Cursa de Sanaüja

Doncs si!! Enguany, he pogut disputar la II edició de la cursa de muntanya de Sanaüja, ja que l'any anterior em vaig quedar amb les ganes per culpa d'una maleïda lesió.

La veritat és que si m'haguéssiu preguntat que faria 2 setmanes abans, la resposta era clara: "Anar amb la càmara a tirar unes fotos als companys de l'equip". Però mira per on, i en part gràcies al Joan Majà que va treure el tema en un dels nostres entrenos del dijous, em vaig animar i al final la cosa ha anat bé. Bé, ha anat molt, però que molt bé.

El dia de la cursa, el temps no pintava gens bé. Ploïa i no semblava que la cosa hagués de millorar. Ara bé, poc m'importava això ja que l'únic que em va fer trencar el cap, va ser l'elecció de la vestimenta. Curt???? Llarg??? A mitges??? Neopré????.... Finalment, i després d'observar l'elecció dels meus companys, em vaig decantar per un mig-mig: malles curtes i samarreta curta combinada amb tèrmica llarga a sota. La veritat és que no em va sobrar en cap moment.

Ens posem sota l'arc de sortida tot escoltant les explicacions del mestre Espiña. Molta precaució en les baixades!!!, consigna clara!!!

Doncs res,.............. tres, dos.... un... i sortim a les 9:10h amb pujada forta direcció al castell.
Primera alegria del dia: Ai, si fos tan fàcil la loteria!!! les meves prediccions que situaven el Sr. Àngel Carulla passant en 1ª posició pel castell, es complien. Quina demostració de força desmesurada d'aquest home!! La major part dels altres, ens ho miràvem metres avall amb feines i treballs per tolerar aquell desnivell inicial.

Passo entre els 10 primers per la porta del castell!! Ostres tu, estic en la élite!! Baixa del cel ignorant, que ets el rei de les "pàjares" d'última hora!!
Res, continuo a la meva, encarant la baixada fangosa del castell i altre cop amunt, ara anant a buscar el 1er port de la jornada: Rocabandera. Abans d'arribar a dalt, avanço un corredor i fem junts la baixada, fins que a baix, just abans d'arribar altre cop a Sanaüja, em deixa i em quedo sol fins a ser absorvit pel grup encapçalat per la bèstia del David Majà. Eus aquí la frase: "Aparta't que fas nosa!!!" Així em vaig sentir!! Com anava aquell home!! Darrera baixava la versió "controlada" de Carulla!! Si, en Jordi, més humà que el seu germà Àngel, però amb una fortalesa que també fa por!!!


El pas per dins Sanaüja, km 2.5, replet de gent que anima i anima!! Quina passada!!
Encarem la 2ª pujada sèria fins dalt els repetidors. D.Majà ens agafa lleugera avantatge, i en Jordi i jo al nostre rollo.
En els km de transició fins a l'inici de la pujada de Pedrafita, la més dura de la cursa, l'únic que varia, és el fet que som absorvits pel gran Joan Majà, totalment recuperat de la seva lesió i amb ganes de guerra.

La pujada de Pedrafita, l'un darrera l'altre, serp multicolor, quin tros de pujada!!! Patinant, relliscant, "resbalant", amb constant lluita del corredor contra el fang, contra els arbustos, contra les humides roques!!! El record més bonic que em queda d'aquella pujada, són les maleïdes 17 punxes que porto clavades a la meva mà dreta!!! Si, era el preu a pagar per no relliscar 4 o 5 mts avall, i emporta'm els de darrera, és clar.


Arribo a dalt, amb el Joan trepitjant-me els talons, i en Jordi i el Tibetà David Majà amb certa avantatge sobre nosaltres.
"Escalo" l'última roca de Pedrafita i em llenço a buscar el grup amb els 2 compatriotes. Arribo al 2on avituallament, km 9, i quan entro veig que ells 2 en surten. He d'anar ràpid!!!!! Traguet d'aquàrius i a tornar-hi!!

L'objectiu era clar!! Arribar fins a ells!! Eren un grupet de 3, o sigui que portaven un convidat. Ai pobre d'ell, me'l vaig trobar despenjat acusant l'exigent ritme que marcaven les feres de davant. Els veig de lluny i m'hi vaig apropant lentament, arriscant de mala manera, posant els peus on no els havia de posar, fruit de la meva "gran" tècnica, i menjant-me tots i cadascún dels matolls que l'organització havia posat estratègicament al mig, no aptes per a aprenents del trekking competitiu.


