divendres, 26 de setembre del 2008

Top 10 mountains

Avui estreno un nou espai:

CULTURILLA GENERAL

Amb la idea d'incloure quelcom més al blog, sense recaure en la monotonia explicatòria dels entrenos, vivències, competicions, etc......... m'he permés, ja que sóc l'autor i administrador del blog, inaugurar aquest nou espai.

En ell, donaré 4 idees del món que ens rodeja; coses o temes que m'interessen i dels quals no sóc ni molt menys un expert; sense fer ús de llarges parrafades, i amb la major part d'informació extreta de la xarxa, periòdicament us exposaré de la forma més explícita possible, allò que a mi m'interessa i/o em preocupa.

Per iniciar-me en aquest nou espai, he escollit el tema de les 10 muntanyes més altes del món.

Sóc alpinista??? nooooo

Sóc escalador??? Bé, una vegada...... mmmm, nooooooo

Sóc un expert en muntanya?? Ni molt menys, però estic obert a qualsevol tipus d'informació o històries que envoltin aquests temes.

M'agrada la muntanya?? Siiii, m'encanta i m'apasionen les històries d'expedicions i rutes vàries tant pels massissos de les nostres contrades, com pels grans colosos repartits pel món.

TOP 10:

1.- EVEREST (8848m) [Nepal-Serralada de l'Himàlaia]

L'Everest, dins la serralada de l'Himàlaia, és el cim més alt del món, amb 8.848 m. Està situat a la frontera entre el Nepal i el Tibet (Xina). En nepalès el cim s'anomena Sagarmatha (el front del cel), i en tibetà Chomolangma o Qomolangma (la mare de l'univers). El nom Everest li va donar Sir Andrew Waugh, l'agrimensor general britànic de l'Índia, en honor del seu predecessor Sir George Everest.


2.- K2 (8611m) [Pakistan/Xina(Caixmir)-Serralada de Karakoram]

Es considera que té la via normal més difícil de tots els vuitmils. Segurament és el vuitmil més impressionant i majestuós, isolat entre les vastes geleres del Karakoram.
Les autoritats xineses es refereixen al K2 com a Qogir. Aquest nom es deriva del terme Chogori, un nom sintètic de dues paraules baltis, chhogo ('gran') i ri ('muntanya'), construït al segle XX pels exploradors occidentals. El terme Chogori no s'usa localment, ja que la muntanya no és visible des dels llocs en els quals s'aventuraven els habitants de la zona i per tant no té nom local. Els baltis no utilitzen cap altre nom que no sigui K2, que pronuncien 'Ketu'. Altres noms que s'han donat, sense èxit, a la muntanya han estat Mount Godwin-Austen, K13, Mount Akbar o Lamba Pahar.


3.- Kangchenjunga (8586m) [Nepal/Índia-Serralada de l'Himàlaia]

El Kanchenjunga (anomenat també Kangchenjunga, Kangchen Dzö-nga, Kanchendzonga o Kangchanfanga) és un cim de l'Himàlaia, situat a la frontera entre l'Índia i el Nepal, entre el districte de Taplejung, a l'est del Nepal, i l'estat indi de Sikkim.
El seu nom significa "els cinc tresors de la neu", ja que té cinc cims.
La muntanya és considerada sagrada per la gent de Sikkim, per la qual cosa quan el 25 de maig de 1955 George Band i Joe Brown aconsegueixen fer el cim per primera vegada es van aturar a pocs metres d'aquest en senyal de respecte. Aquest costum s'ha respectat per la major part d'expedicions posteriors.


4.- Lhotse (8516m) [Nepal/Tibet-Serralada de l'Himàlaia]

El Lhotse, amb 8.516m d'alçada, és la quarta muntanya més alta de la terra. Es troba a la serralada de l'Himàlaia, a la frontera entre el Nepal i el Tibet, a tocar de l'Everest. Aquesta proximitat amb l'Everest n'ha provocat una certa ignorància per molts muntanyencs. A més del cim principal tenim altres cims secundaris de més de 8.000 m: el Lhotse del Mig (Est), amb 8.414 m i el Lhotse Shar, amb 8.383 m.

El Lhotse és el cim E1 del servei cartogràfic de la Índia, ja que sembla ser que la muntanya no tenia un nom local en tibetà ni tampoc al nepalès. Durant l'agost de 1921, en un reconeixement a l'Everest que va fer Howard Bury al no trobar un nom local li va posar com a nom: Lhotse que en tibetà vol dir pic sud, en referència a que el cim es troba al sud de l'Everest i unit a aquest pel coll Sud.


5.- Makalu (8463m) [Tibet/Nepal-Serralada de l'Himàlaia]

El Makalu (en nepalès मकालु; en xinès: 马卡鲁山; en pinyin: Mǎkǎlǔ Shān), amb 8.463m d'alçada, és el cinquè cim més alt del món. Es troba situat a l'Himàlaia, a la frontera entre el Tibet i el Nepal, a 22 km a l'est de l'Everest.

El Makalu té dos cims secundaris: el Kangchungtse, o Makalu II, de 7.678 msnm i el Chomo Lonzo, de 7.818 msnm.

El Makalu és considerat com una de les muntanyes més difícils d'escalar. A la duresa de l'alçada i el clima cal afegir una complicació tècnica elevada, sobretot a la part final.


6.- Cho Oyu (8201m) [Tibet/Nepal-Serralada de l'Himàlaia]

Està situada a l'Himàlaia, uns 20 km a l'oest de l'Everest. Cho Oyu significa Deessa Turquesa en tibetà.

