dimarts, 27 de novembre del 2007

Estaràs, tot un èxit!!

El III Duatló d'entrenament d'Estaràs ja és història. I que ens deixa en ment?? Doncs, la veritat, una enorme satisfacció pel resultat obtingut.




Al nostre entendre, el duatló va ser dur, però alhora molt ben marcat i distret, segons ens deien els participants. Els circuits van agradar molt, sobretot els trams de corriol-trialera.

Vàrem tenir una participació de 25 duatletes, entre corredors locals i altres companys de Balaguer, Lles, Montoliu de Segarra, Sanaüja i Valls.

El temps, tot i que fred, va acompanyar en una matinal esportiva, que concloïem en una gran botifarrada, que com no, també va ser agraïda per tothom, sobretot pels que estàvem d'organitzadors-espectadors, ja que, mal que mal, amb la panxa ben plena!!

Agraïr a tots els qui vareu tenir la gesta de venir el diumenge de bon matí a Estaràs, i esperem que de cara a anys posteriors, tingueu la Duatló d'entrenament d'Estaràs, com una bona referència per aquestes dates, si més no per trobar-nos altre cop.

Salut a tots i gràcies.

dimarts, 6 de novembre del 2007

III DUATLÓ D’ENTRENAMENT D’ESTARÀS

DIA I HORA: Diumenge 18 de Novembre, a les 10:00h.

LLOC: Estaràs.




COM ARRIBAR-HI: A Cervera, agafem l’Eix Transversal direcció Manresa. Al cap d’uns 5-6 km trobarem un desviament a mà dreta direcció SANTA FE / ESTARÀS. Al cap de 500m agafem carretera a mà dreta direcció Estaràs. Al cap de 2 km arribarem al poble.

CONCENTRACIÓ: A partir de les 9:20h.

CIRCUITS:
1er Segment: Cursa a peu (2 voltes a 1 circuit de 3,9 km. TOTAL = 7,8 km i 192m de desnivell positiu acumulat).
2on Segment: BTT (2 voltes a 1 circuit de 15 km. TOTAL = 30 km i 800m de desnivell positiu acumulat).
3er Segment: Cursa a peu (1 volt1 a 1 circuit de 3,9 km. TOTAL = 3,9 km i 96m de desnivell positiu acumulat).




DESCRIPCIÓ DELS CIRCUITS:

CURSA A PEU: Sortim d’Estaràs per carretera, fins a trobar el primer camí cap a l’esquerra. Els primers 700m són de pujada suau. A partir d’aquell punt i durant 300m, tenim el tram de pujada més dur del circuit. Després continua la pujada més suau, fins arribar al km 1,5. Fins al km 1,8, tram recte i pla. En aquest punt girem a l’esquerra i tram de tobogans fins al 2,3. Llavors, girem altre cop a l’esquerra, agafant camí pedregós que ens conduirà fins a la carretera de Sant Ramon, al km 3,1. Afrontem 50m d’asfalt, per desviar-nos a mà esquerra i agafar camí amb forta pendent de baixada durant 100m. En aquell punt iniciem corriol de 500m, en general pla i molt divertit, que ens portarà a l’entrada del poble. Els últims 200m són per l’interior del poble, amb baixada final d’escales.




BTT: Sortim d’Estaràs per carretera, fins a trobar el primer camí cap a l’esquerra. Recorrem 50m de camí i girem a mà dreta, desviant-nos del circuit de cursa a peu, i afrontant la 1ª pujada del circuit fins al km 1,5. En aquest punt entrem al bosc i afrontem el 1er corriol: el corriol de la Costa de Ceriola. Els primers 100m són els de més dificultat. Després continua en 400m força divertits i sense massa complicacions, fins a desembocar al camí de Pujalt, en el km 2. Encarem amunt i ens desviem cap a la dreta per afrontar l’ascens fins
a Cal Rubió, cima Coppi en l’edició d’aquest any, amb 748m d’alçada. Estem parlant d’1,5 km de pujada, amb els últims 400m com a part més dura.
Desde Cal Rubió, agafem un tram de carretera durant 1,2 km, per girar cap a mà dreta i agafar el camí de l’Astor. Afrontem 1,5 km majoritàriament de baixada, i en aquell punt ens endinsem al corriol Destructor. Es tracta d’un camí semi-corriol, mig abandonat, que tira cara amunt suaument, però amb un ferm que posarà a prova els més habilidosos. Després de 500m de corriol, girem a la dreta i zona de tobogans “durillo” fins a l’Astor. Un cop passat el poble i després d’agafar el camí direcció Gàver, girem a mà dreta i encarem el corriol de l’Astor. Al principi és un camí estretet, que pica avall i es va empinant fins al tram final de corriol d’uns 50m. Arribem altre cop al camí de Gàver i encarem els 2 km de camí més plàcids de tot el circuit. Bona zona per a rodadors. Cap al km 12,6 arribem a la cruïlla de l’Astor i encarem cap a dalt el poble. Són uns 300m de carretera cara amunt. Passada la plaça del poble, girem a mà dreta 2 vegades i agafem un camí semi-corriol que passa pel costat de l’ermita i ens deixa al costat del cementiri. En aquell punt, km 13,4, ens trobem en el punt ESTRELLA del circuit: la trialera del Tallafoc. Són uns 300m amb pendent considerable en la que recomanem anar amb precaució. El terra és relliscós i la pendent no afluixa. Tot i això, els bons baixadors no tindran cap mena de problema. En cop passada la trialera, agafem 300m de camí fins a creuar la carretera de Sant Guim i dirigir-nos per la zona dels horts fins a Estaràs. Aquest últim tram són aproximadament 1,2km per acabar arribant al poble amb una rampeta d’aquelles que t’ho posen tot a lloc.
Un cop arribats a Estaràs, només ens queda fer una altra volta.




AVITUALLAMENTS: Cada cop que es passi pel poble d’Estaràs, es disposarà d’una taula amb avituallament per a tots els participants.

Al finalitzar la duatló d’entrenament, hi haurà botifarrada per a tothom.


ALTRES: El 1er classificat, rebrà un petit “detallet”.


