Cursa Atlètica de Térmens. 10km

Avui, diada Nacional de Catalunya, l'hem celebrat calçant-nos les bambes i "gaudint" d'una gran cursa de 10km en la bonica població de Térmens.

Molt ambient, amb més de 400 participants, i uns carrers plens de gent animant, i corredors suant la cansalada, a causa d'una forta "calitxa", impròpia de l'època en la que estem.

La zona de sortida i arribada, per cert, molt ben montada i alhora vistosa, estava preparada per l'hora de la veritat.

Em situo darrera l'arc, en posicions capdavanteres i amb la idea "il·lusionant" de fer marca personal!! S'havia de rebaixar la marca Cerverina de 38'16''!!
Després d'una sortida falsa, ens tornem a col·locar sota l'arc, i finalment emprenem la cursa.

Resumint els 10 km de la cursa en una paraula..................................... ESGOTAT !!!!!

La sortida ha estat bona, però a partir del km2, he notat que no era el mateix corredor de Cervera, que em faltava algo....... potser força ????? jeje

En els "repetxos", que no n'hi havia pocs, anava "frenat", sense aquella xispa del dissabte passat a Cervera.

I en les zones planes, em notava donant-ho tot, sense treva, ni possibilitat de recuperació alhora, estant "todo el pescado más que vendido" i, a mesura que passaven els quilòmetres, rendint-me a l'evidència que el temps no seria tan bo com a Cervera.

Finalment, i després d'un últim quilòmetre en el que ho he donat tot i més, creuo l'arc d'arribada amb un temps de 39'12''.

Veure la classificació completa.



PARCIALS: KM1 (3'36''), KM2 (3'30''), KM3 (3'47''), KM4 (3'53''), KM5 (4'03''), KM6 (3'52''), KM7 (4'10''), KM8 (3'48''), KM9 (4'35''), KM10 (3'53'').

Diria que el km 8 i 9 no deien estar massa ben marcats, ja que ni en el 8 anava tan bé, ni en el 9 tan malament. Els "repetxos" estaven en els km's 3, 5, 7 i 9.

Com són les coses!!! La sensació post carrera era agredolça!! Un corredor com jo, incapaç durant molts anys de baixar la barrera dels 40', estava com trist al pensar en aquella marca de 39'12'', i és que la memòria de Cervera, encara està molt present!!!

Més fredament però, puc dir que estic molt content per la marca, no trobant-me increïblement com Cervera, però pensant que ho he donat tot i que les sensacions potser no han estat tan dolentes. Si la forta humitat i calor soferta avui ha passat factura, ens ho ha fet a tots, i hem de pensar que no sempre tindrem les boníssimes condicions atmosfèriques de Cervera.

Resumint: llàstima de no haver estat capaç d'atansar-me a la marca de Cervera, però puc estar content amb el rendiment que he tret avui!!!

Tota la troupe.

Els meus companys:

• BATIS (12é amb 36'19''): No ha estat el seu dia i no ha pogut brillar com ens té acostumats.
• X.CALAFELL: (94é amb 42'29''): Va afinant poc a poc pel repte de la marató de Berlín. És dels pocs que ha millorat respecte a Cervera.
• J.CASTELLÀ: (172é amb 46'05''): No ha pogut brillar con en l'edició de l'any anterior, però està marcant una molt bona temporada.
  
• M.CASTELLÀ: (192é amb 46'44''): El petit dels Castellà segueix d'aprop els passos del germà gran!!!!!
• R.TRILLA: (229é amb 48'38''): El Roger va afinant de cara al triatlons de l'any que vé.
• J.CALAFELL: (230é amb 48'53''): Mal dia pel Jordi!! Aquest no és, ni molt menys, el seu temps!!
• A.VENDRELL: (249é amb 49'20''): El meu germanet, poc a poc es va acostumant a les proves d'atletisme. Quina diferència entre la cara a l'arribar de Cervera 2007 i la d'avui. Segueix així Adrià, que els bons resultats arribaran sols!!!

Menció especial també, a tota la "colla" (Oscar, Jordi i Toni) de l'Adrià, acabant en un molt bon paper.

Amb el meu estimat germà.

Click, per veure totes les fotos de la cursa.

Torna la Bèstia!! Torna LANCE !!!!!

Si senyor!!

Ja s'ha fet oficial, el grandíssim Lance Armstrong tornarà al ciclisme professional, i com a mínim l'any vinent, el 2009, ens tornarà a fer vibrar amb la seva explosivitat i caràcter guanyador del segurament, millor ciclista de la història, amb el permís del gran Merckx!!

2 bèsties juntes: Lance i Jan!! Quins bons moments!!!

El Tour del 2009 tindrà unes audiències brutals!!!!!

ARMSTRONG + CONTADOR + EVANS + SASTRE + BASSO ......... Tela marinera!!!

Armstrong Resurrection ??

Sembla que el grandíssim Lance s'està plantejant un seriós retorn a la élite ciclista.



Publicat a Mundo deportivo, extret de Velonews:

"Lance Armstrong, retirat oficialment des de 2005, tornarà a competir l'any pròxim en les files d'Astana, segons assegura la pàgina web de la revista especialitzada en ciclisme VeloNews, que cita com font a un familiar proper al corredor nord-americà, que complirà 37 anys el 17 d'aquest mes.



Segons aquesta persona, de la qual no es desvetlla la seva identitat, l'heptacampió del Tour tornaria a la gran prova del calendari i disputaria com preparació el Tour de Califòrnia, París-Niça, Tour de Geòrgia i Dauphiné Liberé. Vestiria el maillot de l'Astana, que va prendre el relleu del Discovery de les mans de Johan Bruyneel i en el qual el líder actual és Alberto Contador. Ho faria sense cobrar salari premi econòmic algun i a més penjaria 'on line' tots els anàlisis de sang interns per a demostrar que és un esportista net.



Mark Higgins, mànager d'Armstrong, no ha confirmat ni desmentit res encara. Però la publicació dóna pistes que confirmen aquest retorn, que havia d'haver estat fet públic en una exclusiva a la revista Vanity Fair. L'ex ciclista i gran amic d'Armstrong George Hincapie simplement va esbossar un somriure quan se li va preguntar pel rumor que corria en els àmbits ciclistes nord-americans.



En el programa antidopatge


Però més definitiu sembla que el propi Llanci s'hagi inscrit en el programa de controls antidopatge fora de competició de l'Agència Antidopatge USA (USADA). Així ho va fer abans d'una prova de mountain bike que va disputar el passat mes d'agost, en la qual va acabar segon.



Segons les normes de la USADA, qualsevol esportista retirat que vulgui tornar a la competició en actiu ha d'apuntar-se a aquest programa antidoping sis mesos abans de recobrar l'estatus d'esportista en actiu.



Un altre punt a favor que es faci efectiu la tornada d'Armstrong, és que un dels exdirectors del Discovery, Dirk Demol, es reincorporarà al pilot amb l'Astana el 2009. "M'encanta tornar a treballar amb Johan Bruyneel", aquest fidel àngel de la guarda d'ocasió Armstrong en la gran època d'èxits.



Però a més de la bona relació d'Armstrong amb Bruyneel, es dóna el cas que l'americà manté molts contactes amb la marca de bicicletes Trek, que són les quals utilitzen els Astana, conjunt que aquest any no va ser admès en el Tour de França ".

Serà el retorn del rei????????????

Haurem d'esperar!!

Resultats carros de foc skyrunner 08

Ja han penjat els resultats de la Carros de Foc Skyrunner del passat 30 d'agost.

Vam participar un total de 205 corredors.

Em vaig classificar en la posició 126 amb un temps de 20h33'.

Veure classificació completa.

El 1er classificat va invertir un total de 11h21'.... Bufff, quin mega crack!!!!!!


Us deixo una foto del gran coll de CONTRAIX nevadet. Ostres tu, quina canya!!!!!

Cursa atlètica de Cervera 2008. 10km

Altre cop arribava l'esperada cursa atlètica de Cervera.

10km de recorregut amb els famosos 2 últims km de pujada.

Molt alta la participació, amb més de 275 atletes.

La veritat, és que tan físic com anímicament estava molt i molt bé. Venia de ser finisher a la Carros de Foc, i els 2 entrenos setmanals que havia fet, amb alguna sèrie intercalada de test, em feien ser bastant optimista de cara a poder rebaixar el crono de l'any passat, 39'46''.

La meteorologia no es podia presentar millor. Temps tapadet i fresqueta, molt diferent de l'àgonica calor de l'any anterior.

A 3/4 de 7, estàvem tots preparats esperant el tret de sortida.



Em situo en posicions capdavanteres i...........PUM, es dóna la sortida!!!!

Surto fortet, però cautelós!! Les sortides estratosfèriques d'anys anteriors em deixaven ben buit i amb uns temps parcials no massa bons.

Deixo que el 1er grupet en el que anaven Batis i Àngel vagin al seu rotllo, i em situo en un 2on grupet acompanyat del Kike Solé.

Passem el 1er km amb un parcial de 3'30''. Bones sensacions, vaig força bé i amb 10'' més que l'any anterior.
2on km, amb el mur dels jutjats. Em feia bastant respecte, però el superem amb 3'45''.

Vaig aguantant amb el grup del kike fins a mitja baixada del Mas Duran, amb parcials:

• KM 3: 3'39''
• KM 4: 3'34''

El Kike apreta bastant fort baixant, per aconseguir caçar al grupet de davant, un 2on grupet que se'ns havia escapat. Vaig una mica forçat amb aquell ritme i el deixo marxar uns metres per anar a un ritme més còmode per mi.

Passo el km 5 amb 3'22''.

Tinc el Kike a uns 10m, i el mantinc fins al km 6 amb 3'45'', en el que el torno a caçar.

