de Folquer i afronto 20 km de puja i baixa fins a la població de Ponts. Entre mig, en el km 50, faig un petit "paro" a l'avituallament: aigua, plàtan i una barreta. Es veu que el Batis no ha parat i ha passat com una màquina. Em faig la idea que ja no el tornaré a veure i que he de continuar al meu rollo, per arribar més o menys en bones condicions a Cervera i afrontar els últims 21 km de cursa a peu amb certa fortalesa tan mental com física.


Fent ús de les "Profile Design"

De Ponts a Cervera, vent de cara en moltes zones. Bufff, el que ens faltava!! Tot i això, em sento prou bé i veig que els 100 km de ciclisme els podré acabar amb uns 27 km/h de mitja. M'arriben veus que l'Enric el porto a uns 10'. Això em fa anar més tranquil, però sé que aquesta diferència és nula per afrontar l'últim segment sense que la Debora em passi per sobre.


Batis Al Sultan: Number One!!

Km 94: Sóc a Tarroja i em falten 6 km per concloure la bici. Em giro un moment i .... ostres!!! diviso un corredor a uns 200m. Qui pot ser?? L'Oriol, l'Enric,.....???

Fins a Cervera, em giro com unes 200 vegades intentant controlar la distància. Veig que es manté i ja entrant a Cervera, el corredor desconegut agafa una direcció diferent de la meva. Bufff, no era cap d'ells dos. Més tard, ens assebentem que el corredor era el nostre company Xavier Bernaus, que havia sortit a entrenar uns 100 km i que al veure'm havia intentat caçar-me. Si més no, ens va servir als 2 per fer uns bons últims km d'entreno.

Arribo a l'última transició. Una mica d'aigua i 2 traguets de "CC"(coke). Potser porto 4 o 5' de transició i és hora de començar a córrer. Em diuen que en Batis ja fa 18' que corre.

Al final del 2on segment les posicions i diferències estan de la següent manera:

1er- Batis Al Sultan: 3h59'10'' (bici: 3h28'55'')
2on- David McCormack: 4h20'02'' (bici: 3h46'52'')

3er- Debora Llanos: 4h40'26'' (bici: 4h02'45'')
4rt- Uri Stadler: 5h14'00'' (bici: 4h37'41'')

En la primera volta de córrer (10,6 km) tinc sensacions molt diferents. Els primers 5 km els faig bastant bé, amb una mitja de 5'20'' el km. No sóc el Bekele, però em sento bastant còmode amb aquest ritme. Ara bé, a partir del km 6 em cau una llosa a sobre. Males sensacions, molt males sensacions!!! Em sento fluix i amb molta sed, moltíssima sed. La calor m'està passant factura. Són les 14:00h i el sol no perdona. He de caminar, no puc més i la pujada del Mobel Línea s'em fa terrible. Començo a pensar que no ho podré acabar i un inmens desànim se m'apodera.


El "Kike" en plé rendiment!!!

Amb penes i treballs arribo altre cop al boxes. Bec aigua però sense excedir-me ja que per darrera venen els altres i no és qüestió de deixar-los sense. Començo la segona volta a un ritme patètic i amb la idea que no arribaré massa lluny. Bufffff, això és l'infern!!


Batis Al Sobrat!!!!

Quan porto 500m decideixo desviar-me un pelet del circuit i anar a buscar una font. Arribo a una i no funciona. Em desespero!! Continuo i en veig una altra. Ostres!! Tampoc funciona! Estic a punt d'abandonar, no puc més i no estic animat a continuar. Ja sense cap mena d'il·lusió, veig una altra font, la qual desconeixia; m'hi apropo cautelós. Poso la mà, apreto i........... Surt aigua!! No m'ho crec. Bec..... em mullo........... em dutxo................ em banyo.................disfruto d'aquell paratge.... És un spa!!! Em reconstitueix...... em recupera........ m'enforteix...........i sobretot m'il·lusiona a continuar. Trec conclusions: El dia de calor m'ha passat una mala jugada, però fisicament encara vaig prou bé.

A la carga!!!! L'última volta la faig més o menys a un ritme de 5'30'', sense contar altre cop la pujada del Mobel Línea que la torno a fer a peu, amb el fotògraf D.Majà acribillant-me de flaxos.

Com m'he de veure!!


L'Stadler runner a punt de concloure!

Arribo cansat però molt, molt content. He acabat!!! i això que la cosa no pintava gens bé.

Finalment, la CERVERA 70.3 acaba de la següent manera:

1er- Batis Al Sultan: 5h50'10'' (cursa a peu: 1h51'00'')

2on- David McCormack: 6h35'50'' (cursa a peu: 2h17'48'')

3er- Debora llanos: 6h45'25'' (cursa a peu: 2h04'59'')

4rt- Uri Stadler: 7h10'10'' (cursa a peu: 1h56'10'')


COM HE VIST ALS MEUS COMPANYS:

Batis Al Sultan: Quin autèntic crack!! És el number one indiscutible. Domina tots els segments rubricant el segment de córrer a 4'30'' durant bastanta estona.

