dimarts, 6 d’octubre de 2009

Embrunman'09. Ja en sóc Finisher!!!!

Després de la "grip" que ha agafat el meu blog, en la que l'he tingut en quarentena durant més de 4 mesos, avui dimarts 6 d'octubre, després de viure com a espectador el Challenge de Calella (4 d'octubre), prova distància Ironman en la que han participat 3 companys d'equip (Califa, Oriol i Penella), m'he "autoanimat" a reactivar el blog, intentant mantenir-lo actualitzat i començant amb ganes explicant-vos en "quatre" línies que va ocórrer el passat 15 d'agost, quan vaig aconseguir ser Finisher del considerat Ironman més dur del món, l'EMBRUNMAN.

Abans de res, la més sincera admiració pels 3 recents finishers a la Challenge de Calella:


  • Oriol, per ser doblement finisher en aquest 2009. És bestial el que has aconseguit, ser finisher en 2 ironman's en menys de 2 mesos. Ets l'amo i senyor de la llarga distància!!! BESTIAL!!
  • Penella, increïble el que has fet!! Decidint la teva participació a última hora, entrenant ràpid i corrent, sense temps de planificar, i com qui no vol la cosa, et plantes a Calella i amb una lliçó de serenitat i fortalesa, aconsegueixes ser finisher i amb un resultat genial!! Un 10 per al millor tauró d'Agramunt!!
  • Califa, que gran que ets!! Tu ho saps, que hi havia molta gent que no donava "un duro" per tu, que no confiava que aconseguissis la gesta!! Ja ho vas començar a demostrar a la CERVERA 70.3, i ho has ratificat sent Finisher a Calella!! Ets un heroi.... ets el nostre heroi!!! A nivell de mentalitat no hi ha qui et superi!!!! Ja tens el tresor tan preuat que buscaves!!!


Bé, tornant 2 mesos enrera, direcció Embrun (Alps Francesos)........

Després de 3 o 4 mesos entrenant amb el cap a Embrun, arribava la setmana decisiva, la setmana que partíem cap als Alps per disputar l'Embrunman.


L'expedició Cerverina (Àngel Carulla, Sergi Bernet, Gemma Gusi, Jordi Castellà, Arnau Castellà, Marc Castellà, Marga Delgado, Oriol Vila, Gemma Gusi i David Vendrell) sortíem el dia 10 direcció Embrun.


Només arribar a Embrun, concretament a Les Orres, on teníem reservats 2 apartaments, un de 10pax en el complex Parc des Airelles, i un altre de 5pax en Le Bois Méan, ens emportem una sorpresa en majúscula, al veure que els de Parc des Airelles no tenien constància de cap reserva nostra.
Veient el nostre enfadament, estant més que cansats després de més de 10 hores de viatge, i un cop confirmat que realment teníem reserva, ens van oferir la possibilitat d'estar aquella primera nit en un apartament de 6pax i que de cara als 9 dies restants ja ens buscarien una alternativa. La recepcionista no entenia per a que volíem un apartament de 10pax si en realitat per aquell apartament erem 6 persones. Ens va costar fer-li entendre que l'endemà venien 2 persones més (la Montse Melgosa i el Rafel Bernat), i que teníem el dret de reservar el que volguéssim, que en aquest cas era per estar més amples, ja que amb les bicis pel mig, l'espai es redueix. I sort que ho vam preveure, ja que els apartaments, a nivell d'espai eren una "mer..".

L'endemà, dimarts 11 d'agost, vam decidir intentar anar a buscar un altre apartament pel nostre compte, deixant com a última possibilitat, l'opció que ens oferia EUROGROUP (cadena principal que englobava Parc des Airelles), de passar les 8 nits restants, en 2 apartaments separats.
I la sort que vam tenir de deixar de banda a aquests impresentables d'EUROGROUP, ja que durant aquell mateix matí vam trobar una gent particular maquíssima, que ens va arreglar la resta de vacances en 2 "gites" (com cases de pagés) genials.