El km 7 el passem amb 3'49'', i el 8 amb lleugera pujada i reduint un pelet el ritme per recuperar forces pels 2 últims quilòmetres amb forta pujada, amb 4'17''.

Comencem la pujada a bon ritme i agafant bones sensacions, a roda d'un km0. Abans d'arribar al km 9 (4'21'') el Kike se'ns queda enrera i marxem amb el km0.

Em poso l'últim km davant per no aminorar el ritme i aconsegueixo finalitzar la cursa en la posició 18a, amb un parcial en l'últim km de 4'12'' i un total de 38'16''.

Veure la classificació completa.



Contentíssim pel resultat, la veritat és que encara no m'ho crec, i al·lucinat pels grandíssims resultats de tot l'equip PC CERVERA TRIATLÓ i companys de Cervera:

• BATIS: 1er classificat amb 33'55''. Com me n'alegro!!!! Es mereixia i molt, guanyar aquesta cursa. L'any passat ja havia predit que tard o d'hora s'emportaria la victòria. Ets un crack Batis!!! La bona feina, té el seu fruit!!!!

• ÀNGEL: 10é classificat amb 36'43''. S'havia marcat l'objectiu de baixar dels 37' i mireu-lo! Quina temporada que estás fent Àngel!!! Ets una bestiota!!

• KIKE SOLÉ: 21é classificat amb 38'33''. El Kike sempre està al màxim nivell, potser no com l'any passat, però confio en ell per ser un sub 3h a la marató de Berlin. Tú pots Kike!!

• X.BERNAUS: 35é classificat amb 39'10''. Sempre es queixa, si, sempre es queixa!!!!! Però Berni, estàs a tope!!! L'any que ve, si les lesions et respecten, serà el teu any!! N'estic segur!!

• J.CARULLA: 39é amb 39'46''. Que ben representada que està la saga Carulla amb el seu germà gran. Jordi, la teva capacitat de sofriment no té límits, i ets un exemple per tots nosaltres. Excel·lentíssim corredor, millor persona!!!!!

• J.CASTELLÀ: 73é amb 42'25''. Jordi, ja et vaig dir que aquest any et veig a tope!! Com estàs rendint!!! Ets un crack en tots els sentits!!!

• X.CALAFELL: 89é amb 43'31''. El company de patiment de la carros de foc!!! Estàs en un molt bon moment Xavier, i a la marató et sortirà un temps boníssim!!! Cuida't crack!!!

• A.VENDRELL: 202é amb 49'55''. El meu estimat germà!! Quina diferència respecte l'any anterior!! Aquest any ho portaves més entrenat i amb l'experiència de l'any anterior!! L'any vinent, amb una bona preparació, segur que seràs un sub 45'.

• J.CALAFELL: 212é amb 50'57''. Que Califa??? Et començo a notar a to, ehhhh??? Continua amb la constància d'entrenos i en els anys posteriors en parlarem i molt de tu.

Citar també grandíssims resultats dels companys Xavier Viaña (77é amb 42'36'', una altra bèstia de Sant Guim), el Xavier Noguerola (81é amb 43'02'', a l'home calculador, no se li escapa res), el Marc Castellà (105é amb 44'16'', el petit dels Castellà puja molt fort), Jordi Sangrà (121é amb 45'18'', no se'n perd una, i sempre amb bons resultats), el "Salva" (201é amb 49'53'', la bestia del futbito no perd pistonada) i finalment Jordi Miret (211é amb 51'10'', en aquest any del seu descobriment, ens ha sorprés i molt!!!)

Veure totes les fotos de la cursa.

Bé, ja per finalitzar, només dir que gràcies al gran resultat de Cervera, m'he animat a pendre part a la pròxima cursa de 10km a Tèrmens, el proper 11 de setembre. Veurem si som capaços de baixar dels 38'.

Carros de foc Skyrunner 2008

Per fi arribava el dia tan esperat............

la temible travessa CARROS DE FOC, en modalitat Skyrunner, o sigui tot de patac, en menys de 24h.



El divendres 29 d'agost, el Jesús Puigbó, el Xavier Calafell i jo mateix, ens desplaçàvem fins a Espot, per deixar el cotxe i agafar un taxi fins al Refugi d'Amitges, on passaríem nit, i des d'on partiríem l'endemà a les 04:00h per fer la volta sencera als 9 refugis, fent cap altre cop al refugi d'Amitges.



Vàrem escollir el refugi d'Amitges, per 3 raons:

• Tenia molt bona reputació en el tracte cap als corredors.
• Molts corredors, partien d'aquest refugi sobre les 04:00h del dissabte.
• La nostra previsió de temps total, sobre les 20h, ens augurava una arribada nocturna, i tenint en compte que del penúltim refugi (Mallafré) a Amitges és tot pista sense pèrdua, la decisió estava ben presa.