Tots els qui estigueu interessats en venir a participar en aquesta Duatló d'entrenament, heu de deixar-me us missate amb el Nom i Cognoms, i el club o població. Així podrem fer un càlcul aproximat en els avituallaments.

divendres, 26 d’octubre del 2007

DUATLÓ D'ENTRENAMENT A LA SEGARRA

El proper diumenge 18 de novembre, el CERVERA TRIATLÓ, organitzem per 3er any consecutiu, la Duatló d'entrenament d'Estaràs.
Estaràs, situat a 10km de Cervera en direcció Sant Ramon, és un dels paratges més verds de la nostra comarca.
Aprofitem així tota la xarxa de camins del municipi, per dissenyar uns circuits que ben segur, no deixaran indiferent a ningú.
Pel que fa als circuits, al tractar-se d'una duatló, comprendrà les disciplines i distàncies d'aquest esport:
* Un 1er segment de cursa a peu, amb 2 voltes a 1 circuit de 4km aprox., completant un total de 8km. El tipus de circuit serà de muntanya, pel que el desnivell està assegurat.
* Un 2on segment de BTT, amb 2 voltes a 1 circuit de 17km aprox., completant un total de 34km. El tipus de circuit serà de muntanya, amb camins i corriols transitables al 100%.
* Un 3er segment de cursa a peu, amb 1 volta a 1 circuit de 4km aprox. Serà 1 volta al mateix circuit que el 1er segment.
En principi l'hora prevista de sortida serà a les 10:00h.
Tothom qui es vulgui apuntar, ens ho hauria de fer saber, enviant un e-mail a dvendrell@pccervera.org, o deixant un missatge al foro de www.pccervera.org, tema Inscripcions Duatló d'Estaràs, amb nom i cognoms, i club.
El tema de les inscripcions, és per fer un càlcul pels avituallaments. En principi la inscripció serà gratuita.

dijous, 18 d’octubre del 2007

"PÀJARA" MENTAL

La veritat......

Últimament estic d'una "vagueria" absoluta en lo que es refereix als escrits del blog.
Passen els dies, s'acumulen les idees i cròniques al meu cap, però això no es tradueix en escritura..... i senyors, com tots sabem molt bé, si l'objetiu del meu blog, es publicar les meves vivències, per a que tothom qui vulgui, les pugui llegir i entendre..... no anem bé, ja que s'hi ho he de fer amb tothom, a cop de telèfon, ja puc plegar, jeje.

Conyes a part, i resumint el que han estat setembre i octubre en aspectes esportius:

*9 de Setembre: TRIATLÓ SPRINT DEL PRAT DE LLOBREGAT. Màxima afluència de corredors del club, amb un total de 8, i tot gràcies a la despedida del nostre estimat amic, Jordi.
Individualment destacar l'estrena triatlètica del Joan, David i Jordi. Com a club, destacar que vam ser l'equip més regular, i sobretot l'equip més vistós.


Foto de grup amb el crack Luís Enrique

*16 de setembre: I TROFEU INVERCONS. La PC Cervera vàrem organitzar el I Trofeu Invercons de ciclisme, reservat a les categories ELITE i SUB23. Gran participació, amb un centenar de corredors catalans, aragonesos i del País Basc.


Sortida Gran Premi INVERCONS

*30 de setembre: TRANSBESSONS. 72 km de BTT amb 1700m de desnivell. Uns 200 participants i un circuit força exigent. Vam participar el S.Bernet, D.Majà i jo mateix. El competitiu S.Bernet va acabar força endavant i D.Majà i jo, vam fer els 72km de sofriment, tots 2 junts, tot i que la bèstia d'Estaràs, i és que úlimament s'ha guanyat aquest apodo sobradament, va arribar bastant més sencer que jo.


Aguantant la roda de la bèstia

*5 d'octubre: Entrenament cursa de muntanya de Sanaüja. Entrenament de reconeixement i posta a punt de cara a la propera cursa de muntanya de 21km a Sanaüja, el 21 d'octubre. Circuit espectacular i força dur. El meu genoll esquerre, a partir del km 12, va dir prou i em va fer arribar força tocat. Conclusió: descans i el dia 21, seré un espectador més.


Trotant per la muntanya

*13 d'octubre: TRANSISCAR. 58 km de BTT amb 900m de desnivell. Uns 250 participants en el circuit llar. Vam participar S.Bernet, D.Majà, P.Majà i jo mateix. Circuit més aviat plà, amb "repetxos" curts. Al km 40 l'organització havia preparat un tram cronometrat de 2,2km, primer baixant uns 700m i acabant amb 1500m de pujada.
Després de 58km, en la general S.Bernet va acabar amb una impressionant 6ª posició, amb 2h39'54''. D. vendrell i D.Majà vam concloure el 56 i 57 respectivament, amb 3h10'47'', tot i com en la Transbessons, la bèstia d'Estaràs va arribar un punt per sobre meu, esperant-me en alguns "repetxos". P.Majà va finalitzar el 155, amb 3h47'25''.
En el tram cronometrat els resultats van ser: D.Vendrell 8é (6'44''), D.Majà 14é (6'57''), S.Bernet 42é (7'50'') i P.Majà 159é (10'03'').
La veritat és que em va sorprendre el resultat en el tram cronometrat. Això si, vaig anar a "topeee"!!!!!!

dimecres, 5 de setembre del 2007

Cursa Atlètica de Cervera

Després d'unes vacancetes bloggeres, potser és hora de tornar a engegar la màquina de fer cròniques.

El juliol, mes POSTIron, el vaig tancar amb el tri de bcn i el Campionat de Catalunya de Triatló de muntanya a Balaguer. En totes 2 competicions, les sensacions van ser força bones.

L'agost, un periode extrany pel que fa a entrenaments (vacancetes per aquí.... platgeta per allà...), m'ha servit per posar-me les piles en el tema de córrer.
Com deia, el juliol havia acabat força bé pel que fa al rendiment en la cursa a peu, i això m'ha fet iniciar la preparació de la cursa de 10km de Cervera amb moltes ganes.