Pocs kilòmetres a l'oest del Cho Oyu es troba el Nangpa La (5.716m), un pas gelat que serveix de ruta comercial entre el Tibet i la zona del Khumbu. Gràcies a la proximitat del Cho Oyu amb aquest pas els escaladors consideren el Cho Oyu com el vuitmil més fàcil de pujar.

El Cho Oyu fou el cinquè vuitmil en ser escalat, després de l'Annapurna (juny de 1950), Everest (maig de 1953), Nanga Parbat (juliol de 1953) i K2 (juliol de 1954).


7.- Dhaulagiri (8167m) [Nepal-Serralada de l'Himàlaia]

El Dhaulagiri (धौलागिरी), amb 8.167 m, és el setè cim més alt de la món. El mot Dhaulagiri procedeix dels mots en sànscrit Dhavali giri que volen dir Muntanya blanca.
Cap el sud-est, el massís del Dhaulagiri s'extén prop de 30 Km al llarg de la gorja del riu Kali Gandaki, que a la riba oposada és flanquejat per l'Annapurna (8.091m). El desnivell entre el fons de la gorja i els cims de les dues grans muntanyes supera, en alguns sectors, els sis mil metres, cosa que fa de la cara sud una paret molt difícil d'ascendir. Per contra la cara nord és molt més accessible i és el lloc per on passa la via normal d'ascens al Dhaulagiri.


8.- Manaslu (8156m) [Nepal-Serralada de l'Himàlaia]

Manaslu (मनास्लु, també conegut com a Kutang) és la vuitena muntanya més alta del món, situada a la serralada de l'Himàlaia, al Nepal. El nom Manasl procedeix de la paraula Manasa, que en sànscrit vol dir Muntanya de l'Esperit. Pels habitants de la zona és un lloc sagrat i per això els escaladors que hi pugen es queden a unes poques passes del cim per no molestar els esperits que hi viuen.
El Manaslu era el Pic XXX del Servei Cartogràfic de la Índia, i al començament havia estat anomenat Kutang I perquè era el cim més alt del districte de Kutang.


9.- Nanga Parbat (8125m) [Pakistan-Serralada de l'Himàlaia]

El Nanga Parbat és la novena muntanya més alta del món i la segona més alta del Pakistan. El nom de la muntanya significa muntanya despullada en urdú i hindi. El nom es deu al fet que es tracta d'una muntanya aïllada, separada de la resta de grans muntanyes, per la qual cosa destaca sobre el paisatge. Aquest mateix aïllament la fa especialment perillosa pels escaladors.

En caixmiri el seu nom és Diamir, que vol dir Rei de les muntanyes. Aquest és un nom que sols es manté al vessant oest de la muntanya.

És el vuit mil més occidental del planeta, està situat a la regió dels Territoris del Nord, al Pakistan, al sud del riu Indus.


10.- Annapurna (8091m) [Nepal-Serralada de l'Himàlaia]

L'Annapurna és el nom d'una sèrie de cims de l'Himàlaia, al Nepal, que s'estenen al llarg de 55km. El punt més elevat del massís és l'Annapurna I, amb 8.091 m, cosa que el converteix en el desè cim més alt de la Terra. El nom Annapurna és sànscrit i vol dir Deessa de les collites.

L'Annapurna I fou la primera muntanya de més de 8.000 m en ser conquerida. Maurice Herzog i Louis Lachenal ho aconseguiren el 3 de juny de 1950.

L'Annapurna també fou el primer vuit mil ascendit per alpinistes catalans, el 1974.

El Massís de l'Annapurna té sis cims principals que superen els 7.200m, a banda de molts altres cims secundaris i menors.


Doncs au, ja en sabem una mica més!!!!!!!!


7 comentaris:

Montse ha dit...

Ostres, què xuliiii!!!! Una secció aptaperatotselspúblics!!! jejeje, vull dir, també per als culsdesofà com jo... :)

L'he trobat molt interessant, de veritat, dónes la informació exacta que m'agrada rebre, curiositats, etimologia... M'ha encantat!!!

Ja tens tema pel proper lliurament???

Molts petonets de FM!!!

gemmeta ha dit...

Quanta sabiesa en tan poc espai!!!!
Tot i que a mi la muntanya em fa bastant respecte, m'encanta aquest post!!!..... i la nova secció que has començat......... trobo que està molt bé!!!!

Ànims..... i culturitzans a tots/es!!!!!

PETONÀS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Davencu ha dit...

Montse,

Encara estic ressacós d'haver publicat el Top 10 mountains!!!!! I no és qüestió de publicar qualsevol cosa, però prometo que en la pròxima intentaré superarme.......... si més no, en longitud de l'article.... jeje!!

Molt petonets de AM!!!

Davencu ha dit...

Gemmeta,

Ja saps que en la muntanya hem gaudit d'impressionants travesses, bé, poques però bones!!!!

La sensació de llibertat i tranquilitat i puresa que et dóna la muntanya, és díficil de trobar en cap altre lloc!!

PETONOROS!!!!!

joan maja ha dit...

hola!

joan maja ha dit...

Per fi, com ha costat aixo mister, he perdut un munt d'hores per inscriure'm aqui. Be, pel que fa a l'article, em sembla perfecte, a mi el tema ja m'agrada. Es per aixo, que aprofito ja el fil obert per proposar-te un nou repte pel futur(no molt llunyà):
Un 8000??? no, no, anem per parts ok? Pero un 4000 als alps si ens ho podriem plantejar seriosament... a veure que et sembla.

Davencu ha dit...

Ei fera!!!

Per fi m'has deixat algun missatge!!!

Me n'alegro de tenir un lector tan "exigent" com tu!! jeje

Per cert, veig que comences fort amb les propostes!!

LA Gemma em diu que per anar a fer un 4000m no surt de casa!! A veure si proposem coses més sèries!!!
Jeje