dijous, 17 de maig del 2007

Terra de Remences 2007

Quin super entreno el de la Terra de Remences!!!
A les 5:00h passava per casa la bèstia d'Hostrafrancs, agafàvem el 307 i un cop carregades les màquines, amb la HED ALPS inclosa, iniciàvem la travessia interminable fins a Sant Esteve d'en Bas.
Les cares eren llargues i amb poques hores de son el dia es perfilava molt i molt dur.
Pel camí els típics comentaris entre l'Oriol i jo: "Tu si que estàs fort" "No, no, tu si!!"
En el trajecte fins a la població de la Garrotxa, 2 coses a destacar:
En la parada a la gasolinera de Calaf, amb nou accés incorporat, ens trobem uns paios fiesteros amb un estat "taja" bastant elevat, amb la gran preocupació de si hi havia controls cap a Manresa. Va ser qüestió d'evitar-los dins de lo possible.
Passat Vic, ens vam veure involucrats en una petita retenció de 15 min pel brutal accident de 2 cotxes. L'incident es va saldar malauradament amb 3 víctimes.
Bé, deixant de banda tot això, sobre les 7:10h arribàvem a la sortida. Hi havia un centenar d'animals que ja feien cua en la sortida. Que matats!!!
Sentim per megafonia que la participació és de 2400 corredors i destaquen entre ells a corredors del calibre d'en Melcior Mauri, Roberto Heras (5 cops guanyador de la Vuelta a Espanya segons el megafonista.....corregit a l'instant pel Uri Stadler), Xavier Tondo i en Dani Pedrosa, que venia a disputar la marxa de 95 km.
Un cop canviats, ens posem a la "cua" de 2400 i es dóna el tret de sortida. 1 minut..2....3....4....5....6 i per fi sortim nosaltres. En aquell moment els 2 components del CERVERA TRIATLÓ ens separem i jo avanço sense cremar-me massa buscant posicions més avançades.
Rodem a 35-40 km/h pel plà que ens condueix al primer port de la jornada: El coll de Capsacosta. Rampes no excesivament dures i uns 8-9 km de pujada. A mig port l'Uri Stadler em passa a un ritme espectacular i lo més fotut és que segons ell anava fàcil. Mare de déu quina bèstia!!! Per cert, destacar que l'Stadler d'Hostafrancs sortia amb la idea de fer els 175 km de marxa sense xupar roda. Bufff, quin animal!!! I amb el vent que feia!!!
Coronem Capsacosta i amb una baixada d'aquelles de pedalar, xupant bastanta roda d'un grup nombrós que anava llançat, avanço a l'Oriol i li pregunto si tenia algun problema. Que va, ell al seu rollo, sense beneficiar-se de la roda de cap dels 2400 mortals que hi havia a la marxa.
Arribem a Ripoll i encarem el 2on port: Coll de Canes. El pujo a un ritme bastant bo i molt animat. La baixada trepidant a velocitats de 70 km/h.
Arribem al km 95 on alguns afortunats culminen la marxa i els altres matats afrontem el mur de la jornada: El Coll de Bracons, un autèntic infern!!! 8 km sobre el 10%.
Començo el coll amb no molt bones sensacions... però.... un avituallament!! Ostres que bé que em va anar!! A partir de llavors començo a remontar físicament i corono Bracons amb una mitja de 9-10 km/h, bones sensacions de força i un no parar d'adelantar ciclistes morts vivents que es retorçaven en les duríssimes rampes de Bracons.
La primera part de la baixada la faig bastant fort per agafar algun grupet de davant i un cop ho aconsegueixo decideixo recuperar un ratet a roda i sobretot menjar.
Entre Bracons i l'últim port, el de Condreu, 15-20 km plà i "repetxos". Dono algun relleu però també xupo bastanta roda. Passant per Manlleu tinc el desafortunat incident de perdre les claus del cotxe en un botet d'aquells dels pobles, fent-me girar i perdent contacte amb aquell grup tant bo de 20-30 unitats. Giro pitant, agafo les claus, me les poso altre cop a la butxaca, sprinto i merda!!! em tornen a caure les claus!! Ostres... sabotatge, sabotatge!!!
Amb més mala llet me les poso a la butxaca contraria ja que descobreixo que la primera estava foradada i torno a sprintar. Vaig amb la idea clara d'intentar agafar el grup abans d'iniciar el Coll.
A peu de coll he aconseguit passar a 6-8 corredors que havien perdut contacte amb el grup i em poso a roda d'un corredor que iniciava el coll a un ritme acceptable. Tenia clar que havia de recuperar ja que ens esperaven més de 15 km d'ascensió. Males sensacions en els 2 primers quilòmetres, però m'aferro a l'esperit de Bracons i penso que la màquina ja començarà a funcionar amb algun quilometret de més a les cames.
Efectivament, em tornen les forces i les cames ja estan a to. Dóna la casualitat que el meu company d'ascens també mostra signes de bones sensacions i iniciem els últims 10 km de coll a un boníssim ritme, de menys a més i amb un no parar de passar gent i més gent.
Un cop a dalt 12 km de descens fins a la meta.
Acabo el 432 amb 6h23'14'' i molt content.
Baixo de la bici i m'adono que L'Uri Stadler ja era a meta. Havia acabat el 426 amb un temps de 6h21'56'' i atenció.... SENSE XUPAR EN CAP MOMENT RODA!!!
Ets el meu ídol Oriol. La bèstia ja està al màxim i jo amb molt bones sensacions!!!!

L'Iron ja està aquí, però primer la CERVERA 70.3!!!