Un cop a Amitges, sobre les 18:00h, preparació del material pel dia següent, preparació del llit, i cap a sopar, sobre les 19:00h.
Per sopar, un caldet calentet de 1er, seguit d'una meravellosa amanida de pasta (bufff, com baixava), i finalment carn.
Vam compartir taula amb uns companys d'Artesa de Segre, amb els que vam dialogar d'antigues batalles i sobretot, del que ens venia a sobre.

20:30h- "Cuerpo a tierra".... bé, en el meu cas, a dins el sac i ben tapat.

21:30h- Comença el concert!!!! Primer uns tímids "coros", seguits d'uns baixos poderosos, i quan ja pensàvem que el concert tenia les hores contades, els "20 i escaig" sonàmbuls de l'habitació, ens veiem sorpresos per 2 autèntics tenors que ens ofereixen tot un recital de "solos"....... i sort que tansols eren SOLOS!!!!!

Riiinggggggg!!!! Ostres tu, que poc he dormit, encara em reçonen els tenors!!! Són les 02:50h i és hora de .................... home!! Que carai!! És hora de dormir, però qualsevol se'n torna!!! Faig uns penosos estiraments, i decidim amb els companys que ja és hora d'anar a esmorzar!!!

Omplim els dipòsits amb tot el que ens ofereixen: melmelades, embotits, sucs, galetes .........

Ens canviem, sortim fora el refugi, marquen les 04:00h i emprenem la nostra aventura amb el crono a 0 i direcció al 1er refugi, el de Saboredo.


Si continués explicant com fins ara, o sigui amb péls i senyals, tota la ruta, em sembla que quedaria més exhaust que la pròpia Carros de Foc. Em limitaré a donar-vos 4 trets del més important i el que més em va marcar d'aquesta espectacular travessa:

• La travessa original, consta d'uns 55km i més de 9200m de desnivell.

• La nostra travessa, amb 70 km i més de 7000m de desnivell, tansols difereix de l'original en el tram qüasi final. De Josep Mª Blanc a Mallafré, la ruta clàssica passa pel Coll de Monestero. Hi ha una ruta alternativa pel Coll de Valleta Seca, i una altra alternativa que sense guanyar desnivell, passa per la pista dels túnnels, que és la que vam, agafar nosaltres, i la que fa la major part de gent.

• Aquest ruta dels túnnels, ens comporta més quilometratge, però menys desnivell i sobretot menys risc de pèrdua, ja que afrontar de nit el Coll del Monestero feia bastanta por. Tansols s'han de tenir més ganes de caminar fent el "rodeo" i anar en compte en els últims 2 túnnels de la ruta, que estan enfonsats. S'han de vorejar per uns senderets fins arribar a Mallafré.

• Els avituallaments dels refugis estan bé, però es recomanable portar-se el pròpi avituallament a base de barretes, galetes, entrepans i el que us sembli.

• Tota la ruta és espectacular, però remarcaria: el tram pesadet de baixa i torna a pujar del refugi de Restanca; l'espectacular Coll de Contraix (el més tècnic i dur de tots els Colls), que et fa plorar d'emoció un cop ets a dalt; l'inacabable pujada al Coll de Dellui; i el marc incomparable de la situació del Refugi de Josep Mª Blanc.

• En el Contraix s'ha d'anar molt en compte amb els blocs de pedra, però és que aquesta és la gràcia d'aquest grandíssim coll. La veritat és que tansols l'he pujat 2 cops, però em té ben enamorat!!!!!

• En aquesta travessa, és més important el factor psicològic, que el físic. A partir de les 8-10 hores, tant el cos com la ment ja pensen amb l'arribada, i amb tot el que resta per endavant, s'ha de tenir el cap molt fred i la capacitat de sofriment molt alta. És important, per complicat que sembli, no desesperar-se ni baixar l'estat d'ànim. Penseu que amb tantes hores, es viuen moments de tot: moments bons, moments excitants, moments que ho "engegaries tot a parir", moments que et sembla que t'ho menjaries tot, moments de decaïment, moments en els que et sents invencible, d'altres en els que una enorme sensació de buit s'apodera del teu cos..... etc... però al final, aconsegueixes superar els moments més difícils, augmentant a nivells altíssims l'estat d'ànim i visquent la més simple i freda, però alhora victoriosa arribada.

• S'ha d'anar molt en compte en els trams nocturs. Penseu que nosaltres vam realitzar més de 7 hores sense llum, bé amb la dels frontals, i l'efecte desorientació és molt present.

• L'últim km d'arribada a Amitges desde Mallafré, és en pista, però quina pista. Amb una pendent brutal que et rebenta i et desgasta de mala manera, arribant a suplicar que finalitzi aquell moment agònic pre-arribada. Però com ja he dit, tot s'acaba superant!!! jeje, que fàcil és dir-ho ara!!!

Després de 20h33' multicolor, ens presentàvem altres cop al refugi, amb el rellotge que marcaven les 00:33 del diumenge, i tot i l'enorme felicitat, amb una cara de pocs amics que feia por.

