Carros de foc Skyrunner 2008

Per fi arribava el dia tan esperat............

la temible travessa CARROS DE FOC, en modalitat Skyrunner, o sigui tot de patac, en menys de 24h.



El divendres 29 d'agost, el Jesús Puigbó, el Xavier Calafell i jo mateix, ens desplaçàvem fins a Espot, per deixar el cotxe i agafar un taxi fins al Refugi d'Amitges, on passaríem nit, i des d'on partiríem l'endemà a les 04:00h per fer la volta sencera als 9 refugis, fent cap altre cop al refugi d'Amitges.



Vàrem escollir el refugi d'Amitges, per 3 raons:

• Tenia molt bona reputació en el tracte cap als corredors.
• Molts corredors, partien d'aquest refugi sobre les 04:00h del dissabte.
• La nostra previsió de temps total, sobre les 20h, ens augurava una arribada nocturna, i tenint en compte que del penúltim refugi (Mallafré) a Amitges és tot pista sense pèrdua, la decisió estava ben presa.

Un cop a Amitges, sobre les 18:00h, preparació del material pel dia següent, preparació del llit, i cap a sopar, sobre les 19:00h.
Per sopar, un caldet calentet de 1er, seguit d'una meravellosa amanida de pasta (bufff, com baixava), i finalment carn.
Vam compartir taula amb uns companys d'Artesa de Segre, amb els que vam dialogar d'antigues batalles i sobretot, del que ens venia a sobre.

20:30h- "Cuerpo a tierra".... bé, en el meu cas, a dins el sac i ben tapat.

21:30h- Comença el concert!!!! Primer uns tímids "coros", seguits d'uns baixos poderosos, i quan ja pensàvem que el concert tenia les hores contades, els "20 i escaig" sonàmbuls de l'habitació, ens veiem sorpresos per 2 autèntics tenors que ens ofereixen tot un recital de "solos"....... i sort que tansols eren SOLOS!!!!!

Riiinggggggg!!!! Ostres tu, que poc he dormit, encara em reçonen els tenors!!! Són les 02:50h i és hora de .................... home!! Que carai!! És hora de dormir, però qualsevol se'n torna!!! Faig uns penosos estiraments, i decidim amb els companys que ja és hora d'anar a esmorzar!!!

Omplim els dipòsits amb tot el que ens ofereixen: melmelades, embotits, sucs, galetes .........

Ens canviem, sortim fora el refugi, marquen les 04:00h i emprenem la nostra aventura amb el crono a 0 i direcció al 1er refugi, el de Saboredo.


Si continués explicant com fins ara, o sigui amb péls i senyals, tota la ruta, em sembla que quedaria més exhaust que la pròpia Carros de Foc. Em limitaré a donar-vos 4 trets del més important i el que més em va marcar d'aquesta espectacular travessa:

• La travessa original, consta d'uns 55km i més de 9200m de desnivell.

• La nostra travessa, amb 70 km i més de 7000m de desnivell, tansols difereix de l'original en el tram qüasi final. De Josep Mª Blanc a Mallafré, la ruta clàssica passa pel Coll de Monestero. Hi ha una ruta alternativa pel Coll de Valleta Seca, i una altra alternativa que sense guanyar desnivell, passa per la pista dels túnnels, que és la que vam, agafar nosaltres, i la que fa la major part de gent.

• Aquest ruta dels túnnels, ens comporta més quilometratge, però menys desnivell i sobretot menys risc de pèrdua, ja que afrontar de nit el Coll del Monestero feia bastanta por. Tansols s'han de tenir més ganes de caminar fent el "rodeo" i anar en compte en els últims 2 túnnels de la ruta, que estan enfonsats. S'han de vorejar per uns senderets fins arribar a Mallafré.

• Els avituallaments dels refugis estan bé, però es recomanable portar-se el pròpi avituallament a base de barretes, galetes, entrepans i el que us sembli.

• Tota la ruta és espectacular, però remarcaria: el tram pesadet de baixa i torna a pujar del refugi de Restanca; l'espectacular Coll de Contraix (el més tècnic i dur de tots els Colls), que et fa plorar d'emoció un cop ets a dalt; l'inacabable pujada al Coll de Dellui; i el marc incomparable de la situació del Refugi de Josep Mª Blanc.

• En el Contraix s'ha d'anar molt en compte amb els blocs de pedra, però és que aquesta és la gràcia d'aquest grandíssim coll. La veritat és que tansols l'he pujat 2 cops, però em té ben enamorat!!!!!

• En aquesta travessa, és més important el factor psicològic, que el físic. A partir de les 8-10 hores, tant el cos com la ment ja pensen amb l'arribada, i amb tot el que resta per endavant, s'ha de tenir el cap molt fred i la capacitat de sofriment molt alta. És important, per complicat que sembli, no desesperar-se ni baixar l'estat d'ànim. Penseu que amb tantes hores, es viuen moments de tot: moments bons, moments excitants, moments que ho "engegaries tot a parir", moments que et sembla que t'ho menjaries tot, moments de decaïment, moments en els que et sents invencible, d'altres en els que una enorme sensació de buit s'apodera del teu cos..... etc... però al final, aconsegueixes superar els moments més difícils, augmentant a nivells altíssims l'estat d'ànim i visquent la més simple i freda, però alhora victoriosa arribada.

• S'ha d'anar molt en compte en els trams nocturs. Penseu que nosaltres vam realitzar més de 7 hores sense llum, bé amb la dels frontals, i l'efecte desorientació és molt present.

• L'últim km d'arribada a Amitges desde Mallafré, és en pista, però quina pista. Amb una pendent brutal que et rebenta i et desgasta de mala manera, arribant a suplicar que finalitzi aquell moment agònic pre-arribada. Però com ja he dit, tot s'acaba superant!!! jeje, que fàcil és dir-ho ara!!!

Després de 20h33' multicolor, ens presentàvem altres cop al refugi, amb el rellotge que marcaven les 00:33 del diumenge, i tot i l'enorme felicitat, amb una cara de pocs amics que feia por.

Forfait de ruta amb tots els passos intermitjos.

Taula de ruta amb tots els passos intermitjos.

Per cert, no tinc paraules per descriure un cop viscut, i com ja he dit anteriorment, el tracte de la gent del refugi. És bestial!! Es passen tot el dia i tota la nit desperts, esperant l'arribada dels corredors, i mimant-los i dedicant-se al 100% a ells, des del primer fins a l'últim, sigui quina sigui l'hora d'arribada. La veritat, moltíssimes gràcies, vosaltres sí que sou uns cracks!!!!

Per cert, crec que mai havia "gaudit" d'una dutxa d'aigua calenta com aquella!!!! Buffffffffffffff!!!!

Bé, per finalitzar, seré breu i precís: Ja sóc finisher de la CARROS DE FOC SKYRUNNER!!!!
Ha costat molt, però que molt, però ha valgut, i molt la pena!!!!

Veure totes les fotos de la Carros de Foc Skyrunner.

Com no, aquestes "proeses", no tansols s'aconsegueixen amb una bona preparació, sinó que el gran recolzament i ànims d'aquelles persones properes a nosaltres, com els amics i sobretot en el meu cas, la meva Gemma, ens ajuden als "que no hi tenim res al cap", a superar-nos i creure en nosaltres mateixos!!! Moltes gràcies!!