Vam estar 4 nites en una, a Le Melezet, i 4 nits en un altra a el poble de Les Orres. Per cert, durant tota la estància als Alps, vam haver de realitzar mil i una trucades a la companyia EUROGROUP, per reclamar-los que ens tornessin els diners de la reserva. La veritat, mai més amb aquesta companyia, i si em permeteu una recomanació, en aquests llocs millor dirigir-se als particulars (gites), que a les gran companyies, i menys a EUROGROUP (colla d'incompetents).

Bé després d'aquesta més que necessitada parrafada, i un cop instal·lats a la primera de les 2 mansions, ja entrats en el segon dia, vam decidir fer el reconeixement amb bici, dels primers 45 quilòmetres del segment de ciclisme.





Per no extendre'm no entraré massa en detalls dels dies previs a la competició, i em limitaré tan sols, a citar el que vam fer.

El tercer dia, al matí vam anar a fer el reconeixement en cotxe dels 140 quilòmetres restants del segment de ciclisme, incloent l'Izoard pel mig. A destacar que l'Àngel, el Bernet i el Rafel, que van fer tot el circuit en bici, incloent la pujada final fins a les Orres.




A la tarda, l'Oriol i jo, vam anar a fer "un tastet" de l'aigua en el llac de Serre Ponçon, just on havíem de realitzar la natació de l'Embrunman. Vam fer un 2000 metres.



El dijous, quart dia, vam anar durant el matí, altre cop al llac a nadar. Uns 2000 metrets més.
A la tarda recollida de dorsals.





El divendres, dia previ a la competició, vam anar a portar la bici a boxes, i ens vam emportar una caixa on havíem de posar tota la roba que hi volíem deixar. La nit,a dormir d'hora (aprox les 22:30h), que l'endemà ens esperava una jornada ultradura!!



DISSABTE 15 D'AGOST

Ens llevem a les 04:00h, mengem el que ens entra en aquelles hores prohibitives, agafem la caixa amb tota la roba, i cotxe direcció Embrun.

05:00h- Entrem a Boxes, ens repassen els dorsals de cames i braços, i ens dirigim cap a on teníem les bicis.



Ho deixem tot preparadet per les transicions i hora de posar-se el neopré. Aquí comença ja l'ironman, ja que enfundar-se'l és la pera!!!!

05:40h- Ens dirigim a la línia de sortida, amb els més de 800 participants.



05:45h- Sortida per les noies (no hi havia massa participació femenina). Els nervis ja comencen a aflorar!!!

05:55h- Ens desitjem sort amb l'Oriol, mirem cap endavant , encara mig fosc, però " a l'infinit" es divisen les llums vermelles de les boies.



06:00h- Tret de sortida, i ens tirem a l'aigua per iniciar l'Embrunman 2009. Em situo al costat dret, per tenir, si més no, un costat lliure.
Començo les primeres braçades amb ganes però cautelós pel que ens esperava.
La natació constava de 2 voltes de 1900m, sense sortir a la superfície finalitzant la primera volta.
A mesura que anem avançant metres em vaig sentint molt i molt bé, intentant mantenir la posició respecte al grupet que anàvem. Intento sempre nadar un pelet en solitari, desplaçat respecte "el meollo" de gent, i veient que em mantinc respecte a ells i fins i tot guanyo alguna posició. Finalitzo la primera volta i les sensacions són inmillorables. M'encantaria saber quin temps porto, però no estic per parar i mirar el crono.
La segona volta, encara amb més ganes, sabent que era la definitiva. No se'm fa gens pesada la natació, a diferència del que em pensava en un inici, i nado molt còmode i amb força.
Finalizo la natació, i al sortir de l'aigua, en els primers metres de catifa direcció el boxes, miro el crono i porto sobre 1h03'. Buffffff!! Increïble, les bones sensacions es tradueixen en bon resultat!! Al sortir, la meva Gemma i la resta d'acompanyants em criden i m'animen sense parar, fent que se'm posi la pell de gallina!! Això em dóna molts ànims i em dirigeixo cap a la transició més fort que mai!!



07:03h- Transició rapideta (4'26''), en la que em trec el neopré a tota "pastilla", m'enfundo el maillot de l'equip, menjar (2 barretes i 1 gel) cap a les butxaques, casc al cap, agafem la bici i vinga, que només em queden 188km!!!!!

07:08h- Començo el segment de ciclisme. Partim d'Embrun a 800m, i només començar ja s'inicia amb forta pujada pels carrers d'Embrun. La primera rampa està "repleta" de gent a costat i costat, com si fos el Tour. IMPRESSIONANT!! Veig els germans Castellà animant, i la veritat és que aquell ambient t'invita a començar fort i amb ganes.



El primer port, amb uns 13km de pujada fins a la cota 1280m, l'intento fer a cadència lleugera, sense gastar en excés les forces. Em passen alguns triatletes a velocitats estratosfèriques, però jo al meu rollo. El segment de bici és molt llarg i duríssim, i les emocions del principi es poden transformar amb greus patiments més endavant.

07:50h- Després de superar la forta rampa final del 20%, corono el primer port de la jornada (km 13), a 1280m d'altitud. Anem un grupet de 4 o 5 triatletes que ens anem avançant els uns als altres. A les pujades noto que van més forts i em superen, però en els trams de baixada els hi recupero. Després del port, zona de tobogans, fins al km 20 que s'inicia la baixada.

08:18h- 10 km de baixada, i arribem a la carretera principal entre Gap i Embrun (km30 i 800m), just abans de creuar l'espectacular pont de Savines Le Lac.
Fins al km 42, puja i baixa, ens mantenim guardant les distàncies amb el grupet.



08:38h- Acabem el bucle inicial (km 42), passant pel costat d'Embrun i dirigint-nos per una carretera guapíssima, estreteta i revirolada, direcció Guillestre, al peu del temible Izoard.
En aquest tram, observo que la gent aporfita per agafar un ritme còmode i guardar les forces pel colós de més endavant. Jo continuo trobant-me bé, amb ganes que comenci ja l'Izoard.

09:18h- Un cop acabada la carretereta de puja i baixa (km62 i 870m), arribem altre cop a la carretera principal per encarar uns 7km de lleugera pujada fins a Guillestre, on comença teòricament el Col d'Izoard.

09:42h- Guillestre (km72 i 1020m). Comença la tralla!!! Ens hem definit un grupet d'uns 7 o 8 triatletes que anem pujant més o menys al mateix ritme, i em fixo amb un en concret, que en les pujades se'l veu més "suelto" que la resta. És una bona roda a seguir, sempre que les forces m'acompanyin (moment Jedi).
Els primers 10 quilòmetres de pujada són de fàcil pujar, tendint a planejar, i amb poques rampes a destacar (moment poètic).

10:16h- Cruïlla de Chateau-Queyrás (km82 i 1340m). Aquí comença l'autèntic Izoard!! A partir d'aquest punt el grup es disgrega, encapçalat pel triatleta a seguir, que el mantinc uns 25m per davant meu. Just darrera meu em segueix un altre triatleta. Sembla que del grupet, som els que ens destaquem més. Anem pujant, mantenint distàncies, i recollint alguns "cadàvers", dels que s'emocionaven a l'inici. Aquí cadascú va al seu rollo!!!

10:40h- Brunissard (km90 i 1725m). Fins aquest poble, l'últim abans de l'Izoard, les llargues rectes amb dures rampes fan que cadascú es posi al seu lloc. El triatleta que portava a davant em marxa un pelet, però no m'obsesiono i continuo al meu ritme, pujant a uns 10-11km/h.
A partir de Brunissard, fins arribar a la meravella de la Casse Deserte, la carretera entra en una zona de bosc, amb continues corbes de 180º i rames dures i mantingudes, que em comencen a fer sortir els primers símptomes de fatiga.