Forfait de ruta amb tots els passos intermitjos.

Taula de ruta amb tots els passos intermitjos.

Per cert, no tinc paraules per descriure un cop viscut, i com ja he dit anteriorment, el tracte de la gent del refugi. És bestial!! Es passen tot el dia i tota la nit desperts, esperant l'arribada dels corredors, i mimant-los i dedicant-se al 100% a ells, des del primer fins a l'últim, sigui quina sigui l'hora d'arribada. La veritat, moltíssimes gràcies, vosaltres sí que sou uns cracks!!!!

Per cert, crec que mai havia "gaudit" d'una dutxa d'aigua calenta com aquella!!!! Buffffffffffffff!!!!

Bé, per finalitzar, seré breu i precís: Ja sóc finisher de la CARROS DE FOC SKYRUNNER!!!!
Ha costat molt, però que molt, però ha valgut, i molt la pena!!!!

Veure totes les fotos de la Carros de Foc Skyrunner.

Com no, aquestes "proeses", no tansols s'aconsegueixen amb una bona preparació, sinó que el gran recolzament i ànims d'aquelles persones properes a nosaltres, com els amics i sobretot en el meu cas, la meva Gemma, ens ajuden als "que no hi tenim res al cap", a superar-nos i creure en nosaltres mateixos!!! Moltes gràcies!!

Memòries d'Agost

Des de la passada Tri sprint de Bcn que no em dignava a fer comentari algun de les meves aventures estivals. Quan estem de vacances, estem de vacances!! amb tot "lo" que això comporta.

Bé, després d'aquest "stop and prou" torno amb més forces que mai, per fer-vos saber, amb més o menys gràcia, que n'és de la meva vida.

L'Agost, un mes en el que normalment em baixa dràsticament l'activitat física, podem dir que aquest any, ha estat ben just el contrari, tractant-se majoritàriament d'activitat "WALKER".

RUNNER és el que corre....
WALKER és el que camina......

Un objectiu ben clar: CARROS DE FOC SKYRUNNER, a finals d'Agost....................

...una prova que es desenvolupa majoritàriament pel Parc nacional d'Àigües Tortes, amb uns 70 km de recorregut i més de 7000m de desnivell acumulat. Tot amb l'agravant que s'havia de realitzar en menys de 24h.
Començàvem el mes preparant les vacances d'estiu amb la Gemma. Enguany, i després d'una llarga búsqueda i una díficil decisió, ens vam decantar pel Parc Nacional d'Ordesa.
La veritat és que han estat unes vacances al·lucinants, aprofitant-les al 100% del 1er a l'últim dia.

- PERIODE: Del 6 al 13 d'agost.
- ALLOTJAMENT: Apartament a Broto.

Us faig cronologia de les vacances a Ordesa:

• 7 d'agost: Caminada Broto-Torla-Frajen-Broto (pel Sender de l'aigua). 10,6km i 260m. Ruta pedestre molt i molt recomanable, realitzada amb la Gemma. Atenció a la baixada pel sender de l'aigua!! GORETEX al 100%!!!

• 8 d'agost: Caminada Broto-Frajen (per la cascada de Sorrosal)-Oto-Broto. 7,8km i 300m. Ruta semblant a la del dia anterior, amb més desnivell i realitzada amb la Gemma. Per la tarda, aproximació amb cotxe a Bujaruelo.

• 9 d'agost: Entreno Runner Broto-Ermita de la Virgen de Murillo-Broto. 7,2km i 450m. Entreno canyero de puja-baixa, pensant amb la carros de Foc, i més sol que un mussol. Per la tarda breu visita al Port del Portalet, frontera "franxuti".
  

• 10 d'agost: ETAPA REINA- Ordesa-Senda de los Cazadores-Faja Pelay-Cascada Cola de Caballo-Gradas de Soaso-Ordesa. 21km i 800m. Quin tros d'etapa!! d'aquelles inoblidables, d'aquelles èpiques, d'aquelles que s'han de fer, d'aquelles que et fan plorar, d'aquelles que perduren en el record..... i tot al costat de l'incansable Xerpa Gemma!! IMPRESSIONANT!!

• 11 d'agost: Via Ferrata de la Cascada de Sorrosal. 2,5h de via i 200m. 2 km de baixada per sender. Estrena en vies Ferrates amb el polifacètic mestre i cosí Rafel. Ja només em falta això!!! Una altra afició!!! Per cert, al·lucinant!! Per la tarda, ruta amb cotxe pels abismes del Cañón de Añisclo amb els cosins Rafel i Montse, i com no amb la Gemma. Conclusió: Hi hem de tornar amb més tranquilitat i gaudir d'aquell espectacular paratge. La pregunta: és el Cañón de Añisclo l'entrada a les portes del Mordor Aragonés????? Ostres tu, se'm posa la pell de gallina!!!

Més fotos de la via ferrata de Sorrosal.