Debora Llanos: Aquest home no deixa de soprendre'ns. No està entrenant específicament per cap Ironman, però està fortíssim!!! Si en el tram de córrer, no hagués parat a fer el seu avituallament de 10', la visita al ROCA i els seus estiraments de rigor, m'hagués passat que ni l'hagués vist.

Uri Stadler: Tinc molt clar que amb el permís del Batis, és l'altre crack de l'equip. Nadant ha fet un canvi brutal i està a la nostra altura o millor. Potser falta polir l'orientació!!!! Amb bici, és indiscutiblement el que està més fort, i a no ser de l'incidència de la punxada, hagés fet una allisada de por. Corrent, potser no està al nivell del Batis, però poc ni falta. Amb motivació al 100% és una autèntica bèstia!!

L'Uri va acabar la 70.3 molt esgotat, degut a un dolor "flato" molt fort i problemes estomacals que li van començar en el segment de bici, fent-li plantejar la retirada, i retornant-li en l'última volta de córrer.

Per sort, se'n va recuperar, i segur que a l'IM de Nice farà un temps estratosfèric!!!

Ja per finalitzar aquesta IM de l'escritura, tots els que vam disputar la 70.3, volem agraïr públicament la col·laboració de la Gemma, la Marga, el David i la Montse, ja que sense ells tot això no hagués sigut possible.

divendres, 18 de maig del 2007

Reflexions després del IM de Lanzarote

Adjunto recull de reflexions del triatleta Josef Arjam després de no poder acabar l'Ironman de Lanzarote per culpa de diversos problemes estomacals.
Personalment crec que és una gran reflexió i que als que encara ens hem d'estrenar en aquesta disciplina ens pot servir de molt.

Reflexiones del IRONMAN LANZAROTE en frío

1- He perdido la perspectiva, qué cojones pienso??? qué soy marcel o eneko? NO!!! SOY UN ATLETA POPULAR y me he de remitir a eso. Con esto quiero decir que si en el próximo ironman he de tardar 5 ó 6 horas en hacer la maratón, pues me jodo y lo tardo. Si hubiera tardado 5 horas ayer hubiera hecho 11h48 minutos. Está claro que llegué rebentado y sin fuerzas al acabar la bici, pero quizás debería haber intentado el caminar y quizás al comer algo de naranja o así hubiera tomado algo de fuerzas.

2- A no ser por fuerza mayor, nunca más voy a abandonar un ironman. ¿Qué me hace tener esta perspectiva? Ayer por primera vez ví llegar a la gente de 15 y 16 horas y creer que es algo espectacular. Ese es el sentimiento IRONMAN, llegar a meta, por encima de hacer un tiempo u otro. No volveré a perder de vista que somos unos privilegiados en poder proponernos acabar varios IRONMAN al año, con lo que he de ser consecuente y tener claro una cos "GO TO THE FINISH LINE"

3- Vuelvo con unas ganas como hacía tiempo que no tenía. Está claro que he aprendido mucho y en Frankfurt voy a ir como nunca he ido en cuestión de ganas.

4- Para quitarme esta espinita me he apuntado al XTERRA de riba roja de ebre (1'9km swim-90km btt-21km run). Creo que me irá bien probarme dentro de 3 semanas además de ser un buen entreno para el IRONMAN Frankfurt.

Escrit per Josef Ajram (www.superateatimismo.blogspot.com)

dijous, 17 de maig del 2007

Recordant l'Stage de Setmana Santa

Us penjo 4 fotos resum del que va ser l'stage de Setmana Santa a Bagneres de Luchon.




Renoi, com comença l'stage..... al 10%!!!



Cervera Team al Col du Peyresourde



Comença el descens. A saco!!!!



La "bèstia" arriba com una moto!!!



Plà d'adet. Que dur!!! Buffffff!!


Força sobrenatural!!!!!!!!!!



Col de Mente. Un altre "mur"!!!!



Superbagneres!!! El pare de tots!!