11:08h- La Casse Deserte (km95 i 2135m). Les cames ja no em funcionen com a l'inici del port. El triatleta de davant se m'ha escapat i noto que he reduit lleugerament la velocitat d'ascens. Em queden tan sols 2 km fins al coll, però noto que se'm faran eterns. Buffff, que dur que és l'Izoard, i que dur que es fa el tram final. Vaig divisant la rampa final del port, però sembla que no arribi mai.



11:22h- COL D'IZOARD (km 97,3 i 2360m). Per fi corono la "bèstia" de l'Embrunman. Desde la cruïlla de Chateau-Queyrás, he pujat els 15,3km i 1020m de desnivell, amb un temps de 1h06', a una velocitat mitja de 13,5km/h.
A dalt, avituallament sòlid i líquid, i a part ens donen la bossa que ens havíem preparat el dia abans. Jo, 2 entrepans de pa bimbo amb pernil dolç. Ja era hora d'ingerir alguna cosa amb cara i ulls!!!
Una persona de l'organització, m'omple els bidons d'aigua, mentre una altra em posa un paper de diari al pit per no passar fred baixant. la veritat és que fred no en fa, i en el que portem de dia, ens està fent un temps bestial (sol i caloreta).

11:48h- Briançon (km 117 i 1300m). Arribo a Briançon amb 20km de baixada i una velocitat màxima de 78km/h. Bona baixada, avançant a algun triatleta.
A partir d'aquest punt, començava el tram que em feia més por. Tram per carreteres secundàries amb 3 ports fins a Embrun, i la cirereta del pastís, pujant el terrible Chalvet, al km 180.

12:08h- Col de Les Vigneaux (km 126 i 1250m). Ara, ens em ajuntat un grupet de 4 triatletes, anant més o menys tots al mateix ritme. jo personalment, sembla que m'he recuperat de l'Izoard, i torno a tenir bones sensacions. Aquest coll, curtet (uns 2km), el pujem a bon ritme i encarem la baixada direcció L'Argentiére.



12:43h- Col de Pallon (km 143 i 1180m). Quin rampot més bèstia!!! Aquest port et fa retorçar sobre la bici de mala manera!! Que dur que es fa!!! INCREÏBLE!!! Aquí, les mostres de sofriment es fan més que evidents, i la moltíssima gent animant, són espectadors de luxe de les cares de patiment i els cops de ronyó de la majoria de participants. Fins i tos el grandíssim Marcel Zamora ens havia explicat com havia patit en aquest port l'any anterior, i us puc assegurar que no es va quedar curt. Ja quan t'hi atanses, i veus la rampa de sortida, et venen ganes de baixar de la bici i treure l'equip d'escalada. Penseu que en els escassos 1,9km de pujada, treu un desnivell de més de 200m.
Després de superar el Pallon, descens perillós, amb carretera malmesa i corbes impossibles, fins a l'esplanada del camp d'aviació de Saint Crépin.

13:12h- L'últim portet (km155 i 1000m) abans d'Embrun, curtet i suau, sense massa patiments i trobant-me fort de cames.

13:16h- Arribem altre cop a la carretera principal (km158 i 870m), i agafem per segon cop, però ara en direcció contrària, la carretereta guapíssima, estreteta i revirolada, ara direcció Embrun.
De tornada, amb el cansament acumulat, se'ns fa molt més pesada, i les rampetes de pujada, comencen a fer mal, i de quina manera!!