• 12 d'agost: Telecabina de Panticosa-Llac Ibon Sabocos (1905m)-Llac Ibon de los Asnos (2060m)-Telecabina de Panticosa. 8,1km i 390m. Última etapa amb l'experiència del telecabina i la visita als llacs glaciars de Panticosa.

Bé, en resumides contes, unes vacances 10, en uns paratges bestials, amb la millor de totes les companyies, la meva xerpa Gemma (la millor i més preciosa guia-acompanyant de muntanya) i amb la visita fugaç però intensa i genial dels nostres cosins de Balaguer, ciutat agermanada amb Minastirith, la Montse (per cert, moltíssimes gràcies per la xoco-recepta) i el Rafel (aquell que de l'escalada en fa art).

Un cop finalitzades les vacances de "relax", jeje..... continuava la preparació de cara a l'objectiu de l'any.

El dissabte 16 d'agost, una petita expedició Cerverina (Jordi Calafell, Xavier Calafell, Sergi Rodríguez, Oriol Vila i un servidor) ens vam dirigir a Espot, per fer un seriós test de cara a la carros de foc. Deixàvem el cotxe al pàrquing del Parc, i per endavant se'ns presentaven uns 45km i més de 5000m de desnivell acumulat. El circuit, coincidia en la major part, amb la mitat de la "carros".
ITINERARI: Pàrquing Espot-Llac Sant Maurici-Refugi Amitges-Port de Ratera-Refugi Saboredo-Coll de Sendrosa-Refugi de Colomers-Port de Caldes-Refugi de Ventosa-Collet de Contraix-Refugi Estany Llong-Coll del Portarró-Sant Maurici-Pàrquing.
Resumint, van ser més de 14h. de "dale que te pego", vistes al·lucinants, colls emocionants, com el Contraix, i una bona referència de cara a la cita del 30 d'agost.

Més fotos de l'entrenament de la carros

El divendres 22 d'agost, una grupeta dels "millors" alpinistes "made in via ferrata" Segarro-Noguerencs" ens disposàvem a desafiar la temible via ferrata REGINA, a Peramola, molt aprop d'Oliana.
A les ordres del "Catedràtic de Ferrades" Rafel, ens uníem 3 gladiadors. En Batis, un amic del Rafel d'Òs de Balaguer i un servidor.
Per endavant, 3 hores d'ascens i uns 450m de desnivell.
Dificultat segons la web: molt alta.
Dificultat segons el guia: "jajaja".



Conclusions d'un ferrader "novato" després de l'experiència: 100% recomanable, brutal, sensacional........

Properament publicaré totes les fotos de la via ferrata Regina, i veureu que unes imatges, valen més que mil paraules!!!!!

I finalment, per concloure aquest mogudet Agost.........
la superMega CARROS DE FOC SKYRUNNER..........

... que estic tan cansat, que l'explicaré en el pròxim post!!!

FULL Weekend

Aquest proper cap de setmana, tinc l'agenda plena.

Comencem dissabte al matí organitzant la III Kid's Cup de La Cardosa, dins els actes de celebració de la Festa Major del poble. Esperem la participació d'uns 30-40 nens.



A la tarda, just després de dinar, ràpid i corrent cap a Barna, armant-nos de paciència pel que ens ve a sobre: unes més que previsibles cues quilomètriques per entrar al Camp Nou a gaudir amb l'espectacle del Boss, si....... el Sr. Bruce Springsteen. El concert començarà a les 21:00h i es preveu que s'allargui unes 3h aproximadament.



Farem nit a Barcelona i el diumenge al matí, aixecar-nos ben d'hora, i direcció cap a les torres Mapfre per disputar el Triatló Sprint de Barcelona, última prova del Campionat Tri-Trials. Amb una participació de més de 1400 triatletes, la prova es farà en diverses sortides. Nosaltres sortirem a l'última ronda, aproximadament a les 09:05h.



Un cop acabat el triatló, tornem cap a Cervera, una dutxa ràpida, i sense tenir temps d'assimilar la competició, ens dirigirem altre cop cap a La Cardosa per celebrar el tradicional dinar de germanor a la plaça del poble, on es preveu l'assistència d'unes 200 persones.

Dilluns............. qui sap com estaré!!!!!!!

Desactivat ?????????????????????????????????????????

Ja us explicaré.

Tourmalet x 2

Quina diferència observem entre aquestes 2 instantànies???



Situació: Col du Tourmalet (Hautes Pyrenées) FRA.
Dia: Dilluns, 14 de Juliol de 2008
Hora:

• 1ª foto: 12:00h després d'haver pujat per la vessant Est, desde St.Marie de Campan.

• 2ª foto: 20:00h després d'haver pujat per la vessant Oest, desde Luz St.Sauveur.
  

Temperatura:

• 1ª foto: 12º aprox.
• 2ª foto: 5º aprox.