Han estat setmanes d'entrenaments variats: mig fons, sèries, un pelet de piscina, alguna incursió de bici..... però centrat bàsicament en l'atletisme.

Per fi va arribar el dia 1 de setembre. L'última setmana abans de la cita, l'estat d'ànim m'havia disminuit un pelet. Portava temps amb la idea de baixar dels 40', cosa que no he aconseguit mai en aquesta cursa (millor parcial 40'20''- any 2004).

Els entrenaments havien anat força bé, però les càlculs em sortien molt justos i la pressió de fixar-te una marca, em feia trontollar el meu optimisme inicial. Tot i això, s'havia de sortir amb la missió ben clara. Ser per fi un sub-40!!!


Equip triatlètic i companys del PC Cervera.

A la sortida, més de 275 participants.
Objectiu principal: Si, potser em faig una mica pesat..... baixar de 40, carai!!!!
Objectiu secundari: Intentar seguir en els km inicials la "roda" d'en Kike.
En Kike partia amb la idea de baixar dels 38'.
En Batis partia amb la idea de guanyar.

Està clar, que cadascú tenia la seva carrera.

SORTIDA!!!!!!



Vinga cap a davant. Passem el 1er km un grupet de 15 corredors aprox. amb un parcial de 3'21''. Bon parcial!!! Fins i tot em dóna la sensació que la sortida ha estat "lenta".... jeje, que fàcil és dir-ho ara!!
Baixada i abans d'arribar al km 2..... el MUR dels jutjats.



Com cada any, allà es va acabar la meva aventura en posicions capdavanteres i l'objetiu secundari es va anar allunyant més i més, fins al punt que en el km 5 ja em portava cap a 1'-1'10''.

Desde el km 3,5 fins al km 6,5 vaig anar al costat del GOOD Mosoll. La veritat és que d'un bon principi, no partia entre les "rodes" a seguir, ja que normalment, a l'hora d'enfundar-se unes bambes atlètiques, està un punt bastant gros per sobre meu. Però aquell dia, la sort no es va posar del costat del nostre estimat amic Jordi, i la calor li va passar una mala jugada.

Quan jo ja estava resant 3 o 4 "parenostres" per aguantar aquell keniata Cerverí, va i em sorprén amb un: "Bufff, no puc més amb aquesta calor", i es queda enrera fins al punt que ja no el veig més.

Continuo amb un ritme sobre els 4', i arribo al km 8, just abans dels terribles últims 2 km, amb un temps de 30'35''. Els meus pronòstics per baixar de 40, em situaven en aquest punt amb uns 30', o sigui que..... A PATIR com un desgraciat!!

Comença la pujada: KM 8+200..... ja va sent habitual any rera any, que en aquest punt m'adelanti una de les "bèsties" dels germans Quadros. Però aquest any no va ser com tots el altres. Em van adelantar tots 2!!!! Sense comentaris!! M'he de rendir a l'evidència. Per molt que entreni, aquest parell sempre m'adelantaran. Així està escrit!!!

Amb penes i treballs supero el tram més dur i arribo al km 9..... temps: 35'25'', o sigui: un màxim de 4'35'' per fer l'últim km, sabent que la primera part era pujada, i de la bona.



Però en comptes de rendir-me davant la possibilitat de ser un sub-40, agafo màxima moral, l'optimisme s'em dispara al 100% i començo a "galopar" buscant la línia d'arribada.
Mai havia mirat tantes vegades el meu POLAR com en aquell últim km.
El meu cap era un microprocessador que no parava de fer càlculs i més calculs.................... fins el moment en que es va desconnectar, amb l'enorme satisfacció de veure que havia aconseguit l'objetiu. Ja era un SUB40!!



Aquells 39'46'' quedaran enmarcats en el meu record.... per sempre senyor nostre....................... Que carai!!!!

A partir d'ara inauguro el moment OBJECTIU 2008: Vull ser un SUB39'46''.
Poc a poc, que a la vida costa molt superar-se!! jeje

Per cert, no us penseu que acabaré aquesta crònica sense recordar-me dels meus companys.
Activant moment "floreta"..... moment d'allò més sincer.
VALORACIONS:

BATIS: 4rt com l'any anterior però amb 1' menys. Queda tot dit!! La meva més sincera admiració!! Acabarà guanyant aquesta cursa. D'això n'estic segur!! Temps: 35'39''

KIKE: M'engenollo i em trec el barret davant teu Enric. Ets increïble!!! Déu meu senyor!!! Temps: 37'48''

STADLER (Oriol): Va acabar molt satisfet, i no m'extranya. Quasi sense entrenar i es marca un 40'43''!! Per poc que hagués pogut seguir els meus entrenaments, hagués estat un nou membre dels sub40, això segur!!!

BERNAUS: Una altra sopresa majúscula. Tot sabem dels problemes que arrossega el Xavier desde fa temps. Les cames no el deixen rendir tot el que ell voldria. Però la veritat, un 42'05'' en aquesta cursa, i amb aquest hàndicap..... ESPECTACULAR!! Felicitats "killo".

D.MAJÀ: Quan semblava que no arribava en el seu millor estat de forma, va i es treu un 44'23'', rebaixant en 1 minut el seu millor registre. Que tremoli Sanaüja, que aquesta la prepararà específicament.

J.CASTELLÀ: Temps 46'47''. Tranquil Jordi!! Jo l'any passat, abans del casament, també vaig marcar un parcial per l'estil, però enguany, ja amb l'anell al dit, ha estat el millor amb diferència!! Ja ho veus, comença a preparar el 2008!!

M.CASTELLÀ: Temps 48'9''. Està clar, i això el Marc ho sap molt bé, que el germà petit ha de seguir els passos del germà gran, però.... i molt important... sense mai superar-lo. Un 10 per al guanyador del concurs de cartells de l'Aquelarre!!

ADRIÀ: Temps 58'37''. Diuen que "POR LA BOCA MUERE EL PEZ", i ben cert que és. El meu estimat germà Adrià, alies Thorpe de Cervera, va veure com per la boca se li escapaven les últimes gotes d'alè en la terrorífica pujada de la "guarderia". Va ser un MUR massa gran per a un excel·lent esportista que en pròximes edicions, segur que rebaixarà i molt, aquesta marca. De totes maneres, felicitats per l'estrena.