13:50h- Ja som altre cop a Embrun (km 175 i 770m), però encara ens queda una altra animalada!!! El CHALVET, i l'escric en majúscules per lo bèstia que és!! Vaig començar les rampes per Embrun a molt bon ritme, trobant-me fort i deixant enrera el grupet de 5 o 6 triatletes que anàvem. Ara bé, quan va començar l'autèntic Chalvet, amb carretera estreta, i corbes i més corbes, ni la majestuositat de la zona m'animava a pedalar amb força, i a uns 2 km de coronar, els símptomes d'esgotament eren molt evidents, fent que a tan sols 6km de boxes, semblés una ànima en pena pujant per aquells paratges. Tots els que havia deixat enrera a principi de port, em passaven ara, no a gran velocitat, però si a la suficient per deixar-me tirat enrera sense cap mena de pietat!! Bufff, quin patiment per arribar a dalt!! A qui se li va acudir allargar el circuit per aquestes carreterotes??? jeje. Que no n'hi havia prou amb 180km (distància Ironman)???? Doncs bé, quan ja has acabat l'Embrunman, entens que el Chalvet és necessari, i per molt que el patiment dels participants arribi a ser agònic, l'essència de l'Embrunman s'aconsegueix amb paratges com el Chalvet.
Si senyor!!!

14:20h- Col de Chalvet (km 182 i 1150m). Després de transcórrer entre el límit "dels vius i dels morts", agafo la darrera baixada, molt i molt perillosa, direcció Embrun i boxes. No arrisco, només faltaria que ho engegués tot a rodar!!! Baixo més sol que un mussol, però molt feliç de veure que ja només em queda la marató!! Buffff, NOMÉS!!!!!!!!

14:32h- EMBRUN (Boxes) (km 188 i 800m). He finalitzat la bici amb un temps de 7h24'45'', a una velocitat mitja de 25,4km/h.
Transició rapideta (5'10''), en la que em prenc un gel, em calço les Ascics, un noi mol amable de l'organització em fa un ràpid massatge a les cames, i surto animat per fer els 42,195km de la marató, traduits en 2 voltes de mitja marató, amb uns 150m de desnivell per volta.


MARATÓ (42,195KM)



14:36h- Començo a córrer, buscant sensacions. la veritat és que els primers 10km de cursa els vaig fer força bé, de menys a més, i amb les cames en bones condicions, no òptimes, que en un ironman és molt demanar, però lo suficientment bé, per afrontar amb ganes el que em quedava per davant.

Fins al km 3, el circuit és força plà, i fa de bon córrer, alternant uns 2km de terra que donen la volta al "Plan d'Eau" de Serre Ponçon (on es fa el segment de natació), i un km d'asfalt. Al km 3,5 hi ha la pujada més forta de tot el circuit. És aproximadament 1km amb uns 90mts de desnivell positiu.

En aquesta primera volta faig tota la pujada corrent, avançant a bastanta gent, i a un ritme força interessant.

Un cop superada la pujada, és passa pel carrer principal d'Embrun, "abarrotat" de gent passejant i animant, i s'agafa la carretera de baixada (km 6), que coincideix amb l'inici de pujada cap al Chalvet, en la part final del segment de ciclisme.



Deixem l'asfalt i altre cop camí plà per la part baixa d'Embrun, amb les espectaculars parets de roca al nostre costat. En aquest punt es baixava fins al costat de riu, per anar paral·lel planejant fins al km 10, just abans de creuar el riu pel pont.


15:30h- Els primers 10km els faig amb un temps de 54'10'', a un ritme de 5'52''.
La tàctica era clara: intentar mantenir aquell ritme, parant breument a tots els avituallaments, que estaven situats cada 2km aproximadament. La veritat és que la calor apretava força, i no era qüestió d'agafar una deshidratació.
A partir del km 10, lleugera pujada en carretera asfaltada fins a la cruïlla de la carretera que pujava a Les Orres (km 13,1).

Continuava anant a un ritme força acceptable, sense caminar en cap moment.
Fins a Baratier, km 14, ens quedava l'última pujada important, que es realitzava, si més no en la primera volta, força bé. En aquell punt, em trobo la família Castellà-Gusi que m'animen i em llencen endavant, avisant-me que tenia un avituallament a pocs metres.




La forta calor, feia acusar més les sensacions de cansament, però el fet que muscularment em sentia bé, m'animava a continuar amb la moral ben alta.