Aprofitant l'arribada del Tour al mític Hautacam, el passat dilluns 14 de juliol vam organitzar una expedició de 4 gladiadors (Joan, Oriol, Rafel i jo) per desafiar les exigents rampes tant del Col du Tourmalet, com del ja mencionat Hautacam, tots 2 de categoria especial i formant part de l'etapa de muntanya d'aquell dia del Tour de França.
Vam deixar el cotxe a Payolle, un centre turístic situat a mig Col d'Aspin per la vessant Oest. 7km de descens suau fins a St.Marie de Campan, i des d'aquí començàvem 17 km de duríssima ascensió fins al "Totpoderós" Tourmalet, a 2115m d'altitud.
1285m de desnivell amb una mitja del 7,55%, ens separaven del cim.
Els primers 5km, fins al poble de Gripp, són de fàcil pedaleig, sense rampes a destacar.

Els meus 3 companys encarant les primeres rampes del colós.

"Moxileta" a l'esquena i vinga.... amunt!!.

A partir de Gripp, comença l'autèntic Tourmalet, amb una mitja del 9% fins a dalt.



La tònica de l'ascens va ser la d'una pujada a molt bon ritme, acusant un pelet els 2 quilòmetres finals i amb en Joan trepitjant-me els talons. Fins a la rampa prèvia a La Mongie, vam pujar junts amb el Joan i un "sevillano", moment en el que vaig apretar, arribant a tenir 1' llarguet sobre ells 2, que es va veure reduit a uns 35'' sobre el Joan a dalt el coll.
L'Oriol, va arribar a pocs minuts i el Rafel, estrenant-se en el món de la bici de carretera, va fer una pujada molt i molt bona, tot i el mal de genolls, degut al fet d'anar un pelet baix sobre la bici.



Un cop a dalt, i un cop fetes les fotos de rigor, ens encarem muntanya avall direcció Luz, amb la ment ja pensant amb l'Hautacam.
Però no tot seria tant bonic com semblava, i un cop acabat el descens, just passat el poble de Luz, veiem com el nostre somni de viure l'etapa del tour a les duríssimes rampes de l'Hautacam, se n'anava a la "mer..." per culpa del rigurós, i més que rigurós "control de seguretat (??????)" de la Gendarmerie Francesa.
Doncs si..... es veu que 4 hores abans de que arribin els professionals, s'han de tallar les carreteres. I per què???? Seguretat???
La veritat, pensant de cara a posteriors edicions, potser valdrà més la pena viure'l a casa tranquilament, i no haver d'aixecar-se a les 04:00h, recórrer més de 300km i veure que a les 12:00h, quan l'etapa estava prevista que acabés a les 17:30, tanquen la paradeta i ens deixen a tots amb les ganes. Senyors, això ja no és el que era!!!!!!!!

Havíem de veure i gaudir del pas dels corredors, en una més que "emocionant" recta a l'1%, camí d'Argeles Gazost. Ja us podeu imaginar, que l'esperat pas de la "troupe" professional, va ser un vist i no vist. Fins i tot confoníem als corredors..... eh Oriol??? jeje

Un cop passat l'emocionant Tour, tornem a Luz, Coca-Coleta de rigor, per recuperar forces, i ens mentalitzem pel que ens ve a sobre. Altre cop el Tourmalet, per la vessant oest:

• 18 km de pujada
• 1405m de desnivell
• 7,80% de mitja

Fins al km 10 fem la pujada bastant junts, sense diferències importants. La veritat és que m'estava notant molt bé, i veia al Sr. Joan Majà amb ganes de guerra, cosa que feia preveure uns 8 km finals d'allò més interessants.

Sobre el km 11 me la jugo i faig un canvi de ritme, agafant-li uns metres al Joan. L'Oriol i el Rafel es queden un pelet més enrera.

Passen els km i vaig augmentant molt poc a poc la diferència amb la bèstia d'Estaràs. Sabia que no podia baixar el ritme, ja que sinó se'm tirava a sobre. Arribo a l'últim km i li porto sobre 1'25''. La veritat és que les cames ja em pesen però estic gaudint de mala manera. Quin duel més espectacular!!!! Corono, sofrint la terrorífica rampa final i m'adono que ja és el 2on cop que faig "cim" al torumalet aquell dia..... simplement... IMPRESSIONANT!!!!

El Joan arriba amb 1'40'' i el primer que fem és una emotiva encaixada de mans. Els 2 sabem que hem fet 2 pujades al Tourmalet sensacionals. I els 2 sabem, que ens ho hem passat de conya.... patint, però de conya!!!!!; Un super Rafel, arriba a poc més de 12' (aquest individu algun dia ens la fotrà!!!!!), i l'Oriol, amb una petita "pàjara" d'última hora, més enrera.

"Que és el Tourmalet per aquesta bèstia!!!!!!!.

"Fot" un fred que pela, i després d'avituallar-nos encarem altre cop avall, direcció el cotxe.

Finalment, arribem altre copa Payolle, amb un total de 95km, més de 3000m de desnivell, i la satisfacció d'haver coronat per partida doble, aquest "Santuari" dels Pirineus; allà on els ciclistes ens sentim més vius que mai, aquell lloc que tothom coneix amb el nom de TOURMALET.


Veure totes les fotos de la sortida.

Triatló Olímpic de Pont de Suert

Diuen que quan estàs en estat de gràcia, s'ha d'aprofitar!!!

Amb en Batis i el company del CN Vic-Etb Arnau Bellapart, 3er classificat absolut.

Doncs jo no sé si ho estic; els companys em diuen que em veuen molt fort;

No sé si estic en el meu millor moment, ja que sempre t'és més fàcil pensar en el present, que recordar el passat.... si més no, quan les coses van bé!!!

Però, entre una cosa i una altra, junt amb l'autoconfiança que em genera veure que l'entreno dóna el seu fruit, doncs em fa decidir-me per competicions que inicialment no entraven en els meus plans, com és el cas del Triatló Olímpic de Pont de Suert.

Un Triatló dels que m'agraden, o sigui, amb la bici "durilla", d'aquelles que fan mal, i en definitiva, d'aquelles que quan estic en estat de gràcia, m'ajuden a recuperar posicions.

El fet de tenir una participació baixeta, uns 150 triatletes, també m'ajuda a pensar que la natació serà més neta, i per tant, que podré sortir un pél més a saco, per agafar una bona posició i nadar així més al meu rollo.

Sé que últimament, dins les meves possibilitats, nadant estic bastant bé.... i això s'ha d'aprofitar, que en el meu cas, costa déu i ajuda arribar a un estat decent en l'esport aquàtic.

Doncs amb tot això, vaig complir els més pronòstics, sortint a "matar-ho tot", rebent i repartint, i col·locant-me en el "grupet" inicial, d'uns 50 triatletes.
En la 2ª volta de 750m, em giro un momentet i observo que vaig tancant el grupet, que com us podeu imaginar, ja no és de 50, sinó que s'ha transformat en microgrupets.
Em costa seguir el ritme, però lluito per no perdre contacte ja que no és el mateix afrontar la bici en "tierra de nadie", que amb un bon grupet de bons tiradors i rellevistes.... que la veritat.... també costa de trobar!!!
Aconsegueixo no perdre contacte i surto de l'aigua amb un parcial de 27'28'', el 54 millor temps. He nadat bé, però no ha estat la millor natació que recordi. Últimament, en les triatlons que nadem amb neopré, no sé si degut a manies, o a factors desconeguts que no em deixen rendir com jo voldria, no acabo de trobar-me al 100% del que estic acostumat al nedar sense neopré. No sé si es tracta del fet d'anar massa comprimit dins el neopré, però les sensacions no són les mateixes, i els braços s'em carreguen molt abans!!
Tornant a la competició, faig la transició prou bé i abans d'emprendre el segment de ciclisme, observo que surt de l'aigua i em passa pel costat el company Batis. Ostres tu, amb la natació mig oblidada que té, i tansols li he tret 1 minutet escàs!! Quan un és un crack, ho és amb tots els sentits!!!!

Emprenc el segment de ciclisme sol, avistant a uns 200m 2 corredors que han sortit molt forts. Consegueixo agafar-los i tots 3 realitzem una bici molt i molt bona, remontant moltes posicions, agafant grupets davanters i despenjant-los de roda i compenssant-nos força bé tant en la pujada com en el descens. Finalitzo la bici amb el 11é millor parcial, amb 58'43''.
El Batis, amb tota la mala sort del món, sofreix una punxada en la roda quan estava a punt d'encarar l'últim bucle de pujada cap a Perbes. Es retira en el segment de ciclisme, quan ben segur que en l'últim segment hagués fet una remontada impressionant, marcant un dels millors parcials en la seva gran disciplina de l'atletisme. Llàstima campió!!

Pel que fa a mi, faig la 2ª transició i encaro els últims 10km de cursa a peu. Sé de la duresa del circuit, sobretot pel que es refereix als primers 5 quilòmetres, destacant la rampa en el quilòmetre 3 aproximadament. No és que vagi molt fi, però agafo un ritme prou bo dins les meves possibilitats i intento no buidar-me en l'anada de 5 quilòmetres, per a poder apretar en la tornada. En els primers 5 quilòmetres, m'avancen 2 corredors, un d'ells en Xavi Roca, germà d'en Roger Rocà. Sé que aquell ritme no és el meu i segueixo al meu rollo. En la tornada, poc a poc em vaig sentint millor, i apreto constantment. Sóc adelantat per 4 corredors, i jo aconsegueixo atrapar-ne a 2, finalitzant el 42é millor parcial, amb un temps de 46'36''.

En la general acabo en la posició 31, amb un crono final de 2h12'47''. Veure classificació completa.

Acabo satisfet, però no amb les mateixes sensacions que a Balaguer.

No sempre es pot estar al 100%!!!