CALIFA (àlies.... Califa. Si es diu igual!!!!): Temps 58'37''. Felicitar-te per que ets l'únic que ha estat en totes i cadascuna de les edicions d'aquesta cursa. I sempre t'has emportat trofeu. Si senyor, i ara a preparar l'IRONCalifa!!

dilluns, 30 de juliol del 2007

Triatló Sprint de Barcelona

Després de l'Ironman de Nice, era hora de descansar. M'he pres 3 setmanes de relativa tranquilitat, amb molt poca activitat esportiva.

Entrant en la 4ª setmana i amb la idea de participar en la última d'agost en la Triatló de Balaguer, em poso les piles, començo a entrenar amb una mica de cara i ulls i per rubricar la setmana del "Retorno del Rei"....... de les caminades eternes, m'inscric a la Triatló Sprint de Barcelona.


800 Inscrits!!!! Mare de déu!! Durant la setmana començo a pensar ja amb "lo" terrible que serà el segment de natació!!

Però.... si em vaig "pulir com si res" la natació de l'Ironman amb 1500 contrincants!! Que serà això?? Pa sucat amb oli!!!

Ja veieu quina forma que te un per automotivar-se.


Formació PEBEVE

Bé, finalment arriba el dia de la prova. La selecció PEBEVE (Penella+Bernaus+Vendrell) anàvem a la capital a "desafiar" al personal triatlètic.
8:00h- Sortida categoria femenina i no federats.
9:15h- Sortida federats masculins, per tant ja estàvem al "barullo".


Impressionant!! Si, el "Pene" treballa amb "xancles".

Potser ha estat un dels millors parcials de natació que he fet desde que faig triatló, i no pas pel temps que he marcat, sinó per les sensacions d'inici a final. He sortit sense por, "a menja-m'ho tot", amb moltes ganes, rebent "mastegots", repartint-ne també i sobretot molt i molt motivat.
Marco un parcial de l'aigua sobre els 13', que es transforma en 14'09'' (posició 143).


Sortint de l'aigua i "vistasso" al crono.

Agafo la bici, surto acoplat a "saco" i veig que a uns 200m tinc un grupet. Ho dóno tot i al final recompensa!! Al final de la 1ª volta m'incorporo al grup i transcorro les següents 2 voltes a roda, aguantant ja que s'anava a "estrebades". Acabo la bici amb 32'12'' (posició 73).

Finalment, el segment "negre". Aquell segment on normalment les coses no em surten com jo volia. Segurament, el segment que tinc més fluix. Però aquell dia m'havia aixecat amb el peu contrari, havia "arrasat" a la meva manera en la natació i portava molt bones sensacions. Perqué no podia ser diferent a lo normal???
Doncs si, resumint aquest segment, va ser una cursa molt i molt bona, començant bastant fort i acabant els últims 1,250 km encara més fort. Bé els vaig fer a tope!!! jeje, arribant molt i molt content. Acabo la cursa a peu amb 16'52'' (posició 77).


A topeeeeee!!!!!!!!!!!!!!!!!

Finalment creuo la línia d'arribada en la posició 80 amb un temps de 1h03'13''.

Els meus companys acaben amb unes destacadíssimes posicions, i més tenint en compte que era la 1ª triatló de la temporada per a ells, i en el cas del Bernaus la seva 1ª triatló des de que es dedica al triatló. Chapeau nois!!

Xavier Bernaus: 186é amb 1h08'15''
Xavier Penella: 191é amb 1h08'27''


El Bernaus s'estrena amb èxit


El tauró amb l'aleta totalment desplegada

CONCLUSIONS: Veient el meu rendiment final en l'Ironman i comparant-lo amb el meu rendiment a Barcelona, em sembla que m'apropo més al perfil BUTTERMAN que no pas al IRONMAN, jeje.
Serà qüestió de dedicar-se a la curta distància.

Un petonàs a la Gemma, que sempre m'apoia i m'acompanya a tot arreu. Sense el seu suport tot això no seria possible. Ets un sol!!!

dilluns, 2 de juliol del 2007

Ja sóc FINISHER!!!!!!!!!



Si, per fi. El dia senyalat; el dia que estàvem esperant desde feia molt temps; aquell dia que tots teníem remarcat al calendari; aquell dia que ens va fer planificar qüasi bé tota una temporada; el dia que ens podia portar a la glòria; el dia.............. 24 de juny de 2007............... que ens va portar a ser........... FINISHERS !!!!!

Ara ja ho podem dir: Que dur que és un Ironman!!!!... però, que bonic és, veure que tots els patiments i esforços, tenen el seu fruit!!! I que bé es posa recórrer aquells últims 50m de catifa blava...... aclamat, saludat, victorejat,...... i tot sabent que no ets el Marcel Zamora; no ets el guanyador de l'Ironman de Nice; no passaràs a l'història per haver aconseguit una marca Ironman; o fins i tot una classificació per Hawai; tornaràs a casa sent un triatleta aficionat, sense sortir als titulars de la premsa....
Però, per tots els que vàrem tenir la inmensa sort i el plaer de creuar aquell pòrtic d'arribada, segurament ha estat la nostra victòria més preuada i el moment de felicitat més gran en la nostra vida esportiva.
Amb el permís del meu admirat amic Marcel Zamora, tots i cadascun dels que ho vàrem aconseguir, vam guanyar el nostre particular Ironman.

Tot començava a l'estratosfèrica hora de les 04:30h: Hora de llevar-se.... i quin dia ens espera!!! Quatre galetetes, que és l'únic que m'entra, cap al dipòsit, m'enfundo el mono de l'equip, agafo el neopré i junt amb el nostre company Califa em dirigeixo a l'apartament del dúo Batis-Vila.
Direcció cap al pàrquing, pujem a "l'Alambra" i de mans del conductor professional Califa, agafem camí de la zona de boxes.
Ara si, aquell "xiuxiueig" a l'estòmac em denota que els nervis ja comencen a aflorar.
Aquella horeta prèvia a la sortida ens passa volant i un cop passat el control neopré-ulleres-casquet, agafem la rampa que ens dirigeix a primera línia de mar, a la sortida del nostre Ironman.
Abans però, uns sorpresa majúscula: les nostres estimades companyes, la Gemma, la Montse i la Marga, s'havien infiltrat a la zona "VIP" pre-sortida, per donar-nos l'últim adéu abans d'anar a la guerra........perdó, d'iniciar segurament, la competició més dura de la nostra vida. Un moment molt emotiu, que alhora a mi particularment, em va dónar moltes forces.



Hora de separar-se: En Batis es col·loca a la zona sortida de 1h06' i l'Oriol i un servidor ens posem a la de 1h10'. Al tractar-se de 1500 participants, la sortida estava dividida per sectors de temps. Cadascú s'havia de col·locar en la franja de temps de calculava per a concloure el segment de natació.
Començo a visualitzar el circuit, m'autoanimo, desitjo sort a l'Oriol i el mateix em desitja ell a mi...........



TRES...DOS.....UN..........PATAPAM!!! Comença l'Ironman de Nice!!!!
Per endavant 2 voltes de 1900m completant un total de 3800m.
Diferent al que em pensava, la situació no era tan caòtica i l'agobio que havia viscut en moltes sortides de triatlons en terres Catalanes, no era tan present en aigües franceses.
La primera volta la faig a bon ritme, però cautelós..... encara hi ha molt per endavant!!!
Surto de l'aigua (1900m), miro el crono i ........... carai, sobre els 33'. Això m'anima molt i em tiro a l'aigua altre cop amb la idea que potser podré baixar de l'1h10'.
La segona volta, molt i molt bé també, intentant anar el més recte possible, sempre rosant les boies. Al final surto de l'aigua i em surt un parcial de 1h08'07''.





Els meus companys surten:
Batis amb 1h05'25''
Oriol amb 1h19'15''




En Batis corrent cap a la transició


L'Stadler acabant el segment de natació

Transició rapideta. Em poso casc, sabates, ulleres, unes quantes barretes.......... un traguet d'aquarius......... poso en marxa er GARMIN........... em conjuro pel que m'espera............. i au!!......... a pels 180km de bici............. sense xupar roda!!!
Al sortir, sabent que els primers 20 quilometrets eren més aviat plans, m'acoplo és clar. Vaig a un ritme fàcil però sense encantar-me. Ara bé, allò era un rosari de corredors que m'avançaven sense parar: acoplats amb els seus cascs aerodinàmics i a saco!!! si, si a saco anava la penya!! Mare de déu senyor!! Ja m'ho explicareu més endavant ja!!!! Però res, el personal continuava a bloc!! Tot i això, no em vaig posar nerviós i vaig continuar amb la meva posició "aerodinàmica".
Per fi!!! km 20............... la rampa que ho trenca tot. Ja ens havien avisat que en aquest punt hi havia una rampeta d'uns 300m al 15-16%. Rampa que passarà a la posteritat amb el nom de "L'infern de les lenticulars". Com cruixien aquella combinació de carbono a les rodes, carbono al quadre, carbono a la forquilla i perqué no, carbono al cap.
Després del muret d'escalafament, començava una lleugera pujada, seguida de 3-4 km de baixada fins a l'inici del 1er port de la jornada. En aquesta transició fins a peu de port, la saga dels rodadors altre cop acoplats a la més mínima que podien. A 18-20 km/h, però ells acoplats. Quins cracks tu!!! Jo per no sentir-me extrany dins el grup dels acolpats, també ho vaig fer, però només de tant en tant.
Bé, km 50, peu de port. Per endavant, 20 km de pujada a una mitja del 5%, o sigui 1000m de desnivell. A baix de tot hi havia les primeres rampes dures, entre 6-7% i n'hi havia algun que encara no sabia el que era no anar acoplat.
En aquesta part del segment et trobaves de tot. Gent que et passava, gent que et passava acoplada, gent a la que passaves i gent a la que passaves acoplada, que personalment, et senties d'allò més bé al fer-ho.



La meva pujada va ser prudent i progressiva. Vaig coronar el port força bé (km 70) i a dalt m'esperava l'avituallament personal. Vaig parar un momentet per agafar el que més em convenia. El sandwich de 3 pisos i una "apple".
Començo el "descens", si se li pot dir d'alguna manera, tot cruspint-me l'àpat més important de l'Ironman.
Entre km 70 i 100, la carretera tendia a baixar, sense massa convicció, amb algun repetxonet de regal per allà al mig.
Km 100: comença el segon port de la jornada, amb uns 5-6km de pujada bastant constants, sobre el 5-6%. Bones sensacions de dalt a baix, adelantant a bastant personal. Un cop a dalt, havíem d'agafar una carretera on anàvem un 5 km, per girar en sec i tornar 5 km per on havíem vingut.
Ja us ho podeu imaginar. Allò era un no parar de corredors amunt i avall, és clar, la major part acoplats.
En la tornada dels 5 km em creuo amb l'Oriol i ens desitgem mutuament un "Ei!!.. venga!!!.
Molt original, però a 30-35km/h i acoplat!! no se t'acudeix res més.
Al concloure els 5 km de tornada, últim repetxonet important de la jornada: 1km bastant dur. El faig a bona cadència, per coronar (km 150) i...... "A tumba abierta!!!". No serà tant, però déu ni do lo bé que vaig baixar. Del km 120 al 150, carretera de descens amb algun plà intercalat. No paro d'adelantar corredors i això em fa pujar la moral al màxim.
Però, en un Ironman s'ha de ser molt prudent..............
Km 160: s'acaba el que entenem per baixada i comencen els últims 20 km de plà, amb vent en contra. Bufffffffffff..... feia el vent i bufffffffffff.... feia jo!! Els acoplatman's em tornen a adelantar. No sera tant bèstia com a l'inici ja que la gent anava bastant més "petada".
Els últims 5 km, on coincidiem amb els de la marató, els faig qüasi bé dret, ja que les cames començaven a demanar un canvi d'esport.
Arribo a la transició cascadet de la bici, però amb bastantes ganes d'afrontar la marató.
Em poso les bambes, la gorra, un traguet d'aigua i vinga...... a pels 42,195km!!!! Quina moral!!! La meva estrena en una marató i havia de ser avui!! Bé que hi farem, ara no hi ha volta enrera.



