Arriba aquell moment de la temporada, en la que m'he de posar les piles aquàticament parlant. Sóc de Cervera, comarca de la Segarra, zona de secà, on l'aigua no abunda que diguem i on els nostres avantpassats, en un exercici d'il·lusió i ignorància, van creure que Cervera era digne de tenir mar, de tenir costa..... de tenir un Port de mar.
Aquells aborígens no ho van aconseguir, i en l'actualitat ens hem de conformar, com la major part de pobles de la nostra terra Catalunya, d'un "recipient" mida XXL, en el que desenvolupem, de la millor manera possible, la nostra tècnica aquàtica.
Som a principis de maig, i s'obre la temporada de triatlons. En ment, se m'obra un gran ventall de possibilitats, entre les que valoro amb més força: El circuit TRi-TRIALS (St.Feliu de Guixols + Salou + BCN) i el cap de setmana de Balaguer (Triatló de muntanya + Triatló Olímpic).
L'any passat, en aquestes altures, el tema de l'aigua el portava força més bé que enguany. L'Ironman de Niça, va fer que la piscina acabés sent com una segona residència. La quantitat i qualitat dels entrenaments es va veure recompensada en una de les meves millors temporades en l'aigua. Bones sensacions, bons cronos, moltes milles recorregudes.........
Enguany, diguem que estic a anys llum d'aquell estat de forma remot. Però no em puc quedar de braços plegats i si més no, per poc que puguem, haurem de posar-nos la "careta" de nadadors, i ensenyar que a la Segarra, ni que sembli extrany, també sabem "caminar" sobre l'aigua, o almenys ho intentem.
Aquells aborígens no ho van aconseguir, i en l'actualitat ens hem de conformar, com la major part de pobles de la nostra terra Catalunya, d'un "recipient" mida XXL, en el que desenvolupem, de la millor manera possible, la nostra tècnica aquàtica.
Som a principis de maig, i s'obre la temporada de triatlons. En ment, se m'obra un gran ventall de possibilitats, entre les que valoro amb més força: El circuit TRi-TRIALS (St.Feliu de Guixols + Salou + BCN) i el cap de setmana de Balaguer (Triatló de muntanya + Triatló Olímpic).
L'any passat, en aquestes altures, el tema de l'aigua el portava força més bé que enguany. L'Ironman de Niça, va fer que la piscina acabés sent com una segona residència. La quantitat i qualitat dels entrenaments es va veure recompensada en una de les meves millors temporades en l'aigua. Bones sensacions, bons cronos, moltes milles recorregudes.........
Enguany, diguem que estic a anys llum d'aquell estat de forma remot. Però no em puc quedar de braços plegats i si més no, per poc que puguem, haurem de posar-nos la "careta" de nadadors, i ensenyar que a la Segarra, ni que sembli extrany, també sabem "caminar" sobre l'aigua, o almenys ho intentem.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada