diumenge, 10 de juny de 2007

Anem afinant!!!

Dimecres 6 de juny:

El dimecres és el dia oficial dels entrenaments de carrera. Ens calcem les "devoradores de camins" i intentem exprimir al màxim el nostre esperit més "runner".
Aquest dimecres, ens citàvem a davant de casa meva, la bèstia d'Hostafrancs, l'home polifacètic d'Estaràs, i un servidor.
Recorregut: 10,600 km del circuit de la 70.3 amb l'afegit d'arribar per la pujada corriol de "l'Italià".
Comencem els primers km a un ritme molt tranquil, sobre els 6 min/km.... potser massa tranquil..... però curiosament ningú es queixava.



Però com per art de màgia, a partir del km 3, anem augmentant el ritme progressivament, com qui no vol la cosa. Ningú agafava la "batuta" de posar-se a davant, però tots teníem clar que allò s'havia d'anar augmentant. Del km3 al km4 ja marquem un parcial de 5'. Està clar que mai guanyarem la "milla de Cornellà" però com us deia abans, estàvem fent un progressiu i la canya estava per venir.
Del 4 al 5 ja marquem un 4'25''.
Del 5 al 6, atenció........ 4'10''. Bufff, això té mala pinta i aquest ritme no és el meu!!!
Del 6 al 7, el D.Majà es despenja i amb l'Stadler marquem un 3'57''. Ostres!!!! On arribarem???
Mare de déu!!! El km8 amb 3'50'', però.................... teníem davant el pròxim km amb la temible pujada del cementiri. Apreto al màxim les dents i quan veig que la bestiota de l'Oriol es posa a davant, només penso una cosa: "A muerte"!!!!! Arribo a dalt ofegadíssim però m'anima moltíssim el fet de veure que hem parat el crono amb un parcial de 4'02''. Buff, quina canya!!!
Feia temps que no entrenava sobre aquests ritmes i he superat l'entreno super bé. Sobrat no, ni molt menys, però amb bones sensacions. El tram final el fem recuperant. Sé molt bé que si haguéssim continuat, no hagués pogut seguir l'estela de l'Oriol.
No estic al seu nivell, ni molt menys al del Batis, però feia temps, que corrent, no em noltava tan "suelto", i això és el més important. Que cadascú al seu nivell, tingui bones sensacions.

Gran entreno i bones sensacions.
Ja queda molt poc pel nostre grandíssim repte. Molta prudència, però alhora molta il·lusió i moltes ganes de poder explicar que ja som "finisher".... Que ja som IRONMAN!!!!!