Després de Baratier, baixada asfaltada fins a la rotonda d'entrada a Embrun. En aquest tram, plé de campings, els residents ajudaven a la organització repartint vasos amb beguda als avituallaments, així com esponjes hidratades........ i el més important....... uns crits d'ànim que se't posava la "gallina de piel".

A destacar que els nens petitons amb esponjes hidratades, competien entre ells per a que els hi agafessis la seva esponja, i un cop aconseguit el seu repte, et seguien corrent al teu costat, mentre et mullaves la cara i el coll, per a que els hi tornessis l'esponja. Quina gràcia que feien!! I com ho vivien!! Ja me'ls imagino barallant-se per ser els "elegits" del grandíssim Marcel Zamora!!, jeje

Un cop superada la rotonda d'Embrun, al cap d'uns 500m aproximadament, afafavem altre cop el camí que donava la volta al "Plan d'Eau" de Serre Ponçon, per dirigir-nos a boxes, i malhauradament, iniciar la 2ª mitja marató.

Tot semblava que anava bé, però en aquell moment començo a notar unes petites molèsties al costat del genoll esquerra, que em fan pensar amb el pitjor. No em feia por aquells 3km que restaven fins al primer pas per meta, i si m'apures ni que en fossin 5, el problema era que encara tenia una mitja marató per davant, i em preocupava que aquell dolor anés a més.

Sort que en aquell punt, hi havia tota la comitiva Cerverina animant a tope, donant-ho tot per nosaltres, emocionants de veure'ns, cridant i corrent al nostre costat, fotografiant-nos sense parar, fent que aquella meta tan llunyana, s'aproximés per moments, i ens oblidem del que estem patint, i del que ens queda per patir. Realment molt i molt emocionant!!!!



* Aquesta foto m'encanta, acompanyat de la meva estimada Gemma

El km 20 el passo amb un temps de 2h02' i un parcial en els últims 10km de 1h03', a un ritme de 6'20''.
En el pas per meta, mitja marató, porto un crono de 2h08'.

Començo la 2ª volta, i noto que el dolor, poc a poc, em va en augment. Cada "xafada" és transforma en una petita punxada lateral.

Em començo a mentalitzar que aquesta volta serà duríssima, i que el factor mental serà molt i molt important, ja que físicament anava bastant mermat.

Tota la pujada del poble la faig caminant, però m'anima el fet de veure que la major part de gent la fa igual que jo, per tant......................... "QUE NO ESTAMOS TAN MAL"..... AL LORO !!!

Després de fer la baixada a trote, i alternar trams corrent i a peu, arribo al quilòmetre 10 de la segona volta, amb un parcial de 1h02'.

Aprofito per parar i avituallar-me bé, deixant descansar també el genoll.

Al tornar-hi, vaig passar segurament, el pitjor moment de tot l'Embrunman, el moment que va estar a punt de derrotar-me, de tirar-ho tot per la borda, de sentir-me vençut, de perdre tota esperança......................

A l'arrancar, el dolor del genoll al xafar, era insuportable. Anava totalment coix, sense poder apoiar quasi bé el peu a terra, i amb tot el que em quedava per davant, la missió la veia més que impossible!!

Anava caminant com podia, arrossegant la cama malmesa, i sabent que d'aquella manera, els 11kms que em restaven serien l'infern fet realitat.

Però per sort, no tot era tan negre com m'imaginava, i al cap d'una estona de caminar coix, vaig començar a notar que el dolor disminuïa, sense arribar a desaparéixer ni molt menys, però permetent-me almenys, alternar altre cop moments de "trote", tot i que cada cop eren menys alegres.

Així, amb moments de tot, arribo altre cop a Baratier (km14), sabent que les pujades s'havien acabat, i que ara, més que mai, havia de treure forces i moral d'on fos, per acabar aquells 7km fins a meta.

Tenia clar també, que s'havia acabat parar als avituallaments, ja que no volia que la cama s'arrofredés, i em tornés l'intens dolor en l'arrancada.

Poc a poc avanço, i arribo al km 19 aprox (40 del total), on hi havia tota l'afició Cerverina animant-nos per últim cop, abans de creuar l'esperada línia d'arribada.



Em donen tots els ànims i forces del món, però ara, ara si que em sento finisher, ara ja no se'm pot escapar, i he d'acabar de donar el poquet que em queda, per arribar triomfant a meta. En aquell moment, sense poder-ho evitar, se m'escapa alguna llagrimeta, de l'emoció per veure'm ja a meta, d'aconseguir aquell resultat tan esperat.

Aquells 2 quilòmetres, quasi m'oblido del dolor, pensant amb aquells últims metres previs a l'arribada.

Tenia el record present, que en l'Ironman de Nice, després de 12h48' de patiment, no vaig gaudir gens de l'incomparable recta d'arribada d'un Ironman, on segurament se't passen pel cap tots els moments previs viscuts, i on, deixant de banda l'esgotament físic i psicológic, un se sent la persona més satisfeta i feliç del món.



Aquest cop, a Embrun, no em podia tornar a passar, i havia de gaudir com mai, d'aquell moment tan inoblidable.

Passo el km 41 (km10 de la segona volta), amb un parcial de 1h16', i encaro aquell quilòmetre final, com si mi jugués la victòria, jeje!!

Passo pel costat de boxes, aprofito per adelantar exhultant a un corredor, i per fi, encaro la recta d'arribada. IMPRESSIONANT!!

Xafo la catifa vermella, flors a costat i costat de l'arribada, sento els crits de la gent, em giro i veig que vaig sol... bufff!! La pell de gallina, els braços amunt, no sé el perque, però queda bé, queda victoriós, gaudint com mai d'aquell moment, oblidant-me per complet del que havia aconseguit, tan sols saborejant aquells moments, aquells metres finals, aquell sender que porta a l'èxit, al teu èxit personal, allò que en un Ironman tots busquem, ser Finishers!!




Creuo la línia de meta amb 13h03' i un parcial en la marató de 4h26'14'', tot i la mala marató, molt millor que les meves previsions inicials, que em situaven cap a les 14h.

Em posen la samarreta finisher, la medalla finisher, i me'n vaig cap a la zona on hi ha tota la comitiva Cerverina. Un altre moment inoblidable, tots felicitant-me, fent-me emocionar, abraçant-me exhaust però molt i molt feliç a la meva estimada Gemma!!





Després un massatget recuperador, i torno cap a la línia de meta, amb tots els companys, per veure l'arribada de l'Oriol, que finalitza amb un temps de 13h53'.



El guanyador d'aquest Embrunman, havia estat el nostre amic Marcel Zamora, pulveritzant el record de la prova amb un temps de 9h39'45'', demostrant que és el número 1 i que està fet tot un campió!! Enhorabona Marcel, ets un crack, ets el nostre crack!!!



Ja per finalitzar, com no, agraïr, i mai em cansaré de fer-ho, tot el suport incondicional del nostres supporters personals. Sentiu-vos partíceps del nostre èxit, ja que sense vosaltres, aquests reptes no serien possibles, i els finishers, sempre que pensarem en aquell dia tan especial, també pensarem en vosaltres, sens dubte, unes persones molt especials per a nosaltres!! MOLTES GRÀCIES!!






Podeu veure totes les fotos de l'Embrunman clickant aquí: FOTOS EMBRUNMAN









2 comentaris:

Núria ha dit...

David!
He llegit tota la crònica i he acabat cansada físicament... jeje!
No sabia que havies estat Finisher a Embrun!
Moltíssimes felicitats (a l'Oriol també!).
Que vagi bé i records!

Davencu ha dit...

Gràcies Núria,

Ja ho veus.... a mi quasi també m'ha costat més l'escrit, que el propi Embrunman, jeje!!

A veure si ens veiem algun dia!!!