Començo, dintre el que cap i sent conscient de les meves limitacions atlètiques, amb bastant bon ritme.
Sens dubte, aquest últim segment, va ser on vaig patir més; on em van passar més lents els minuts; els quilòmetres; on hauria pogut escriure tranquilament una novel·la amb 4 fascicles, un per a cada volta; 4 voltes que intentaré descriure tal i com les vaig viure jo... si és que se'n pot dir viure.

VOLTA 1: "Camí de l'esperança"En la primera volta (km 10,6)marco un parcial de 56'. Bé, després de tota la "tralla" que portava, no està gens malament.
En aquesta primera volta observo que el Batis em porta qüasi bé una volta d'avantatge (i no m'extranya), i que a l'Oriol li porto uns 7-8 min.

VOLTA 2: "Cada cosa al seu lloc" En la segona volta començo a notar la presència de "el hombre del mazo". No vaig fatal, però començo a notar síntomes que algo no funciona. El Batis ja m'havia doblat en la 1ª volta, i a finals d'aquesta 2ª, m'avança la bèstia de l'Stadler. Una paraula.... Sobrat!!! Ostres, que fi que se'l veia. Me'l trec de sobre, "fotent-lo" fora del meu ritme cansí, i continuo al meu rollo; ell també, és clar. Acabo la 2ª volta amb un parcial de 1h08'.

VOLTA 3: "La història interminable" Sens dubte, el moment que vaig patir més de tot l'Ironman. Aquesta va ser la volta del declivi, de l'enfonsament moral, de l'esgotament físic, del rendiment davant de l'evidència, de la petició de caritat en tot i cadascun dels avituallaments, del compta-passes més llarg que recordo, dels segons passats a minuts, dels minuts passats a hores, de mirar les cares de tots els altres ironman's, de mirar el rostre d'ànim de tots els espectadors i ells veure el meu rostre decaigut, enfonsat, trist, derrotat...........Noooooooooooooo!!!! Encara no havia dit l'última paraula. Aquella història no podia acabar d'aquesta manera.



Finalitzo la 3ª volta, per fi, amb un parcial de 1h26'..... Sense comentaris!! Realment 10,8km de sofriment al màxim.
Al passar per l'últim gir de volta, per afrontar els últims 10,6km, tota l'afició Cerverina m'anima al màxim i em dónen forces per atacar aquella volta final. Ja encarat cap a la volta asfàltica de 5km, sento la meva Gemma que m'anima "Vinga David, que només et falta una volta!!!"
De cop, un rampell em passa pel cap. Dues coses em passen pel cap:
Visió 1: Ostres si, només em falta una volta!! Vinga ànims!!
Visió 2: Mare de déu, encara em falta una volta... i si és com la tercera!!!!

VOLTA 4: "De semàfor en semàfor i..... corro perqué em toca".
El 90% dels primers 5 km els faig a peu, amb un dolor brutal a la planta dels peus. Arribo a la zona de gespa (km 5) i decideixo parar en sec, treure'm les bames i estirar-me per descansar un ratet. El dolor als peus podia més que jo. Però s'havia de continuar. M'aixeco al cap de 4-5 min, i encaro els últims 5km que em portarien per fi a la línia d'arribada; a la línia on, després de molt patiment, podria engegar a pastar aquelles malicioses bambes.
Decideixo que he de fer alguna cosa per intentar córrer una mica i intentar baixar de les 13 hores. M'invento el "joc" dels semàfors. Em marco l'objectiu de fer el tram de semàfor a semàfor corrent i després fins al pròxim caminant, i així successivament. Poc a poc em vaig pulint els últims km i a tansols 1 km em trobo el meu estimat amic Califa. M'havia esperat a plé sol per animar-me en aquell últim esforç i per acompanyar-me fins a meta. Aquell home si que anava sobrat!!!
La veritat és que aquell últim km se'm va passar com si res i per fi............entrava a la catifa blava que conduïa a l'arc d'arribada. La gent, animant molt i molt, fent que sense adonar-te'n, t'empenyessin fins a la meta, fins a l'esglaó més alt; fins a un dels moments més feliços de la meva vida!!!
Finalitzo la 4ª volta amb 1h39'.



Els temps de la marató han estat els següents:

Batis amb 3h51'52''.
Oriol amb 4h06'31''.
Jo mateix amb 5h09'00''.

I els temps finals Ironman:

Batis amb 10h49'54''.
Oriol amb 11h55'31''.
David amb 12h48'22''.




Remarcar la extraordinària 3ª posició d'en Batis en el grup d'edat de 18-24 anys. Aquest home no té límits i és un autèntic crack!! Me n'alegro moltíssim per ell.
També m'alegro moltíssim per l'Oriol que en el seu debut en triatló, s'ha cruspit com si res tot un Ironman. Ostres, estás fet una bestiota!!!


En Batis al pòdiu

El final ja us el podeu imaginar: felicitacions, abraçades, plors, emocions,.... Bé, tot el que un pot sentir després d'aconseguir ser Finisher!!


Foto de l'expedició Cerverina

Moltíssimes gràcies a tots els que ens heu animat i ajudat a realitzar aquest somni, en especial a els que ens van acompanyar i animar sense parar a Niça. I molt especial a la meva estimada Gemma, per tot el que ha viscut, difrutat, animat, aguantat i estimat, al meu costat.

I per cert, moltíssimes felicitats al guanyador per 2on any consecutiu de l'Ironman de Nice, el nostre company i amic, el super mega crack Marcel Zamora.


dilluns, 18 de juny del 2007

Triatló Olímpica de Salou

Aquest passat diumenge, en Kike, en Batis i un servidor, vàrem anar a disputar la 2ª prova del circuit Tri-Trials, concretament a Salou.
  • 2 voltes de 750m per la natació
  • 5 voltes de 8km pel ciclisme
  • 2 voltes de 5km per la cursa a peu

La participació va ser força alta, amb més de 250 triatletes.

En categoria masculina la prova la va guanyar la super bèstia d'en Xavi Llobet. Dic super bèstia, perqué em va doblar corrent i......................bufffff, sense comentaris!!... i mira que jo anava molt bé!!!

En categoria femenina la prova la va guanyar, i ja s'ho mereixia, la nostra amiga Núria Miró. Una autèntica crack, i això que va córrer el tram de bici sense pedals automàtics.

En Batis, que està que se surt i que si no el parem, encara l'haurem d'anar a animar a Hawai, va cumplir amb el que s'espera d'un triatleta del seu "calibre" i es va classificar en la posició 38, amb un temps final de 2h04'25''. Els seus temps van ser:

  • NAT(99é) amb 25'48''
  • BIC(18é) amb 1h01'04''
  • ATL(23é) amb 37'33''

En Kike, que ja comença a afinar amb la natació, potser li falta un pelet amb la bici, però ho recupera tot i més amb el córrer, on està que se surt. Els seus parcials no els sabem ja que es va deixar el xip a casa, però va acabar en la posició 111, amb 2h15'47''.

Finalment, la valoració que trec de la meva participació a Salou, és més que positiva. Vaig acabar molt i molt content. La natació és i serà sempre la meva assignatura pendent, però tampoc estic tan malament i és el que menys em preocupa, a nivell de temps, per a l'Ironman. En aquest segment em preocupen més els factors Medusa i "agobio" post-sortida.

En el segment de ciclisme, vaig fer ús de la "puteria" i en la primera volta, en el moment que em doblaven els 4 primers (Xavi Llobet, David Royo, Santi Pellejero i Albert Parreño), em vaig acoplar a darrera seu i................. "a muerte" !!!! La 1ª volta vaig patir molt i molt, i és que el ritme era brutal!!! En les altres voltes vaig anar afinant i les vaig aguantar força bé. Al final l'última volta, en la que ells ja corrien a peu, la vaig fer amb un del CT Manresa, i déu ni do lo a saco que la vam fer!! El fet d'anar xupant roda dels mega cracks durant 4 voltes, va fer que acabés amb un gran temps en el parcial.

En el segment de cursa a peu, vaig fer un progressiu molt i molt bo. Els primers km no van ser massa bons i suposo que arrossegava un pelet l'esforç de la bici, però a partir del km 4, vaig començar a tenir molt bones sensacions i anava marcant parcials de 4' - 4'10'' el km.

Vaig acabar molt i molt bé, i la veritat, bastant sencer, lo qual em fa agafar molts ànims per l'Ironman. Al final vaig acabar en la posició 80, amb un temps final de 2h11'23''. Els temps parcials van ser:

  • NAT (129é) amb 27'19''
  • BIC (11é) amb 1h00'34''
  • ATL (91é) amb 43'30''

Penjo unes quantes fotografies de la triatló. Com sempre, si no hagués estat per l'inestimable col·laboració i ànims de la meva Gemma, no tindríem cap record gràfic d'aquesta prova.




Batis sortint de l'aigua

Un servidor sortint de l'aigua


En el segment de bici patint per seguir als mega cracks!!


Kike Solé "deborant" milles


El Guepard d'Agramunt


Corre, corre que m'atrapa el kike!!


Els finishers de Salou

diumenge, 10 de juny del 2007

Anem afinant!!!

Dimecres 6 de juny:

El dimecres és el dia oficial dels entrenaments de carrera. Ens calcem les "devoradores de camins" i intentem exprimir al màxim el nostre esperit més "runner".
Aquest dimecres, ens citàvem a davant de casa meva, la bèstia d'Hostafrancs, l'home polifacètic d'Estaràs, i un servidor.
Recorregut: 10,600 km del circuit de la 70.3 amb l'afegit d'arribar per la pujada corriol de "l'Italià".
Comencem els primers km a un ritme molt tranquil, sobre els 6 min/km.... potser massa tranquil..... però curiosament ningú es queixava.



Però com per art de màgia, a partir del km 3, anem augmentant el ritme progressivament, com qui no vol la cosa. Ningú agafava la "batuta" de posar-se a davant, però tots teníem clar que allò s'havia d'anar augmentant. Del km3 al km4 ja marquem un parcial de 5'. Està clar que mai guanyarem la "milla de Cornellà" però com us deia abans, estàvem fent un progressiu i la canya estava per venir.
Del 4 al 5 ja marquem un 4'25''.
Del 5 al 6, atenció........ 4'10''. Bufff, això té mala pinta i aquest ritme no és el meu!!!
Del 6 al 7, el D.Majà es despenja i amb l'Stadler marquem un 3'57''. Ostres!!!! On arribarem???
Mare de déu!!! El km8 amb 3'50'', però.................... teníem davant el pròxim km amb la temible pujada del cementiri. Apreto al màxim les dents i quan veig que la bestiota de l'Oriol es posa a davant, només penso una cosa: "A muerte"!!!!! Arribo a dalt ofegadíssim però m'anima moltíssim el fet de veure que hem parat el crono amb un parcial de 4'02''. Buff, quina canya!!!
Feia temps que no entrenava sobre aquests ritmes i he superat l'entreno super bé. Sobrat no, ni molt menys, però amb bones sensacions. El tram final el fem recuperant. Sé molt bé que si haguéssim continuat, no hagués pogut seguir l'estela de l'Oriol.
No estic al seu nivell, ni molt menys al del Batis, però feia temps, que corrent, no em noltava tan "suelto", i això és el més important. Que cadascú al seu nivell, tingui bones sensacions.

Gran entreno i bones sensacions.
Ja queda molt poc pel nostre grandíssim repte. Molta prudència, però alhora molta il·lusió i moltes ganes de poder explicar que ja som "finisher".... Que ja som IRONMAN!!!!!

dimarts, 5 de juny del 2007

Entrenaments cap de setmana 03/06/07

Un bon cap de setmana d'entrenaments, potenciant sobretot la bicicleta.