Terra de Remences 2007

Quin super entreno el de la Terra de Remences!!!
A les 5:00h passava per casa la bèstia d'Hostrafrancs, agafàvem el 307 i un cop carregades les màquines, amb la HED ALPS inclosa, iniciàvem la travessia interminable fins a Sant Esteve d'en Bas.
Les cares eren llargues i amb poques hores de son el dia es perfilava molt i molt dur.
Pel camí els típics comentaris entre l'Oriol i jo: "Tu si que estàs fort" "No, no, tu si!!"
En el trajecte fins a la població de la Garrotxa, 2 coses a destacar:
En la parada a la gasolinera de Calaf, amb nou accés incorporat, ens trobem uns paios fiesteros amb un estat "taja" bastant elevat, amb la gran preocupació de si hi havia controls cap a Manresa. Va ser qüestió d'evitar-los dins de lo possible.
Passat Vic, ens vam veure involucrats en una petita retenció de 15 min pel brutal accident de 2 cotxes. L'incident es va saldar malauradament amb 3 víctimes.
Bé, deixant de banda tot això, sobre les 7:10h arribàvem a la sortida. Hi havia un centenar d'animals que ja feien cua en la sortida. Que matats!!!
Sentim per megafonia que la participació és de 2400 corredors i destaquen entre ells a corredors del calibre d'en Melcior Mauri, Roberto Heras (5 cops guanyador de la Vuelta a Espanya segons el megafonista.....corregit a l'instant pel Uri Stadler), Xavier Tondo i en Dani Pedrosa, que venia a disputar la marxa de 95 km.
Un cop canviats, ens posem a la "cua" de 2400 i es dóna el tret de sortida. 1 minut..2....3....4....5....6 i per fi sortim nosaltres. En aquell moment els 2 components del CERVERA TRIATLÓ ens separem i jo avanço sense cremar-me massa buscant posicions més avançades.
Rodem a 35-40 km/h pel plà que ens condueix al primer port de la jornada: El coll de Capsacosta. Rampes no excesivament dures i uns 8-9 km de pujada. A mig port l'Uri Stadler em passa a un ritme espectacular i lo més fotut és que segons ell anava fàcil. Mare de déu quina bèstia!!! Per cert, destacar que l'Stadler d'Hostafrancs sortia amb la idea de fer els 175 km de marxa sense xupar roda. Bufff, quin animal!!! I amb el vent que feia!!!
Coronem Capsacosta i amb una baixada d'aquelles de pedalar, xupant bastanta roda d'un grup nombrós que anava llançat, avanço a l'Oriol i li pregunto si tenia algun problema. Que va, ell al seu rollo, sense beneficiar-se de la roda de cap dels 2400 mortals que hi havia a la marxa.
Arribem a Ripoll i encarem el 2on port: Coll de Canes. El pujo a un ritme bastant bo i molt animat. La baixada trepidant a velocitats de 70 km/h.
Arribem al km 95 on alguns afortunats culminen la marxa i els altres matats afrontem el mur de la jornada: El Coll de Bracons, un autèntic infern!!! 8 km sobre el 10%.
Començo el coll amb no molt bones sensacions... però.... un avituallament!! Ostres que bé que em va anar!! A partir de llavors començo a remontar físicament i corono Bracons amb una mitja de 9-10 km/h, bones sensacions de força i un no parar d'adelantar ciclistes morts vivents que es retorçaven en les duríssimes rampes de Bracons.
La primera part de la baixada la faig bastant fort per agafar algun grupet de davant i un cop ho aconsegueixo decideixo recuperar un ratet a roda i sobretot menjar.
Entre Bracons i l'últim port, el de Condreu, 15-20 km plà i "repetxos". Dono algun relleu però també xupo bastanta roda. Passant per Manlleu tinc el desafortunat incident de perdre les claus del cotxe en un botet d'aquells dels pobles, fent-me girar i perdent contacte amb aquell grup tant bo de 20-30 unitats. Giro pitant, agafo les claus, me les poso altre cop a la butxaca, sprinto i merda!!! em tornen a caure les claus!! Ostres... sabotatge, sabotatge!!!
Amb més mala llet me les poso a la butxaca contraria ja que descobreixo que la primera estava foradada i torno a sprintar. Vaig amb la idea clara d'intentar agafar el grup abans d'iniciar el Coll.
A peu de coll he aconseguit passar a 6-8 corredors que havien perdut contacte amb el grup i em poso a roda d'un corredor que iniciava el coll a un ritme acceptable. Tenia clar que havia de recuperar ja que ens esperaven més de 15 km d'ascensió. Males sensacions en els 2 primers quilòmetres, però m'aferro a l'esperit de Bracons i penso que la màquina ja començarà a funcionar amb algun quilometret de més a les cames.
Efectivament, em tornen les forces i les cames ja estan a to. Dóna la casualitat que el meu company d'ascens també mostra signes de bones sensacions i iniciem els últims 10 km de coll a un boníssim ritme, de menys a més i amb un no parar de passar gent i més gent.
Un cop a dalt 12 km de descens fins a la meta.
Acabo el 432 amb 6h23'14'' i molt content.
Baixo de la bici i m'adono que L'Uri Stadler ja era a meta. Havia acabat el 426 amb un temps de 6h21'56'' i atenció.... SENSE XUPAR EN CAP MOMENT RODA!!!
Ets el meu ídol Oriol. La bèstia ja està al màxim i jo amb molt bones sensacions!!!!

L'Iron ja està aquí, però primer la CERVERA 70.3!!!

dimecres, 16 de maig del 2007

CERVERA 70.3

El proper dissabte 19 de maig, disputarem la I Triatló CERVERA 70.3, com a preparació de l'objectiu IM Nice'07.

Els recorreguts i distàncies es descriuen a continuació:
SEGMENT DE NATACIÓ: Anada i tornada creuant el pantà de St.Llorenç de Montgai.
Total = 2000m
SEGMENT DE CICLISME: St.Llorenç de Montgai-Camarasa-Coll de Fontllonga(2ª CAT)-Cellers-Coll de l'Hostal Roig(2ª CAT)-Vilanova de Meià-Artesa de Segre-Agramunt-Cervera.
Total = 108 km

SEGMENT DE CURSA A PEU: 2 voltes de 10,600 km
Total = 21,200 km

Croquis: