Triatló Sprint de Barcelona

Després de l'Ironman de Nice, era hora de descansar. M'he pres 3 setmanes de relativa tranquilitat, amb molt poca activitat esportiva.

Entrant en la 4ª setmana i amb la idea de participar en la última d'agost en la Triatló de Balaguer, em poso les piles, començo a entrenar amb una mica de cara i ulls i per rubricar la setmana del "Retorno del Rei"....... de les caminades eternes, m'inscric a la Triatló Sprint de Barcelona.


800 Inscrits!!!! Mare de déu!! Durant la setmana començo a pensar ja amb "lo" terrible que serà el segment de natació!!

Però.... si em vaig "pulir com si res" la natació de l'Ironman amb 1500 contrincants!! Que serà això?? Pa sucat amb oli!!!

Ja veieu quina forma que te un per automotivar-se.


Formació PEBEVE

Bé, finalment arriba el dia de la prova. La selecció PEBEVE (Penella+Bernaus+Vendrell) anàvem a la capital a "desafiar" al personal triatlètic.
8:00h- Sortida categoria femenina i no federats.
9:15h- Sortida federats masculins, per tant ja estàvem al "barullo".


Impressionant!! Si, el "Pene" treballa amb "xancles".

Potser ha estat un dels millors parcials de natació que he fet desde que faig triatló, i no pas pel temps que he marcat, sinó per les sensacions d'inici a final. He sortit sense por, "a menja-m'ho tot", amb moltes ganes, rebent "mastegots", repartint-ne també i sobretot molt i molt motivat.
Marco un parcial de l'aigua sobre els 13', que es transforma en 14'09'' (posició 143).


Sortint de l'aigua i "vistasso" al crono.

Agafo la bici, surto acoplat a "saco" i veig que a uns 200m tinc un grupet. Ho dóno tot i al final recompensa!! Al final de la 1ª volta m'incorporo al grup i transcorro les següents 2 voltes a roda, aguantant ja que s'anava a "estrebades". Acabo la bici amb 32'12'' (posició 73).

Finalment, el segment "negre". Aquell segment on normalment les coses no em surten com jo volia. Segurament, el segment que tinc més fluix. Però aquell dia m'havia aixecat amb el peu contrari, havia "arrasat" a la meva manera en la natació i portava molt bones sensacions. Perqué no podia ser diferent a lo normal???
Doncs si, resumint aquest segment, va ser una cursa molt i molt bona, començant bastant fort i acabant els últims 1,250 km encara més fort. Bé els vaig fer a tope!!! jeje, arribant molt i molt content. Acabo la cursa a peu amb 16'52'' (posició 77).


A topeeeeee!!!!!!!!!!!!!!!!!

Finalment creuo la línia d'arribada en la posició 80 amb un temps de 1h03'13''.

Els meus companys acaben amb unes destacadíssimes posicions, i més tenint en compte que era la 1ª triatló de la temporada per a ells, i en el cas del Bernaus la seva 1ª triatló des de que es dedica al triatló. Chapeau nois!!

Xavier Bernaus: 186é amb 1h08'15''
Xavier Penella: 191é amb 1h08'27''


El Bernaus s'estrena amb èxit


El tauró amb l'aleta totalment desplegada

CONCLUSIONS: Veient el meu rendiment final en l'Ironman i comparant-lo amb el meu rendiment a Barcelona, em sembla que m'apropo més al perfil BUTTERMAN que no pas al IRONMAN, jeje.
Serà qüestió de dedicar-se a la curta distància.

Un petonàs a la Gemma, que sempre m'apoia i m'acompanya a tot arreu. Sense el seu suport tot això no seria possible. Ets un sol!!!

Ja sóc FINISHER!!!!!!!!!

Si, per fi. El dia senyalat; el dia que estàvem esperant desde feia molt temps; aquell dia que tots teníem remarcat al calendari; aquell dia que ens va fer planificar qüasi bé tota una temporada; el dia que ens podia portar a la glòria; el dia.............. 24 de juny de 2007............... que ens va portar a ser........... FINISHERS !!!!!

Ara ja ho podem dir: Que dur que és un Ironman!!!!... però, que bonic és, veure que tots els patiments i esforços, tenen el seu fruit!!! I que bé es posa recórrer aquells últims 50m de catifa blava...... aclamat, saludat, victorejat,...... i tot sabent que no ets el Marcel Zamora; no ets el guanyador de l'Ironman de Nice; no passaràs a l'història per haver aconseguit una marca Ironman; o fins i tot una classificació per Hawai; tornaràs a casa sent un triatleta aficionat, sense sortir als titulars de la premsa....
Però, per tots els que vàrem tenir la inmensa sort i el plaer de creuar aquell pòrtic d'arribada, segurament ha estat la nostra victòria més preuada i el moment de felicitat més gran en la nostra vida esportiva.
Amb el permís del meu admirat amic Marcel Zamora, tots i cadascun dels que ho vàrem aconseguir, vam guanyar el nostre particular Ironman.

Tot començava a l'estratosfèrica hora de les 04:30h: Hora de llevar-se.... i quin dia ens espera!!! Quatre galetetes, que és l'únic que m'entra, cap al dipòsit, m'enfundo el mono de l'equip, agafo el neopré i junt amb el nostre company Califa em dirigeixo a l'apartament del dúo Batis-Vila.
Direcció cap al pàrquing, pujem a "l'Alambra" i de mans del conductor professional Califa, agafem camí de la zona de boxes.
Ara si, aquell "xiuxiueig" a l'estòmac em denota que els nervis ja comencen a aflorar.
Aquella horeta prèvia a la sortida ens passa volant i un cop passat el control neopré-ulleres-casquet, agafem la rampa que ens dirigeix a primera línia de mar, a la sortida del nostre Ironman.
Abans però, uns sorpresa majúscula: les nostres estimades companyes, la Gemma, la Montse i la Marga, s'havien infiltrat a la zona "VIP" pre-sortida, per donar-nos l'últim adéu abans d'anar a la guerra........perdó, d'iniciar segurament, la competició més dura de la nostra vida. Un moment molt emotiu, que alhora a mi particularment, em va dónar moltes forces.



Hora de separar-se: En Batis es col·loca a la zona sortida de 1h06' i l'Oriol i un servidor ens posem a la de 1h10'. Al tractar-se de 1500 participants, la sortida estava dividida per sectors de temps. Cadascú s'havia de col·locar en la franja de temps de calculava per a concloure el segment de natació.
Començo a visualitzar el circuit, m'autoanimo, desitjo sort a l'Oriol i el mateix em desitja ell a mi...........



TRES...DOS.....UN..........PATAPAM!!! Comença l'Ironman de Nice!!!!
Per endavant 2 voltes de 1900m completant un total de 3800m.
Diferent al que em pensava, la situació no era tan caòtica i l'agobio que havia viscut en moltes sortides de triatlons en terres Catalanes, no era tan present en aigües franceses.
La primera volta la faig a bon ritme, però cautelós..... encara hi ha molt per endavant!!!
Surto de l'aigua (1900m), miro el crono i ........... carai, sobre els 33'. Això m'anima molt i em tiro a l'aigua altre cop amb la idea que potser podré baixar de l'1h10'.
La segona volta, molt i molt bé també, intentant anar el més recte possible, sempre rosant les boies. Al final surto de l'aigua i em surt un parcial de 1h08'07''.

Els meus companys surten:
Batis amb 1h05'25''
Oriol amb 1h19'15''

En Batis corrent cap a la transició


L'Stadler acabant el segment de natació

Transició rapideta. Em poso casc, sabates, ulleres, unes quantes barretes.......... un traguet d'aquarius......... poso en marxa er GARMIN........... em conjuro pel que m'espera............. i au!!......... a pels 180km de bici............. sense xupar roda!!!
Al sortir, sabent que els primers 20 quilometrets eren més aviat plans, m'acoplo és clar. Vaig a un ritme fàcil però sense encantar-me. Ara bé, allò era un rosari de corredors que m'avançaven sense parar: acoplats amb els seus cascs aerodinàmics i a saco!!! si, si a saco anava la penya!! Mare de déu senyor!! Ja m'ho explicareu més endavant ja!!!! Però res, el personal continuava a bloc!! Tot i això, no em vaig posar nerviós i vaig continuar amb la meva posició "aerodinàmica".
Per fi!!! km 20............... la rampa que ho trenca tot. Ja ens havien avisat que en aquest punt hi havia una rampeta d'uns 300m al 15-16%. Rampa que passarà a la posteritat amb el nom de "L'infern de les lenticulars". Com cruixien aquella combinació de carbono a les rodes, carbono al quadre, carbono a la forquilla i perqué no, carbono al cap.
Després del muret d'escalafament, començava una lleugera pujada, seguida de 3-4 km de baixada fins a l'inici del 1er port de la jornada. En aquesta transició fins a peu de port, la saga dels rodadors altre cop acoplats a la més mínima que podien. A 18-20 km/h, però ells acoplats. Quins cracks tu!!! Jo per no sentir-me extrany dins el grup dels acolpats, també ho vaig fer, però només de tant en tant.
Bé, km 50, peu de port. Per endavant, 20 km de pujada a una mitja del 5%, o sigui 1000m de desnivell. A baix de tot hi havia les primeres rampes dures, entre 6-7% i n'hi havia algun que encara no sabia el que era no anar acoplat.
En aquesta part del segment et trobaves de tot. Gent que et passava, gent que et passava acoplada, gent a la que passaves i gent a la que passaves acoplada, que personalment, et senties d'allò més bé al fer-ho.



La meva pujada va ser prudent i progressiva. Vaig coronar el port força bé (km 70) i a dalt m'esperava l'avituallament personal. Vaig parar un momentet per agafar el que més em convenia. El sandwich de 3 pisos i una "apple".
Començo el "descens", si se li pot dir d'alguna manera, tot cruspint-me l'àpat més important de l'Ironman.
Entre km 70 i 100, la carretera tendia a baixar, sense massa convicció, amb algun repetxonet de regal per allà al mig.
Km 100: comença el segon port de la jornada, amb uns 5-6km de pujada bastant constants, sobre el 5-6%. Bones sensacions de dalt a baix, adelantant a bastant personal. Un cop a dalt, havíem d'agafar una carretera on anàvem un 5 km, per girar en sec i tornar 5 km per on havíem vingut.
Ja us ho podeu imaginar. Allò era un no parar de corredors amunt i avall, és clar, la major part acoplats.
En la tornada dels 5 km em creuo amb l'Oriol i ens desitgem mutuament un "Ei!!.. venga!!!.
Molt original, però a 30-35km/h i acoplat!! no se t'acudeix res més.
Al concloure els 5 km de tornada, últim repetxonet important de la jornada: 1km bastant dur. El faig a bona cadència, per coronar (km 150) i...... "A tumba abierta!!!". No serà tant, però déu ni do lo bé que vaig baixar. Del km 120 al 150, carretera de descens amb algun plà intercalat. No paro d'adelantar corredors i això em fa pujar la moral al màxim.
Però, en un Ironman s'ha de ser molt prudent..............
Km 160: s'acaba el que entenem per baixada i comencen els últims 20 km de plà, amb vent en contra. Bufffffffffff..... feia el vent i bufffffffffff.... feia jo!! Els acoplatman's em tornen a adelantar. No sera tant bèstia com a l'inici ja que la gent anava bastant més "petada".
Els últims 5 km, on coincidiem amb els de la marató, els faig qüasi bé dret, ja que les cames començaven a demanar un canvi d'esport.
Arribo a la transició cascadet de la bici, però amb bastantes ganes d'afrontar la marató.
Em poso les bambes, la gorra, un traguet d'aigua i vinga...... a pels 42,195km!!!! Quina moral!!! La meva estrena en una marató i havia de ser avui!! Bé que hi farem, ara no hi ha volta enrera.