Finalment, amb penes i dolors, m'uneixo al grup d'il·lustres del Cervera-Triatló!!! Ostres, estic al costat de 2 monstres de la muntanya!!!
Arribem tots 3 a Lloberola, avituallament del km 12, on rebem l'incomensurable suport de la Montse, el Kike (corredor que al km 1 va descobrir que aquell món no estava fet a la seva mesura) i la meva incomensurable Gemmeta.


Buff, la moral pels núvols!! Em trobo molt i molt bé, i ni que sembli extrany, rarament en mi, amb els peus a terra i amb molta prudència. Abans d'arribar a dalt la Torre del Cots, km 16, el Jordi es despenja del grup i seguim en David i jo. El ritme imposat per l'isard d'Estaràs començava a fer mal!!

Iniciem el descens retallant km's "a saco" direcció Sanaüja, i ens unim amb el corredor que portàvem davant, concretament en Josep Mª Segura de Ponts.
Sofrim una petita pèrdua en el km 16.5, subsanada passant "campo a través" amb el fang fins als genolls i amb unes cames de 50kg impossibles d'arrossegar!!!
Aconseguim sortir del camp de reclutació, i una vegada finalitzat el descens, arribem a l'últim avituallament, preludi de la darrera ascenció o port de la jornada.

Pujada curta, força dura i amb un mal de cames de l'òs......!!! En Josep Mª cedeix una mica de terreny i seguim en David i jo. Bé, la bestiota a davant i jo amb feines i treballs a darrera. Coronem, i ara si, sembla que el que ens queda, concretament uns 3-4km ha de ser un passeig triomfal!!!

Al cap de 50m de descens, m'adono que res de res!! La cabra Majà no dóna treva i es llença cap a un descens vertiginós, fent ús de la seva impecable tècnica.
Jo, despenjat de l'estela del mestre baixador, faig ús de la meva super tècnica contra el fang: passetes curtetes i poruques, cul a terra i baixant el centre de gravetat el més aprop del terra, evitant així una llepada segura.


Que bo que sóc!!! Buff, ja no veig el Majà......

Les cames ja no són el que eren, i em queda clar en algun dels "repetxonets" que queden fins arribar al poble de Sanaüja.
Em giro de tant en tant, i veig que vaig sol i que segurament acabaré en aquella posició. Allò em tranquilitza i continuo amb aquell ritme de cames pesades i ment cansina. Ostres tu!! Arribo a l'últim corriol que dóna entrada al poble!!

Veig un cartell que marca els últims 500m i altre cop la moral a tope!! Últim tram d'escales, enllaço amb el carrer estret que dóna a la plaça, les gralles comencen a sonar, una emoció inmensa s'apodera del meu cos, em reforça i em catapulta envoltat de forts aplaudiments i d'una plaça impressionant, totalment entregada a aquelles 80 atlètiques almes en pena, cap a aquella meravellosa línia d'arribada.


Finalment, acabo en la posició 15 d'un total de 80 corredors, amb un temps de 2h23'55''.

Però no totes les alegries s'acabaven aquí, ja que el Cervera Triatló va aconseguir uns grandíssims resultats:

• En Batis ens va donar l'alegria més gran, emportant-se la victòria amb un temps de 2h03'38''.
• La bestiota de l'Àngel va quedar el 6é, amb un temps de 2h11'36''.
• L'Isard D.Majà, finalitzà el 14é, amb 2h22'58''.
• El totpoderós J.Carulla, en la posició 17, amb 2h27'05''.
• El "renascut" J.Majà, en una impressionant 24ª, amb 2h32'27''.
• En Kike, lamentablement no va poder acabar. Deia que no era la seva cursa!!!

Amb el campió Batis.

Bé, doncs això és el que ha estat la II Cursa de Muntanya de Sanaüja, un èxit total amb un regust triomfal i amb moltíssimes ganes de tornar-hi l'any vinent.

Saltarrocs (Josep i Xavier) sou uns CRACKS!! Moltes felicitats!!

Per cert, tant de bo que plogui en cada competició que realitzem. Potser deslluirà la prova, però ben segur que la nostra terra en sortirà victoriosa.