Divendres 01/06: Entreno de bici amb el D.Majà. Cervera-Tarroja-El Llor-St.Guim de la Plana-Guissona-Cabanabona-Coscó-Agramunt-4 camins-Cervera.
67 km a una mitja de 27,6km/h.
Hem descobert la nova ruta Cabanabona-Agramunt. Primers quilòmetres de pujada suau i "fàcil" que ens portava a una zona de plà, des d'on es divisava un autèntic mur d'uns 300m per a coronar i baixada plàcida fins a la terra d'en Batis i del Tauró.
Bonica ruta i sobretot molt tranquila.
Pel que fa a l'entreno, el D.Majà ha anat tota la jornada de "Brut RESERVE" i a començat a "afilar los cuchillos" de 4 camins a Cervera. La pujada de la Cardosa i la del cementiri de Cervera, "pelotón en fila de uno", o el que és el mateix, un servidor darrera l'estela del polifacètic home d'Estaràs. Ostres, com vàrem arribar!! Em va fer passar les ganes de fer res més.


Diumenge 03/06: Durant la setmana havíem comentat, tant amb en Batis, com amb l'Oriol, de fer un bon entreno de diumenge al matí. Em passo mitja nit del dissabte trucant-los, però res de res, ningú contesta; ni tansols el David Majà dóna senyals de vida. És que potser algun equip rival ha exterminat a la major part de l'equip???

Decideixo sortir sol; quin remei!! Per sort, la meva estimada Gemma em diu que m'acompanyarà amb el cotxe i que em farà tot un reportatge fotogràfic, que com es pot observar, no té res a envejar respecte als millors fotògrafs del Tour... Bé si, la persona a la que li fan les fotos!!!

El recorregut ens va agradar tant a mi, com a la Gemma.

Cervera-St.Antolí-Talavera-Savallà del Comtat-Segura-Pont d'Albió-Guardialada-Cervera.
57 km a una mitja de 30,4km/h i 980m de desnivell acumulat.


Acoplat als "Profile Design"









Dilluns 04/06: Entreno de sessió doble: Bici + córrer.

Bici: Cervera-St.Antolí-Pallerols-Bellmunt-Sta.Coloma-Les Piles-Conesa-Segura-Vallfogona de Riucorb-Guimerà-La Portella-St.Martí de Maldà-Tàrrega-Cervera

89 km a una mitja de 30,8km/h i 960m de desnivell acumulat.

Déu ni do el vent que vaig patir desde les Piles fins a St.Martí de Maldà. Per cert, era el primer cop que passava per la carretera de Les Piles a Conesa. Són 5 km de carretera estreta. Els 2 primers d'ascensió suau amb corbes i els últims 3 baixada suau bastant recta.

Vaig arribar a Tàrrega amb 31km/h i em va tocar apretar les dents per no empitjorar el registre.

A l'arribar a Cervera, transició cap a córrer. 50' de carrera a un ritme aproximat de 5'00''/km. Les sensacions bastant bones; no anava sobrat, però em sentia prou bé. Segurament el més dur de cara a l'Ironman serà el factor psicològic, sobretot en el tram final de 42km.

Però bé, per això ens hem preparat.

Els Romans entraven al "Coliseum" i pronunciaven de cara al César: "Los que van a morir te saludan".

Els Triatletes Cerverins entrarem al "Boxes" de Niça i pronunciarem de cara als nostres estimats acompanyants: "Els que anem a patir us saludem".

Són èpoques molt diferents, però el més curiós del cas, és que tant al Coliseum de Roma, com al boxes de Niça, més d'un podem acabar arrastrant-nos pel terra.

dilluns, 28 de maig del 2007

Estreno GARMIN

El cap de setmana passat, em va arribar procedent de Gran Bretanya, la meva nova adquisició de l'EBAY: el GARMIN EDGE 205; un ciclocomputador amb GPS perfecte per a entrenaments.
Ja l'he estrenat, tant amb bici com corrent.



El dilluns 28 no el vaig tocar, i el meu entreno va ser aquàtic. Un 2300m de natació amb alguna serieta intercal·lada per allà al mig i algun pique amb l'home "braça" (un "fenomeno" que braçeja a la mateixa velocitat que faig jo les sèries de crol).






El dimarts 29, primer contacte amb el Garmin: 18 km de BTT amb uns 500m de desnivell. Va ser un entreno on vaig estar més pendent de veure totes les pantalles i "filigranes" possibles del GPS i no de la qualitat de l'entreno.



El dimecres 30, al migdia entreno natació: 1800m amb 3 sèries de 250m i l'última a saco (3'37''). El temps és bastant superior al que havia arribat a fer fa 2 anys (3'24''), però hi ha varis factors que em fan ser bastant optimista respecte al nivell de natació.



  • La sèrie d'aquest dimecres la vaig fer amb el crono a la munyeca i cada 50m marcava un parcial en el gir, la qual cosa em feia perdre poc però valuós temps en una sèrie d'aquestes característiques.


  • La sèrie del 2005 la vaig fer a la piscina de Cervera i la d'enguany l'he fet a la de Barcelona, que tinc comprobada que és més lenta.

A la tarda entreno de córrer. 16 km exactes, amb el garmin és clar, amb 1h20', a uns 5min/km. Vaig fer alternances de quilòmetres a 5'30'', alguns a 5' i els més forts a 4'30''. Tot i que vaig tenir agulletes de no sé quan??????, vaig "gaudir" de bastant bones sensacions. Ara bé, l'arribada per la porta falsa de Cervera em va pesar bastant, tot i que em vaig animar al veure dos "beteteros" que pujaven i els tenia a "tiro". Finalment, els va pesar més a ells la pujada de la Porta Falsa i els vaig passar. Al final del dia, uns 460m de desnivell acumulat.


Avui tinc pensat fer un 2000m de natació al migdia, sortir a fer 1h20' de bici carretera a la tarda, amb el garmin incorporat és clar, i després transició a córrer 40'.



Ànims, que ja falta poc per...........................