Començo, dintre el que cap i sent conscient de les meves limitacions atlètiques, amb bastant bon ritme.
Sens dubte, aquest últim segment, va ser on vaig patir més; on em van passar més lents els minuts; els quilòmetres; on hauria pogut escriure tranquilament una novel·la amb 4 fascicles, un per a cada volta; 4 voltes que intentaré descriure tal i com les vaig viure jo... si és que se'n pot dir viure.

VOLTA 1: "Camí de l'esperança"En la primera volta (km 10,6)marco un parcial de 56'. Bé, després de tota la "tralla" que portava, no està gens malament.
En aquesta primera volta observo que el Batis em porta qüasi bé una volta d'avantatge (i no m'extranya), i que a l'Oriol li porto uns 7-8 min.

VOLTA 2: "Cada cosa al seu lloc" En la segona volta començo a notar la presència de "el hombre del mazo". No vaig fatal, però començo a notar síntomes que algo no funciona. El Batis ja m'havia doblat en la 1ª volta, i a finals d'aquesta 2ª, m'avança la bèstia de l'Stadler. Una paraula.... Sobrat!!! Ostres, que fi que se'l veia. Me'l trec de sobre, "fotent-lo" fora del meu ritme cansí, i continuo al meu rollo; ell també, és clar. Acabo la 2ª volta amb un parcial de 1h08'.

VOLTA 3: "La història interminable" Sens dubte, el moment que vaig patir més de tot l'Ironman. Aquesta va ser la volta del declivi, de l'enfonsament moral, de l'esgotament físic, del rendiment davant de l'evidència, de la petició de caritat en tot i cadascun dels avituallaments, del compta-passes més llarg que recordo, dels segons passats a minuts, dels minuts passats a hores, de mirar les cares de tots els altres ironman's, de mirar el rostre d'ànim de tots els espectadors i ells veure el meu rostre decaigut, enfonsat, trist, derrotat...........Noooooooooooooo!!!! Encara no havia dit l'última paraula. Aquella història no podia acabar d'aquesta manera.



Finalitzo la 3ª volta, per fi, amb un parcial de 1h26'..... Sense comentaris!! Realment 10,8km de sofriment al màxim.
Al passar per l'últim gir de volta, per afrontar els últims 10,6km, tota l'afició Cerverina m'anima al màxim i em dónen forces per atacar aquella volta final. Ja encarat cap a la volta asfàltica de 5km, sento la meva Gemma que m'anima "Vinga David, que només et falta una volta!!!"
De cop, un rampell em passa pel cap. Dues coses em passen pel cap:
Visió 1: Ostres si, només em falta una volta!! Vinga ànims!!
Visió 2: Mare de déu, encara em falta una volta... i si és com la tercera!!!!

VOLTA 4: "De semàfor en semàfor i..... corro perqué em toca".
El 90% dels primers 5 km els faig a peu, amb un dolor brutal a la planta dels peus. Arribo a la zona de gespa (km 5) i decideixo parar en sec, treure'm les bames i estirar-me per descansar un ratet. El dolor als peus podia més que jo. Però s'havia de continuar. M'aixeco al cap de 4-5 min, i encaro els últims 5km que em portarien per fi a la línia d'arribada; a la línia on, després de molt patiment, podria engegar a pastar aquelles malicioses bambes.
Decideixo que he de fer alguna cosa per intentar córrer una mica i intentar baixar de les 13 hores. M'invento el "joc" dels semàfors. Em marco l'objectiu de fer el tram de semàfor a semàfor corrent i després fins al pròxim caminant, i així successivament. Poc a poc em vaig pulint els últims km i a tansols 1 km em trobo el meu estimat amic Califa. M'havia esperat a plé sol per animar-me en aquell últim esforç i per acompanyar-me fins a meta. Aquell home si que anava sobrat!!!
La veritat és que aquell últim km se'm va passar com si res i per fi............entrava a la catifa blava que conduïa a l'arc d'arribada. La gent, animant molt i molt, fent que sense adonar-te'n, t'empenyessin fins a la meta, fins a l'esglaó més alt; fins a un dels moments més feliços de la meva vida!!!
Finalitzo la 4ª volta amb 1h39'.



Els temps de la marató han estat els següents:

Batis amb 3h51'52''.
Oriol amb 4h06'31''.
Jo mateix amb 5h09'00''.

I els temps finals Ironman:

Batis amb 10h49'54''.
Oriol amb 11h55'31''.
David amb 12h48'22''.



Remarcar la extraordinària 3ª posició d'en Batis en el grup d'edat de 18-24 anys. Aquest home no té límits i és un autèntic crack!! Me n'alegro moltíssim per ell.
També m'alegro moltíssim per l'Oriol que en el seu debut en triatló, s'ha cruspit com si res tot un Ironman. Ostres, estás fet una bestiota!!!


En Batis al pòdiu

El final ja us el podeu imaginar: felicitacions, abraçades, plors, emocions,.... Bé, tot el que un pot sentir després d'aconseguir ser Finisher!!


Foto de l'expedició Cerverina

Moltíssimes gràcies a tots els que ens heu animat i ajudat a realitzar aquest somni, en especial a els que ens van acompanyar i animar sense parar a Niça. I molt especial a la meva estimada Gemma, per tot el que ha viscut, difrutat, animat, aguantat i estimat, al meu costat.

I per cert, moltíssimes felicitats al guanyador per 2on any consecutiu de l'Ironman de Nice, el nostre company i amic, el super mega crack Marcel Zamora.

Triatló Olímpica de Salou

Aquest passat diumenge, en Kike, en Batis i un servidor, vàrem anar a disputar la 2ª prova del circuit Tri-Trials, concretament a Salou.

• 2 voltes de 750m per la natació
• 5 voltes de 8km pel ciclisme
• 2 voltes de 5km per la cursa a peu

La participació va ser força alta, amb més de 250 triatletes.

En categoria masculina la prova la va guanyar la super bèstia d'en Xavi Llobet. Dic super bèstia, perqué em va doblar corrent i......................bufffff, sense comentaris!!... i mira que jo anava molt bé!!!

En categoria femenina la prova la va guanyar, i ja s'ho mereixia, la nostra amiga Núria Miró. Una autèntica crack, i això que va córrer el tram de bici sense pedals automàtics.

En Batis, que està que se surt i que si no el parem, encara l'haurem d'anar a animar a Hawai, va cumplir amb el que s'espera d'un triatleta del seu "calibre" i es va classificar en la posició 38, amb un temps final de 2h04'25''. Els seus temps van ser:

• NAT(99é) amb 25'48''
• BIC(18é) amb 1h01'04''
• ATL(23é) amb 37'33''

En Kike, que ja comença a afinar amb la natació, potser li falta un pelet amb la bici, però ho recupera tot i més amb el córrer, on està que se surt. Els seus parcials no els sabem ja que es va deixar el xip a casa, però va acabar en la posició 111, amb 2h15'47''.

Finalment, la valoració que trec de la meva participació a Salou, és més que positiva. Vaig acabar molt i molt content. La natació és i serà sempre la meva assignatura pendent, però tampoc estic tan malament i és el que menys em preocupa, a nivell de temps, per a l'Ironman. En aquest segment em preocupen més els factors Medusa i "agobio" post-sortida.

En el segment de ciclisme, vaig fer ús de la "puteria" i en la primera volta, en el moment que em doblaven els 4 primers (Xavi Llobet, David Royo, Santi Pellejero i Albert Parreño), em vaig acoplar a darrera seu i................. "a muerte" !!!! La 1ª volta vaig patir molt i molt, i és que el ritme era brutal!!! En les altres voltes vaig anar afinant i les vaig aguantar força bé. Al final l'última volta, en la que ells ja corrien a peu, la vaig fer amb un del CT Manresa, i déu ni do lo a saco que la vam fer!! El fet d'anar xupant roda dels mega cracks durant 4 voltes, va fer que acabés amb un gran temps en el parcial.

En el segment de cursa a peu, vaig fer un progressiu molt i molt bo. Els primers km no van ser massa bons i suposo que arrossegava un pelet l'esforç de la bici, però a partir del km 4, vaig començar a tenir molt bones sensacions i anava marcant parcials de 4' - 4'10'' el km.

Vaig acabar molt i molt bé, i la veritat, bastant sencer, lo qual em fa agafar molts ànims per l'Ironman. Al final vaig acabar en la posició 80, amb un temps final de 2h11'23''. Els temps parcials van ser:

• NAT (129é) amb 27'19''
• BIC (11é) amb 1h00'34''
• ATL (91é) amb 43'30''

Penjo unes quantes fotografies de la triatló. Com sempre, si no hagués estat per l'inestimable col·laboració i ànims de la meva Gemma, no tindríem cap record gràfic d'aquesta prova.

Batis sortint de l'aigua

Un servidor sortint de l'aigua


En el segment de bici patint per seguir als mega cracks!!


Kike Solé "deborant" milles


El Guepard d'Agramunt


Corre, corre que m'atrapa el kike!!


Els finishers de Salou

Anem afinant!!!

Dimecres 6 de juny:

El dimecres és el dia oficial dels entrenaments de carrera. Ens calcem les "devoradores de camins" i intentem exprimir al màxim el nostre esperit més "runner".
Aquest dimecres, ens citàvem a davant de casa meva, la bèstia d'Hostafrancs, l'home polifacètic d'Estaràs, i un servidor.
Recorregut: 10,600 km del circuit de la 70.3 amb l'afegit d'arribar per la pujada corriol de "l'Italià".
Comencem els primers km a un ritme molt tranquil, sobre els 6 min/km.... potser massa tranquil..... però curiosament ningú es queixava.



Però com per art de màgia, a partir del km 3, anem augmentant el ritme progressivament, com qui no vol la cosa. Ningú agafava la "batuta" de posar-se a davant, però tots teníem clar que allò s'havia d'anar augmentant. Del km3 al km4 ja marquem un parcial de 5'. Està clar que mai guanyarem la "milla de Cornellà" però com us deia abans, estàvem fent un progressiu i la canya estava per venir.
Del 4 al 5 ja marquem un 4'25''.
Del 5 al 6, atenció........ 4'10''. Bufff, això té mala pinta i aquest ritme no és el meu!!!
Del 6 al 7, el D.Majà es despenja i amb l'Stadler marquem un 3'57''. Ostres!!!! On arribarem???
Mare de déu!!! El km8 amb 3'50'', però.................... teníem davant el pròxim km amb la temible pujada del cementiri. Apreto al màxim les dents i quan veig que la bestiota de l'Oriol es posa a davant, només penso una cosa: "A muerte"!!!!! Arribo a dalt ofegadíssim però m'anima moltíssim el fet de veure que hem parat el crono amb un parcial de 4'02''. Buff, quina canya!!!
Feia temps que no entrenava sobre aquests ritmes i he superat l'entreno super bé. Sobrat no, ni molt menys, però amb bones sensacions. El tram final el fem recuperant. Sé molt bé que si haguéssim continuat, no hagués pogut seguir l'estela de l'Oriol.
No estic al seu nivell, ni molt menys al del Batis, però feia temps, que corrent, no em noltava tan "suelto", i això és el més important. Que cadascú al seu nivell, tingui bones sensacions.

Gran entreno i bones sensacions.
Ja queda molt poc pel nostre grandíssim repte. Molta prudència, però alhora molta il·lusió i moltes ganes de poder explicar que ja som "finisher".... Que ja som IRONMAN!!!!!

Entrenaments cap de setmana 03/06/07

Un bon cap de setmana d'entrenaments, potenciant sobretot la bicicleta.

Divendres 01/06: Entreno de bici amb el D.Majà. Cervera-Tarroja-El Llor-St.Guim de la Plana-Guissona-Cabanabona-Coscó-Agramunt-4 camins-Cervera.
67 km a una mitja de 27,6km/h.
Hem descobert la nova ruta Cabanabona-Agramunt. Primers quilòmetres de pujada suau i "fàcil" que ens portava a una zona de plà, des d'on es divisava un autèntic mur d'uns 300m per a coronar i baixada plàcida fins a la terra d'en Batis i del Tauró.
Bonica ruta i sobretot molt tranquila.
Pel que fa a l'entreno, el D.Majà ha anat tota la jornada de "Brut RESERVE" i a començat a "afilar los cuchillos" de 4 camins a Cervera. La pujada de la Cardosa i la del cementiri de Cervera, "pelotón en fila de uno", o el que és el mateix, un servidor darrera l'estela del polifacètic home d'Estaràs. Ostres, com vàrem arribar!! Em va fer passar les ganes de fer res més.


Diumenge 03/06: Durant la setmana havíem comentat, tant amb en Batis, com amb l'Oriol, de fer un bon entreno de diumenge al matí. Em passo mitja nit del dissabte trucant-los, però res de res, ningú contesta; ni tansols el David Majà dóna senyals de vida. És que potser algun equip rival ha exterminat a la major part de l'equip???

Decideixo sortir sol; quin remei!! Per sort, la meva estimada Gemma em diu que m'acompanyarà amb el cotxe i que em farà tot un reportatge fotogràfic, que com es pot observar, no té res a envejar respecte als millors fotògrafs del Tour... Bé si, la persona a la que li fan les fotos!!!

El recorregut ens va agradar tant a mi, com a la Gemma.

Cervera-St.Antolí-Talavera-Savallà del Comtat-Segura-Pont d'Albió-Guardialada-Cervera.
57 km a una mitja de 30,4km/h i 980m de desnivell acumulat.


Acoplat als "Profile Design"









Dilluns 04/06: Entreno de sessió doble: Bici + córrer.

Bici: Cervera-St.Antolí-Pallerols-Bellmunt-Sta.Coloma-Les Piles-Conesa-Segura-Vallfogona de Riucorb-Guimerà-La Portella-St.Martí de Maldà-Tàrrega-Cervera

89 km a una mitja de 30,8km/h i 960m de desnivell acumulat.

Déu ni do el vent que vaig patir desde les Piles fins a St.Martí de Maldà. Per cert, era el primer cop que passava per la carretera de Les Piles a Conesa. Són 5 km de carretera estreta. Els 2 primers d'ascensió suau amb corbes i els últims 3 baixada suau bastant recta.

Vaig arribar a Tàrrega amb 31km/h i em va tocar apretar les dents per no empitjorar el registre.

A l'arribar a Cervera, transició cap a córrer. 50' de carrera a un ritme aproximat de 5'00''/km. Les sensacions bastant bones; no anava sobrat, però em sentia prou bé. Segurament el més dur de cara a l'Ironman serà el factor psicològic, sobretot en el tram final de 42km.

Però bé, per això ens hem preparat.

Els Romans entraven al "Coliseum" i pronunciaven de cara al César: "Los que van a morir te saludan".

Els Triatletes Cerverins entrarem al "Boxes" de Niça i pronunciarem de cara als nostres estimats acompanyants: "Els que anem a patir us saludem".

Són èpoques molt diferents, però el més curiós del cas, és que tant al Coliseum de Roma, com al boxes de Niça, més d'un podem acabar arrastrant-nos pel terra.

Estreno GARMIN

El cap de setmana passat, em va arribar procedent de Gran Bretanya, la meva nova adquisició de l'EBAY: el GARMIN EDGE 205; un ciclocomputador amb GPS perfecte per a entrenaments.
Ja l'he estrenat, tant amb bici com corrent.



El dilluns 28 no el vaig tocar, i el meu entreno va ser aquàtic. Un 2300m de natació amb alguna serieta intercal·lada per allà al mig i algun pique amb l'home "braça" (un "fenomeno" que braçeja a la mateixa velocitat que faig jo les sèries de crol).

El dimarts 29, primer contacte amb el Garmin: 18 km de BTT amb uns 500m de desnivell. Va ser un entreno on vaig estar més pendent de veure totes les pantalles i "filigranes" possibles del GPS i no de la qualitat de l'entreno.

El dimecres 30, al migdia entreno natació: 1800m amb 3 sèries de 250m i l'última a saco (3'37''). El temps és bastant superior al que havia arribat a fer fa 2 anys (3'24''), però hi ha varis factors que em fan ser bastant optimista respecte al nivell de natació.

• 
  
  La sèrie d'aquest dimecres la vaig fer amb el crono a la munyeca i cada 50m marcava un parcial en el gir, la qual cosa em feia perdre poc però valuós temps en una sèrie d'aquestes característiques.


• 
  
  La sèrie del 2005 la vaig fer a la piscina de Cervera i la d'enguany l'he fet a la de Barcelona, que tinc comprobada que és més lenta.

A la tarda entreno de córrer. 16 km exactes, amb el garmin és clar, amb 1h20', a uns 5min/km. Vaig fer alternances de quilòmetres a 5'30'', alguns a 5' i els més forts a 4'30''. Tot i que vaig tenir agulletes de no sé quan??????, vaig "gaudir" de bastant bones sensacions. Ara bé, l'arribada per la porta falsa de Cervera em va pesar bastant, tot i que em vaig animar al veure dos "beteteros" que pujaven i els tenia a "tiro". Finalment, els va pesar més a ells la pujada de la Porta Falsa i els vaig passar. Al final del dia, uns 460m de desnivell acumulat.

Avui tinc pensat fer un 2000m de natació al migdia, sortir a fer 1h20' de bici carretera a la tarda, amb el garmin incorporat és clar, i després transició a córrer 40'.

Ànims, que ja falta poc per...........................

La 70.3 ja està al sac!!

Cronologia del sofriment:

6:45h: Ens llevem, hora de vestir-se, un petit esmorzaret i primeres grabacions de la meva Gemma preguntant-me pel que ens venia a sobre. Faig la quiniela dels resultats:

1er-Batis Al Sultan (S.Rodríguez)

2on- Uri Stadler (O.Vila)

3er- Dubtes entre Debora Llanos (E.Solé) i David McCormack (D.Vendrell).

7:30h: Sortida de l'expedició Cerverina cap a les terres Noguerenques.

7:45h: A mig camí, m'adono que això d'aixecar-se justet porta conseqüències i m'he oblidat el casquet i les ulleres a casa. Però atenció, moment estelar!! Qui ha estat previsor, porta 2 jocs d'ulleres i ens dóna una lliçó d'ordre i preparació: Si, ni que sembli extrany, Debora Llanos m'acaba prestant unes ulleres. "Alguna cosa està canviant".

8:30h: Arribada al pantà de St.Llorenç de Montgai.

Primera incidència: la càmara de vídeo no funciona. Sort de la càmara de fotos de l'Stadler que pot fer vídeos.

Moment neopré: tota una utopia per als integrants del CERVERA TRIATLÓ. "Ai que em tira d'aquí, ai que em tira d'allà!!".

Debora Llanos m'ajuda en la col·locació del neopré.

Moment "Lavabos" del camping: És habitual, abans d'una competició, anar a resar el pare nostre en aquest compartiment tan especial. Però que pasa quan 2 pesos pesats de les "liades" van junts a l'oratori?? Doncs clar, que la "lien"!!!! Millor serà no comentar el q va passar. Ho batejaré com el moment escombreta.

9:15h: Tres.....dos.....un......SORTIDA

Sortida natació

NATACIÓ: Els 4 valents ens tirem a l'aigua per afrontar els primers 2000m de natació. Anada i tornada creuant el pantà. En els primers minuts, en Batis es comença a distanciar, seguit per l'Oriol i més enrera la Debora i jo tancant el pilot aquàtic.

En els primers metres no tincs massa bones sensacions de braços. Poc a poc em tranquilitzo i vaig trobant bones sensacions, el que em fa agafar un bon ritme.

A meitat de segment: 1er Batis, 2on Stadler a 2' aprox, 3er McCormack a 2'20'' aprox, 4rt Debora a 3' aprox.

La 2ª meitat de segment ens portava altre cop cap al punt de partida. Comencem més o menys l'Oriol i jo en la mateixa posició, però poc a poc m'adono que l'Stadler es desvia lleugerament de la teòrica línia recta fins a "boxes". La desorientació li passa una mala jugada, desviant-lo excesivament i fent-li perdre bastant temps en aquests últims 1000m.

Al final del 1er segment:

1er- Batis Al Sultan: 30'15''

2on- David McCormack: 33'10''

3er- Uri Stadler: 36'19''

4rt- Debora Llanos: 37'41''

El final d'aquest segment de natació el podem batejar com el moment canya de pescar. Molts "cagos" pujats de to d'uns pescadors colindants, suavitzats per uns quants "perdons" al passar pel seu costat.

Després de fer cadascú la seva transició, s'inicia el segement de ciclisme amb les posicions i diferències establertes en el segment de natació. Atenció: No està permés el drafting!!

CICLISME: La primera dificultat en aquest segment està entre Camarasa i Cubells. Carretera estreta, rectes bastant llargues i lleugeres pujades combinades amb zones de més pendent.

En 2 o 3 punts diviso al Batis, que calculo em porta cap als 2'45''. Intento no emocionar-me i continuar a un ritme alt, però alhora còmode. De tant en tant no puc evitar el girar-me cap a enrera buscant la sombra de la bestiota de l'Stadler. Fins al moment, res de res. Respiro certa tranquilitat, però sé que tard o d'hora pot passar.

Debora LLanos en l'avituallament.

Un cop a Cubells, descens i zones de plà fins a Artesa de Segre. Abans d'arribar a Artesa, em creuo amb una parella de motoristes dels mossos i un cotxe patrulla que es dirigien direcció Cubells a tot "drap".

Em començo a inquietar. A en Batis ja no el diviso, però això no m'extranya. De l'Oriol i l'Enric ni rastre i sobretot per part del primer, que en el segment de natació va sortir uns 3' darrera meu, el fet de no veure'l en les llargues rectes fins Artesa m'extranya molt.

La inquietud augmenta quan en el km 35, encara no m'han adelantat els cotxes col·laboradors, amb la Gemma, la Marga i el David, i més pensant que havien d'anar a cobrir el km 50 on estava previst posar l'avituallament.

No em sento massa còmode sobre la bicicleta. Suposo que tinc el cap en un altre lloc i no paro de pensar si ha pogut passar alguna incidència.

Per sort, sobre el km 43, el soroll familiar del motor de la Peugeot d'en David em fa girar i em queda un grandíssim descans al veure que pujen els 2 cotxes col·laboradors. M'expliquen que l'Oriol, en els primers km de la bici, havia sofert una punxada de la roda i que havia tingut moltíssims problemes per solucionar-ho, fent-li perdre aproximadament 30'.

Començo a entendre perqué vaig més sol que la una!!!

Amb el cap ja més seré, arribo a la cruïlla de Folquer i afronto 20 km de puja i baixa fins a la població de Ponts. Entre mig, en el km 50, faig un petit "paro" a l'avituallament: aigua, plàtan i una barreta. Es veu que el Batis no ha parat i ha passat com una màquina. Em faig la idea que ja no el tornaré a veure i que he de continuar al meu rollo, per arribar més o menys en bones condicions a Cervera i afrontar els últims 21 km de cursa a peu amb certa fortalesa tan mental com física.

Fent ús de les "Profile Design"

De Ponts a Cervera, vent de cara en moltes zones. Bufff, el que ens faltava!! Tot i això, em sento prou bé i veig que els 100 km de ciclisme els podré acabar amb uns 27 km/h de mitja. M'arriben veus que l'Enric el porto a uns 10'. Això em fa anar més tranquil, però sé que aquesta diferència és nula per afrontar l'últim segment sense que la Debora em passi per sobre.

Batis Al Sultan: Number One!!

Km 94: Sóc a Tarroja i em falten 6 km per concloure la bici. Em giro un moment i .... ostres!!! diviso un corredor a uns 200m. Qui pot ser?? L'Oriol, l'Enric,.....???

Fins a Cervera, em giro com unes 200 vegades intentant controlar la distància. Veig que es manté i ja entrant a Cervera, el corredor desconegut agafa una direcció diferent de la meva. Bufff, no era cap d'ells dos. Més tard, ens assebentem que el corredor era el nostre company Xavier Bernaus, que havia sortit a entrenar uns 100 km i que al veure'm havia intentat caçar-me. Si més no, ens va servir als 2 per fer uns bons últims km d'entreno.

Arribo a l'última transició. Una mica d'aigua i 2 traguets de "CC"(coke). Potser porto 4 o 5' de transició i és hora de començar a córrer. Em diuen que en Batis ja fa 18' que corre.

Al final del 2on segment les posicions i diferències estan de la següent manera:

1er- Batis Al Sultan: 3h59'10'' (bici: 3h28'55'')
2on- David McCormack: 4h20'02'' (bici: 3h46'52'')

3er- Debora Llanos: 4h40'26'' (bici: 4h02'45'')
4rt- Uri Stadler: 5h14'00'' (bici: 4h37'41'')

En la primera volta de córrer (10,6 km) tinc sensacions molt diferents. Els primers 5 km els faig bastant bé, amb una mitja de 5'20'' el km. No sóc el Bekele, però em sento bastant còmode amb aquest ritme. Ara bé, a partir del km 6 em cau una llosa a sobre. Males sensacions, molt males sensacions!!! Em sento fluix i amb molta sed, moltíssima sed. La calor m'està passant factura. Són les 14:00h i el sol no perdona. He de caminar, no puc més i la pujada del Mobel Línea s'em fa terrible. Començo a pensar que no ho podré acabar i un inmens desànim se m'apodera.

El "Kike" en plé rendiment!!!

Amb penes i treballs arribo altre cop al boxes. Bec aigua però sense excedir-me ja que per darrera venen els altres i no és qüestió de deixar-los sense. Començo la segona volta a un ritme patètic i amb la idea que no arribaré massa lluny. Bufffff, això és l'infern!!

Batis Al Sobrat!!!!

Quan porto 500m decideixo desviar-me un pelet del circuit i anar a buscar una font. Arribo a una i no funciona. Em desespero!! Continuo i en veig una altra. Ostres!! Tampoc funciona! Estic a punt d'abandonar, no puc més i no estic animat a continuar. Ja sense cap mena d'il·lusió, veig una altra font, la qual desconeixia; m'hi apropo cautelós. Poso la mà, apreto i........... Surt aigua!! No m'ho crec. Bec..... em mullo........... em dutxo................ em banyo.................disfruto d'aquell paratge.... És un spa!!! Em reconstitueix...... em recupera........ m'enforteix...........i sobretot m'il·lusiona a continuar. Trec conclusions: El dia de calor m'ha passat una mala jugada, però fisicament encara vaig prou bé.

A la carga!!!! L'última volta la faig més o menys a un ritme de 5'30'', sense contar altre cop la pujada del Mobel Línea que la torno a fer a peu, amb el fotògraf D.Majà acribillant-me de flaxos.

Com m'he de veure!!

L'Stadler runner a punt de concloure!

Arribo cansat però molt, molt content. He acabat!!! i això que la cosa no pintava gens bé.

Finalment, la CERVERA 70.3 acaba de la següent manera:

1er- Batis Al Sultan: 5h50'10'' (cursa a peu: 1h51'00'')

2on- David McCormack: 6h35'50'' (cursa a peu: 2h17'48'')

3er- Debora llanos: 6h45'25'' (cursa a peu: 2h04'59'')

4rt- Uri Stadler: 7h10'10'' (cursa a peu: 1h56'10'')

COM HE VIST ALS MEUS COMPANYS:

Batis Al Sultan: Quin autèntic crack!! És el number one indiscutible. Domina tots els segments rubricant el segment de córrer a 4'30'' durant bastanta estona.

Debora Llanos: Aquest home no deixa de soprendre'ns. No està entrenant específicament per cap Ironman, però està fortíssim!!! Si en el tram de córrer, no hagués parat a fer el seu avituallament de 10', la visita al ROCA i els seus estiraments de rigor, m'hagués passat que ni l'hagués vist.

Uri Stadler: Tinc molt clar que amb el permís del Batis, és l'altre crack de l'equip. Nadant ha fet un canvi brutal i està a la nostra altura o millor. Potser falta polir l'orientació!!!! Amb bici, és indiscutiblement el que està més fort, i a no ser de l'incidència de la punxada, hagés fet una allisada de por. Corrent, potser no està al nivell del Batis, però poc ni falta. Amb motivació al 100% és una autèntica bèstia!!

L'Uri va acabar la 70.3 molt esgotat, degut a un dolor "flato" molt fort i problemes estomacals que li van començar en el segment de bici, fent-li plantejar la retirada, i retornant-li en l'última volta de córrer.

Per sort, se'n va recuperar, i segur que a l'IM de Nice farà un temps estratosfèric!!!

Ja per finalitzar aquesta IM de l'escritura, tots els que vam disputar la 70.3, volem agraïr públicament la col·laboració de la Gemma, la Marga, el David i la Montse, ja que sense ells tot això no hagués sigut possible.

Reflexions després del IM de Lanzarote

Adjunto recull de reflexions del triatleta Josef Arjam després de no poder acabar l'Ironman de Lanzarote per culpa de diversos problemes estomacals.
Personalment crec que és una gran reflexió i que als que encara ens hem d'estrenar en aquesta disciplina ens pot servir de molt.

Reflexiones del IRONMAN LANZAROTE en frío

1- He perdido la perspectiva, qué cojones pienso??? qué soy marcel o eneko? NO!!! SOY UN ATLETA POPULAR y me he de remitir a eso. Con esto quiero decir que si en el próximo ironman he de tardar 5 ó 6 horas en hacer la maratón, pues me jodo y lo tardo. Si hubiera tardado 5 horas ayer hubiera hecho 11h48 minutos. Está claro que llegué rebentado y sin fuerzas al acabar la bici, pero quizás debería haber intentado el caminar y quizás al comer algo de naranja o así hubiera tomado algo de fuerzas.

2- A no ser por fuerza mayor, nunca más voy a abandonar un ironman. ¿Qué me hace tener esta perspectiva? Ayer por primera vez ví llegar a la gente de 15 y 16 horas y creer que es algo espectacular. Ese es el sentimiento IRONMAN, llegar a meta, por encima de hacer un tiempo u otro. No volveré a perder de vista que somos unos privilegiados en poder proponernos acabar varios IRONMAN al año, con lo que he de ser consecuente y tener claro una cos "GO TO THE FINISH LINE"

3- Vuelvo con unas ganas como hacía tiempo que no tenía. Está claro que he aprendido mucho y en Frankfurt voy a ir como nunca he ido en cuestión de ganas.

4- Para quitarme esta espinita me he apuntado al XTERRA de riba roja de ebre (1'9km swim-90km btt-21km run). Creo que me irá bien probarme dentro de 3 semanas además de ser un buen entreno para el IRONMAN Frankfurt.

Escrit per Josef Ajram (www.superateatimismo.blogspot.com)

Recordant l'Stage de Setmana Santa

Us penjo 4 fotos resum del que va ser l'stage de Setmana Santa a Bagneres de Luchon.




Renoi, com comença l'stage..... al 10%!!!



Cervera Team al Col du Peyresourde

Comença el descens. A saco!!!!

La "bèstia" arriba com una moto!!!

Plà d'adet. Que dur!!! Buffffff!!

Força sobrenatural!!!!!!!!!!

Col de Mente. Un altre "mur"!!!!

Superbagneres!!! El pare de tots!!